La meva visio sobre l'actualitat

Ja tenim Alcalde

2011-06-13T18:28:00.003+02:00

Com diu el títol de l'article, ja tenim Alcalde, però qui va guanyar realment les eleccions?
En dies com aquests en que una part molt important de la població demana una democràcia real, que es fa difícil sense una reforma de la llei electoral, crec que es important que els grups municipals que ens representen facin un exercici profund d’honradesa i deixin d'un cantó les seves pròpies pica -baralles i les expectatives personals per l'altre, per fer un Govern lo més semblant possible al que els ciutadans de Viladecavalls han demanat a les urnes. Es clar que com el vot es secret i el motiu del vot ho es mes encara, el que fan els partits polítics es extreure les seves pròpies conclusions i actuar i pactar entre ells amb conseqüència.
El problema bé donat perquè no hi ha hagut cap guanyador a les eleccions. Bé, hi ha hagut un guanyador moral que ha estat IC-V, i així li vaig dir al Carles quan em va preguntar que em semblaria un govern de concentració d’esquerres junt amb Unió. Tal i com li vaig dir, com a segona força mes votada del municipi i com a únics guanyadors morals de les eleccions ( junt amb PP i ARA, però aquests en menor mesura) tenia no només el dret, sinó quasi la obligació d’intentar liderar una alternativa de govern. Alternativa que per cert ha aconseguit com a hores d’ara tothom sap, convertint-se així probablement, en l’Alcalde mes jove de Catalunya.
Però es això el que volia la majoria del municipi? Jo no ho sé, perquè tinc dues lectures totalment diferents i alhora vàlides. Per un cantó hi ha la que el dissabte van presentar els 5 partits que han firmat el “pacte de consens”, però per altra banda crec que el que ha guanyat amb molta diferència, tot i que em dolgui, es el vot a la dreta. Si suméssim els regidors obtinguts per partits de dretes i els d’esquerres ens donarien un balanç de 8 a 5 i aquest raonament es molt preocupant pels partits d’esquerres de Viladecavalls.
Es més, la davallada de CiU només s’explica per la divisió de les seves sigles en aquestes eleccions. Justament els dos regidors que ha perdut la coalició nacionalista són els que ha obtingut la dreta catòlica catalana. Per tant el que si podríem dir es que la falta d’entesa entre els dos grans partits nacionalistes catalans han propiciat un govern d’esquerres al municipi amb un “convidat” estrany com a company de viatge i no la feina ben feta o el missatge ben portat per les esquerres. Es a dir, no han guanyat els millors sinó que han perdut els pitjors.
Es per això que com a socialista que soc i ideològicament proper als partits d’esquerres en general, m’agradaria que tant a ERC com al PSC hi hagués un debat profund d’idees i una forta autocrítica per assimilar el càstig rebut a les urnes. Amagar-se sota un pacte de govern amb el paraigües de qui si ha sortit reforçat de les eleccions no es honest ni transparent, ens al contrari es una fugida cap endavant lògica però covard a una derrota sense precedents al municipi.
Vull acabar felicitant de nou al Carles Rodríguez i a tots els regidors que a partir d’ara governaran junt amb ell al municipi. Tenen per endavant 4 anys per millorar Viladecavalls i endreçar una economia molt malmesa i crec que només tindran èxit si entre tots els hi deixem treballar amb eficàcia i imaginació. Es hora de creure i de no mirar tant a la casa del costat sense cuidar primer una mica la nostra.

Resultats a Viladecavalls 2011

2011-05-22T23:23:00.002+02:00

Penjo una nota ràpida per avançar les dades que tinc sobre les eleccions a Viladedacavalls. Si no m'equivoco el resultat seria el següent:

CIU: 751 vots: 4 regidors
IC-V: 451 vots: 2 regidors
UMdC: 347 vots: 2 regidors
PVA: 344 vots: 1 regidor
PSC: 304 vots: 1 regidor
ERC: 296 vots: 1 regidor
PP: 253 vots: 1 regidor
ARA: 244 vots: 1 regidor
C's: 61 vots: cap regidor
PxC: 60 vots: cap regidor
Blancs: 132 vots
Nuls: 70 vots

Amb aquests resultats, de cas de confirmar-se, el guanyador de les eleccions seria CIU, però els grans guanyadors de la nit serien IC-V que pasa a ser la 2ª força municipal i ARA i PP que entrarien a formar part del cartipàs municipal.

Per altra banda, UMdC treu un gran resultat i CiU tot i guanyar les eleccions treu uns resultats molt pobres que li complicaran formar un equip de govern.
La PVA es manté, però treu uns resultats molt durs ja que no han aconseguit el 2on regidor per només 3 vots
I finalment els dos grans perdedors de la jornada són sense dubte el PSC i ERC que perden un regidor.

Amb aquests resultats no m'atraveixo a dir com estarà format el proper govern, però si que ens toquen de nou 4 anys complicadissims a nivell municipal.

Salut i República.

P.D. Cada nit de 21h a 21,30h cassolada a la plaça de la Vila per una Democracia Real!

Reflexions electorals

2011-05-19T07:58:00.001+02:00

Resten 4 dies mal contats per les eleccions municipals d’aquest 2011 i el que semblava que seria una campanya electoral mogudeta ens al contrari i pel bé de tothom està sent prou moderada i fins i tot es podria dir que aburrideta . Això si degut possiblement al buit de lideratge que va deixar en Sebastià Homs es presenten a Viladecavalls més partits que mai, que juntament amb una desmesurada propaganda electoral haig de confessar que personalment m’ha atabalat una mica.
Es per això que m’agradaria fer un petit anàlisis de com veig les diferents propostes polítiques que es presenten al municipi i les possibilitats d’èxit que els hi veig:

• CIU: Sota el meu punt de vista presenta una candidatura caòtica i fluixa pel que ha estat sempre CIU a Viladecavalls. Després de la ruptura amb els membres d’Unió han volgut fer una reestructuració del partit posant com a cap de llista a la Cesca Berenguer amb en Josep Faure com a home fort al seu costat. Un binomi estrany ja que si dividíssim CIU en dos trobaríem als partidaris d’en Fèlix Farrè ( on estaria la Cesca) i els de Sebastià ( on hi seria en Faure), encara que es possible que s’hagin ajuntat dos “bàndols” fins ara oposats per impedir que un tercer en discòrdia ( Parera) aconseguís els vots suficients per ser l’alcaldable d’aquesta formació. La veritat que no es una molt bona carta de presentació per optar a l’alcaldia…
Per altra banda la resta de la candidatura es, com he dit abans, fluixa. Això si amb alguna sorpresa com que el Valero vagi 5é o l’aparició en llista del jove Victor Jimena, un bon jan que sempre ha col•laborat i participat en el municipi, però que l’ inexperiència ja li ha jugat una mala passada en el que sembla una confrontació amb el Consell Jove.
El programa que presenten es engrescador i vistós, però alhora una mica irreal ja que pretenen estalviar invertint i baixant impostos.
Crec que per trajectòria tenen com a fita mantenir els 6 regidors actuals, encara que amb tot lo passat 5 seria un bon resultat i 4 o menys un fracàs. Jo aposto per 4.

• UMdC: Amb l’arribada de la Cesca a CiU han decidit marxar definitivament de la coalició i fer un partit nou. Liderat per la Regina Parellada i amb en Raso com a home fort. Hem sorprèn la formació de la llista perquè la gent més vàlida ocupa els darrers llocs de la mateixa, com per exemple en Jaume Pujol o en Josep Boada, dos persones que podrien posar-se al capdavant de la formació i donar-li un aire renovat que no només li vindria bé a UMdC sinó també a la vida política del poble.
Com a proposta política no em diuen res. La seva desgana els darrers dos anys de govern a l’Ajuntament ho diuen pràcticament tot. Més enllà de fer alguna plaça a corre cuita o inaugurar per fí el Pavelló ( sense acte de inauguració per no fer cap homenatge al Sebastià) no han aportar res ni a Viladecavalls ni a les persones. Els pisos segueixen sense sortejar, el deute continua igual o pitjor, pressupostos prorrogats, etc.
Crec que tenen en ment arribar als tres regidors i 2 seria un bon resultat, menys un fracàs. Jo crec que en tindran 1

• ERC: Després de que el seu portaveu Lluís Soler hagi decidit no presentar-se com a alcaldable per motius professionals ha fet que la Gloria Ullès torni a encapçalar la fromació. La sorpresa ve per les absències d’en Joan Casasola i de l’actual regidora Gloria (perdoneu no se el seu cognom… :s), així com l’ascens del President d’ERC a Viladecavalls, Vicenç Torres al segon lloc de la llista. Crec que presenten una llista molt ben elaborada i que pot donar molt de sí, però per altra banda el programa es poc explícit i la prepotència mostrada en alguns moments d’aquesta i l’anterior legislatura, així com la manca de tacte en alguns temes passats em generen dubtes. Tot i així crec que presenten una proposta interessant i plausible com es la “banca del temps”.
Com tots els partits voldran créixer i més després del treball fet en l’oposició aquests darrers 4 anys, però crec que el vot d’ERC es fidel i alhora molt fixa, per lo que intueixo que repetiran els 2 regidors que tenen a hores d’ara i crec que a ERC ho veurien com a un bon resultat.
• IC-V: Presenten una llista predicible amb alguna nova incorporació i amb el relleu d’en Carles Rodríguez per en Joan Olivares. Al meu parè el canvi li ha arribat una mica d’hora al Carles perqué li manca encara una mica de madurés per ser alcaldable de Viladecavalls. Es cert que experiència i força li sobren, però crec que encara li queda una mica per aprendre i exercir un bon lideratge. El programa que presenten està replet de bones intencions i de propostes imaginatives i fresques, però també trobo que li manca una mica de realisme. Bé potser es diferencia ideològica perquè amb IC-V i amb IU sempre em passa el mateix….
Mantenir els dos regidors que tenen a hores d’ara seria un èxit i depenent com només un bon resultat, però lamentablement per ells crec que perdran un regidor.
• PVA: Incorporen al Manolo de la AAVV de Can Tries a les llistes i poca cosa més. Són els de sempre dient lo de sempre. No he pogut veure el programa perquè diuen que no li han donat a tothom per manca de pressupost, encara que de propaganda hi ha per tot el poble, així que no puc valorar les seves propostes. Crec que volen augmentar no a 2 sinó a 3 els regidors i els hi veig amb possibilitats d’aconseguir-los, encara que aposto per que es quedin finalment amb 2.
• PSC: Una llista totalment renovada i nova. Un grup de gent amb ganes de treballar pel poble amb Antonio Navarro com a cap de llista i amb Pedro Ballesta com a home fort en segon lloc. Crec que tot i ser un home seré i amb seny, a l’Antonio li falta capacitat de lideratge per ser un Alcalde amb l’empenta que ha de tenir el nou alcalde de Viladecavalls. El programa que presenten es mes aviat pobre, amb bones intencions però poques propostes. Personalment em dol perquè al menys en les meves àrees es van presentar bones propostes que no s’han vist reflectides en els tríptics, encara que espero que les tinguin en compte tant en cas de governar com d’estar en l’oposició. El somni socialista es aconseguir 4 regidors, encara que 3 seria un èxit i dos un bon resultat. Jo aposto per 2.
• ARA: La candidatura sorpresa. L’antic grup d’Avenç es torna a presentar en llistes, aquest cop amb Reagrupament, sent una formació amb ganes i il•lusionadora. La manca d’experiència la poden compensar amb bones idees i un programa acceptable. Crec que lluitaran per obtenir presencia a l’Ajuntament i crec que la tindran amb 1 regidor.
• PP: Han apostat fort aquest cop a Viladecavalls almenys amb una cara visible. Jo el conec personalment perquè va ser encarregat meu en una fàbrica on vaig treballar, però em sorpren que es presenti pel PP ja que era l’enllaç sindical ( no se si de UGT o de CCOO). Per altra banda poca cosa mes a dir. Una llista d’acompanyament a l’alcaldable i cap proposta electoral, mostrant una pésima coneixença del municipi. Podrien tenir opcions de tornar al cartipàs però no crec que ho acosegueixin.
• C’s: Semblant al PP. Cap proposta a tenir en compte, poca coneixença del Municipi i un blog que no te desperdici per saber com pensa el seu cap de llista. Cap regidor a la vista i no crec que tinguin gaires esperances de treure’n cap
• PXC: Suposo que es presenten per cumplir expedient. La sorpresa es que hi hagi gent a Vila per fer una llista. Cap proposta i cap intenció.Bé i per la meva part cap respecte a un partit xenòfob i fascista.

Així que la meva travessa per aquestes eleccions es la següent:
CiU:4 PVA:2 ERC: 2 PSC:2 IC-V: 1 UMdC: 1 ARA:1

Si voleu fer la vostra travessa o deixar la vostra opinió, sempre que sigui amb respecte será benvinguda!
Salut i República!!

Explicacions necessàries

2011-04-07T23:07:00.002+02:00

Com molta gent ja sap, he decidit no formar part de les llistes electorals del PSC per les municipals d’enguany. Fa dies que volia escriure al blog i explicar els “ets” i “uts” d’aquesta decisió, però per problemes informàtics primer, després per problemes personals que han fet que vegi la política com una cosa secundaria a la meva vida a hores d’ara i finalment ( per què no dir-ho?) per desconnectar una mica de tot plegat, no ho he fet fins ara.
I per què ara? Bé, perquè comencen a haver-hi rumors de que m’han expulsat del partit per liar la troca en una executiva. Sembla ser pel que diuen que vaig cridar als meus companys arribant fins i tot a donar cops a la taula...., qui em conegui sap que no es així, però crec que arribat aquest punt es el moment d’explicar els meus motius per no formar part de les llistes del PSC de Viladecavalls.
He treballat molt pel partit els darrers 5 anys, amb molta il•lusió i amb l’esperança que el fruit d’aquest treball es veiés reflectit en una millora del municipi on visc i vaig néixer.
Han estats 5 anys molt intensos on primer vàrem preparar les darreres eleccions municipals amb l’anterior executiva. Hi havia moltes expectatives al grup, però la realitat va ser molt diferent a l’esperada, ens va pesar no haver pogut fer el tripartit d’esquerres 4 anys enrere, es va fer al meu entendre una mala campanya electoral i van mancar propostes fermes, això sense contar amb una carta signada pels senyors Cortés i Trullàs que ens va restar molt a darrera hora.
A partir d’aquí tot es va tòrcer. No pair la derrota electoral va fer que s’intentés per part dels Srs Rubio i Garcia Cano un pacte a 4 ( IC-V,ERC,PSC,PVA) per canviar el govern i deixar a CIU en l’oposició. Aquest intent de pacte es va fer a esquenes del partit i per això vaig començar a treballar per construir una alternativa dins mateix del PSC amb vistes a les properes eleccions. Al mateix temps, va contactar amb mi l’executiva de les JSC del Vallès Occidental per impulsar unes JSC al municipi i amb esforç i empenta ho vam aconseguir. Però seguint amb el pacte a 4, CIU va moure fitxa i va trencar peres amb la PVA oferint al PSC una nova coalició de govern municipal a la Vila.
Es cert que vaig tenir molts dubtes en vers aquesta possibilitat. Per una cantó era una oportunitat de canviar les coses i el meu pare volia intentar-ho, per un altre banda no m’agradava ni la política de CIU ni les persones que l’envoltaven ( Florido, Mestres i cia). Així que intentar canviar les coses es podia girar en contra i ser còmplices de les males polítiques que s’estaven fent des de l’Ajuntament. Finalment un cop vist que no es debatien propostes sinó càrrecs i sous, vaig decidir NO recolzar el pacte CIU-PSC i seguir fidel als meus ideals i així els hi vaig comentar als meus companys de les JSC que van decidir fer-me costat i firmar un comunicat en el que ens manteníem aliens a aquesta coalició.
Desprès tot va anar molt ràpid: l’expulsió dels signants del pacte del partit, males cares a casa, crítiques per part d’alguns i també el recolzament de molts, reunions amb la Federació del Partit i finalment la creació d’una nova executiva socialista on treballar pel municipi. Vaig seguir sent Primer Secretari de les JSC augmentant els seus afiliats i vaig agafar també el càrrec de Secretari de Política Municipal al PSC.
En aquesta nova etapa socialista he treballat en primera línea, no només aportant idees sinó també co-liderant juntament amb el Primer Secretari Antonio Navarro el projecte municipalista del poble del PSC, impulsant reunions amb entitats esportives i culturals i altres amb diferents grups municipals, escrivint articles per revistes i blogs, creant comptes a facebook i Twitter, etc.
Tot aquest treball, no només dins de la nova executiva, sinó també l’anterior, juntament amb l’experiència i el coneixement del poble i de les persones que tinc a l’haver crescut participant de la vida social, esportiva i cultural del municipi em va donar ànims per oferir-me com a possible Cap de Llista dins de l’executiva. Malauradament, el Primer Secretari de l’Agrupació també es va postular com a possible Cap de Llista, tenint el recolzament de la Federació i començant una lluita de poders vers la meva persona que no vaig entendre mai. Van ser uns mesos molt durs en els que vaig suportar pressions, discussions i recels fins que finalment els companys de l’executiva van decidir que el millor candidat fos Antonio Navarro. Crec que vaig encaixar la derrota amb elegància, fent el que vaig prometre fer en un principi: no presentar la meva candidatura a l’assemblea i donar tot el meu suport al candidat proposat per l’executiva. Tal va ser així que fins i tot vaig presentar l’acte públic en que vam presentar a Antonio Navarro com a Alcaldable del PSC.
Però vet aquí, que tal i com va dir en una ocasió Alfonso Guerra i va recordar el meu amic Pepe Hinojo en una reunió: “qui es mou no surt a la foto”; o al menys no en la primera filera i així el Primer Secretari de l’agrupació va presentar-nos a uns quants membres de l’executiva la seva llista, que a fi de comptes era la llista que proposaria el PSC. Llista en la qual jo havia d’anar al 6é lloc.
Mireu, potser he pecat de pretensiós en algun moment, o potser d’ingenu, no ho se...., però el fet es que després de tant treballar, de donar la cara i de ser un dels impulsors de la nova executiva del partit a Viladecavalls, crec que em mereixia alguna cosa més o si mes no una reunió o una explicació. Al no produir-se vaig entendre que hi havia una manca de confiança vers a la meva persona o a la meva manera de treballar, o el que es pitjor por a que jo establís una nova lluita de poders, cosa que si em coneguessin sabrien que no es així.
Després de mostrar la meva perplexitat/disconformitat, finalment vaig poder mantenir una reunió a soles amb Antonio Navarro que em va dir que confiava molt en mi. Que el que ell pretenia era que jo continués treballant des de les bases del partit, que redactés el programa electoral, que treballés en les propostes, però que per tenir representació a l’Ajuntament preferia que fossin uns altres.
Prefereixo no valorar aquest darrer punt i que sigui el lector qui ho faci, però aquesta decisió i aquest argument del Primer Secretari de l’Agrupació Antonio Navarro, han fet que prefereixi prendre’m un descans i no participar a les properes eleccions municipals.
Dit això, vull explicar que tot aquest procés es va portar dins de l’absoluta normalitat, sense crits ni cops a la taula per part de ningú i que a hores d’ara mantinc una bona relació amb tots els companys del partit del qual continuo sent militant, perquè ni m’han expulsat ni jo tinc cap intenció de marxar. Per posar un exemple d’aquesta bona relació, us diré que fa poc vaig fer costat a una companya que va patir un cop personal molt dur i que just després jo mateix vaig passar per un moment delicat i el gruix del partit em va donar ànims i el seu recolzament, cosa que els hi agraeixo moltíssim.
Per acabar i per netejar el meu nom, que algú està intentant embrutar, m’agradaria fer una crida als companys que estaven en la reunió on vaig decidir no formar part de les llistes i que ratifiquin aquesta versió ( un altre cosa es que comparteixin o no els motius). Si no em falla la memòria eren: Pedro Ballesta, Antonio Navarro, Manel Polo, Xavi Samper i Antoni Raya.
Com que estic una mica emprenyat amb aquest tema, un cop els meus companys de partit desmenteixin aquest rumor dels crits i els cops a la taula, escriuré un nou article dient la persona que els ha difamat i com ho he sabut per tal de que ell/a també es pugui defensar i digui ( si vol) qui li ha dit aquesta barbaritat.
Dir-vos també, que encara que no participi a les eleccions municipals continuaré actualitzant el blog, faré un petit anàlisis de tots els partits polítics que es presenten a Viladecavalls i continuaré, com fins ara, explicant com es veu el món des de la meva finestra.

Jugar amb el temps

2011-02-23T23:42:00.003+01:00

Jugar amb el temps es perillòs y més en política. L’esperit de fer política es o hauria de ser escoltar a la gent i gestionar/organitzar de la millor manera possible la comunitat i els recursos que genera. Una bona decisió es construir vivendes a preu protegit ( ja siguin de lloger o de compra) i posar-les a dispossició d’aquells que tinguin dificultats per accedir a una, ja sigui per juventut, tercera edat o per manca de recursos econòmics generats per exemple a causa d’una crisis com l’actual.

Lamentablement en Viladecavalls s’ha obviat part d’aquest esperit possiblement per la proximitat d’unes eleccions i s’ha decidit jugar amb el temps.

El primer error ja va ser enfocar els pisos de Viladecavalls Multigestió, tant els del Carrer Orenetes com els de Can Tries, exclusivament als joves del poble i problemes hem tingut per omplir sol·licituts. Ara cal veure si tots els candidats acaben per exercir el seu dret a adquirir un habitatge o per l’excès del preu final o pel pis que se li otorgui al sorteig decideixen optar per alguna altre opció.

El segón error i més greu es com he dit abans jugar amb el temps. Sembla ser, encara que ningú ho reconeixerà i es posaran mil excuses, que s’està deixant pasar els dies per sortejar els pisos lo més proper possible a les eleccions del Maig. D’aquesta manera la idea original de construir pisos sense ànim de lucre per beneficiar a una part de la població es desvirtua considerablement per causes totalment partidistes que res tenen a veure amb la gestió del municipi i molt amb uns vots que puguin posar coixins a les cadires de la Casa Gran que alguns els hi tenen gran estima.

Però lo pitjor no es el mal moral, sinó el perjudici que s’està fent a alguns dels candidats. Se de persones que porten mesos pagant un lloguer esperant l’adjudicació final dels pisos. Un cop puguin accedir i començar a pagar la hipoteca hauran perdut els diners del pis actual de lloguer ja que els podrien haver invertit en el nou al que volen accedir. I no només això, amb una bona gestió els pisos haurien estat acabats i adjuducats abans del Juny de 2010 amb lo que els adjudicataris s’haguessin estalviat l’augment de l’IVA. Augment per cert que Viladecavalls Multigestió no va pagar ja que els materials i les empreses contractades van ser pagades abans de la pujada de l’impost.

Es per això que des del PSC volem incidir a l’equip de Govern que acceleri el procés d’adjudicació als pisos de promoció municipal i sigui, pel bé de tots, més efectiu, més coherent i menys propagandístic en les seves decissions.

2011-02-07T23:40:00.001+01:00

Com ja sabeu fa gairebé 2 anys que vam començar un procés de reconstrucció del PSC de Viladecavalls amb la formació d’una nova executiva.

Com el nen que neix i va complint etapes al llarg de la seva vida, nosaltres també les estem acomplint i ho fem amb 2 objectius:

· Treballar per i amb la comarca de la mà de la nostra federació

· Treballar per construir un Viladecavalls millor. Però no amb totxos que això ja ho han fet uns altres i ja sabem tots com els hi anat, sinó que l’hem de construir amb la gent del poble. Si no ho fem així fracassarem perquè nosaltres som això: Gent de Poble.

Gent de poble amb la sang vermella i el cor a l’esquerra, i això vol dir construir un poble unint les diferents realitats demogràfiques, fer un poble participatiu i fer-ho amb els ideals socialistes, d’esquerres i de progrés del PSC. I dic del PSC perquè potser surten noves plataformes o partits polítics que es posaran etiquetes socialistes, però nosaltres tenim els ideals del PSC.

Com us deia abans, anem complint etapes. Ara hem complert una més que es escollir el nostre cap de llista per les eleccions municipals que es celebraran d’aquí a poc mes de 100 dies.

El cap de llista el vam escollir en l’assemblea dijous passat i amb 15 vots a favor, cap en contra, cap en blanc i cap nul; és a dir per unanimitat va ser escollit Antonio Navarro

Bones Festes i millor 2011

2010-12-31T20:47:00.001+01:00

Sensacions al Sant Jordi

2010-11-26T20:38:00.003+01:00

Ahir el PSC va realitzar l'acte central de la Campanya a les eleccions autonòmiques de Catalunya. L'acte presentat per la Rosa Maria Sardà va omplir amb prop de 20.000 persones el Palau Sant Jordi que a la veu de "visca, visca, Catalunya Socialista" donaren pas als parlaments.

El primer de tots va ser en Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, que va donar el suport a la candidatura encapçalada per Jose Montilla en nom de tots els alcaldes socialistes per la tasca realitzada els darrers anys per la Generalitat i també pel Govern d'Espanya liderat per Zapatero. Uns anys, va recordar Hereu, en que tot i la crisis, els Ajuntaments han tingut més autonomia que mai i s'han pogut impulsar projectes ambiciosos i no s'ha escatimat en ajudes socials. Cal recordar les escoles, escoles bressols, FEIL, hospitals i CAPS ( entre altres) que el govern del Tripartit ha realitzat a Catalunya.

El següent torn de paraula va ser per la Carme Chacón que va criticar durament el "joc" del PP on una tal Alicia Croft es dedicava a disparar inmigrants, així com el video de CIU on hi surt un lladre robant a Catalunya. Aquest video la Carme el va analitzar minuciosament per veure la cara del lladre i va arribar a la conclusió de que "el lladre que roba a Catalunya era en Millet, es en Millet qui a robat a Catalunya!" Tampoc es va oblidar del video fet per les JSC on es veu com anar a votar pot ser orgasmic i va asegurar que ella està encantada d'anar a votar i ho farà amb joia i alegria, però tampoc cal pasar-se, " les JSC no han necessitat atacar a ningú per identificar-se a ells mateixos però s'han passat tres pobles" va dir entre riures. I es que els socialistes reconeixem els nostres errors, només així es pot avançar. Ahir, però també era el dia internacional contra la violencia de genere i la ministra de defensa va fer part del seu discurs recolzant i donant forces a les dones víctimes de la violencia masclista a donar un pas endevant. Va ser sense dubte el moment més emotiu de tota la nit. Bravo Carme, ahir et vas guanyar encara més el meu afecte.

El tercer en pujar a l'atril va ser l'ex President Felipe Gonzalez. En Felipe va donar una lliçó magistral d'economia, de política nacional, d'humanitat, de socialisme. Només començar ja va dir que ara amb 68 anys i amb un any més que els proposats pel PSOE per jubilar-se, tenia mes ganes que mai de treballar, de sentir-se útil. Va recordar que el model a seguir tant per CiU com pel PP era el Tigre Irlandés ( aquell que ara ha quebrat) i que ara segueixen el de Cameron a Anglaterra. Polítiques liberals on es paguen pocs impostos i on les diferències socials son cada cop més radicals. Va recordar que durant la meitat de la seva vida li van prohibir votar i que el temps que li queda mai deixarà de fer-ho. També va resumir el moment que l'economia europea está vivint: " hubo un momento en que los grandes bancos se encontraron en serias dificultades por explotar la burbuja inmobiliaria y pidieron ayuda a los Gobiernos. Estos hicieron inyecciones económicas muy importantes para salvarlos y ahora se quejan a los Gobiernos del déficit que sufren precisamente por haberles ayudado" Sol·lució: Control de la CE als bancs i no al revés.

El President Montilla va defensar l'acció de Govern i els Fets socialistes vers a les paraules de CiU: 137 CAPS, 8 centres sociosanitaris, 4645 places de residència, 9 nous hospitals, 3330 Mossos d'Esquadra més, 32 noves comissaries, línia 9 del metro, Aeroport de Lleida, presó Els Llenoders, la nova dessalinitzadora del Llobregat, etc, etc, etc. Montilla es va definir com un mur davant el tsunami capitalista, davant la tempesta de polítiques de dretes que venen de la mà del PP i de CiU. Polítiques que amaguen acomiadaments de treballadors públics ( 20%), retallades socials,... Pogressista i calmat es va veure a Montilla, la calma de la tranquilitat de ser treballador, honest i tenir les idees clares.
Ahir vaig veure al millor Montilla dels darrers anys!

Finalment el President Zapatero va recordar lo dificil que es governar i encapçalar un projecte, amb lo que va destacar lo complicat que ha de ser governar amb dos socis de govern. Zapatero va remarcar la gran negociació del PSC per defensar l'Estatut " Montilla va en serio", i aconseguir per Catalunya la major capacitat d'autogovern de la seva història. Així també va recordar que CIU o pactarà amb el PP o ERC. Dos postures enfronatades i que res tenen a veure i ho faran per aconseguir el poder, l'única cosa que els interesa. Si volem una Catalunya amb capacitat d'unir i treballar conjuntament amb Espanya, amb l'Espanya de les autonomíes i no una España, si volem una Catalunya progressista, treballadora i d'esquerres, aquesta es la opció del PSC, la opció del President Montilla.

Bé espero veure-us a tots diumenge i que experimenteu la sensació ( no se si orgàsmica o no) de votar, i si voteu progrés, si voteu transparencia, si voteu honestetat i treball, en resum si voteu PSC, junts ho aconsegguirem!

Reflexes de la nostra societat

2010-11-12T20:12:00.001+01:00

Ja ha començat la campanya electoral per decidir el futur de Catalunya dels propers 4 anys. El 28 de Novembre s’obriran les urnes i tots els catalans majors d’edat tindrem la llibertat d’exercir el nostre deure de votar als nostres representants al Parlament de la Generalitat. Curiosament la cita tindrà lloc un dia abans del Barça-Madrid, que es jugarà excepcionalment en dilluns a causa precisament de les eleccions. Dic curiosament perqué darrerament les eleccions semblen partits de futbol.

D’un temps ençà les persones votem perqué som d’un partit o un altre pel mateix motiu que un es del Barça, de l’Espanyol o del Madrid. Som afins a un partit per tradició familiar, pel cercle d’amistats que tenim, per modes, per rebeldia o fins i tot perqué hi ha candidats més guapos que altres.

La desafecció política es cada vegada més evident , els vots en blanc ja seríen la tercera força mes votada actualment, i possiblement l’abstenció tinguès prop de la majoria absoluta. Dades que sense dubte, ens allunyen cada cop més de la democràcia que tant va costar d’aconseguir.

Però per què passa tot això? Les respostes habituals son: “la crisis, la corrupció, els polítics no ens escolten” i el ja tópic i típic “tots són iguals”. Permeteu-me que jo tingui un altre teoria totalment diferent i totalment enfrontada. Una teoria suposo que mal vista per la societat i per la qual molta gente m criticarà ( només espero que reflexineu abans de dir-me de tot): La política es un reflexe de la societat.

Vivim en una societat consumista on ja tot si val. Parlem de crisis mentres parlem amb l’I-phone o la Blackberry des del mans lliures del nostre cotxe. Alguns están a l’atur, però treballen en negre. Altres critiquen al seu veí, al seu germà o al seu amic només per enveja. Passem hores i hores veient programes del cor ( encara no se perqué els hi diuen així si tenen de tot menys sensibilitat), intentem cobrar molts diners treballant el menys possible, ens hem endeutat amb hipoteques, cotxes, prestecs per viatges i targetes de crèdit per fer la compra del mes ( que el sou va gairebé integre per pagar al banc), no recollim els excrements del nostre gos ( sobretot els qui el passejen pel parking del carrer Orenetes), no separem les escombreries i quan arribem a casa intentem mirar el menys possible a la nostra parella, no sigui cas que es doni compte que hem vist i dessitjat a a una dona o un home desconegut/da pel carrer.

Això si, volem que els polítics siguin honestos, impoluts, que discuteixin amb serenor i siguin els salvadors del Món en aquesta maleida crisis capitalista inventada pels bancs.

Jo no dic que tenim el que ens mereixem, ni que tots els polítics siguin uns barruts ni que els ciutadans siguem uns malparits; però si que he volgut caricaturitzar una mica la nostra societat per fer autocrítica i millorar les coses.

Crec sincerament que les persones som el motor del poble. Crec que primer hem de canviar nosaltres per canviar les coses, es a dir, hem de ser conseqüents.

Dit això, crec que hi ha tres sortides:

1er.- Fer una Revolució, cremar-ho tot i recomençar. Us imagineu que pasaria si de cop i volta cap de nosaltres paguem les hipoteques? En tres mesos com a molt rebentariem el sistema. Però com he dit abans el sistema es un reflexe de la nostra societat. Acabariem amb ell si, però segurament inventariem un pitjor. Un totalment caòtic, per tant ara per ara millor descartar-ho

2on.- Anar tots a votar el 28 de Novembre! Donar una lliçó ética als gobernants sent conseqüents amb els nostres ideals ,que tots els tenim encara que potser una mica adormits. I quan dic tots vull dir tots, partits polítics inclosos. Tenim la sort de poder votar per algú que defensi la independencia del nostre poble ( ERC), per algú que defensi els interessos de la burgesia catalana i de l’esglesia ja que d’aquesta manera beneficiaria al poble ( CiU), per algú que vulgui una Espanya unida i única on els poders tant econòmics com socials estiguin poc repartits per tenir més control sobre la societat i on l’estat sigui el menys intervencionista possible (PP), per algú que defensi una societat ecologista i “progre-hippie-pija” (IC-V), o per algú que lluiti pels drets dels treballadors ( ja siguin operaris, encarregats, metges o empresaris) sota una óptica social i global, una Catalunya Federal on hi cap tothom i amb les paraules treball i solidaritat com a bandera ( PSC). També hi ha altres partits minoritaris, però no conec la seva ideología, ni tan sols la de C’s que em sembla un partit demagog que va on bufa el vent. Si algú ha notat que he estat una mica partidista defensant al PSC te raó, soc socialista, però això ja ho sabieu.

Aquesta segona opció sembla molt bona perqué si el sistema i els partits polítics són un reflexe de la societat, estaríem donant una bombona d’oxigen d’ideals als nostres dirigents. Votar amb raó de causa ens dona froça per exigir, però si a sobre actuem conseqüenment amb el que hem votat, segur, segur que d’aquí poc les coses comencen a millorar. Si més no, tindrem un parking al carrer de les Orenetes net de merda i no ens embrutariem les sabates, que ja es alguna cosa per començar.

3er. Passar de tot i veure el dilluns 29 el Barça- Madrid. No servirá per canviar res, però si guanya el Barça ens anirem contents a dormir aquella nit.

Espero que l’article us hagi divertit una mica i us hagi servit per reflexionar. Si a sobre sou dels que votareu amb conseqüència, espero que ho feu pel PSC. Els ideals que hi ha darrera d’aquestes sigles van més enllà de modes i paraules buides. Els ideals del PSC són el reflexe de la societat en que jo vull viure

2010-09-25T17:54:00.003+02:00

El passat 11 de Setembre l'Ana i jo vam gaudir del millor dia de la nostra vida, ara tot just fa quinze dies vam decidir unir les nostres vides per sempre. Des d'aquestes línies vull donar les gràcies a tots els que veu fer possible que el nostre casament fos tan bonic, divertit i inolvidable.
A la família que ens ha vist patir i lluitar durant tant anys, als amics que ens heu ajudat en els mals moments i heu compartit amb nosaltres els bons, al Ristol per un sopar complert i una organització excel·lent, als fotògrafs que ens van posar dels nervis però que van fer la seva feina a la perfecció... en definitiva a les 117 persones que ens van acompanyar en un dia tan especial i a totes aquelles que no per un motiu o un altre no vau poder venir.
Escric aquest post a poques hores d'anar-me de viatge de nuvis i amb la intenció de tornar el 6 d'Octubre amb forces renovades i nous objectius pel curs que comença. Se que no he tingut prou cura del blog aquests últims mesos, però com es de comprendre el nostre enllaç ha suposat dedicar temps i esforços.
Marxo demà al matí quan encara no s'ha inagurat el nou pavelló i a les portes d'una vaga general a nivell estatal. Com tothom en aquest país he sofert les conseqüències de la crisis i tot i ser socialista sovint no he entès algunes maniobres del Govern de Zapatero, però la vaga general em sembla desmesurada i sense sentit.
A les crítiques sobre la llei laboral us explicaré una petita història:

Conec una empresa de 13 treballadors que durant dos anys ha sofert perdues. Perdues que es van agravar quan una de les empreses que li donaven feina ho va deixar de fer. La situació era insostenible i només hi havia una solució: disminuir la plantilla per reduir gastos i mantenir el lloc de treball a la resta. La pega era que no hi havia diners per indemnitzar a tres treballadors amb 45 dies per any treballat ( suficient per continuar el negoci), així que si no hi havia alguna llei que preotegis aquest cas, els 13 haurien d'anar a l'atur i el patró perdería no només l'empresa, sinó també la seva vivenda ( amb la que havia hagut d'avalar el negoci a mitjans de la crisis). Amb la nova llei laboral aquesta empresa ha conseguit salvar 10 llocs de treball, a part de poder mantenir el negoci en peu. Es cert que 3 treballadors han cobrat 20 dies per any en lloc de 45, però tots han sortit guanyant.
Als retractors d'aquesta llei reflexioneu, perquè aquesta es la realitat d'un país en el que el motor son les petites i mitjanes empreses.
Als sindicats i a tots aquells que voleu fer vaga, el meu respecte. Només espero que qui vulgui anar a treballar ho pugui fer amb la mateixa llibertat del que vol manifestar-se.

Bé, es tard i encara tinc les maletes per fer. Ens veiem a la tornada!

Monòleg de Festa Major

2010-08-17T20:16:00.001+02:00

Bona nit a tothom! Com va tot? El sopar bé? I el beure? Es clar el beure sempre va bé... es Festa Major. Encara que vigileu amb lo que bebeu, ara fa un parell d’anys el Cristian després de dos copes de mes em va dir: “ Tiu... em faré Mosso d’Escuadra...” i mireu-lo ara!

La veritat es que Festa Major mola!, encara que té defectes. Per exemple, sempre coincideix amb los “San Fermines”. Que mira si fa anys que coincideix i encara no l’hem canviat de dia. Es clar som de poble o sigui som burrus com ningú. Segurament estem esperant que la canviín ells. Clar que si, que la nostra es més chula, donçs si no volen que els hi fem competencia que la canviín. Vale que sí que la seva té braus.... i nosaltres cornuts que pasa! Que també els podem posar a pasejar pels carrers del poble i la gent es podía posar un mocador al coll i a donar-lis fuetades, però tampoc fa falta exagerar... que a Viladecavalls hi ha cornuts si, però amb orgull!. I es que les banyes són com les hemorroides... millor patir-les en silenci.

L’altre problema que li veig a la Festa Major es que em menteixen. Si, jo reconec que tinc un problema amb les hores, no sóc allò que li diuen puntual. Es que no entenc que té la gent amb les hores, ningú s’ha adonat que quan acaba una comença un altra totalment igual, amb els mateixos minuts i segons? Donçs això que us deia, que amb les hores em menteixen. Cada any el mateix. M’Envien a casa el programa de Festes i posa, per dir algo, divendres a les 22h sopar jove, t’hi esperem! Donçs no, ningú espera, jo arribo a les 22,15 i la gent ja está sopant.... que a més de mentir es de ser maleducats. Es que ningú us ha ensenyat que no es comença a sopar fins que hi sigui tothom a taula???

EL que si es chulo, pero chulo de veritat són els adorns dels carrers. Bueno, els de l’any passat eren una mica cutres, però en general molen molt. No heu vist els molinets? Són de colors i quan fa vent donen voltes, fan goig ! El que si es podia actualitzar són les estovalles que ens van donar per posar al balcó. Es que no se on tinc la meva, bé em sembla que la vaig utilitzar per netejar els mobles i després la vaig llençar no se...., però la culpa es de la meva novia, l’Ana que diu que ho guardo tot, que sembla que tingui síndrome de Diogenes. I jo ja li dic, no ho tiro perqué potser després em farà falta. Es clar ella em diu, però Manel si fa dos anys que no et poses aquesta camisa. Ja es que ja no es porta, però potser l’any vinent es torna a portar! No, es cert, m’agrada guardar les coses, els records, els llibres, tot menys l’estovalla de Festa Major.... i ara van i la demanen. Així que l’any que vé em faré una propia, una d’aquestes reciclades que s’ha posat de moda.

I es que la gent ho recilca tot. L’altre dia vaig anar a casa d’un amic i tenía un water al menjador. Res que li feia falta una cadira i com feia poc que havía canviat els sanitaris i li havia agafat molt de carinyo, donçs el va tapissar, li va posar uns coixins, el va pintar i fins i tot li va posar un parell d’altaveus per escoltar música. Total que jo crec que si suma el preu dels coixins, els altaveus, la pintura i la tela li sortia mes a compte comprar una cadira nova. Això si, t’hi cagues lo comode que era.

Lo tradicional de la Festa Major es el pregó. Normalment als pobles hi va gent famosa que com no saben que dir s’ho inventen, però com són famosos i están acostumats a inventar-se coses, donçs els hi surt bé. Per exemple, imagineu-vos que vé la Belen Esteban i diu algo així: “ Buenas noches a todos, es un placer estar aquí con vosotros (claro como te pagan..) en este pueblo tan bonito rodeado de montañas ( anda Belen que te lo has currao). Se que muchos de vosotros estabais esperando este momento para compartir unos dias de fiesta con vuestros vecinos y amigos ( mira eso si es verdad). Espero que el tiempo acompañe y os lo paseis de Puta Madreeeee..., ( oeeeeeeeeee)” i li queda super chulo sense dir res. Aquí, però preferim que el pregó el faci la gent del poble que al menys saben lo que diuen; per exemple l’any passat el van fer els correrdos de fons que porten 25 anys corrent i encara no s’han cansat, i aquest els del basquet, que ja que no tenen pavelló per jugar, al menys que facin el pregó

A Viladecavalls la Festa Major ha evolucionat molt. Abans els actes es feien a la Masia, després al Carrer Major i ara un altre cop a la Masia. Es que el poble es petit i no té gaires possibilitats. Però tot i així ha evolucionat. Abans hi havia allò que li deien la Revista, que no tenia pàgines, ni fotos, ni marujeo ni res; sinó mags i ties en pilotes, però no se perquè li deien la Revista.... i a la gent li agradava molt, sobretot als avis ( i a l’alcalde Felix Farré que una noia li va agafar el cap i se’l va posar entre les tetes). Ara veure gent despullada ja no es cap novetat i ja no fa tanta gràcia, però a l’empalmada algú de tant en tant es marca un striptis.

I es que l’empalmada de Viladecavalls, encara que també ha evolucionat es ja mítica. Per qui no sigui d’aquí, l’empalmada no te res a veure amb les ties en pilotes i l’estriptis d’abans, si no que es tracta de no dormir en tota la nit, però li diuen l’empalmada. La veritat, jo no se quina mania té la gent de posar noms a les coses que no tenen res a veure amb el que són realment. Que si l’empalmada, que si la Revista... Bueno lo que us deia, abans a l’empalmada hi havia la Festa de l’escuma i la butifarrada per finalitzar la festa, però mes d’un s’hi tirava de cap amb la borrachera i les butifarres es van deixar de fer per culpa de la pluja. Bé, ara es fa pero diferent. De butifarres hi ha cada any i l’escuma mes val que no us ho expliqui. Ara em poso serio....no de veritat, em poso molt serio. Aviam si d’una vegada per totes acabem una festa sense osties. El que si que trobo a faltar de l’empalmada es que obrin la piscina del Casal. Un cop el Joan Homs es va quedar dormit així... després d’haver begut molta aigua i se li va quedar un tattoo de la seva ma blanca al pit tot l’estiu.

El que si no pot falta a la Festa Major es l’orquesta. Tothom es vesteix de gala per anar a ballar amb l’orquesta. Abans venia el Santi Arisa que es veu que era molt bó, però després de tres anys seguits la gent es va cansar.... normal. Lo chulo de les orquestes es que es com un concert però de molts artistes a la vegada. Lo mateix toquen pasdobles que tangos, que la cançó de l’estiu ( bueno, la cançó de l’estiu actual i el de l’any passat, i l’altre, i l’altre...), però mola perquè tothom es sap les cançons. Ara el que no soporto de les orquestes es la gent que fa classes de ball de saló i practica per Festa Major. Lo primer que necessiten el seu espai i si balles pel seu cantó s’enfaden i et miren malament, lo segón es que si els mires... donçs si el primer ball el fan força bé, però es que després ho ballen tot igual i lo pitjor es que ho fan molt serios per no desconcentrar-se. Una cosa així: 1, 2, 3 , 4; 1, 2, 3 ,4. Joder que jo no necessito una escola de ball per aprendre a contar! A mi em venen ganes de dir-lis: deixeu-vos d’Osties i divertiu-vos cony, agafeu-vos el cul i rieu que no passa res!!!!

L’altre cosa mítica de Festa Major es el cercavila. Aquí al poble vam fer un cavall ( el trumbot), però pesa un colló i costa molt trobar gent que el vulgui treure a passejar. Que dic jo, el proper cop que facin un pony que es més petitet i ningú es donará compte. Ara que per burros els de Vacarisses que van fer una Vaca!....

I ja per acabar no pot faltar una Festa Major sense els Focs Artificials. Que aquí es veuen que els han proibit perqué tot i que es diuen artificials no ho son i cremen boscos i aquestes coses. Així que fem un correfoc i prou.

Després ja es poden incluir més coses al programa: que si la misa, que si el repic de campanes, el paintball, la Festa Infantil o el cercabirra i fins i tot un espai on jo pugui dir 4 tonteríes per fer-vos passar una bona estona. Espero haver-lo aconseguit. Bona nit, bona Festa Major i com diu la dita, feu l’amor i reprudui-vos.... perdò vulll dir, feu l’amor i no la guerra. Bona nit!

Tránsfuges i temes pendents

2010-07-28T00:19:00.005+02:00

Com heu pogut llegir als diaris, la setmana pasada van declarar trànsfugues oficialment als dos regidors "no adscrits" expulsats del PSC. Fa un any i escaig que es va produir el pacte ( que finalment es va trencar després de la defunció d'en Sebastià Homs) i tot estar sotmesos a diversos atacs i calumnies, hem estat callats tot aquest temps.

Hem decidit parlar ara perqué creiem es quan s'ha de fer, un cop el procés s'ha acabat, principalment per 4 motius:

1) Per honor a la veritat. El temps i el dictàmen ens ha donat la raó

2) Per defensar els ideals que ens han portat fins aquí, els ideals socialistes. Es cert que no s’ha de ser militant del PSC per declarar-se socialista, es més ni tan sols s’ha de ser militant de cap altre partit o plataforma per defensar els ideals socialistes. Ser socialista es una manera de viure,fer i pensar que va més enllà de partits i dirigents, però també es cert que a hores d’ara som l’únic partit Socialista de Viladecavalls, no només per defensar les sigles del PSC, sinó també perqué som els únics que defensem aquestes idees, aquesta filosofia, aquesta manera de viure, fer i pensar

3) Per no confondre al electorat. La vida política del poble, tot i ser tant peculiar com és, no es seguida per tothom i donat que els dos regidors no adscrits, ara trànsfugues, s’han autoproclamat en algún plé municipal com “ Regidors de l’Agrupació Socialista”, creiem que es el moment de reivindicar-nos com a l’única Agrupació Socialista de Viladecavalls.

I finalment per tancar definitivament aquesta etapa, aquest procés. Sabem que aquesta declaració no quedará sense resposta per l’altra part implicada, de fet en Garcia Cano ja ha dit alguna bajanada de les seves al diari en lloc de dimitir que es el que hauria de fer, però per nosaltres aquest dictàmen es prou clar com per entrar un altre vegada en un xoc d’acusacions. Esperem que aquest tema quedi tancat definitivament i ens dediquem tots plegats a lluitar i treballar pel bé del municipi, que al menys a nosaltres, es l’únic que ens motiva per seguir amb aquest projecte difícil i complicat, però alhora engrescador i ilusionant.

Per un altra banda, aquest mes de Juliol hem pogut gaudir de la Festa Major de Viladecavalls. La veritat es que a mi personalment, tot i ser molt austera hem va agradar. Es va donar la oportunitat a diferent gent del poble d'expressar el seu art, ja fos cantant, fent humor o ballant i la vaig trobar molt imaginativa i participativa. També haig de dir que em va semblar patètic anular a última hora el " Cercabirra", no per estar d'acord amb aquest acte ( que no m'acaba de fer el pes), sinó perqué darrera d'aquest acte hi havia una associació implicada que va invertir diners, il·lusió, esforç i temps. Encara que pitjor va ser anular el paintball per part de l'empresa que muntava l'inflable alegant que feia massa vent.....En un dels dies més calurosos i tranquils de l'any!!!

Tot i així com he escoltat opinions referents a la Festa Major totalment diferents a la meva, us deixo penjada una enquesta perqué li poseu nota.

Acabo el post desitjant-vos unes bones vacances. Jo encara treballaré el més d'Agost, així que em comprometo a penjar un parell d'articles de caire més lúdic i divertit per qui com jo no desconecteu encara del poble o per aquells que ja heu tornat de vacances!

ACTE JSC VILADECAVALLS

2010-06-21T23:56:00.000+02:00

Tenim entre 14 i 30 anys, la societat ens ha catalogat històricament com el futur de les nacions, però en realitat som el present. Som la generació més preparada, amb millor educació i estudis i hem crescut juntament amb la revolució tecnològica, però alhora som els mes afectats per l’atur i sovint sortim a les notícies perquè hi ha una minoria que practica el mal anomenat “botellón” o per culpa de 4 incívics ( als quals se’ls ha posat l’etiqueta d’antisistema) que cremen contenidors a les manifestacions.

Es curiós que tenint totes les eines a la mà per millorar la societat on vivim, els “adults madurs” ens mirin de reüll, amb gelosia i amb por. Tota la vida hem escoltat frases com: “jo a la teva edat...”, “ quan tinguis fills...”, o “ abans si que...”. Ens ho diuen a nosaltres com a crítica i no es donen conta que la crítica se l’estan fent a ells mateixos. Els “adults madurs”, es a dir els nostres pares, els nostres jefes, els nostres dirigents, són qui ha deixat de lluitar per allò que van creure una vegada. Els mateixos que no ens donen oportunitats són aquells que ens han portat a la crisis més salvatge dels últims 70 anys.

Les polítiques de joventut han anat encarades a la disminució de riscos. Disminució de riscos vers el sexe, disminució de riscos vers les drogues i l’alcohol,etc. Aquestes polítiques, encara que són necessàries, no són el que el jovent necessita. Les necessitats juvenils d’avui en dia passen per millor formació, fòrums de debats, especialització laboral en I+D, en noves tecnologies i en recursos socials, millor ensenyament i potenciació d’idiomes, en millor qualitat en la pràctica de l’esport ( i no ens referim només a pavellons o camps de gespa), sinó també en entrenadors qualificats, revisions mèdiques constants i beques adients per professionalitzar a aquells que tenen un grau de potencial elevat, i en una millor i més econòmica mobilitat, no només regional sinó internacional

Les JSC de Viladecavalls ens hem proposat invertit aquestes tendències, volem aportar el nostre granet de sorra a Viladecavalls perquè quan es parli de joves no només sigui amb els pisos de “preu protegit” ( en realitat es un negoci per sanejar comptes de l’Ajuntament) o de la Festa Major. Es per això que estem treballant per portar propostes al programa electoral del PSC i es per això que properament farem un seguit d’actuacions al municipi per tal d’apropar als i les joves de Viladecavalls a la política. La primera el proper divendres 2 de juliol a la tarda a la Plaça de la Vila

Si com nosaltres sou joves, teniu inquietuds i sou socialistes podeu formar part d’aquest projecte nou i il·lusionant. Jove, t’hi animes?

Manel Martínez

1er Secretari de les JSC

Manifest de la JSC Vallès Occidental per la conmemoració de la II República

2010-04-14T19:42:00.000+02:00

Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui

14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola,

per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en

moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme

sacsegen la nostra societat.

I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una

llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la

nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir

els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

I és que va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan

s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de

l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront

la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat,

advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També,

s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots

els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni

civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué

la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a

través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés

dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots

els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam

puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració,

per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols

d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar

el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que

està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre

els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent

que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.

D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el

nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat

d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va

decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no

és altre que el d’una República Federal.

Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010

Festa de la Rosa a Viladecavalls

2010-04-13T07:31:00.005+02:00

Aquest diumenge la Federació del PSC del Vallès Oest celebra a Viladecavalls la ja tradicional Festa de la Rosa. Aquesta es una trobada on els i les socialistes pasem una bona estona mentre reivindiquem els nostres ideals. Una jornada on dirigents, militants i simpatitzants ens ajuntem plegats per fer allò que els grecs van anoemenar política i que guarda el significat que jo continuo entenent per " fer política".

Fer política no es més que parlar els uns amb els altres, escoltar quines són les preocupacions que hom té en la societat, en la seva manera de viure, en com està organitzada la "polis" i quins canvis es poden fer per millorar.

FEr política no es una demostració de poder, o un mecanisme per fer-se ric a costa dels demés, o un lloc on sentir-se realitzat o important, ni un concurs de popularitat, ni una guerra psicològica entre dirigents i ni molt menys és fer una subasta de promeses per guanyar una cadira. No, definitivament no és això encara que alguns així ho vulguin.

Fer política es senzillament tenir un projecte d'organització entre les persones, escoltar-les, arribar a punts en comú i escollir les persones ideals per dur-los a terme. D'això es del que es tracta i així ho fem els socialistes de Viladecavalls.

Si ens vols escoltar, si vols conèixer als dirigents del partit, parlar i passar una bona estona amb un ambient agradable i un bon dinar de germanor, thi esperem!!!

Per assistir a l'acte et pots posar en contacte amb qualsevol persona de l'agrupació o trucar al telèfon de la Federació que hi ha al targetò.

Salut, socialisme i República!

Comentari sobre el darrer post

2010-02-04T00:10:00.003+01:00

A continuació us deixo un comentari que m'ha enviat el meu amic i company Pedro. Me l'ha fet arribar per meil ja que degut a la seva extensió el servidor no li deixava publicar. Per altra banda, crec que es lo suficient interessant per penjar-lo com un article mes:

Hola Manel,Me tomo la descarada confianza de escribir en tu blog por la amistad que te tengo y por la desfachatez de poder escribir sobre un texto ya escrito, espero aportar mi opnión a este hilo de la conversación.
Pienso igual que tu... la situación es critica, pero piensa que la situación hace un año ya era critica y los problemas pueden ir a mas, de echo así a sido en Viladecavalls, así fue en la Alemania nazi en la Italia de Mussolini y Berlusconi o en Chile con la traición de Pinochet a Allende que costo miles de muertos y una larga dictadura.
Salvando la distancia la comparación aunque extrema es para confirmar, que las cosas siempre pueden ir a peor, si aquellos que son agredidos se acojonan, no se movilizan o no protestan en este caso los vecinos de Viladecavalls. La situación ira a peor sin la menor vergüenza por parte de nuestra clase política local porque así lo han demostrado.
Si la deuda de un millón de euros aproximadamente es debido a otorgación de obras sin licitaciones eso tiene un nombre que la fiscalía correspondiente tendrá que ponérselo, estafa, prevaricación, corrupción etc., no me toca a mi poner el adjetivo, Si la deuda esta dentro de la legalidad tiene otro nombre pero con diferente resultado ( aquí fiscalía no entra) malos, pésimos, incultos gestores de los bienes de todo un pueblo , me da igual que lleven 15 años como si llevan 3 meses el resultado será subir los impuestos o bajar los servicios( los pocos que van quedando )¡¡¡ pero los sueldos del equipo de gobierno ya esta subido por si acaso!!! eso es trabajar sin vergüenzas y sin complejos… con un par.
La concentración de protesta del club de básquet Viladecavalls antes y durante el ultimo pleno celebrado, esta mas que justificada si es que hay que justificar algo delante de este equipo de gobierno impresentable y paupérrimo.
Se puede decir y afirmar que el club de básquet a sobrevivido por el tesón de los padres y la ilusión innata de los chavales y chavalas de Viladecavalls y a pesar de nuestros políticos que mientras ellos trabajan con una temperatura exageradamente alta, rallando la ilegalidad, nuestros chavales tienen que entrenar a básquet a temperaturas extremadamente bajas sin agua para ducharse y sin medios para poder jugar en mínimas condiciones y así durante 5 largos años. Los jóvenes de Vila practican deporte a pesar de CIU. Y SUS ACÓLITOS.
Desde otro punto de vista este destrozo (la situación económica de Vila )no lo a podido hacer una sola persona es imposible técnicamente aunque ahora es lo mas facil y desde un punto de vista legal , ficalia dirá o tendrá que decir si los imputados son dos tres , nueve o veinte personas a mi me da igual el numero y el color político.
Desde la ética todos somos culpables por callar y aceptar los desmanes los lujos ibéricos la arrogancia pijoterista,y como decía al principio todavía todo puede ir a peor , un juez nunca dirá que jugar a deporte en condiciones duras es un delito y que no poderse duchar con agua caliente después del partido tampoco es delito aunque el equipo visitante venga de poblaciones lejanas a no ser que un hijo o nieto de estos fiscales les toque visitar Viladecavalls algún día como equipo rival, me queda la duda si el pequeño pueblo de Viladecavalls pasaría a formar parte de su agenda laboral.
Los vecinos también tenemos algo que decir exigir mas, no conformarnos y no mezclar el miedo instalado en nuestras relaciones respecto a nuestros políticos. Excepto un tal Manel hijo de un buen hombre (según las crónicas anónimas) y un vecino en el pleno, una concentración de la C.B. Viladecavalls de chavales y padres que el otro día dijeron basta, basta de tanto engaño y mentira de nuestros politicos locales, salvo honrosas excepciones ICV, ERC. En el próximo pleno del excelentísimo Ajuntament de Viladecavalls tendriamos que asistir cien, doscientas, trescientas… personas, todos hasta llenar el pleno y la plaza de la Vila hasta que alguien se den cuenta que este pueblo no es solo de un puñado de vividores. Que aquí vivimos 7000 personas libres y con dignidad porque se trata de eso amigo Manel, se trata de eso ¡¡¡la libertad y la dignidad!!!
Salud

Fart de mentides i mentiders

2010-01-29T12:01:00.000+01:00

La situació de Viladecavalls es crítica, això ja ho sap tothom. Ja no es per la falta de recursos econòmics, que també, sinó per quelcom mes preocupant: la mancança d'escrúpols de tots els regidors que han format govern en un moment o un altre. A saber: Regina Parellada, Santi Griera, Antoni Raso, Josep Faure, Esperança Peralta i Jose Valero de CIU; Francisco Garcia i Concepción Martínez regidors sense grup municipal que van formar equip de govern des del primer trieni de 2009, perdó trimestre!, fins al juliol del mateix any i Francisco Vega ( PVA) regidor durant els dos primers anys, aproximadament, de la legislatura.
Tots ells són culpables de que l'Ajuntament estigui investigat per Fiscalia, de que el deute sigui a hores d'ara una incògnita, però superior al 110% permès, de que els nens i nenes del basquet portin 5 anys d'exili, entrenant amb temperatures sota zero a l'hivern i sense que se'ls hi hagi ofert cap solució, de que no tinguem teatre, de que no hi hagin uns serveis socials en condicions, ni un pla de joventut decent, etc
Es cert que qui va encapçalar aquest desgavell durant 6 anys va ser en Sebastià Homs. No seré jo qui el defensi, però una cosa es això i un altre es que fos l'únic responsable. No es just que qui demana respecte per la família del difunt, es renti les mans dient que ella va arribar al Juliol, donant tota la responsabilitat a qui no es pot defensar. No sabrem mai que va passar, però potser eren els altres els qui van portar a la ruïna aquest Ajuntament. Es més fàcil que 6 manipulin i enganyin a 1, que 1 manipuli a 6...
Però això ja es entrar en suposicions que no em pertoquen, si de cas a Fiscalia que ja donarà el seu dictamen quan ho hagi de fer. El que es segur es que els regidors nombrats anteriorment són responsables en tant que han governat en un moment o un altre de la legislatura. No ha estat l'oposició, ni qui hem sigut crítics i que se'ns ha acusat de crispadors, ni el poble, ni els estiuejants que encara queden a Viladecavalls, ni la premsa, ni Generalitat, ni Govern, ni Zapatero, ni Consell Comarcal, ni Diputació, ni el mal temps que està fent. Per ser còmplices d'aquesta situació el PSC va decidir expulsar als seus dos regidors. No per pactar amb CIU, ni per ser rebels o per no baixar-se els pantalons com ens volen fer creure, sinó per convertir-se en còmplices de la nit al dia pel preu d'una cadira. Estic fart d'escoltar mentides del senyor Garcia fent-se el víctima quan es sinó culpable, segur responsable.
Estic fart de que ens enganyin o ens vulguin enganyar, per això quan la Regina va dir que ells portaven al Govern des de Juliol vaig rebentar. Qui mes qui menys porta 3 anys i ella en concret 15.
15 anys en els que el poble l'hi ha pagat un sou amb els seus impostos perquè fes la seva feina. Si te els pebrots i perdó per l'expressió de dir públicament en un ple que va començar a treballar al Juliol que tingui la decència de dimitir, o al menys que retorni tots els diners que ha guanyat per no treballar, ella i tot el qui hagi format govern en aquesta legislatura i ara no vulgui responsabilitzar-se de la situació actual. JA N'HI HA PROU!

QÜESTIÓ DE CRÈDIT

2010-01-26T18:50:00.002+01:00

Ara fa poc l’entrenador del Barça, Pep Guardiola, va dir que un equip com el català mai te el crèdit suficient com per garantir pau i tranquil·litat. Deia el bo d’en Pep que el fet de guanyar-ho tot només fa que augmenti la pressió per guanyar més, però no augmenta el crédit ja que el partit més important sempre es el de demà i no el que ja s’ha jugat.

El de Santpedor poques vegades s’equivoca, ni abans com a jugador ni ara com entrenador, però crec sincerament que aquest cop va pecar de prudent.

El Barça ha guanyat el suficient crèdit com per a que l’eliminació en front al Sevilla de la Copa hagi quedat com a una simple anècdota en la seva trajectòria. L’equip i l’entrenador continuen tenint tot l’afecte, la complicitat i el suport de l’afició culé.

Al pol contrari trobem al Reial Madrid. Un equip fet a cop de talonari per guanyar-ho tot, i que va ser eliminat també de la Copa, però amb golejada davant de l’Alcorcón en una de les nits més humiliants per l’equip merengue ( una derrota que es pot comparar només amb el 2-6 de la campanya anterior) i que es troba a 5 punts d’un Barça imbatut en lliga fins al moment. A la capital ja volen jugadors nous, es critica el sistema de l’entrenador i tenen la por al cos de veure com es poden passar un altre any en blanc.

El Barça i el Madrid son dos exemples molt clars del valor del crèdit, de la confianza. Si extrapolem aquest exemple a la vida política, CIU a Viladecavalls jugaria de color blanc. Han basat el seu projecte de poble en la construcció de obres faraòniques a cop de talonari que no veuen el seu final. El Pavelló o els pisos del Carrer Orenetes són clars exemples . El primer després de llegir en Revistes Municipals, diaris i diaris electrònics un munt de vegades la data de termini de les obres, encara està per enllestir. Es cert que l’empresa encarregada va fer suspensió de pagaments, però un cop l’Ajuntament ha pogut continuar amb les obres s’ha trobat que no té diners per acabar-ho i que al projecte inicial no s’havia previst ni el cablejat elèctric, ni els subministraments d’aigua i de gas ( en un error infantil de Toni Florido per cert) El regidor d’Hisenda, Toni Raso, després de trencar-se el cap per quadrar números ha presentat uns pressupostos amb un milió d’euros de dèficit, que evidentment l’oposició no ha aprovat.

En el tema dels pisos encara està per veure que es el que passarà. Fa poc mes d’un any li vaig comentar al Sebastià que penses que podia fer pisos amb preu protegit no només per joves, que potser hi havia gent de mitjana edad que també ho necessitava. Evidentment no em va voler escoltar amb lo que el número de possibles destinataris d’aquests pisos es redueix considerablement. Si tenim en compte el preu desorbitat del metre quadrat i la precarietat laboral existent avui en dia ( sobretot amb els joves) ens trobem amb el dubte de no saber si hi haurà suficients compradors. El problema afegit està en que altres obres han estat realitzades amb els diners que ha de generar Viladecavalls Multigestió, com els camps de gespa, i que si els pisos no es venen, l’endeutament de Viladecavalls serà molt superior al 110% permès.

En definitiva, tenim un govern al poble caduc, un govern que no ha gestionat amb prudència els impostos dels seus veïns, un govern amb baralles internes des del començament de la legislatura ( primer amb la PVA, després amb els dos regidors no adscrits i ara entre CDC i UDC), un govern sense idees que no aposta ni per la cultura ni pels joves, un govern de dretes que ha apostat pel totxo i es troba en crisis, en una crisis econòmica desmesurada i una crisis de valors sense precedents.

Un govern que ha perdut el crèdit. El crèdit econòmic i el personal, el crèdit de la confiança.

El carrer de la discriminació

2010-01-25T12:52:00.001+01:00

Avui dilluns s’inaugura el carrer Antoni Soler i Hospital.

Com sol succeir al poble de Viladecavalls, es construeix, s’edifica, es creen nous espais vulnerant massa sovint els drets de les persones discapacitades.

En la inauguració del carrer esmentat, no s’ha tingut present la discapacitat visual, si que es cert que al principi del carrer consta un paviment de senyalització tàctil, però no s’ha aplicat el mateix criteri a tota l’obra.

Des de fa mesos m’he reunit amb polítics i tècnics de l’ajuntament per assessorar i esmentar el compliment de lleis, ordenances i requisits per complir amb l’accessibilitat, el resultat està a peu de carrer, un acte més de discriminació que mostra la voluntat i consciència del nostre ajuntament envers les persones amb discapacitat.

No parlo d’opinions, sinó de fets. El parlament europeu va aprovar una llei a la no discriminació i els requisits tècnics als quals em refereixo consten clarament amb una guia publicada al 2005 per el Ministerio de Sanidad y Política Social del govern espanyol.

No creem més barreres, suprimint-les!

Jordi Dueso

Veí de Vila, membre de l’entitat Dismifisics i de la Taula de Discapacitats de l’Ajuntament de Terrassa

Bon any 2010

2010-01-11T00:58:00.003+01:00

Després d'uns dies de vacances a Venezuela, es hora de tornar a la realitat. Amb 20º menys que ahir i algun kilet de mes es hora de plantejar nous reptes i objectius per aquest any que entra. Un any que tant de bó sigui satisfactori per tothom, un any en que els somnis i projectes de tots nosaltres es facin realitat, o al menys millorin la situació actual.

Per a mi aquests dies de vacances m'han servit per reflexionar i veure amb millor perspectiva les coses, encara que també per conèixer un altre realitat social, política i cultural. El viatge en sí, tenia però un altre objectiu molt mes personal i satisfactori: conèixer en persona als meus futurs sogres i cunyades. Una família meravallosa de la que ja em sento un més.

De tot aquest viatge i de les seves conclusions us aniré parlant poquet a poquet. De moment el que puc dir i em fa més il·lusió es que l'Ana i jo em decidit casar-nos el proper 11 de Setembre!

Una abraçada a tothom, us desitjo de tot cor una bona entrada d'any!

1 de Desembre, la lluita continua

2009-12-02T10:37:00.001+01:00

La SIDA (Síndrome d’Immunodeficiència adquirida), és una malaltia causada pel VIH (Virus d’Immunodeficiència Humana), que provoca l’immunodepressió de l’ésser humà de manera que qualsevol infecció oportunista, podria comportar la seva mort.Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la epidèmia no està disminuint; l’increment va ser molt important en els anys 90 i ara sembla ser que es va enrelentint. Des de que es va descriure el primer cas, unes 60 milions de persones s’han vist infectades per el virus i d’aquestes han mort unes 20 milions. A mitjans del 2006 tan sols el 24% de les persones que necessitaven del tractament contra el VIH tenien accés al mateix.Des de la Joventut Socialista de Catalunya, creiem necessari aprofitar la celebració del dia 1 de desembre, dia Mundial de lluita contra la SIDA, per recordar que és només la prevenció i la informació, rebutjant a l’hora qualsevol tipus d’estigmatització dels afectats, l’única via possible per posar fre, a la que és fins al moment, la gran epidèmia del S.XXI.Es per això, que volem condemnar l’aberrant crítica a l’ús del preservatiu, en la que s’obvia, que avui per avui és l’única forma d’evitar el contagi en relacions de risc. També ens sentim amb el deure de reivindicar una major implicació explícita per part de les administracions, en la lluita contra l’especulació de les multinacionals farmacològiques, les quals s’aprofiten de la dependència crònica dels malats de SIDA als medicaments antiretrovirals.La nostra tasca serà constant, ja que no tenim un altre objectiu que el d’assolir un món millor en el que poder conviure, on les malalties i la lluita d’interessos no siguin un impediment.Però per això hem de tenir clar que no podem passar per alt, ni molt menys deixar-nos enganyar, obviant que l’edifici de la societat de l’endemà, es construeix posant pedres que garanteixin la seva fermesa, en la societat del present.Perquè creiem que un món millor és possible, no ens cansarem de dir que en front la SIDA i el sexe una única postura és possible, PROTEGEIX-TE!

Jove, tu decideixes!

JSC Vallès Occidental, 1 desembre 2009

La veu de 12, el sentiment de tots

2009-11-26T13:53:00.002+01:00

Avui ens hem llevat amb un dels casos més significatius i curiosos de la premsa catalana. Tots els diaris en bloc publicaven una editorial ( redactada pels 12 mitjans de comunicació de la premsa escrita) en defensa de l'Estatut.
Una retallada del Constitucional a l'Estatut seria un cop molt dur a la Democràcia espanyola ja que ha estat aprovat per ampla majoria tant a les urnes com en les Corts Generals. Anar en contra d'una llei aprovada per les vies legals seria un fet històric lamentable en la democràcia actual.
Diuen que els genis són aquells avançats i incompresos en la seva època, diuen que el President Maragall ha estat un d'aquests genis i diuen sovint que Catalunya es la Comunitat Autònoma més propera a Europa de tot l'Estat. Tot aquest assumpte no fa altre cosa que ratificar tot això i donar encara més validesa al model d'Estat del PSC: el federalisme.
És clar que al 1977 va haver-hi un gran pacte per dur a terme la transició política i social espanyola on tothom va renunciar a part de la seva ideologia per un bé comú, però la transició s'ha de veure com el que es: una transició. Es a dir, un cop superada la primera etapa, s'ha de donar un pas més i avançar cap a un nou pacte general i un nou model d'Estat, no pot ser que 32 anys desprès continuem encara en un procés de transició. Si el Constitucional rebutja el text de l'Estatut no voldrà dir que aquest sigui dolent o estigui mal fet, ens al contrari posarà de manifest que la Constitució s'ha de revisar i per tant Catalunya haurà anat un altre cop un pas per davant de la resta de l'Estat.
Aquest possible rebuig està donant ales a velles reivindicacions independentistes que han vist en les consultes populars una via de sortida per fer-se escoltar i veure. La realitat però, es que aquestes consultes són un entreteniment per uns quants que representen aproximadament un 18% de la població total de Catalunya i per tant una sortida no representativa avui en dia de la societat i el sentiment de Catalunya.
El PSC defensa un model més realista i alhora més ambiciós. Espanya, per molts que encara ho vulguin, no es “ Una grande y libre”. Espanya per sort es la suma de moltes diferències i es bo i saludable que es reconeguin, es respectin i es valorin. La cultura, les tradicions i les arrels són diferents a un cantó i un altre de l'estat, però l'èxit radica en compartir-les. Hem avançat cap a una Comunitat Europea i una globalització econòmica que cerca també ser una globalització cultural, però no som capaços d'avançar cap a un Federalisme Espanyol. Aprovar l'Estatut en la seva totalitat seria donar un pas endavant cap a un nou model d'Estat on tots estiguem còmodes amb els nostres veïns, un nou model federal al que un dia o un altre hem de ser capaços d'arribar.

Podeu llegir la notícia aquí

Ara que fa 20 anys

2009-11-13T18:56:00.002+01:00

Aquesta setmana el grup municipal de CDC ha escollit el seu nou President, amb lo que Josep Faure deixa el seu càrrec en favor d'Antoni Parera. Aquest sembla ser un gest per unir la coalició de CIU de cara a les properes eleccions, ja que en Parera es de la banda mes conservadora de CDC.

Crec que amb aquesta nova elecció, CIU intenta fer neteja de la etapa Sebastià i alhora evitar la crispació que s'ha instal·lat en el partit des de que Parellada es la alcaldessa de Viladecavalls. Es possible que ho aconsegueixin ja que el desgast iniciat pot causar fatiga a alguns i probablement hi hagi qui, cansat, s'aparti definitivament del mon de la política i prefereixi quedar-se a casa.

El mes probable, però es que la lluita interna a CIU continuí fins a la elecció del seu alcaldable de cara a les eleccions municipals del 2011. No cal oblidar que Parera ja va ser alcalde al 1990 quan com diu l'expressió li van fer el llit al Cortès. Poc li va durar la alegria ja que el PSC liderat llavors pel Fèlix Farré va ser clau en les eleccions i va evitar un nou Govern convergent. Malauradament després es va canviar la samarreta i va anar a parar a CDC en detriment precisament de Parera, que no semblava un candidat ferm ( al contrari del seu pare que també va ser alcalde anteriorment).

Molt deuen haver canviat les coses a CDC quan la seva renovació passa per rescatar de la memòria a antics dirigents de fa 20 anys, mostra de que la gent jove els hi ha perdut confiança . Es cert que guanyen en serenor i talant, però en política tot i que la imatge es important, mes ho es el projecte i la capacitat per transmetre'l. Permeteu-me que dubti d'aquestes dues característiques a CIU i als seus dirigents a Viladecavalls.

En definitiva, l'etapa de CIU toca a la seva fi i en un intent desesperat de salvar els mobles han escollit a una persona calmada, adinerada i d'una família tradicional del poble, però incapaç de liderar un projecte il·lusionant. Algú acostumat a les trifulques dins del seu partit, però a tot i ser alcalde no tenir mai el recolzament del poble. Algú que vol acostar la política a la gent, però que porta 20 anys apartat de la política. Tot i així permeteu-me que feliciti al Sr Parera pel seu nou càrrec, li desitjo de tot cor molta sort en aquesta aventura.

Inauguració del local del PSC ( II part)

2009-11-11T10:50:00.003+01:00

Aquest diumenge els socialistes de Viladecavalls vam veure fet realitat dos somnis. Primerament la inauguració del nostre local social al carrer Antoni Soler i Hospital, però també l’agradable notícia que qui ens venia a visitar no era altre que el molt honorable President Montilla.
Aquest acte estava previst per Desembre per falta de dates, però el dissabte a la tarda ens van comunicar que si no teniem cap inconvenient es realitzaria el diumenge ja que al President li feia especial il·lusió acompanyar-nos en aquest dia.
Evidenment no ens podiem negar i vam organitzar la inauguració en un temps record. La capacitat d’aquesta executiva per delegar feines, dur-les a terme i convocar a un gran número de gent en poc mes de 15 hores va quedar pal·lessa diumenge ( es clar que no cal obviar que una visita com aquesta ajuda i molt).
La inauguració del local va ser tot un éxit i crec sincerament que el PSC de Viladecavalls va sortir molt enfortit com a partit i com agrupació, la feina però no acava aquí.
El local social ha estat aquests darrers mesos un lloc d’acollida socialista on tant les JSC com el PSC han mantingut reunions i assamblees, però a partir d’ara es converteix també en un espai de trobada amb els veíns. Un espai que obrirà les portes un parell de dies pel matí i un parell mes per la tarda amb l’esperança que qui vulgui ens faci arribar les seves inquietuts, les seves queixes, les seves crítiques i també les seves propostes.
A vegades es cau en la tentació de pensar en les properes eleccions municipals, com es pot comprovar en els plens on les portaveus fan mes campanya que propostes, però la nostra aventura es basa en el present, en els problemes i mancances actuals i acaba el mateix dia que hi hagi renovació d’executiva, just el mateix dia que començarà un altre present i així consecutivament.
El PSC de Viladecavalls ja te Blog, les JSC grup al facebook i properament obrirem mes vies de comunicació amb la vila amb el propòsit de mostrar la feina feta, però també amb la voluntat de que el projecte del PSC, el projecte socialista sigui un projecte amb identitat i valors propis on es recullin les inquietuts del major número de persones possibles.
Aprofito aquest article per demanar disculpes per no actualizar el blog aquest darrer mes. Se que sou molts qui obriu la meva pàgina al matí esperant noticies noves, però la veritat es que desprès d’infinites reunions ( JSC de Viladecavalls, Consells Nacionals, Escola de Formació 13 Roses, executives del PSC i trobades amb grups de l’oposició i equip de govern), el meu cap necessitava distreure’s amb altres coses a l’arribar a casa.

Inauguració del local del PSC ( 1ª part)

2009-11-08T08:57:00.004+01:00

Bon dia a tothom,

Penjo una nota ràpida per comunicar-vos que avui a les 12h el President Montilla inaugurarà el nou local del PSC oficialmen a Viladecavalls.
Estarem a la plaça de la Vila o es faran els parlaments i l'entrega de carnets als militants. Si vols compartir una estona agradable, conèixer a l'actual executiva del PSC i al President Montilla t'esperem!!!!!

Jove i socialista. T'hi animes?

2009-10-05T12:32:00.003+02:00

Coses que ahir intuíem i avui sabem

2009-09-25T10:44:00.002+02:00

El ple d’ahir va aixecar moltes expectacions per esbrinar quina seria la tònica del que queda fins que se celebrin les properes eleccions municipals. Va ser un ple de gairebé 30 punts en els que si el present analitzava els actes, les mocions, les votacions i els gestos dels nostres representants podia desxifrar les incògnites que ahir van quedar resoltes. Per no avorrir al lector faig un esquema de les coses que com diu l’article ahir intuíem i avui sabem:

a) La senyora Regina Parellada no sap governar. Tenim una alcaldessa que després d’un munt d’anys com a regidora no sap quin es el procés a seguir en un ple. Es va equivocar alhora de donar els torns de paraules als grups municipals i en el procés de les votacions en al menys 8 punts.
b) La senyora Regina Parellada es prepotent. Cada cop que es va equivocar ho va solucionar dient: “ es el primer dia el següent ja ho farem millor” tot rient per sota del nas. Miri senyora Regina la situació de Viladecavalls es crítica, no es pot permetre el luxe de tenir a la màxima representant del consistori pensant en que demà ja ho farem millor. Les solucions i les bones maneres es necessiten avui i no demà.
c) Qui governa es Unió. En un dels punts alhora de donar la paraula, l’alcaldessa es va dirigir al seu company Raso dient: “ pel grup de Convergència alguna cosa a dir.... vull dir pel grup de CIU alguna cosa a dir”.
d) Unió deprecia a Can Tries. Paraules textuals d’en Raso: “El bus llançadora del dissabte uneix el Casc Urbà amb la barriada de Can Tries”. Can Tries ja no es un barri o una urbanització, ara es una barriada, o potser es que es en això en el que ho volen convertir.
e) Unió no governa sola al municipi. Ahir es va veure clarament un pacte encobert entre CIU, PVA i els dos regidors no adscrits. Van ser aquests dos grups, entenent que els dos no adscrits actuen com a grup, qui van aprovar els punts presentats per CIU. Primer un i després l’altre s’alternaven el vot afirmatiu, deixant espai per votar en contra algunes coses de cara a la galeria.
f) ERC i ICV continuen fent la seva feina d’oposició. Al contrari del que s’havia especulat en alguns espais, ERC continua la seva feina de fer oposició constructiva sense haver pactat amb CIU.
g) Sous i sous. El Faure cobrarà el mateix que en el seu antic càrrec de gerent de Viladecavalls Multigestió. Al contrari que el Quico penso que el sou com a càrrec públic ha d’estar directament relacionat amb la feina que es fa i al Faure no li han donat responsabilitats com per tenir un sou tant alt i a jornada completa. Es mes, estic convençut de que ha estat una compensació política que ha fet Unió per mantenir una mica d’unitat dins del seu propi partit. En poques paraules, el Faure s’ha venut per un sou que ha comprat Unió amb els diners de tots
h) En Quico continua amb el seu poc talant habitual. Els pocs escrúpols del personatge van arribar al punt de presentar una moció amb l’ànim de culpabilitzar a l’equip de govern de la mort d’en Sebastià Homs. Una moció que interfereix amb el treball que realitza fiscalia i que posa de relleu l’ànim de guanyar vots a costa d’autoproclamar-se defensor de l’Alcalde i beatificar-lo. Per qui no el conegui, aquest es el mateix que encara no fa un any descrivia les maneres de fer d’en Sebastià de dictadores i talibanes. Es cert que qui escriu també en mes d’una ocasió va descriure alguns actes de dictatorials, però la diferencia radica en que jo no pretenc beatificar al Sebastià, simplement demano respecte per la persona i per la família. Deixin descansar en Pau a qui ja no es pot defensar i dediquin-se a fer política. El poble ho necessita.

Festa de la Rosa

2009-09-23T01:44:00.001+02:00

Aquest diumenge es va celebrar a Gavà la ja tradicional Festa de la Rosa Socialista que enguany feia 20 anys.
En ella vam participar membres de l'executiva local, afiliats i simpatitzants de Viladecavalls omplint un autocar de 40 places. No vull entrar en comparacions amb anys anteriors, però després de la crisis que va viure el PSC que va finalitzar amb la ja coneguda dissolució de l'antiga executiva, l'unió existent en aquests moments es va veure reflectida en aquest acte.
La Festa de la Rosa va començar amb “ la rebuda” dels treballadors i treballadores de Roca i Nissan que s'han vist afectat per les ERO, rebuda que va gestionar el Ministre Corbacho mantenint una breu reunió amb els respectius portaveus dels dos grups. Després els pica-pica organitzats per cada agrupació, els discursos polítics centrats en aquests temps de crisis de l'Alcalde de Barcelona Joan Hereu, la Ministra de defensa Carme Chacon, el molt honorable President de la Generalitat José Montilla i el Ministre de Foment Pepe Blanco. Per acabar el dinar de germanor i la tornada a casa.
Un acte que va reunir prop de 25.000 persones i que va servir per retrobar amics d'altres agrupacions i en el meu cas, també de les JSC. Un acte que obre el curs polític, potser un dels cursos mes esperats pels socialistes ja que tenim a les nostres mans l'oportunitat de treure a Espanya i a Catalunya de la crisis que potser ja dura massa.
A Viladecavalls però, aquest curs s'obre amb més incògnites que mai un cop superada la trista mort d'en Sebastià Homs i el trencament del pacte de Govern d'Unió amb els dos regidors no adscrits. De moment s'ha obert amb les males praxis de sempre, obvi per altra banda ja que qui està al capdavant del Consistori es el mateix partit de sempre. Unes males praxis que passen per no informar i per centrar el proper ple de l'Ajuntament en l'establiment dels nous sous dels regidors. De projecte polític no en sabem res, potser perquè a ells tampoc els importa gaire. La prepotencia dels nacionalistes catalans no té límits. Molt convençuts han d'estar de cara a les properes eleccions per donar l'esquena al poble un altre cop i mantenir dos únics arguments polítics contradictoris entre sí: La beatificació d'en Sebastià per un lloc i la crítica ferotge i destructiva a la mateixa persona per l'esquena. Molt malament d'idees han d'estar tant Unió com els dos regidors no adscrits per fer política únicament amb la memòria d'un home mort... potser es pensen que els demés no tenim precisament memòria.
El PSC de Viladecavalls, en canvi, ja està treballant en el proper programa electoral amb propostes innovadores i amb la única intenció d'apropar la política a les persones i fer-les partícips d'una nova manera de fer atractiva i engrescadora. A tots aquells que ens vulgueu ajudar, vulgueu formar part de la militancia del PSC o de les JSC o simplement fer-vos simpatitzants, ens podreu trobar a la seu de l'Agrupació situada al C/ Antoni Soler i Hospital al costat de la Caixa de Terrassa.
Salutacions i els meus millors desitjos per aquest nou curs que comença!!!

Regina Parellada, nova alcaldesa de Viladecavalls

2009-07-29T09:53:00.000+02:00

Ahir es va celebrar el ple extraordinari per escollir al nou alcalde de Viladecavalls després de la trista defunció de Sebastià Homs.

IC-V va presentar com a alcaldable a en Joan Olivares i CIU a Regina Parellada, els altres grups municipals amb representació a l’Ajuntament no van presentar cap candidat. La votació va ser a mà alçada i l’escollida en aquest cas va ser la representant d’Unió amb 6 vots, es a dir, els de CIU.

Amb aquests resultats la primera sensació es que tot continua igual. Els mateixos responsables de la situació caòtica a Viladecavalls continuen governant, però si ho mirem amb detall hi ha tres aspectes a valorar:

1) Es trenca el pacte amb els dos regidors no adscrits. Això demostra que el pacte es va fer entre persones i no entre partits quan aquests dos regidors eres els representants del PSC al municipi. En cas contrari, el trencament del pacte vindria donat per una pèrdua de confiança i CIU hauria de donar explicacions.
2) L’Alcaldesa es d’Unió. Aquest detall no tindria gairebé importància si no fos per l’actitud del nou regidor, el senyor Josep Faure. Em va sorprendre molt el seu posat trist, decebut, perdut. Enfonsat perquè ha d’escollir entre seguir com a Gerent de Viladecavalls Multigestió o continuar de regidor. Sembla ser que si decideix continuar en la gerència de l’empresa municipal, el seu acomiadament seria imminent i en cas de ser el nou regidor, el seu sou només seria d’uns 300 euros. La divisió en tot cas entre Convergència i Unió al municipi sembla clara, amb lo que la crispació encara pot ser mes evident a partir d’ara.
3) CIU governarà en minoria. Possiblement per confiança en un nou model de govern per part d’Unió o molt probablement per prepotència han decidit anar solets en aquesta aventura. Això per altra banda es bo pel municipi ja que per tirar endavant els nous projectes hauran de buscar aliances i aquestes no han de ser sempre les mateixes, amb lo que en les noves decisions que prenguin hauran de contar amb els altres grups municipals i per tant amb ideologies diferents que representin a la part del municipi que no podia decidir fins ara. L’aspecte negatiu, per CIU, es que no tots els projectes que presentin s’aprovaran i en cas de que la crispació torni a la Casa Gran, sempre pot ahver-hi una moció de censura.

Comunicat del PSC VIladecavalls

2009-07-24T10:21:00.002+02:00

Desde la constitución de la Agrupación del PSC de Viladecavalls estamos trabajando para ofrecer una visión diferente, en la que desaparezca la crispación entre entidades, grupos políticos y el consistorio, en definitiva en todo lo que comprende la vida social del pueblo. Todo ello mediante el análisis y valoración de proyectos que conlleven la mejora del clima social y la cobertura de necesidades, detectadas a través de diferentes encuentros llevados a cabo con Asociaciones y vecinos, ya que son ellos, en definitiva a quienes va dirigido nuestro trabajo. Es por este motivo que el esfuerzo del consistorio ha de ir encaminado a ofrecerles soluciones , y por ende nuestro apoyo.

La primera experiencia en esta nueva aventura han sido las recientes elecciones europeas, donde hemos obtenido menos votos que en los anteriores comicios, producto, entre otras causas, de la crisis que atraviesa nuestro país, pero sobretodo por el conocido pacto municipal con CIU que acabó con la expulsión de los anteriores regidores socialistas. Pese a ello y pese a la baja participación, el PSC consiguió ser la fuerza más votada en el municipio.

Por otra banda hemos podido comprobar que donde se vive la cara más amarga de la política en nuestro municipio es en los plenos. Nos ha sorprendido tristemente la actitud de algunos representantes que con actitudes poco democráticas impiden el diálogo y el buen hacer en el consistorio, aumentando a la vez la crispación existente entre los diferentes grupos.
Los aparentes esfuerzos por los anteriores regidores socialistas y ahora tránsfugas, se han quedado al parecer por el camino contagiándose tristemente por la prepotencia de CIU en nuestro pueblo. Prueba de ello han sido las declaraciones realizadas por el primer Teniente de Alcalde apoyando la crispación hacia otras fuerzas políticas o a no escuchar las necesidades de vecinos reales con los que el consistorio mantiene diversos pleitos.

Todo esto nos motiva para seguir trabajando, incluso con más ganas, para desarrollar un proyecto que englobe la realidad social del municipio donde las diferentes sensibilidades deben ser reconocidas con valentía y afrontarlas políticamente dentro de un orden legal, honrado y honesto que desde nuestro proyecto socialista nos comprometemos a desarrollar.

Creemos firmemente en el proyecto del PSC tanto en el municipio como en Catalunya, donde gracias al liderazgo del President José Montilla y al compromiso del Presidente José Luis Rodríguez Zapatero han conseguido el mejor modelo de financiación de la democracia actual. Un modelo tan interesante que las izquierdas se pelean por reclamar su autoría y la derecha se ha quedado sin argumentos.

Vivimos en Viladecavalls unos momentos muy tristes y un clima enrarecido por la reciente defunción del hasta ahora alcalde Sr. Sebastià Homs y queremos mostrar una vez más nuestro mas sentido pésame a toda la familia y allegados, pero creemos necesario para el bien de nuestro municipio normalizar la situación lo antes posible. Es por ello y todo lo comentario anteriormente que en un futuro inmediato y mediante la Asamblea de la Agrupación seguiremos determinando el camino a seguir del PSC de Viladecavalls.

EJECUTIVA DEL PSC-VILADECAVALLS

16-07-2009

2009-07-17T00:13:00.003+02:00

Avui, sobre les 7 de la tarda el consistori ha emès un comunicat en el que s'anunciava la defunció de l'Alcalde Sebastià Homs i Padrissa i els corresponents 3 dies de dol al municipi.

El meu condol més profund i sincer per a tots els familiars i amics.

Alegria, que és Festa Major!

2009-07-08T22:48:00.003+02:00

Escric aquestes línies mentre descanso a Saragossa amb la companyia de la persona que més m'estimo en aquest món. Unes vacances merescudes després d'un any intens d'universitat, beques, feina i política.
Unes vacances que aniré alternant entre Saragossa i Viladecavalls. La primera parada al poble, aquest cap de setmana amb motiu de la Festa Major. Una festa que genera il·lusió com cada any, però que cada cop es veu més diluïda.
La primera sorpresa va ser que en el programa de les festes ens recordaven als veïns que penjàssim al balcó el tovalló que ens van regalar l'any passat als qui vivim al centre. Espero que hagin adornat el poble amb altres motius, ja que potser molts com jo hem perdut o llençat a la brossa aquell tovalló.
Una de les novetats d'enguany es el reconeixement als esportistes més importants del poble després del pregó que faran el Corredors de Fons. Suposo que una de les guardonades serà la Sarai Gascón, a qui no se quina excusa li donaran per no haver posat el seu nom a la Piscina Municipal. Potser li diuen el veritable motiu i ara ja ho puc dir, de que alguns polítics com el mateix alcalde tenien por de que siguen tant jove caigués en un futur en el obscur món del dopatge.
De lo més destacat que trobem es la imaginació d'algunes entitats per millorar la festa malgrat la crisis. En aquest sentit només puc felicitar al Club de Futbol de Viladecavalls per organitzar les 12 hores de futbol 7 en les que espero participar i al Consell Jove que ha incorporat el torneig de futbolí, el Cercabirra i ha ampliat la seva festa jove de concerts i Dj's. El que si es troba a faltar es la ja mítica baixada d'andròmines.
En definitiva una Festa Major participativa, sense grans noms com anys anteriors ( Els Pets, Sau, Sopa de Cabra, Lucrècia, etc. ), però segurament interessant i divertida. Una Festa Major on tots coincidirem pels carrers del poble i oblidarem els problemes de tot l'any per conviure amb alegria i germanor.
Acabo amb una gran queixa i es que el divendres es veurà un fet únic al poble. Un fet real i espectacular: el pas del tour de França pel nostre municipi. Potser no es pot comparar amb que Mart es vegi igual de gran que la lluna, però com he dit, aquest si es un fet real i se li podia haver donat més resó. Potser incloent-ho al programa de Festa Major.... no se, potser en un comunicat a part. O potser dedicant-li alguna cosa més que una línia a la Web municipal. No cal que rebeu la caravana del tour amb estelades com diu el Lluís ( qui ho vulgui fer que ho faci), jo opino que l'esport no ha d'anar acompanyat de política. Però si que es important que surti tothom a la Bauma per animar a uns valents que pujaran fins a Andorra. Jo ho veuré amb melancolia a la TV per Teledeporte unes hores abans de baixar gaudir de la Festa Major!!!!!!!

Juny de 2009

2009-07-02T11:50:00.002+02:00

Perdoneu aquesta temporada sense actualitzar el blog, acabo de finalitzar el meu més caòtic habitual d'exàmens finals.

En aquests dies han passat força coses, com les Festes Majors de Can Turu i Can Tries, Sant Joan, l'enèsima denúncia vers l'Ajuntament, aquest cop per part d'un veí afectat per les obres de la construcció dels pisos promoguts per l'Ajuntament al carrer Avinguda de Barcelona a Can Tries, o el primer ple tranquil i més o menys normal en tres anys.

Faig un petit resum de tots aquests esdeveniments sense entrar gaire en detalls:

Primer de tot felicitar als barris que jan celebrat les seves festes per la feina feta i encoratjar als que les faran d'aquí poc a continuar millorant. Cada cop es més complicat organitzar aquest tipus d'actes ja que el baix pressupost amb que es conta per un cantó i la dificultat per trobar veïns participatius per l'altre juguen en contra de les associacions de veïns per organitzar les seves festes.

No vaig poder assistir aquest cop a l'arribada de la Flama del Canigó i per primera vegada a la meva vida, no vaig estar a Catalunya un Sant Joan, tot i així vaig menjar la meva coca a Saragossa per sentir-me més aprop de la meva terra.

Des del PSC de Viladecavalls hem intentat fer de pont entre el veí afectat per les obres i l'Ajuntament. No se si hem pogut millorar gaire la situació per tal de promoure el diàleg i no haver d'arribar als tribunals, però cap de les dues parts implicades pot dir que no hi ha hagut bona voluntat per solucionar el conflicte. Hem proposat de que tant l'arquitecte del consistori com el del veí en qüestió fessin un informe comú després de veure les proves aportades per ambdues parts. Ara són ells qui han de decidir si accepten la proposta, si tornen a retomar la via del diàleg o si deixen que decideixi un jutge. El que si creiem de tot cor i així els hi vam fer arribar als senyors Homs, Garcia i Faure, es que aquesta onada de denúncies no beneficia a la imatge del poble, però tot i així haig de dir que no els hi sembla preocupar gaire. De fet en aquest sentit es va arribar a comentar: “Tots els Ajuntaments tenen denuncies, nosaltres hem guanyat algunes i hem perdut altres, es lo normal i sempre hi ha hagut, el que passa es que abans la gent no s'assabentava”.

En el que respecta al darrer ple extraordinari, comentar que el que va semblar extraordinari es que va ser un ple normal, es a dir curt, tranquil i sense crispació. Una calma tensa deien alguns, ja que corren rumors de que alguna cosa grossa està a punt de passar a l'Ajuntament. En aquest sentit, el que jo se es que de moment tots són això, rumors i per tant tampoc perdré temps en valorar-los.

Finalment comentar-vos que les JSC de Viladecavalls hem renovat la nostra executiva i que hem passat de 4 a 7 afiliats en un any.
Ha estat un any complicat ja que érem casí bé nous en aquest Món i no només hem consolidat l'agrupació, sinó que hem estat al peu del canó amb dignitat i orgull en els moments complicats viscuts per la crisis del PSC al municipi, vam ser els únics referents socialistes a Viladecavalls durant uns mesos i vam ajudar a construir la nova agrupació del PSC. Ara ens toca treballar de valent al municipi i a la comarca.
Si algú vol formar part d'aquest projecte es pot posar en contacte amb qualsevol membre de l'executiva que ha quedat d'aquesta manera:
1er Secretari Manel Martínez
Sots 1er Secretari Carles Navarro
Secretari d'organització Josep Rubio
Secretari de política municipal Xavier Rubio
Secretari de comunicació Marc Gonzalez
Secretari de dinamització i participació Alfredo Vega

Viladecavalls, Catalunya, Espanya, Europa.

2009-06-08T10:13:00.004+02:00

Ahir es van celebrar les ja famoses eleccions al Parlament Europeu. Aquestes van tenir diferents resultats a Viladecavalls, Catalunya, Espanya i a Europa. Es per això que divideixo el meu anàlisis personal en aquestes 4 parts.

Viladecavalls

El PSC ha guanyat les eleccions al poble!. Ni la baixíssima abstenció, ni la crisis i ni tan sols els esforços de l'ex-socialista Francisco Cano que durant tres mesos ha malgastat les seves forces per desprestigiar el PSC han pogut vèncer al PSC.
Els socialistes hem guanyat al poble democràticament amb un resultat, encara no oficial, de 700 vots. Es curiós que amb una participació molt menor que a les eleccions municipals, el potencial socialista sigui de 200 vots més. Aquest fet només ratifica una cosa: Si com diuen a les municipals es vota molt més a la persona que al partit, el candidat socialista que el PSC presentava fins ara no era l'adequat. No pot ser que una persona o una llista resti vots a un partit. Espero de tot cor que amb la nova executiva i amb la nova llista que estarà totalment integrada per veïns i veïnes del poble, no com l'anterior en la que es podien contar 4 o 5 persones de la ciutat veïna ( encara que es ara i qui va buscar suport a Terrassa fent la llista electoral amb amics i familiars qui ens acusi de no ser del poble), podem recuperar la il·lusió i la confiança dels nostres votants.

Catalunya

El PSC torna a guanyar les eleccions per davant de CIU. Es cert que s'ha retrocedit en vots i que amb els resultats d'ahir, el tripartit perd força amb la dreta catalana, però també ho es que a les autonòmiques hi ha molts més votants de IC-V i sobretot de ERC que a les europees es van quedar a casa. Crec sincerament que la feina feta per Maria Badia ha estat la més pedagògica de totes en ensenyar a qui ha volgut o ha pogut escoltar-la, que es Europa i que ens hi jugàvem en aquestes eleccions. Es per això que des de aquestes 4 línies no puc fer altra cosa que felicitar-la per la seva victòria.

Espanya

El PP treu pit i guanya les eleccions. Sense dubte la baixa participació, que sempre afavoreix a la dreta, i la crisis que vivim avui en dia han estat factors determinants per aquesta victòria “peperiana”. Una victòria que ha de fer replantejar-se moltes coses al PSOE, perquè com ha recalcat moltes vegades la senyora Badia a Europa ens hi juguem molt i es per això que hem de ser capaços de mobilitzar al electorat socialista.
Tot i així es una victòria que no es pot extrapolar a unes hipotètiques generals on es preveu molta més participació i on presumiblement Espanya ja no estarà immersa en aquesta gran crisis.
La part més positiva però, es que el PSOE es el partit d'esquerres que més recolzament té a tota Europa.

Europa

Guanya la dreta i de golejada, però es una dada que al meu parer queda en anècdota comparada amb una altra molt pitjor. Els partits d'extrema dreta s'han vist molt enfortits en aquestes eleccions. Crec sincerament que tots, siguem d'un partit o d'un altre hem d'anar de la mà per no deixar que això torni a passar.
No podrà ser una socialdemocràcia com la de Obama a Europa, al menys ara. Tot i així confio en que hi hagi una aposta d'unitat per sortir de la crisis. Els habitants europeus ho necessitem.

Una nova etapa

2009-05-10T22:29:00.004+02:00

Aquest divendres es va constituir oficialment la nova agrupació del PSC a Viladecavalls. Desprès d'uns mesos molt complicats per l'ambient enrarit creat per l'antiga executiva, que pactà a esquenes del partit amb CIU, 13 persones compromeses amb el poble hem decidit formar part de la nova executiva del PSC al municipi. L'èxit del acte va ser total, amb més d'un centenar de persones que es van apropar a la sala polivalent i que va estar presidit per l'Alcalde de Terrassa i 1er Secretari del PSC-Vallès Oest, Pere Navarro.
Sense dubte però, el motiu de més satisfacció ha estat el de veure com desprès d'un procés tant difícil com aquest, contem amb més afiliats que mai i només tres mesos desprès d'haver estat dissolta la agrupació de Viladecavalls.
Aquest projecte estarà encapçalat per Antonio Navarro, una persona serena i treballadora que ha unit a un conjunt de persones per tal de aportar aire fresc a la política municipal. La tasca es preveu difícil, ja que el grup municipal del PSC ha deixat de tenir representació a l'Ajuntament i això sempre es partir amb desavantatge. Tot i així confiem en que la honestedat demostrada i el fet de partir amb les mans netes, juntament amb un programa engrescador que reculli les principals propostes dels habitants de Viladecavalls faci que les idees i el tarannà socialista que defensem sigui la millor opció pel canvi que el poble necessita.
Sobre l'altre agrupació socialista que sembla que es constituirà dimarts al municipi, no vull entrar a opinar grans coses. Com sabeu he compartit molts moments amb ells, tant bons com dolents i respecto totalment les seves decisions encara que no les comparteixi. Per tant només desitjar-los molta sort en la nova aventura que comencen i demanar joc net. No crec que faci falta recordar com va acabar la cosa la última vegada que es va repartir una circular per les cases signada pels senyors Cortès i Trullàs. Ara una del mateix estil per la “Agrupación Socialista de Viladecavalls”.

14 d'abril

2009-04-15T13:54:00.001+02:00

El 14 d'abril de 1931, es va proclamar a Espanya la II República. Va ser una victòria guanyada democràticament i en els anys que va durar es van aconseguir grans guanys com el sufragi universal tant masculí com femení a partir dels 23 anys, el dret al matrimoni civil, el dret al divorci, etc.
Tots aquests avenços es van veure frustrats desprès del cop d'estat i de la victòria franquista al 1939.
Quasi bé 60 anys després, el 20 de Novembre de 1975 va morir Franco i va deixar com a successor al Rei Joan Carles I, que va assumir el màxim poder a Espanya el 22 de Novembre del mateix any.
A partir d'aquí i fins el moment de signar la nova Constitució Espanyola, època coneguda com la Transició, van haver-hi moltes negociacions per calmar les aigües i finalment els republicans van acceptar al Rei com a màxima figura nacional per tal d'evitar una altra dictadura.
Els ciutadans de sentiments d'esquerres tornàvem a perdre de nou pel bé del país. Tornàvem a perdre, amb l'esperança de que un cop passat el temps les urnes ens tornessin de nou el que els tancs, les bombes i l'exèrcit ens va prendre al 39 i la por al 78.
Ahir va tornar a ser 14 d'abril. Ahir va fer exactament 78 anys que una República va ser possible a Espanya. Ahir alguns romàntics de la història vam tornar a creure que la Monarquia, descendència de les tropes franquistes deixaria pas a l'autèntica democràcia. Aquella democràcia en la que les persones poden votar, escollir i canviar als seus dirigents, a tots els dirigents. Ahir jo vaig tornar a somiar que tots eres iguals, que la sang de tothom era vermella i ningú tenia una sang blava que et permetia viure gràcies als impostos dels ciutadans. Ahir vaig creure que no tornaria a veure una portada del HOLA en la que es veurien a uns personatges en un vaixell a Mallorca.
Avui 15 d'abril, tot continua igual. Encara no s'ha acabat la maleïda transició i els hereus del franquisme continuen com a Caps d'Estat d'Espanya. Avui, com ahir, continuarem lluitant per recuperar el que ens van prendre

Assumptes pendents ( 2a Part)

2009-03-23T18:30:00.002+01:00

Desprès d'uns dies de descans i reflexió les JSC de Viladecavalls vam fer un comunicat que es va enviar la setmana passada a les JSC del Vallès, al PSC-Vallès Oest, a l'agrupació socialista de Viladecavalls i als mitjans de comunicació.
Aquest comunicat està signat per tots els companys de les JSC, però alhora el puc subscriure jo personalment en la seva totalitat, sent en gran mesura la meva opinió sobre el pacte a Viladecavalls entre socialistes i convergents. Us deixo el comunicat perquè el llegiu:

El passat 27 de Febrer l'agrupació del PSC de Viladecavalls va decidir pactar a l'Ajuntament de Viladecavalls amb CiU assolint vàries regidories i una primera tinència d'Alcalde. Les negociacions prèvies es van realitzar a esquenes de la Federació Comarcal i el pacte posterior es va signar tot i la desaprovació de la mateixa.
Les formes, la manera, i sobretot el fet de donar suport a l'Alcalde del municipi, l'il·lustríssim senyor Sebastià Homs han aixecat moltes crítiques i molts comentaris ( tant aprovant el gest com denunciant-lo) a diferents fòrums del poble i del Vallès. Una de les conseqüències immediates ha estat l'obertura d'un expedient als regidors Francisco García Cano i Concepción Martínez i el pas a la comissió de garanties del partit i la proposta de la Federació Vallès Oest de dissoldre l'agrupació de Viladecavalls.
Davant de tots aquests aconteixements les JSC de Viladecavalls declarem:
1.-El 27 de Setembre del 2008 es van constituir l'agrupació de les JSC de Viladecavalls amb l'intenció d'aprendre, de ser d'ajuda al PSC i d'aportar frescor al món polític de Viladecavalls que segons el nostre paré es mereixia un Govern millor.
2.-Justament 5 mesos desprès aquesta situació continua sent la mateixa encara que s'hagi produït el pacte esmentat anteriorment. Per tant les JSC ens reivindiquem en la declaració d'intencions que vam comunicar el dia de la nostra constitució
3.-Creiem que el pacte, tot i ser un pacte de mínims que demostra que CiU no pot gestionar l'Ajuntament de Viladecavalls i menys encara la PVA, no resol els problemes de la població del poble
4.-Entenem que la situació era delicada i que el pacte amb CiU pot tenir algunes lectures positives
5.-Tot i així les actuacions de CiU en aquests dos anys de legislatura han estat molt distants a les polítiques d'esquerres que defensem i han actuat sovint com un Govern Dictatorial que hem criticat moltíssimes vegades
6.-A més a més, les formes en les que s'ha produït el pacte, a esquenes del PSC, fan que el pacte no sigui del PSC sinó que dels regidors que han assumit el càrrec.
7.-Les JSC de Viladecavalls som una afiliació política independent al PSC, partit amb el que compartim ideologies i del que som la seva filial.
8.-Per tots els motius anteriors mantenim la nostra independència sobre l'agrupació del PSC a Viladecavalls i decidim NO DONAR RECOLZAMENT al pacte, seguir la nostra formació com a joves socialistes i no perdre la nostra identitat amb un pacte contrari a la nostra ideologia i que s'ha signat entre persones i no entre partits.
9.-Així mateix en cas de que l'agrupació sigui dissolta i hi hagi una creació d'una nova agrupació socialista amb les sigles del PSC a Viladecavalls ens mostrem oberts a donar-li suport i aportar com sempre hem fet fins ara, sempre i quan els nostres ideals es vegin representats.

Assumptes pendents ( 1a Part)

2009-03-02T13:11:00.005+01:00

Primer de tot m'agradaria analitzar els resultats de l'enquesta que vaig penjar com a entreteniment sobre les noves possibilitats de govern. 119 vots en els que hi ha un empat tècnic entre els que pensen que lo millor es una sociovergència i els que pensen que lo millor era fer una oposició constructiva fins que hi hagin noves eleccions. Es poden fer múltiples lectures sobre aquests resultats, però el primer que m'agradaria destacar es que 119 votants es un número lo suficientment considerable com per a tenir-los en compte. Si comparem el percentatge de vots amb els últims resultats electorals en els que CIU va quasi doblar a la resta de partits junts i que sense les dades a la mà crec que CiU i PSC sumaven un 70% dels vots, veiem que en el pacte s'han perdut un 20% pel camí. La pregunta lògica es ¿ de qui son? Personalment crec que són convergents i que els socialistes que utilitzen internet ( potencialment la població més jove) apostaven per esperar 2 anys fent oposició i ser una alternativa real a les properes eleccions.

Els motius que tinc per pensar això són els següents:

CiU ha perdut la seva credibilitat en aquesta legislatura i no es cap secret en el poble que hi ha molt convergent descontent
Un cop que la política ha tornat a arribar a la gent i per tant la participació en blogs (fruit de la crispació que es viu actualment) ha augmentat considerablement, s'han tornat a donar uns resultats semblants als de fa 4 anys on les esquerres eres autosuficients.
ERC, ICV i inclús la PVA poden votar a favor de fer oposició. Naturalment CiU votarà sempre una sociovergència després de fer fallida amb el seu pacte de dretes.
L'aposta més arriscada es la dels socialistes on lo normal es que hi hagi discrepàncies entre els seus votants.
Dins dels votants socialistes, els joves són per naturalesa mes rebels, utilitzen més internet i més propers a fer govern d'esquerres
Els votants socialistes de mes edat, són més propers a postures centristes i com que la majoria són provinents d'altres comunitats autònomes són més reticents a pactar amb ERC i el seu independentisme.

Com he dit, es poden fer múltiples lectures dels resultats de l'enquesta que vaig penjar. Aquesta es la meva i com que no tinc una bola de vidre no puc assegurar que sigui la certa.

Hi ha altres temes d'interès que els seguidors del meu blog estan esperant com la meva valoració del pacte, la meva opinió sobre la decisió de la federació del Vallès Oest de sancionar als regidors socialistes de Viladecavalls i els resultats a Euskadi i Galícia ( per cert.... FELICITATS PATXI!!!!). Com diu el títol de l'article, aquesta es la primera part d'alguns "assumptes pendents". Aquesta setmana aniré completant la informació.

P.D1: en aquest link del diari A Terrassa podeu seguir votant: http://www.aterrassa.cat/

P.D2: Com sabeu sempre he penjat tots els comentaris. A partir d'ara només penjaré aquells que siguin dignes de penjar. Aquest blog no es el Salsa Rosa ( ho dic per l'anònim que va fer un comentari fora de lloc sobre la boda de la Gloria)

Per Vosaltres

2009-02-25T11:58:00.002+01:00

Degut a que aquest matí el Diari de Terrassa ha fet públic el pacte entre PSC-CiU i que jo ara mateix no tinc temps material per fer la meva valoració deixo un nou espai per que comenteu tot el que volgueu arrel d'aquesta notícia.
Així també li donem una mica d'aire a l'anterior post en que la quantitat de comentaris que hi havia començava a ser desmesurat.

Espero els vostres comentaris.... això si, amb respecte.

Moltes gràcies!

La crònica d'una mort anunciada i una partida de Poker

2009-02-10T13:44:00.003+01:00

Ara encara no fa dos anys, a la Vila es va formar un govern de dretes escollit per la majoria del poble. Un govern totalment legítim, però alhora totalment dictatorial i perjudicial pel municipi.
Jo vaig ser llavors objecte d'insults i paraules desafiants inclús des de la porta de la Casa Gran per part del Francisco Vega. Insults rebuts per comparar al personatge amb un ex alcalde de Marbella. No el vaig comparar per haver comès activitats il·lícites, si no pel perfil clownesc que tenen ambdós personatges. Ell, però no ho va entendre així i es va veure agredit o descobert, qui sap.
Ahir el tinent alcalde de Viladecavalls, el mateix que cridava als 4 vents que es compraria un cavall blanc amb els diners dels contribuents va ser expulsat de l'equip de govern i per tant es un nou regidor de l'oposició. Ahir el temps em va donar la raó.
Em va donar la raó perquè va perdre la confiança inclús d'aquells que li van donar un seient i un sou a canvi del seu recolzament. Encara no sabem, ni potser sabrem mai els veritables motius d'aquesta crisi de govern, però tot sembla indicar que algunes activitats
il·lícites que podrien esquitxar a l'alcalde podrien haver estat el detonant. Que vagi per endavant que no estic acusant a ningú i que només dic el que molta gent diu pel poble o el que va insinuar el meu amic Lluís Soler en algun ple sobre els moviments de terres i una empresa d'un tal Peña. Ara per ara, però tot son sospites i paraules sense sentit. L'única cosa certa es que la PVA ha perdut la confiança de CiU, la crònica d'una mort anunciada.
Ara s'obre un nou panorama polític a Viladecavalls. Tot suma. Es possible que CiU decideixi governar en minoria amb pactes puntuals amb altres formacions polítiques, es possible un govern CiU-ERC, CiU-IC, CiU-PSC, CiU-PVA ( en cas de que dimitís el Vega, cosa poc probable encara que seria lo més lògic) o ERC-IC-PSC-PVA.
Ara s'obre un període de negociacions on tot es possible. Tot es possible, però poques coses són probables. Es casi bé impossible que IC pacti amb CiU ja que mai ho han fet i sembla que no siguin un grup de govern, però si un molt vàlid d'oposició.
El cuatripartit ja avanço que per mi no serà. Tothom sap que m'agraden els governs d'esquerra i que mantinc una bona relació amb el Lluís i amb el Carles. Es cert que van ser ells qui es van negar a un pacte d'esquerres en l'anterior legislatura, però jo sempre que sigui possible aposto per un tripartit d'esquerres amb ganes de treballar. Ara bé, un pacte d'esquerres i PVA deixa de tenir sentit i sense la PVA no suma.
ERC ha fet una oposició encarnisada amb CiU, però es un pacte possible i natural. La primera vegada que es van presentar, fa 6 anys, ja van fer una campanya centrada en ser una alternativa amb CiU i finalment van governar plegats.
Una Sociovergència? Es possible si. Encara no se si seria bo per nosaltres o no electoralment, però no importa. Això si un pacte amb CiU seria només amb moltes condicions. Condicions que passen pel retorn de la normalitat política al municipi, una clara predisposició a disminuir la crispació entre govern i oposició i això si, un pacte de només dos anys fins que tornin a haver-hi eleccions.
Hi ha molta gent que pregunta si tot està lligat. No ho està. Al PSC i més després del que va passar al juny qualsevol pacte ha de passar prèviament per l'executiva. Això si, si s'accepten condicions ( al igual que qualsevol altre partit en una situació excepcional com aquesta) estem disposats a parlar amb tothom..... o casi tothom.

"L'Ajuntament que no paga"

2009-01-22T11:20:00.002+01:00

Avui l’Ajuntament de Viladecavalls ofereix una imatge curiosa, atípica, pòster algú creu que simpàtica, però sota un punt de vista seriós intolerable. Avui un veí del poble disfressat de caçador i amb una pancarta reclama acompanyat del seu gos que se li pagui el que se li deu.
El personatge es ben conegut per molta gent del poble: En Antoni Peiruza. La seva causa potser no tant. Segons l’Antoni, va demanar unes llicencies d’obres que com es habitual va haver de pagar per avançat. Aquestes obres no es van poder dur a terme per causa de la crisis immobiliària, així que tal i com marca la llei va presentar unes instàncies a la Casa Gran per tal que li tornessin els diners, uns diners que mai li han tornat. Es per això que avui, després de tres mesos de lluita ha decidit manifestar-se a la porta de l’Ajuntament.
Jo m’hi he estat una estoneta, per informar-me i per donar-li suport. En aquesta estona, he pogut comprovar com la gent se’l mirava un xic encuriosida. El protagonista d’aquesta història, llavors no tenia cap problema en explicar a tothom quin era el motiu de la seva proposta i a la veu de: “ L’Ajuntament que no paga”, cridava l’atenció d’aquells que per vergonya giraven la cara.
La resposta de qui s’aturava era sovint la mateixa: “ però per omplir-se les butxaques si que hi ha diners”. Normal; l’Alcalde s’ha pujat el sou en u 9%, mentre que el tinent Alcalde i la segona tinent alcalde s’han pujat el sou un 20% aproximadament. Mesures molt apropiades en temps de crisis.
Però la realitat i això també s’ha de dir, es que al poble ens coneixem tots. Al poble hi ha gent propera a l’equip de Govern i gent contraria. Aquest fet que sembla normal i saludable per una democràcia i per el dia a dia del municipi, deixa de ser-ho quan des del poder s’aplica la màxima d’estàs amb mi o estàs contra mi. Es per això que estic convençut que si el protestant es digués Peña ( per posar un cognom) en lloc de Peiruza, mai no s’hauria arribat a aquesta situació.
El que si que em costa mes d’entendre es que el Secretari no trobi la llei que diu que al senyor Peiruza li han de retornar aquests diners. Com es possible que un Secretari no trobi el que saben tots els municipis de Catalunya? Com es possible que no trobi una llei que li ha enviat una advocada subratllat de groc fluorescent perquè es vegi bé? No havíem quedat que un Secretari estava per fer complir la llei i no per fer partidisme?

Sigui com sigui, al final cadascú troba allò que es mereix. Jo espero que al Secretari un acomiadament, al Govern de CIU i la PVA una pèrdua de confiança dels votants del municipi, i a l’Antoni Peiruza un xec amb el que per llei es seu. Per si de cas, la lluita d’aquest veí continua i promet estar cada dia vestit d’una manera diferent a les portes de l’Ajuntament fins que “Em paguin lo que em deuen”.
Si passeu per davant i com jo creieu que lluita per una causa justa, feu-li suport.
Salut, socialisme i república!

Després de les festes arriba la neu.

2009-01-07T11:19:00.002+01:00

Avui al llevar-me pel matí he pogut gaudir, com tots els veïns de Viladecavalls, d'una imatge preciosa i alhora poc habitual del nostre municipi: Viladecavalls nevat.
Es curiós que un paisatge hivernal i fred faci omplir de calor els sentiments d'una persona, però normalment es així, al menys en el meu cas. La llàstima es que justament passi un cop finalitzat el Nadal.
Així avui finalitzen les festes nadalenques, arriba la neu i comença la feina. També es moment de tornar a activar blogs i analitzar projectes polítics, començar de nous i criticar aquells que no funcionen sota el punt de vista de qui escrigui.
Un any nou, un any en el que tothom es marca nous reptes. Uns deixar de fumar, altres perdre pes, per desgràcia enguany per molta gent trobar feina. Per mi seguir creixent com a persona.
Però la veritat de tot es que desprès d'uns dies de festa com aquests, i més aquest any que han coincidit amb caps de setmana i ponts, hom està fart de dinars familiars, de dies de germanor i de regals. Es com si és tornès a la vida real amb més mala folla que mai. Menys mal que ha nevat i això fa omplir de calor els nostres cors.
Jo en aquest, el meu primer article de l'any, vull fer un breu anàlisis de les festes al municipi.
Es difícil fer-ho per un senzill motiu, tot i estar gairebé totes les festes al poble, quasi bé que no he participat dels actes nadalencs que s'han programat a Viladecavalls. I es que encara que no ho sembli s'han realitzat actes aquests dies, es clar un altre cosa es que siguin de qualitat i que cridin l'atenció.
En primer lloc els dies de Nadal i Sant Esteve, el Consell de Joves va organitzar el ja tradicional Quinto. Em va saber greu no poder anar perquè es un acte que el Consell organitza cada any amb molta professionalitat i il·lusió, a més de que es una trobada popular on et pots felicitar les festes amb amics, coneguts i familiars. No se com es va fer aquest any, però estic segur que van ser dos dies de gresca i diversió per tot el poble ( per cert, no hi vaig anar perquè justament van ser els dos únics dies en que jo no estava a Viladecavalls).
També el 26 hi havia el concert del Cor de Sant Martí. La veritat es que aquí no hi he anat mai. No per res, només que perquè soc ateu.
El 28 la regidoria de Cultura es va afegir a la festa dels innocents i va programar el caga tió! Increïble però cert. A la tradició catalana li donem un cop de bastó i les neules i els torrons ens els mengem un cop ha acabat el Nadal. Ho sento però no entenc. Es com si els Reis vinguessin el 12 de Gener per aprofitar les rebaixes o el Pare Noel el dia de cap d'any. Potser que alguns que sempre han presumit de catalanisme s'ho facin mirar una mica.
Per cap d'any es va suprimir la tradicional festa dels baixos de la biblioteca. Feia temps que alguns ho veníem anunciant, i encara que es vulgui donar un altre motiu, la realitat es que per el mal cap i beure d'alguns acabem pagant tots i totes.
I finalment l'esperada cavalcada dels Reis Mags d'Orient. Va ser un dia de fred, un dia en que feia por sortir al carrer i sembla que molts van preferir esperar-los a casa ja que l'assistència va ser molt menor a altres anys. O potser es que està perdent força? Potser es que les carrosses són les mateixes o molt semblants tots els anys. Potser es que com encara no està arreglat el carrer Sant Martí el recorregut no té el mateix atractiu. Potser es que, curiosament des de que el senyor Molina no es l'encarregat de la brigada, la cavalcada ha perdut espectacularitat.... no ho se. Però el que si es segur que desprès de fer el caga tió el 28 de desembre, ho van acabar d'arreglar posant la música del Mojinos Escocios mentre rebien als Reis Mags d'Orient a l'Ajuntament.

BONES FESTES

2008-12-29T12:29:00.003+01:00

Ara fa gairebé un més que no actualitzava el blog. La veritat es que ha estat un més intens en la meva vida però sense gaires novetats polítiques. Tot i així intentaré fer un petit resum:

El 29 de Novembre es va realitzar al Palau Sant Jordi el 30 aniversari de les JSC. L'acte va reunir a un miler de persones, entre ells a l'honorable president Josep Montilla al que vaig tenir el plaer de conèixer en persona.

El 19 de Desembre es va produir el ja tradicional sopar de Nadal de la família socialista de Viladecavalls al Casal Familiar. Érem unes 20 persones i es va poder constatar la bona salut que gaudeix la nostra agrupació a Viladecavalls.

El 22 de Desembre, desprès d'un parell de mesos sense cap notícia, va aparèixer una altra notícia de Noti-Vila!

Dimarts 23 de Desembre, un nou ple extraordinari a l'Ajuntament de Viladecavalls. Per motius personals no vaig poder assistir i no puc fer cap valoració ( bé, si una. Com es possible que apareguin notícies sobre el ple al blog del tarumbaire just al acabar o abans de que acabi? Ho enviaran amb una PDA? algú ha vist a un treballador de l'ajuntament amb una al ple? Jo si...)

Només vull acabar dient que les JSC de Viladecavalls ja estem treballant amb una nova proposta per el proper plenari municipal. Serà una proposta que en cas de ser acceptada beneficiarà a tot el municipi i alhora fomentarà el reciclatge.

ESPERO QUE ACABEU L'ANY DE LA MILLOR MANERA POSSIBLE I QUE EL PITJOR MOMENT DEL 2009 SIGUI IGUAL AL MILLOR DEL 2008. BONES FESTES I BON ANY A TOTHOM!!!!!!

Per cert, ja hi ha penjada l'enquesta per valorar a la regidora Esperança Peralta

La nova piscina munipal

2008-11-28T14:12:00.001+01:00

Fa 10 dies una veïna del poble feia 16 anys. Suposo que en un poble de 7000 habitants casi cada dia hi ha algú que fa anys, però en aquest cas des de les JSC li volíem regalar quelcom especial. El seu nom Sarai Gascón; el regal un homenatge especial, anomenar la nova piscina municipal: Piscina Municipal Sarai Gascón.
Els motius son clars, una nedadora de renom que dona prestigi al nostre poble es la millor candidata per tenir aquest honor. Però es que a demés Sarai Gascón es un exemple de sacrifici, tenacitat i treball; la nostra veïna pateix una amputació en el seu avantbraç esquerre amb lo que encara diu més a favor en nom seu.
Així doncs li vam portar la nostra inquietud al partit socialista de Viladecavalls on va agradar molt la idea. En Quico es va posar a treballar en la proposta per tal de portar-la al ple, jo em vaig reunir amb en Lluís Soler i amb el Carles Rodríguez i més tard vam rebre el vist i plau de la família Gascón, del Club Natació Terrassa, de la Federació d’Esports amb Discapacitat Física i inclús del CPE ( Comitè Paralímpic Espanyol). De fet, tant el Lluís com el Carles, van dir-me que no veien amb mals ulls la proposta i que l’aprovarien sempre i quant la Sarai estigués d’acord i la resta del seu grup ho recolzés.
Ahir dijous, però el fred sembla que va congelar las idees a més d’un. ERC i IC-V es van abstenir perquè segons ells, la piscina es de tots i totes i per lo tant no ha de portar el nom de ningú. Suposo que també es de tots i totes la plaça Coronel Busquets o també la plaça Jordi Torras. Que ningú em mal interpreti, jo estic encantat de que aquesta última porti el nom del Jordi, una persona exemplar que es va desviure pels nens i nenes del poble ( entre ells jo) i que va morir d’una terrible i inesperada malaltia. Només ho poso com a exemple de que no passa absolutament res per fer aquest homenatge, tothom ho entén i les famílies estan encantades.
La PVA va votar en contra pel mateix motiu i la bomba aniria en la resposta del grup de CiU encapçalada per qui diuen que es un il·lustríssim alcalde ( jo ho dubto). En Sebastià va dir que votarien en contra ja que era massa d’hora per fer-ho i que abans s’hauria de veure quina projecció tenia aquesta nedadora.
Increïble. Que ha de fer algú perquè se li reconeixin els seus èxits? Segons l’Alcalde del municipi no hi ha prou amb ser campiona del món en 100 metres braça, medalla de bronze en 200 metres estils ( campionats del mon), recordwoman europea en aquestes dues modalitats i medallista de plata paralímpica. S’ha de veure cap a on va el seu futur i si arriba a ser una nedadora de renom.
Ho sento, em vaig indignar. Vaig sortir emprenyadíssim del ple perquè estic fart de les actituds prepotents del mestre seminarista. També decebut per la actitud dels companys de ERC i IC-V que primer diuen una cosa i després un altre i finalment per les raons que es van donar a la comissió informativa i que ningú es va atrevir a dir ahir.
La part positiva però, es que les JSC ja comencen a treballar pel municipi no només amb queixes de tot allò que va malament ( que per desgràcia a Viladecavalls son moltes coses) sinó que també fent propostes coherents i beneficioses pel poble, encara que alguns no vulguin o no els interessi veure-ho.

13 Roses

2008-11-25T23:45:00.001+01:00

Hi ha moltes maneres de passar un cap de setmana i encara que hem falta molt per viure creia que els havia viscut tots. Com casi sempre m’equivocava, perquè feia molt temps que no vivia un cap de setmana intens, productiu, enriquidor i divertit com aquest.
Vaig participar a l’escola de formació de les JSC ( Vallès Occidental) a Rubí. Es va llogar una casa de colònies i es van programar diferents actes i conferències. La veritat es que vaig notar que estava aprenent en tot moment, ja no només pels ponents de prestigi o per l’estil i la classe del Primer Secretari de les JSC al Vallès, en Marc Mellado, sinó que també per la visió dels meus companys, els seus dubtes que eren alhora raonaments i la seva manera de veure les coses. Sense dubte, però, el gran aprenentatge va ser el de convivència amb tots aquests companys i companyes que potser algun dia tindran un càrrec de prestigi al nostre país... qualitat no els falta.
Haig de dir que em vaig sentir recolzat i estimat en tot moment pel Secretari d’Organització a les JSC-Viladecavalls, en Josep Rubio o el Pepu com li dic jo carinyosament. Espero que ell es sentís igual d’acompanyat per part meva.
Com veieu d’aquest cap de setmana me’n porto molts records i molts aprenentatges, però sobretot molta gent al meu cor. La llista es interminable: La Sonia, el Pepu, el Marc, la Mónica, el Pau, el Luís, la Jorgina, el Guti ( tió eres un campeón! Gora Euskady!)... a tots ells, a totes elles, a tothom a qui no he nombrat, moltes gràcies!
Per cert ja podeu votar la tasca realitzada pel José Valero. Regidor d’esports ( CiU)

Salut, socialisme i república!!

Assamblea municipal del PSC

2008-11-23T15:45:00.001+01:00

Aquest dimarts es va celebrar al Centre Cívic Paco Cano, l’assemblea per la renovació de càrrecs al PSC-Viladecavalls.
Es va presentar una única llista que va ser aprovada casi per unanimitat amb la que l’agrupació local s’enforteix davant de crítiques anònimes que volien sembrar el dubte entre els votants socialistes de Viladecavalls.
Primer es va aprovar l’informe de gestió, desprès la nova executiva i els representants al congres. Finalment l’acte va acabar amb dos petits parlaments, un del 1er Secretari de l’Agrupació ( Francisco Garcia Cano) i un altre de Josep Ballart ( secretari d’organització de la federació Vallès Oest). Només ressaltar que la nova executiva de l’agrupació municipal es va comprometre per veu del seu 1er secretari a realitzar un pla d’acció en un termini màxim de 2 mesos i que serà vàlid per tot l’any 2009.

Així la nova executiva del PSC Viladecavalls es aquesta:

Francisco Garcia Cano: 1er Secretari
Manuel Martínez Moreno: President
Antonio Rodríguez Viñuela.: Sots-primer secratari
Maite Rosario Molina: Secretaria d’organització
Jose Fresno Chamarro: Secretari de Política Municipal
Concepcion Martínez Carrero: Solidaritat i secretaria de Noves Realitats Socials
Angela Gonzalez Garcia: Vocal
Manel Martínez Martí: 1er Secretari de les JSC

Yes, we can!

2008-11-06T14:12:00.001+01:00

Fa molt temps que EEUU ens ha intentat envair. Primer ho va fer amb el Pla Marshall, però finalment la població de l’època només el va veure passar.
Més tard, amb la derrota del franquisme, van venir els Mc Donald’s, els Burguer Kings, els Levi’s Strauss... i als anys 90 la NBA amb el Michael Jordan, Hollywood, Sensación de Vivir, etc. Finalment en la dècada actual tot l’imperi estadounidens ha caigut en la nostra societat causat per la globalització econòmica i per les poques llums del senyor Aznar que va firmar un estúpid pacte a les illes Azores.
Molta gent pensava que si els EEUU estaven tan de moda i eren el referent mundial en tots els aspectes, tot això no podia fer cap mal. Altres com jo sempre hem estat en contra de les imposicions americanes ja que creiem que no deixava créixer la nostra pròpia cultura i eren justament aquestes imposicions les culpables de la majoria dels nostres mals ( no només econòmics, també de salut: estrès, obesitat, etc). Tinguéssim raó o no, tot el Món occidental s’ha vist implicat per la crisis financera que veiem cada dia a les notícies. Una crisis, que segons diuen els experts encara es continuarà durant casi tot l’any vinent.
Jo per variar estic en contra d’aquesta teoria catastrofista. Jo personalment crec que ara si hi ha un canvi positiu a la societat. Un canvi que ve des dels EUA i que ara si hem de mirar més que mai cap a aquell model social i polític que sembla que acaba de néixer al país de les oportunitats. ( De model cultural ens quedem amb el nostre que es mes maco i l’hem de conservar).
Aquest canvi està liderat per una persona en concret... el nou President Obama.
Qui hem coneix sap que no tinc més idea d’economia que la de casa meva, però també que he defensat sempre que la crisis s’acabaria al febrer. A finals de gener Barack Obama serà el nou President a tots els efectes. Espero que continuí amb la filosofia d’igualtat de Luther King i amb l’econòmica de Kennedy. EUA ara si, ja definitivament mou el món. Si Obama aconsegueix posar la seva pròpia emprenta a la feina ja començada pels anteriors personatges esmentats i la resta de països el recolzen podrem dir : SI, nosaltres podem!

Per vosaltres

2008-10-28T23:09:00.001+01:00

Hola a tots/es!

Sembla ser que aquesta setmana hi ha hagut una mica de rebombori en els blogs amb informacions, calumnies, dubtes, etc.
En el meu anterior blog deixava un espai cada mes perquè tothom pogués opinar lliurement del que volgués i fes totes les preguntes que tingués...Avui ho torno a obrir.
Evidentment els insults i les injuries al meu blog no seran publicades.

Salut!.

P.D: hi ha penjada l'enquesta per valorar la tasca realitzada per la Regina Parellada, regidora de cultura.

3 Noticies

2008-10-17T11:50:00.000+02:00

El cap de setmana passat al Diari de Terrassa hi havia tres noticies relacionades amb Viladecavalls... tres!

La primera i la que ocupava mes espai a forma de propaganda política era la relacionada amb el nou pavelló municipal. La veritat es que m’agrada molt el projecte, un pavelló bonic i adequat a les necessitats lúdiques i esportives del nostre poble. No tot ha de ser dolent, un altra manera es com es gestioni....

La segona, no se ni com qualificar-la. Com sabeu han tornat a acomiadar a la Cesca Berenguer amb excuses que no convencen a ningú, amb mentides que no es creuen ni ells. Simplement lamentable. Em fa vergonya pensar que al poble on he viscut tota la meva vida s’hi practiqui l’assetjament laboral a l’Ajuntament.
Altres vegades m’he crispat perquè al cap i a la fi aquests acomiadaments il·legals es paguen amb els impostos de tots els vilatans, amb els diners de les nostres butxaques. Però aquest cop la decepció, la frustració i la impotència que sento per tal injustícia passa per davant de motius econòmics. Diuen que no facis mai el que no t’agradaria que et fessin a tu. Ara espero que algun cop els hi passi als nostres governants.
Que es conegui Viladecavalls per un assassinat d’ETA, pel 4rt Cinturó, per l’especulació o per moobing laboral a la Casa de la Vila es decepcionant. Alguns intentem fer ressò del nostre poble portant obres de teatre arreu de Catalunya, jugant a futbol o a basket amb la samarreta del Vila, nedant als jocs Paralímpics, participant en la prova de ciclisme en ruta a les Olimpiades o intentant batir el record Guinnes de participació en mots encreuats.... i altres despedint il·legalment a una treballadora.... que s’ho facin mirar!!!

La darrera simplement em mosqueja. Soc membre d’una comissió anomenada Bastim el Teatre i portem uns mesos treballant per aconseguir un teatre decent per Viladecavalls. Desprès de mantenir una entrevista amb l’alcalde que ens va costar molt d’aconseguir, li varem poder transmitir les nostres idees, el nostre projecte. Semblava que hi estava d’acord...., però segons comenta el diari, tota la feina feta pot quedar en no res i cobrir l’amfiteatre amb un anexe del poliesportiu. Una solució que no soluciona. Un gest cap a la galeria, però que no reuniria els requisits necessaris per fer teatre amb condicions.
Si us plau Sebastià, si us plau Vega, si us plau Regina, feu-nos cas... deixeu que els qui ens dediquem al teatre puguem participar en el disseny del nou teatre. Som nosaltres qui sabem com funciona i quines son les necessitats

P.D: queda poc temps per valorar en l’enquesta la feina del Francisco Vega...

JSC- VILADECAVALLS (2a part)

2008-10-02T01:10:00.002+02:00

Aqui teniu el meu parlament aproximat del dissabte passat:

Hola bona tarda, en primer lloc m’agradaria donar les gracies a les JSc del Vallès Oest per tot el suport que ens han donat per fer aquest pas cap endavant. Especialment a la Sonia i al Xavi. També al Pere Navarro i al Quico per donar-nos suport en aquest dia tan especial.

En els temps que corren a vegades es mes fàcil quedar-se a casa i criticar des de el sofà o simplement veure les coses venir i esperar que canviïn. A nosaltres que estimem el poble, això es fa molt difícil. El govern de CiU+Pva esta portant unes polítiques autoritàries, basades en l’especulació i amb una aposta nul·la per les polítiques socials, deixant sovint als joves a un cantó. Es per això que desprès d’estar involucrats en 1000 històries hem decidit donar la cara sense por i crear les JSC de Viladecavalls.
Ahir un amic hem preguntava que m’aportava la política si sempre semblava que tot em donava mal de cap.
Potser em va la marxa, potser soc un idealista romàntic fora d’època o potser simplement crec que les coses es poden fer d’una altra manera per sortir beneficiats tots/es. No ho se, però si se que em sento tranquil al lluitar per allò que crec.

El principal objectiu que tenim en aquesta aventura es aprendre, sobretot aprendre per poder aportar coses noves i intentar canviar aquelles que no ens agraden. Som joves i per tant la societat no només del present sinó del futur, així que qui millor que nosaltres per saber com volem viure, com volem que sigui la nostra societat. I nosaltres volem una societat socialista.

Però es obvi que això encara ens queda una mica lluny i que 4 no podem lluitar amb tot això, però si a sumar amb els companys de Terrassa, Rubí, Ullastrell...es d’aquesta manera que podrem fer força.

De moment on si podem actuar ja, es a Viladecavalls que es el que coneixem. Espero que ningú ens vegi amb por, encara que en un poble tot se sap i ja han arribat veus de que més d’un està molt nerviós. Si els partits de dretes cada cop tenen menys joves afiliats potser es per alguna cosa...El que deia, que ningú ens vegi amb por, venim per aportar, per col·laborar en tot allò que podem. No volem destruir el poble, simplement volem un poble millor.

Aquesta frescor que volem portar a Viladecavalls, no només va dirigida als que manen actualment. També als nostres companys del PSC. Vam patir una bona davallada a les darreres eleccions municipals i creiem necessari canviar coses, canviar també la nostra manera de fer per poder ser mes propers i sobretot més vàlids pel poble. Creiem que aquesta es una bona eina per fer pressió als “grans” i alhora aportar noves idees, inquietuds i... jovent. Es necessari apropar als joves a la política ja.

La societat té una visió de nosaltres com a aquells que juguen a la play, fumen canutos i passen de tot. En canvi, en realitat som els que lluitem a la universitat cada dia, paguem hipoteques amb sous de 1000€, estem mes preparats que els nostres jefes... però seguim sent a ulls de la societat els dropos, els drogoaddictes, i els consumistes. Aquesta visió es la que volem canviar. Involucrant-nos en la política, en el poble, en el teatre, el futbol, en concerts, en lluitar per un transport públic digne o... com avui, amb un pica pica sense alcohol

I abans d’anar al pica pica i per acabar vull agrair la assistència dels amics, dels companys i de tot aquell que ens ha vingut a donar suport avui. Espero que no només ens veiem en aquests actes i que ens veiem també en els plens, en les reunions... i sobretot que confieu en nosaltres. Hem lluitat molt per estar avui aquí i si hem tingut el suport incondicional d’alguns de vosaltres, sobretot de la nostra família. Ara el demanem de tots i totes.

Moltes gracies, salut i com deia Achero Mañas: “ Volem canviar el mon, però si no podem al menys intentarem que el món no ens canvií a nosaltres”.

JSC-VILADECAVALLS ( 1ª part)

2008-09-30T18:46:00.001+02:00

El darrer dissabte a les 19, 30h es va poder constituir formalment les joventuts socialistes de Viladecavalls. L’acte va ser un èxit rotund que va desbordar inclús les nostres expectatives.
Mostra d’aquest èxit va ser l’assistència d’unes 70 persones a un acte que va començar a l’hora prevista i va acabar pels volts de les 21h. En aquest, primerament es va constituir la mesa que desprès de donar la benvinguda al públic va aprovar la proposta de consellers al Consell de Federació de les JSC Viladecavalls. Així es va decidir que el conseller fos jo mateix i el suplent el Josep Rubio. Seguidament es va aprovar la proposta d’executiva de l’agrupació JSC-Viladecavalls on es va escollir a Xavier Rubio com a secretari de política municipal, a Josep Rubio com a secretari d’organització i a Manel Martínez ( o sigui jo) com a primer secretari.
Just després es va donar pas als parlaments. El primer va ser el de Pere Navarro que va explicar el seu pas per la militància a les JSC i com aquestes encara avui son part de la seva manera de fer. El primer secretari del PSC a Viladecavalls, Francisco Garcia Cano, va parlar just desprès. Ell va incidir en com Viladecavalls necessita el jovent i va deixar constància de la vàlua dels qui integrem aquesta nova agrupació.
En Marc Mellado ( 1er Secretari de les JSC al Vallès Oest) va fer el tercer discurs i un dels mes aplaudits. Va definir molt bé el que volia dir socialisme i el motiu que ens portava als joves a involucrar-nos en política. Va ser un discurs distès, ple d’humor però també amb moltes reivindicacions històriques socialistes basades en l’oportunitat de tots i totes a l’educació, el transport, etc.
Finalment em va tocar a mi donar el pas i parlar com a primer secretari de les JSC a Viladecavalls.
El meu parlament el penjaré sencer demà per no avorrir al lector del blog amb un post interminable, però creia necessari primer explicar el desenvolupament de l’acte. Al finalitzar vam gaudir d’un bon pica-pica on vam poder parlar amb veïns i veïnes i amb joves d’altres municipis sobre política local i quines accions es poden dur a terme properament.
Gràcies a tots/es els qui vau assistir i sobretot als tots els companys que ens heu donat el vostre suport... especialment als companys Xavi i Sonia.

Aclaració ( per si de cas...)

2008-09-25T15:34:00.003+02:00

Escric una nota rapida avui, degut a que la convocatoria de les JSC-Viladecavalls pel proper dissabte 27 ha estat difosa pels ja famosos missatges de Noti-Vila.

Nomès vull aclarar que ni jo ni cap company socialista estem al darrera d'aquests sms. Nosaltres publiquem la nostra propaganda pels blogs, amb propaganda de paper firmada amb PSC i properament amb les mateixes vies, però també firmades sota les sigles de JSC-Viladecavalls.

La informació que donen als sms no es del tot correcte. No nomès hi haurà la presencia de Pere Navarro, també la del Francisco García Cano, la de Marc Mellado i la meva propia.

Vull aclarar que desde l'agrupació socialista municipal hem fet propaganda d'aquest acte per diferents vies: blogs, e-mails, notes de premsa... i per tant es fàcil que hagi arribat als autors dels missatges anònims que en cap cas, torno a repetir, som nosaltres.

Res mes, recordar-vos que l'acte serà el proper 27-9-08 a les 19,30 ( si no hi ha cap canvi, a la sala Polivalent).

Ah! i com molt bé diu el Xavi Cardona, us podeu apuntar tots i totes si teniu entre 14 i 30 anys!

Salut.

JSC-Viladecavalls

2008-09-23T21:25:00.002+02:00

Ara ja fa uns mesos que us parlo de la probable creació de les JSC-Viladecavalls. El proper dissabte ja serà un fet.
Finalment un grup de joves del municipi hem decidit engegar aquesta proposta farts de les polítiques que duen a terme els dos partits que governen el municipi actualment. Comencem aquesta aventura però, amb peus de ploms i decidits a aprendre, a formar part de ( segons el meu punt de vista) la millor escola de formació política a Catalunya.
Som socialistes, forma part de les nostres vides, de la nostra manera de pensar i evidentment de fer. Creiem en una Espanya Federal i en una Catalunya forta per encapçalar qualsevol projecte de present i de futur. Som solidaris, creiem en les igualtats socials, de classes i per suposat de gènere. Som joves ( alguns mes que altres), i per tant rebels. I els joves som i serem el motor d’una societat que necessita canviar i necessita canviar.... ARA !

Aquesta es la nostra declaració de principis, aquests son els motius que ens mouen a encapçalar aquesta proposta municipal.
Si com nosaltres, tens entre 18 i 30 anys i penses de manera semblant t’animem a que formis part de les JSC-V

Als joves que es vulguin engrescar, als que vulguin saber de que va tot això i a tot aquell que vulgui venir a veure la nostra proposta, us convidem a :

Presentació de les JSC-Viladecavalls el proper dissabte 27 de setembre a les 19,30h a la sala Polivalent de Viladecavalls.

P.D : Contarem amb els parlaments entre altres del primer secretari de l’agrupació socialista a Viladecavalls ( Francisco Garcia Cano), el de l’alcalde de Terrassa Pere Navarro i....... el meu!

Camp de futbol i piscina per un dia

2008-09-12T14:19:00.002+02:00

Perdoneu, escric aquest post en 5 minuts per deixar les meves impresions sobre les inaguracions de la piscina i del camp de futbol municipal.

En primer lloc m'agradaria fer una reflexió sobre com s'ha inagurat el camp de gespa. L'alcalde deia l'altre dia al diari, orgullòs, que la inaguració del camp era un altre éxit d'acompliment d'una promesa electoral. Bé es el problema de les promeses, s'han de complir sigui com sigui i així ha estat. S'ha inagurat el camp sense tenir vestuaris, amb les grades sense acabar de construir ( aquest es un problema greu, ja que si una pilota va a la zona del nou pabelló, s'ha de saltar per recuperarla posant en perill la integritat física de qui la vagi a buscar), tampoc està a punt el dipòsit d'aigüa, amb lo que el camp no es pot regar. Com que no es pot regar, no s'assenta el cautxú. Això vol dir que la pilota fa un bot extrany i que fins que no es mulli el camp no es pot acabar de posar el cautxú que queda ( unes 10 saques). Per acabar la il·luminació... les llums continuen sent grogues amb lo que al rebotar amb el verd de la gespa no es veu bé.
Camp inagurat?... si. A temps?.... no ( els equips porten tres setmanes de pretemporada sense poder tocar pilota. Camp finalitzat?...no, nomès inagurat.

En lo que correspon a la piscina molt s'ha dit ja i les conclusions son les mateixes. S'obre la piscina durant un únic dia per poder dir que s'ha complert una promesa electoral, però la piscina no està acabada. Des del PSC s'ha proposat que el nom de la piscina sigui el de Felix Ferrè, jo vull proposar a títol propi un altre: Piscina Municipal Sarai Gascón.
Qui millor que una nadadora amb reconeixement internacional i medallista paralímpica per tenir l'honor de donar el seu nom a la piscina del poble???

P.D: Aquest camp de setmana hi ha el torneig de l'escola de futbol de Viladecavalls, us espero!.

Tornada a la realitat

2008-09-01T12:47:00.001+02:00

Avui es dilluns 1 de setembre i per tant i per a molts la tornada a la realitat. Feina, estudis, projectes, somnis... i també un nou curs polític.
Pel que respecta a qui escriu, aquest promet ser un any molt intens. Per una banda el meu segon curs universitari amb les seves pràctiques incloses, per altra he acceptat entrenar al Juvenil B de l’escola de futbol de Viladecavalls i tot això combinat amb la meva tasca a l’associació Êthos i un nou projecte teatral: “La mort i la donzella”. Que ningú dubti, però que no continuaré recolzant als meus companys del PSC i involucrat en política municipal...hi ha moltes coses que no funcionen encara ( bé de fet crec que cada cop hi ha menys que funcionen).
Aquest estiu, com veieu, ha estat per mi una temporada de reflexió tibetana per encarar amb força tots aquests projectes. A meitats del mes d’agost però, va succeir una de les coses mes boniques de la meva vida: l’arribada al món del petit Arnau. Si, el meu germà i la meva cunyada van decidir portar a la vida a una nova personeta que ens ha omplert de felicitat a tota la família:
Felicitats Abel i Alba per ser uns pares fantàstics i sobretot... Benvingut Arnau!.

Un conte: Els tres viatgers.

2008-08-04T13:57:00.002+02:00

Hi havia una vegada 3 amics: el Santi, l’Anna i ‘Albert. Tots tres tenien unes vides molt agitades i molts projectes de futur. Coincidint amb l’arribada de l’estiu, van començar a planejar les vacances. Eren temps de crisis, però tot i així havien aconseguit estalviar una mica de diners per poder tenir aquest petit plaer durant 2 setmanes.
El Santi va decidir fer un viatge a la India, l’Anna a Londres i l’Albert al Marroc. Tots tres sortien el mateix dia i van quedar per fer un cafè abans de marxar. Aquell mateix dia es van fer una gran abraçada i van quedar a la mateixa cafeteria 15 dies desprès per explicar-se les noves experiències, ja se sap que l’home es un animal de costums.
Un cop van tornar, cap d’ells semblava el mateix.
L’Albert es va deixar portar per la màgia del món àrab. Es va perdre pels carrers de Casablanca i va entendre millor aquella cultura desconeguda per ell. Parlava del Marroc amb melangia i no acabava de trobar el seu lloc en el seu retorn. Tenia els ulls plorosos i tant en Santi com l’Anna van deduir que s’havia enamorat d’alguna noia del país veí.
L’Anna en canvi, parlava de tot el que havia fet a Londres. Va veure museus, el Big Ben, el musical de Cats... i inclús va estar un dia sencer viatjant amb l’espectacular metro anglès. Semblava excitada i no deixava de comparar els dos països, on el nostre sortia clarament perdedor. Ella també volia tornar, els altres dos amics sabien que l’Anna era molt inquieta i van pensar que el poble se l’hi havia fet petit. Van creure que Londres era la ciutat ideal on l’Anna podia fer realitat els seus somnis.
El Santi es veia realment calmat. Va ser el que menys anècdotes va explicar i estava content d’estar a casa un altre cop. Va recórrer el país amb motxilla o al menys això deia ell; perquè vist el seu estat tant l’Anna com l’Albert van pensar que el mes segur es que el Santi hagués descansat en les platges paradisíaques i les muntanyes màgiques del món hindú.
Com 15 dies abans tots tres es van fer una gran abraçada, van respirar fort i desprès d’un silenci van marxar a casa pesant en els seus viatges.
Tots es van equivocar.
L’Albert no s’havia enamorat de cap noia. L’Albert va descobrir una part d’ell que no coneixia, però per desgràcia, aquell nou Albert només existia al Nord de l’Àfrica. A l’hora de tornar ho va fer amb les maletes de rigor i algunes compres per ell i la família. Va fer 1000 fotos. Es va portar tots els records que va poder amb ell, però es va deixar lo més important. Aquella nova essència descoberta va quedar a Casablanca per sempre.
Londres no era ni molt menys la ciutat ideal per l’Anna. L’Anna no tenia cap ciutat ideal. El seu va ser un viatge de fugida. Va fugir de l’estrès de la vida diària i creia que havia carregat piles. Qui ho havia de dir, dos setmanes desprès va descobrir que les havia gastat encara més i va patir el que avui en dia s’anomena estres post-vacacional. Avui en dia, encara visita ciutats europees i les continua comparant amb la seva Catalunya natal. Avui en dia encara continua fugint.
Per lo que fa a el Santi, va resultar cert que va caminar com mai amb la seva motxilla per tot el país. Va conèixer molta gent, va fer molts amics i va visitar els llocs mes macos que mai els seus ulls havien vist. Ell no va comprar res. Aparentment va tornar amb la motxilla buida ja que inclús la roba que portava la va regalar a una família que el va acollir els dos últims dies del seu viatge. En canvi, la seva maleta era la que tornava més plena. Ell es va trobar a si mateix en el seu viatge i no necessitava comprar cap record. El Santi que ara coneixem porta la India en ell mateix.

Manel Martínez.

Suposo que molts de vosaltres marxareu de vacances aquests dies i porteu setmanes, potser mesos planejant el vostre viatge. Desprès d’aquesta història potser penseu com jo que no es tant important on aneu, sinó perquè hi aneu i que us voleu portar de retorn a la motxilla.

Bones Vacances!

Visca la gresca!!!!!!!!!!!

2008-08-02T18:04:00.000+02:00

Ara feia dies que no escrivia i no perquè no hi haguessin motius: la festa major i les seves baralles, alguna novetat sobre els pinets, l’arribada de l’estiu, etc. La veritat es que desprès del pacte impossible volia fer una mica de Kit-Kat i de pau política en aquest blog, però desprès del darrer ple m’he vist amb l’obligació d’escriure un altre cop.
Un altre cop vam assistir a un ple de 30 punts a l’ordre del dia ( sense contar els precs i preguntes). Com podeu imaginar en una jornada tan densa hi ha de tot, punts interessants, punts calents i altres totalment avorrits. En els avorrits, aprofites per fer altres coses com per exemple llegir un missatge d’info vila ( que no se d’on ha sortit ni com tenen el meu telèfon ni els de la majoria d’assistents a la sala, però sempre es interessant rebre noticies del teu poble i divertit escoltar 10 mòbils a la vegada). També hi ha temps per adonar-te’n que l’aire condicionat de la sala supera i de molt els 25º que marca la generalitat; aviso, si algun cop hi aneu a veure un ple porteu-vos roba d’abric!. I com no, els fumadors tenim el nostre espai de temps per sortir de tant en tant a descansar i entrar en calor a la terrasseta de l’Ajuntament. En una d’aquestes sortides vaig tenir la oportunitat de descobrir un altre cosa: La Casa Gran del poble els dies de ple fa jornades de portes obertes. Ho vaig deduir a partir d’un comentari de Josep Faure que va dir que ell venia de públic i no com a tècnic arrel en resposta a un altre comentari del portaveu d’IC-V. Com aquesta mateixa persona va sortir a fumar des de la porta d’entrada de l’ajuntament i no com fem tots/es des de la porta de la sala de plens, es lògic deduir que qualsevol ciutadà que assisteixi com a públic, pot entrar a les dependències de l’ajuntament, donar-se una volta turística i sortir per la porta d’entrada a les oficines. Prometo fer el mateix en el proper ple.... aviam que passa!.
Bé, com a demes de tot això, els polítics continuaven parlant amb la panxa buida, i el cansanci anava fent la seva, el nivell de crispació va anar pujant. Tampoc ajudaven massa el Roger, el Florido i el Faure ( los 3 mosqueteros de l’alcalde) que sempre com a públic i no com a tècnics comprats ni orquestrats per l’equip de govern es comportaven com a autèntics hooligans anglesos perquè tots podem comprovar com són ells realment a la seva vida personal. I al final, va passar el que havia de passar. L’equip de govern decidia finalitzar a les 00,00h degut a l’hora i a la discussió generada per l’últim punt tractat. En aquest el portaveu socialista feia una demanda d’una comissió informativa per saber quin era el punt actual en que es trobava la situació d’un veí del poble ( Antonio Diego) i quins havien estat els passos donats per polítics i policies municipals a l’hora de resoldre-la. Podeu veure la informació de tot aquest “affaire” en el darrer post del Kiko.
El sorprenent va ser l’actuació del Francisco Vega que va començar a llegir el “curriculum delictiu” d’aquest senyor amb la clara intenció de desprestigiar-lo amb causes que ha solventat amb la societat ja fa temps. A demès de ser aquesta una actuació mesquina i miserable, es delictiva.
Diu una dita que coneixeràs a una persona per les seves actuacions: per tant si això es veritat, el Francisco Vega seria una persona mesquina, miserable i un delinqüent. Jutgeu vosaltres mateixos.
Vull acabar l’article fent una dura crítica als senyors Raso, Valero i Griera i a les senyores Peralta i Parellada ja que ells/elles aproven les propostes de l’equip de govern encapçalat pel senyor Homs i el Vega i per tant pensen i actuen com ells, o el que es pitjor, es venen per 700 euros mensuals ( alguns per una mica mes), bé tant es, si ells/elles venen la seva dignitat com a persones per diners, ells mateixos...Jo com tothom, dormo amb la meva consciència cada dia i ara mateix l’únic que em molesta a l’hora de dormir es la calor. Espero que tothom pugui dir el mateix!

P.D 1: Aquest agost, no tanco el blog per vacances.
P.D 2: Lluís, proposa els 3 mosqueteros pel premi de qui la diu més grossa ( em fa il·lusió!!!!!!!!!!!)

Pactes Impossibles

2008-07-10T12:43:00.002+02:00

Avui començo aquest article remarcant que aquest blog es un espai de reflexió personal i per tant totalment individual. És a dir, no segueix una “estratègia política onanística del ordinador” com diu el senyor Vega ( perdó el Francisco Vega, ja vaig dir una vegada que lo de senyor s’ho havia de guanyar i que lo de Paco ho deixava pels amics) ni està consensuada amb els meus companys de partit del PSC-Viladecavalls, ni amb les JSC, ni amb els companys de teatre, ni amb ningú.
Vull deixar això molt clar per poder opinar sobre les darreres publicacions al diari de les converses a 4 bandes entre PSC, IC, ERC i PVA per canviar el color polític de l’Ajuntament de Viladecavalls i deixar a CiU a la oposició.
Qui em conegui o segueixi l’actualitat en aquest blog, sap de les meves diferències amb la PVA en general i amb el Francisco Vega y Aragón en particular; per tant crec que a ningú l’estranyarà que estigui totalment en contra d’aquest hipotètic pacte i més encara si el futur alcalde del poble ha de ser l’actual tinent alcalde.
Les conclusions que si puc fer ara mateix són tres :
1) Sens dubte el més perjudicat de tot això es el senyor Homs. La seva manera de fer política ha fet que ni tan sols els seus socis de govern estiguin còmodes amb la situació i es presten a escoltar altres propostes. No m’agradaria estar en la pell de cap dels regidors de CiU o de l’únic representant de la PVA. Si al principi de la legislatura el senyor Homs no confiava en ningú i va acomiadar improcedentment al senyor Molina o a la senyora Berenguer, ni m’imagino el que pot fer amb els seus propis companys.
2) El poder pel poder que ha demostrat tenir el Francisco Vega. Ha demostrat ser un home sense escrúpols polítics que ven els seus ideals per una alcaldia. Evidentment no hem crec que ha estat en contacte amb l’alcalde en tot moment i menys encara que li hagi fet partícip de les reunions mantingudes entre les altres forces polítiques amb la oposició.
A ningú se li escapa que la PVA forma part de l’equip de govern per tres o quatre vots ( els que li van faltar a CiU per la majoria absoluta) i que les ganes de conservar la cadira a qualsevol preu, han fet que aquesta agrupació vulgui nous pactes per destronar a CiU i evitar així un govern monocolor en la propera legislatura en la que ells no hi estarien representats.
3) També remarcar sense excepció la poca sensibilitat demostrada per tots els actuals representants dels partits polítics de Viladecavalls als seus votants, i que com sempre han actuat d’esquenes als seus votants; per una banda IC que destapa l’intent liderat pel PSC de canviar la mala manera de fer de l’actual equip de govern, per altra la de ERC que un altre cop posa pals a les rodes ( tal i com va fer en l’anterior legislatura) perquè no volen un alcalde socialista. Finalment la del PSC que intenta fer un moviment legal, però amb el suport d’aquell que va formar part de l’agrupació socialista de Viladecavalls i de la que no va sortir molt elegantment.
4) Sens dubte el pal més gran, i em sap molt greu, als representants d’IC i de ERC. En el moment en que 4 grups municipals mantenen reunions per tal de formar equip de govern, es perquè tots hi estan d’acord. El que queda molt lleig es desmarcar-se en el moment en que no es possible, destapar les negociacions, possiblement ser els culpables de que el pacte no es dugui a terme per falta de poder en el hipotètic nou equip i amagar la mà demanant transparència en una “conspiració i ball de cadires” ( paraules textuals del Carles en el seu blog) de la que ells hi son partícips. A això només li puc dir poca maduresa política i per tant poca maduresa per governar.

Com veieu no he fet un anàlisis a fons a nivell de partit. Aquestes declaracions són les del Manel Martínez vistes des de fora ( des de la meva finestra), com un ciutadà més del poble. Òbviament tot això porta unes conseqüències com a membre de l’agrupació socialista, però ara per ara encara es d’hora per prendre decisions.

Recollida de firmes

2008-07-08T13:53:00.002+02:00

NOTA DE PREMSA ENVIADA PER LA COMISSIÓ BASTIM EL TEATRE

El mes passat va néixer a Viladecavalls la comissió Bastim el Teatre, formada per diferents representants dels grups de teatre locals i d’altres entitats culturals, amb la finalitat de desenrocar l’actual situació en vers el futur auditori de Viladecavalls.
En aquest curt temps de vida, la comissió s’ha reunit dues vegades amb la regidora i la tècnica de cultura, les senyores Regina Parellada i Núria Torres; i un cop amb el tresorer del casal, entitat involucrada que es propietària de l’espai on es podria ubicar el futur auditori. Per contra, desprès de varis intents de reunir-se amb l’alcalde, el senyor Sebastià Homs, no ha estat possible.
Desprès d’aquestes trobades, l’Ajuntament ha informat que s’ha trobat el conveni firmat amb el Casal en els inicis de les negociacions i que sembla que estaven desapareguts fins ara. Davant d’això, la senyora Parellada ha encarregat uns estudis jurídics a la Diputació i uns altres arquitectònics per tal de valorar si es viable aprofitar les instal·lacions del Casal o per contra hi ha cap altre emplaçament que reunís unes millors condicions econòmiques i estructurals.
Segons el representant del Casal, senyor Josep Cruz, ells estan disposats a qualsevol tipus de negociacions ja que, segons ell, no hi ha possibilitat de que no hi hagi acord entre les dues entitats.
Informats per l’Ajuntament de que a finals d’aquest any o inicis del vinent hi ha la previsió de que surtin noves subvencions per la construcció de nous teatres per part de la Generalitat i conscients de que ambdues parts estan disposades a arribar a un acord, però que per contra la situació continua enrocada, la Comissió Bastim el Teatre ha decidit dur a terme una sèrie d’actuacions amb la finalitat de conscienciar al poble de la necessitat d’aquest espai i agilitzar les negociacions. La primera actuació programada es una recollida de firmes que s’iniciarà el proper cap de setmana, coincidint amb la Festa Major i finalitzarà l’onze de setembre

Comissió Bastim el Teatre.

Dos dies, nomès dos dies

2008-07-07T20:09:00.002+02:00

Ja fa un temps que va sortir la notícia de les converses entre el PSC-PVA-ERC-ICV i suposo que molts de vosaltres us preguntareu per la meva opinió al respecte. Aquesta nota es per demanar-vos dos dies més, nomès dos dies més.

Us puc abançar el que molts ja sabeu; personalment estic completament en contra. Lògicament tot això té unes conseqüències que fa dies que valoro i es per això que demano dos díes per acabar de decidir-me i poder expresar tot el que vull dir al respecte.

Moltes gràcies per la paciència.

Manel

Vaga de transportistes

2008-06-17T19:34:00.001+02:00

Avui per fi s’ha desconvocat del tot la vaga de transportistes que durant tota la setmana passada va col·lapsar les principals carreteres de tota Espanya. Com la noticia ha aparegut a tot els mitjans de comunicació, només m’agradaria mostrar la meva opinió al respecte.
En primer lloc vull mostrar tot el meu recolzament als professionals del transport que van secundar la vaga i molt especialment al company mort a Granada. L’anomeno company perquè avui, encara que fa uns 9 mesos que ja no m’hi dedico, em considero transportista. Ho porto a la sang, es l’ofici del meu pare i ara també del meu germà. He viscut en primera persona els problemes derivats de la puja del gasoil i de la baixada de tarifes d’algunes empreses. Encara no entenc perquè si els taxistes poden posar una tarifa mínima, no ho poden fer els camioners.
La vaga no ha estat molt llarga, només una setmana, però en molts espais s’ha criticat la postura dels vaguistes i dels problemes que aquesta ha comportat a la població. Em sorprèn que ningú, en canvi, s’hagi queixat de tots aquells que s’han tornat bojos al supermercat omplint carros i buidant les prestatgeries. Segur que una carretera tallada comporta problemes de circulació, però ningú ha recordat que el cotxe es considerat article de luxe i que per anar a treballar es més ecològic agafar el transport públic. També es veritat que els piquets no han deixat anar a treballar a aquells que si ho volien, però a l’hora de beneficiar-se dels acords, no es fa diferència entre els que secunden la vaga i els que no. Es per això que trobo just que l’aturada sigui total i que les pèrdues siguin per a tots iguals, ja que els beneficis també ho seran.
Per acabar vull destacar que la vaga només s’ha desconvocat temporalment. Una setmana d’aturades, significa una setmana sense ingressos i igual despesa de pagaments ( excepte la del gasoil) i per això no es pot mantenir molt de temps. Només espero que en les següents accions, tots/es tinguem una mica més de paciència i comprensió cap a un sector cada vegada més marginat, però totalment necessari per a tothom com s’ha demostrat aquesta setmana.

L'esborranc, el gas i l'enquesta

2008-05-21T13:21:00.001+02:00

Molt s’ha parlat aquests dies de l’esborranc al carrer Major, jo no vull donar gaire més dades ni fer mes sang. Podeu visitar els blogs del Lluís, del Carles o del meu company Quico ( on fa una crònica sense desperdici de lo succeït dia per dia). Només afegiré que, no se si per aquest motiu o un altre, alguns veïns de Viladecavalls pateixen tallades de gas durant el dia. M’imagino que aquests dos fets estan relacionat, però com que ningú no ha emès cap comunicat no ho puc saber del cert.
També m’agradaria destacar la desinformació que han tingut alguns veïns i comerciants, com l’Antonio de l’estanc que ahir em comentava que ni tan sols li han demanat disculpes pel lamentable succés.
Una de les coses que m’ha sorprès aquests dies es la declaració al diari del senyor Zambrano, president de l’associació de veíns del centre urbà, on indicava que ja havien avisat de les esquerdes aparegudes a l’ajuntament perquè es veia a venir. Desprès d’això em pregunto: continuaran el senyor Zambranos y el Francisco Vega sent tan amics com abans?
Fa dies que volia escriure per fer una valoració del primer any del govern de CiU+PVA i no l’he pogut fer per culpa de la meva nova vida estudiantil i personal. Malgrat això i que em comprometo a fer-la els propers dies us deixo penjada una enquesta perquè hi podeu manifestar la vostra opinió. Òbviament també ho podeu fer mitjançant els vostres comentaris personals!

Bastim el teatre

2008-05-09T16:24:00.001+02:00

El pasat dimarts, un grup de persones vinculades amb el teatre várem constituir una nova comissió a Viladecavalls anomenada: “ Bastim el Teatre!”. A continuació podeu llegir la nota de premsa:

Un grup de persones relacionades amb el teatre i les arts escèniques de Viladecavalls, hem constituït una comissió anomenada “Bastim el teatre!”, per desenrocar i fer pressió per, una vegada per totes, començar a posar fil a l’agulla i reiniciar les obres de l’edifici del teatre, ubicat al carrer Antoni Soler i Hospital.
Fa més de quatre anys que la construcció està aturada i, per tant, demanen que:
· El Casal i l’Ajuntament, els responsables de solucionar el problema, es reuneixin per desencallar la situació.
· Com a comissió, reunir-nos amb les parts implicades perquè ens expliquin en quin procés està el teatre.
Un cop estiguem informats, la comissió decidirà quines accions pren. Ha de quedar clar que som un grup reivindicatiu apolític i, per tant, lluitarem per assolir el teatre que es mereix Viladecavalls.

La comissió està formada per actors i actrius de les diferents companyies de teatre del poble de Viladecavalls (Grup Galop’s, Fatalitats, Cia. Purpurina, Galop-ets, Cia. Detatru) i per professors dels diferents àmbits educatius (CEIP Rosella, IES Viladecavalls i Institut del Teatre de Terrassa).
Volum d’actuacions realitzades a Viladecavalls:
· Escola Rosella 10 anys, 10 obres (a cada representació hi actuen uns 100 actors i actrius).
· I.E.S. Viladecavalls, aquests any 4 representacions (han hagut de representar les obres fora de Viladecavalls per falta de teatre). En els deu últims anys han representat una trentena d’obres. A més, aquest curs l’institut ha demanat el batxillerat d’arts escèniques.
· Grup de teatre Galop-ets 8 anys representant obres. El darrer espectacle representat a diferents indrets de Catalunya (Teatre Alegria i Centre Cultural de Terrassa, Sala Maria Plans de l’Institut de Teatre de Terrassa, Mostra de Teatre de St. Boi, Sala Muntaner de BCN...)
· Fatalitats cada any representant una obra que representen a diferents indrets de Catalunya (Vacarisses, Vilanova del Vallès, Fonollosa, al centre cívic de la Farinera de Barcelona...).
· Cia. Deteatru va ser seleccionada dins la Mostra de teatre de Barcelona.
· I moltes representacions infantils, fetes per la companyia Cia. Purpurina.

Cal esmentar que altres grups que actualment no estan actius han representat obres. També hi ha membres de la comissió que actuen fora del municipi. La majoria de grups citats estant treballant en nous espectacles.
La majoria d’obres i grups no serien una realitat sinó haguéssim tingut l’espai teatral del Casal, donat que l’Ajuntament no ha fet una aposta ferma a nivell d’equipaments en l’àmbit teatral i artístic.
Comissió “Bastim el Teatre!”

Viladecavalls, 9 de maig del 2008

P.D: Aprofito per recordar-vos a tots/es que fa uns dies van empresonar injustamen al Franki, demà hi ha mani a Barcelona.

15 dies naufragant

2008-05-08T23:41:00.002+02:00

Aquests darrers dies he estat sense Internet i per això no he pogut actualitzar el blog. No he perdut ni força ni ganes, al contrari torno a les noves tecnologies amb les piles carregades.
Avui, però vull dedicar-li unes paraules al meu servidor d’Internet, Orange. Soc client seu des de fa uns 5 anys i fins ara no havia tingut mai cap problema. Tot i així aquests 15 dies que m’he quedat “penjat” han estat una autèntica bogeria. Promeses sense complir, visites del tècnic de Telefònica, del tècnic d’Orange i 20 mil preguntes repetides sobre la meva capacitat per connectar bé el cablejat en unes 10 trucades. Com podeu veure estic molt indignat i cabrejat per tracte rebut i m’estic plantejant molt sèriament canviar de servidor, tot i que com diu la dita castellana: “ mas vale malo conocido que bueno por conocer”.
Espero que tot hagi tornat a la normalitat definitivament i que els propers dies pugui penjar un parell d’articles sobre l’actualitat de Viladecavalls; un any de CiU+PVA, mots encreuats, pinets, i .... teatre que alguna cosa s’està movent. (una pista: “Bastim el teatre”, properament escoltareu aquesta frase pel poble)

JSC a VIladecavalls

2008-04-25T12:07:00.004+02:00

Disculpeu per no haver actualitzat el blog aquest mes encara, però he anat molt enfeinat amb treballs finals de la universitat.

Bé com sabeu, fa un dies us explicava que conjuntament amb l’agrupació del PSC de Viladecavalls i les JSC estàvem promovent alguna acció per salvar els pinets. La implicació de les joventuts socialistes, però va més enllà. Us explico:

M’he reunit amb ells un parell de cops i volem impulsar unes JSC a Viladecavalls. Personalment crec que el poble i els socialistes ho necessitem. Els joves som el futur del poble i es important que comencem a implicar-nos en la política municipal, cal anar renovant poc a poc als nostres responsables polítics, però per això s’ha de tenir una formació i les JSC més que una plataforma política es una escola.

Es per això que avui vull fer una crida a tots aquells joves socialistes del poble, a tots aquells que pensen que les polítiques de CIU+PVA són arcaiques i dictatorials, a tots aquells que tenen inquietuds i volen millorar Viladecavalls. Es important donar un pas endavant, ser valents i lluitar per millorar. Alguns com el Lluís Soler a ERC, el Carles Rodríguez a IC-V o jo mateix al PSC ja ho hem fet i no hem mort en el intent, al contrari, hem crescut com a persones i tenim un coneixement més ampli de com funcionen les coses, i per tant del que s’ha de fer per canviar-les. Aprofito per felicitar als dos regidors anomenats anteriorment per la seva gran tasca com a portaveus dels seus respectius grups en l’oposició, espero que d’aquí 3 anys puguem treballar plegats.

Bé que m’hen vaig del tema.... com deia, si algú tingués ganes i força per encetar una nova aventura i formar part de les futures JSC a Viladecavalls, pot posar-se en contacte amb mi a través de les direccions de correu:
nedludd@gmail.com o pinxobkt@hotmail.com. Moltes gràcies!.

Gràcies a tots/es

2008-03-31T16:56:00.002+02:00

Ups! No se que ha pasat, però el meu blog s’ha tornat més internacional que mai. Potser ha estat per la notícia posada sobre el torneig internacional de Castelginest, on si clikeu en el google amb les paraules clau: futbol Castelginest, el que surt en primer lloc es el meu blog, però la realitat es que aquest dissabte vaig superar el meu record de visites en un sol dia: 73. I aquesta setmana han visitat el meu blog gent de França, Alemanya, Portugal, Brasil, Argentina, EEUU, Canadà, India, Egipte, Polònia, Indonèsia, Turquia, Bulgària, Grècia, Itàlia, Anglaterra, Suècia, Noruega, Aràbia Saudi i Espanya.

Escric aquest article només que per donar les gràcies a tots/es que el feu possible. A tothom que s’interessa pels meus pensaments, les meves reflexions, etc. Avui estic satisfet de la feina feta en aquest any que porto actualitzant el meu blog.

Si gràcies a els articles que vaig escrivint cada setmana la gent coneix una mica millor Viladecavalls, si gràcies a això la gent s’implica en la política municipal i si a demès gent del tot el món coneix una mica millor el català per entrar en aquest espai, hem dono per mes que satisfet. Gràcies a tots/es.

PD: Espero que tots aquells que llegiu el blog deixeu de tant en tant un comentari....

Salvem els pinets

2008-03-29T12:03:00.001+01:00

El dijous vaig assistir al plé ordinari d’aquest mes. La veritat es que no puc escriure gaire coses de com va anar perquè per variar vaig acabar marxant avorrit i emprenyat. No entenc que l’il·lustríssim continuí amb la seva decisió de convocar els plens cada dos mesos. Això el que provoca es anul·lar el debat ja que en tres hores es casi impossible debatir 20 punts o més de l’ordre del dia, les diferents propostes dels grups de l’oposició i el torn de precs i preguntes. La mostra està en que aquest darrer es va haver d’ajornar a la setmana vinent per tal de concluir-lo.
Potser això es el que vol l’actual equip de govern, ja que gràcies a la seva majoria no escolta als grups de l’oposició, no fa cas de les recomanacions i aprova tots els seus projectes tal com si fóssim en altres temps. El que acaba provocant aquesta manera de fer política es l’allunyament del poble vers la classe política i l’abstenció en les eleccions municipals, però es clar vivim en un sistema municipal autoritari i dictatorial.
Tot i així si que m’agradaria fer dues consideracions ràpides; la primera es que en l’hora i escaix que vaig aguantar només vaig escoltar aprovar propostes relacionades amb el totxo i la construcció i va ser especialment escandalosa la de la re-ubicació de les famílies de la Tendera afectades per el 4cinturó. Com sempre, l’equip de govern no ha fet cap estudi al respecte, no ha parlat amb les famílies ( les persones no l’interessen) i dona una llicència per construir 200 habitatges a Can Tries Vell per tal d’obligar al constructor a fer 20 de protecció oficial. Amb la crisis que vivim actualment i “l’èxit” que ha tingut la urbanització fantasma que hi ha darrere de l’església, encara no se com s’atreveixen a seguir edificant sense mesura i control.

Per acabar, vull destacar el que feia dies que es remorejava i ahir es va acabar confirmant amb els vots de CIU-PVA, l’abstenció de IC-V i els únics vots en contra de PSC-ERC... la desaparició dels Pinets per la construcció d’una nova llar d’infants. Com sabeu aquest es un tema que em mobilitza molt i amb el que conjuntament amb les JSC i el PSC de Viladecavalls ja em començat a treballar per tal de poder aturar aquest disbarat. Aviat escoltareu notícies sobre això i espero que participeu amb la recollida de firmes que volem fer. SALVEM ELS PINETS!!!!!

PD: Al lateral hi ha penjada una enquesta, vaig que no te gaire èxit, però tot i així teniu una setmana més per participar-hi... si voleu es clar.

Torneig internacional de Castelginest

2008-03-26T09:50:00.001+01:00

Avui torna la normalitat després de 10 dies mal contats de vacances de Setmana Santa. Uns dies que serveixen per tornar a tenir les piles carregades, sense estrès post-vacacional ( no ha donat temps) a la feina, estudis, afers personals, etc.
A mi m’han anat especialment bé, per posar en ordre alguns problemes personals que em ballen pel cap i que al lector d’aquest blog no crec que li interessin, a no ser que sigui amic meu i en aquest cas ja sap o ja sabrà els darrers aconteixements de la meva vida.
A més a més, he fet un petit viatge a França amb l’Escola de Futbol de Viladecavalls on he pogut desconnectar i disfrutar, compartint les il·lusions de tots aquells petits jugadors que van gaudir del torneig internacional de Castelginest ( uns 140 aproximadament). Feia casi 15 anys que el Viladecavalls no anava a aquest torneig i la veritat que crec que ha pagat la pena anar-hi. El fred, la pluja i la neu no han estat motius suficients per veure bon futbol i portar el nom d’un poble a fora inclús de les nostres fronteres. Quina llàstima que el que aconsegueixen uns amb l’esport o altres amb el teatre, el nostre equip de govern s’encarregui de destruir amb tanta facilitat tancant escoles taller i sortint a tots els mitjans de comunicació fent-nos avergonyir de ser Viladecavallencs.
En el pla més purament esportiu només mencionar que el bon joc, el bon comportament i els bons resultats de tots els equips de l’Escola de Futbol de Viladecavalls, es van traduir en un tercer lloc de l’equip Cadet. Els altres també van aconseguir bons resultats amb equips tant coneguts com el Toulusse, el Saint Ettienne, o el Karlsrue i van obtenir diferents posicions el la taula de classificació del torneig, però sens dubte el tercer lloc aconseguit pel cadet va ser un èxit de tot un club sencer, un club unit que no va deixar de animar en tots els partits.
Així dons, en aquestes línees només em queda felicitar a la directiva del club i a tots els jugadors per donar-me la oportunitat de compartir amb ells uns dies tant divertits i emocionants amb ells. Felicitats E.F Viladecavalls per la feina feta!!!!.

Per cert, al lateral hi ha penjada una enquesta, queden pocs dies per votar.... us animeu?

4 anys d'optimisme

2008-03-10T00:56:00.001+01:00

En el moment d’escriure aquest article i amb un 95% escrutat, puc dir que el PSC-PSOE ha guanyat les eleccions generals al Congrés dels Diputats.
Finalment s’ha complert l’expectativa més optimista que donava un avantatge al socialistes de entre 3 i 4 punts de diferència i de 16 diputats vers el PP.
Vull agrair des d’aquí a tothom qui ha anat a votar, fent cas omís del xantatge d’ETA i d’alguns sectors del PP que no animaven a això aquests darrers dies. A Viladecavalls hem guanyat a totes les meses electorals, amb un aventatge solvent i amb una participació que segons els meus càlculs deu estar entre un 70 i un 77%.
Es per això que crec que ha de ser un dia feliç per tots aquells que creiem en un país federal i d’esquerres, independentment de si el color polític es el del PSC-PSOE, el de ICV-EU o ERC. Es veritat que aquests dos últims han perdut en diputats ( sembla que perdrà 5 ERC i es possible que ICV en perdi un, a més dels 2 que pedreria IU), però tenint en compte la bipolarització de la campanya i el augment del PP, es una bona notícia que l’esquerra governi 4 anys més a l’Estat Espanyol.
M’agradaria donar el meu suport als companys de ICV i ERC de Viladecavalls i molts ànims, ja que si bé han perdut aquests escons, es cert que hem anat de la mà en el senat i hem guanyat sense pal·liatius. Una bona lliçó als convergents que creuen que el tripartit no funciona....
Per acabar, i per que el lector pugui fer una bona rialla al llegir l’article, explicaré una anècdota que m’ha succeït aquest vespre 5 minuts abans de començar el recompte:
He volgut sortir dels baixos de la biblioteca per fumar un cigarret i m’ha agafat del braç d’il·lustríssim i en un to molt paternalista m’ha demanat que no escrigui articles en contra de la “pobre Esperança” i que si haig d’atacar a algú ho faci vers a ell.
Ho sento Sebastià, continuo pensant el mateix, crec sincerament que el càrrec li ve gros a alguns dels regidors i regidores que hi ha actualment a l’ajuntament ( inclos vostè). Per ser regidor no hi ha prou amb ser bona persona i per si hi ha algun dubte, l’Esperança ho és i massa. Per ser regidor cal estar preparat, saber que li pregunten i tenir molt clares les respostes ja que de les seves decisions depenem tots els ciutadans de Viladecavalls. També hi ha la possibilitat de que vostè sigui el responsable, però això voldria dir que monopolitza dictatorialment les altres regidories que no li pertoquen i tot i que vostè es l’alcalde i es lògic que supervisi totes les decisions que es prenen a nivell municipal, es suposa que els seus companys de Govern estan capacitats per prendre decisions i assumir els seus errors.

Per aplicar la llei de la dependència, haurem de tenir Esperança

2008-02-12T18:59:00.000+01:00

Dimecres passat va sortir al Diari de Terrassa un article sobre la llei de la dependència i les dificultats que tenen els petits ajuntaments de la comarca del Vallès Occidental per dur-la a terme. En aquest, la regidora de Viladecavalls Esperança Peralta, deia que aquesta es una llei que arriba massa d’hora i per la qual no estaven preparats. Al final de l’article, afegia que estan saturats i que inclús s’estan plantejant dedicar una setmana sencera només a aquest cas, per tal d’agilitzar els processos.
La veritat, que em vaig quedar perplex, indignat i com veieu he trigat uns dies en reaccionar. El primer que vull destacar de l’article es que en cap cas es menciona la tasca que realitzem els terapeutes ocupacionals dins de la implementació d’aquesta llei i tenint en compte que som els professionals que treballem amb la població beneficiada per aquesta llei, em sembla com a mínim sorprenent ( potser es que ni el periodista ni la regidora coneixen la nostra professió...).
El que si trobo indignant es que a Viladecavalls es trobin desbordats per 28 casos i que no es tinguin recursos ni econòmics ni humans per aplicar la llei. Potser es que com 28 persones no son ni molt menys el 5% de la població ( raó per la que si fem dos camps de gespa artificials), i com tampoc es una qüestió rentable ( raó per la qual es tanca la Escola Taller), s’hagi optat per no fer res.
Pitjor encara es l’afirmació de la regidora, dient que la llei arriba massa d’hora. No entenc com aquesta senyora pot dir que, una llei que pretén facilitar la vida d’aquells més necessitats alhora de desenvolupar amb normalitat les seves activitats de la vida diària, arriba massa d’hora. Quina barra! La propera vegada que pretengui dir una barbaritat com aquesta, li aconsello que al menys s’informi. S’informi de les necessitats dels afectats, de com han de modificar la seva vida els cuidadors o del cost afegit que tenen aquestes persones per viure en una societat que fins ara no havia contat amb ells.
Per acabar, només vull dir una reflexió en veu alta i políticament incorrecte per la falta de fonaments que tinc al dir-la, però... com m’estranya que en tots aquests mesos de legislatura no s’hagi dit res al respecte i ara que li pregunta un periodista, digui que la seva regidoria s’estigui plantejant dedicar-li una setmana sencera a aquest tema!... A més a més tenint en compte que demà torna a ser dimecres, suposo que ja ho deu tenir solucionat, no senyora Peralta? En cas de no ser així, li prego sincerament que ho faci, si aquest problema es pot solucionar en una setmana, no esperi a exaudir la legislatura. 28 Afectats li agrairan.

De quina llibertat parla el senyor Rajoy?

2008-01-25T17:35:00.000+01:00

Ahir a la nit vaig estar veient “La nit al dia” de la Mònica Terribas a TV3.Casualitat o no, el destí va fer que coincidís el moment en que jo feia zapping amb més ganes d’anar a dormir que de cap altre cosa, la Mònica estigués entrevistant al senyor Mariano Rajoy. No em vaig poder resistir i em vaig quedar a veure, escandalitzat el final de l’entrevista. En aquesta Mariano Rajoy insistia en que la llei que vol implementar, en la qual els pares poden matricular als seus fills a l’escola depenent del idioma que decideixin per els seus fills, no es cap altre cosa que un signe de llibertat. Una llibertat que va defensar i repetir en innumerables ocasions i en que en un moment de l’entrevista va matissar: “ jo defenso una llibertat per a tot, sobretot econòmica” i en un altre moment va dir que la gestió de l’aeroport no hauria de ser ni del Govern Espanyol ni de la Generalitat, si no privada.
A tot això m’agradaria donar el meu punt de vista en aquest article.
En primer lloc, crec que separar als nens en aules depenent de les preferències lingüístiques dels pares no es un acte de llibertat si no de separatisme. Ell i el seu partit que s’han afartat de dir que Espanya es trenca i han carregat més que mai contra “ los separatistas”, queden ara en evidència volent separar als nens, en un acte discriminatori. Per altre banda continuen menyspreant la tasca dels professors al no deixar que exerceixin el seu càrrec i la seva professió amb total llibertat ( o es que la llibertat només es per a uns?). Crec sincerament que el fracàs escolar que s’ha viscut en aquest país està directament relacionat amb els canvis constants de lleis d’educació que han fet uns i altres. Perquè no deixen que els professors facin una assemblea, referèndum o unes jornades en les que donin una sol·lusió d’una vegada per totes al sistema educatiu? Perquè si existeixen realitats diferents ( per exemple barri del Raval i Matadepera) totes les escoles han de seguir el mateix model? Com es possible que els professors no tinguin ni vot ni veu en com han de desenvolupar la seva feina? De veritat que no ho entenc!
Per altra banda m’agradaria constatar que el Partit Popular, disfressat de defensor de les desigualtats i la llibertat, es un partit de dretes totalment demagog en la seva política econòmica. Si alliberem totalment l’economia, el govern cada cop tindrà menys diners per invertir, un diners públics que repercuteixen en tothom i per a tothom per igual. Potser el lector creu que les promeses de fer baixar els impostos es una bona notícia, però aquests impostos són el motor social del país i els paguem segons la nostra renta per càpita. La trampa del PP està en augmentar els impostos indirectes, aquells que paguem cada cop que posem benzina al cotxe o anem a comprar al súper. Uns impostos que paga tothom per igual, tingui més o menys diners, uns impostos discriminatoris i injustos, els impostos del PP.

No al tancament de l'escola taller

2008-01-18T12:18:00.000+01:00

Moltes vegades parlem de polítiques socials i la gent no sap ben bé a que en referim. Sovint sembla que això de polítiques socials són ajudes als més desafavorits que òbviament a ningú li fan falta perquè tenim la sensació de viure en una bombolla, la sensació de que tots som de classe mitja perquè ens podem permetre comprar un nou cotxe o anar al restaurant el cap de setmana. La veritat es que afortunadament ho podem fer, però no sense mirar la llibreta d’estalvis a final de més per poder pasar els darrers dies abans de tornar a cobrar. Això no es classe mitja. La població que realment pertany a aquesta esfera social no necessita comprar a les rebaixes, ni racionar les seves visites al restaurant ( on ni tan sols van al restaurant que nosaltres ens podem permetre, si no a un molt superior). Sento comunicar al lector, que la majoria continuem sent de classe treballadora i necessitem que l’estat inverteixi diners en transport públic, sanitat, seguretat , beques i educació.
Precisament aquest article vol parlar d’això últim, de educació. Sembla ser que quan els diferents partits d’esquerres parlàvem de la manca de recursos municipals destinats a polítiques socials, degut a la inversió desmesurada en construcció, teníem raó. Feia temps que els regidors de la oposició i en els diferents blogs polítics sobre el poble ho denunciàvem. Ara s’ha demostrat el que dèiem, l’Escola Taller Municipal es tanca el 31 de gener. Això vol dir que hi ha alumnes que hauran perdut 1 any i mig de la seva educació perquè el govern de CIU+PVA ha decidit que no es rentable, ja que la Generalitat no els subvenciona el 100% del cost d’aquest servei. Segons el govern de CIU+PVA, no es rentable que el jovent de Viladecavalls que gràcies a aquesta escola podia accedir a un lloc de treball ho continuí fent. No es rentable que aquella part de l’alumnat que ha patit el fracàs escolar, sovint donat per l’entorn familiar i/o la societat de competitivitat en que vivim i patim tots avui en dia, continuí amb la seva educació. Segons el govern de CIU+PVA si no pots accedir a un estudis superiors no ets rentable.
El més greu del cas, es que les explicacions de la regidora d’educació ( Regina Parellada) son absolutament absurdes i contradictòries, ( veieu l’archiu sonor de la pàgina del Lluís Soler, extret del programa “El matí de Catalunya Radio”). Segons la senyora Parellada, no poden subvencionar aquesta escola perquè entre altres motius ( de fet només dona aquest), la Generalitat no es fa càrrec del sou del professorat. En canvi però, aquest professorat serà contractat dins de la brigada. No ho entenc. Com es possible que no es pugui pagar a un professor, però si se’l pugui pagar contactat per la brigada? El sou no es el mateix? Com es possible que per fer dos camps de gespa s’hagi mogut cel i terra per aconseguir fórmules surrealistes i en canvi no s’aposti per mantenir una Escola? Com es possible que hi hagi diners per devastar el terreny dels pinets per ampliar l’escola bressol i no per mantenir l’Escola Taller? No seria més fàcil buscar una solució més econòmica i més ecologista per fer la propera Llar d’infants i intentar mantenir amb els diners estalviats l’Escola Taller?
Òbviament aquestes preguntes quedaran sense contestar, com sempre, i el govern de CIU+PVA continuarà fent i desfent al seu aire perquè la majoria amb que conten la utilitzen per fer un govern totalment autoritari i dictador, un govern de dretes que no aposta per fer polítiques socials.
Per acabar, deixeu-me que m’uneixi al crit del professorat de l’escola: NO AL TANCAMENT DE L’ESCOLA TALLER!!!

Temps d'exàmens, dietes i bons propòsits

2008-01-13T20:12:00.000+01:00

S’ha acabat el Nadal, uns dies de germanor per compartir amb família i amics. Temps de reflexió, solidaritat, desitjos i bons propòsits per l’any entrant. Una temporada de felicitat, plena de regals per nens i grans i per tant, una època de consumisme desmesurat que serveix a botiguers per fer calaix i a molts per fer panxeta.
Ara som al gener i tot canvia; ara es temps de dietes, d’exàmens, de feina i de rebaixes!!!... Ah!, i dels bons propòsits ja no ens recordem. Algú ha deixat de fumar?
En el meu cas particular, potser fa ràbia això que dic, no necessito fer dieta ( he agafat dos quilets que em senten la mar de bé). Però si algú de veritat creu que necessita fer que reflexioni per que. Tinc la plena convicció que els kilos són un número que surt a la balança de casa i no cap altre símptoma d’obesitat. Ara si creieu que teniu uns kilos de mes que afecten a la vostra salut, proveu de fer exercici i menjar sà i deixeu-vos de dietes milagroses que si que poden us afectar negativament.
Ara el que sí que tinc són exàmens i es per aquest motiu que no escric tant en el blog com m’agradaria. Prego al lector que em disculpi i que m’entengui si no troba tants articles com espera llegir en aquesta pàgina, però tranquils que d’aquí 15 dies s’acaba la meva temporada d’estres intel·lectual i tornarà la tranquil·litat i la normalitat.
El temps de rebaixes es el que em fa més por. El govern de CIU+PVA, ha malgastat molts diners en construccions faraòniques que tot i que són necessàries no han estat ben gestionades, ara només espero que el que s’ha començat s’acabi i hi puguem gaudir tots i totes sense que això afecti a les poques inversions que es fan en polítiques socials. Perdoneu! Tant estudiar ja no se on tinc el cap... si no hi ha hagut mai pressupost conegut per aquest tipus de despesa!.
Dels bons propòsits es obvi que ja no ens hem oblidat. Avui llegia al blog del Lluís Soler que la nova llar d’infants es pensa fer als pinets. Es la notícia més trista que he llegit en molt temps, jo també he jugat i he fet cabanes com ell. Alguns fins i tot ens hem donat el primer petó amagats entre aquells arbres i ens estimem aquest lloc característic de la Vila. Em nego a pensar que d’aquí poc els pinets només existiran amb melangia a la memòria de molts ciutadans com jo el Lluís, es per això que demano humilment que no ens robin els estimats pinets i en cas de que la proposta sigui ferma que ens mobilitzem tots els que hi estem en contra. Ja n’hi ha prou d’especulacions, de ciment incontrolat i de destruir els punts característics de Viladecavalls!. Si no ho aturem que serà el següent?.
Per cert bon any a tothom!

Monoleg d'artista per una nit 2007

2008-01-13T20:11:00.000+01:00

Hola, bona nit a tots!

Aquest any no sabia que fer… porto molts anys fent monòlegs i se m’acaben les idees, a més a més ara últimament s’ha desprestigiat molt això de fer monòlegs… fins al punt que ara ja ho fa fins i tot l’Urdazi!!

Així que aquest any he decidit fer lo mateix que fan els cantants quan no tenen idees per fer cançons: Un recopilatori!, Crec que estic en condicions de fer-ho, perquè he perdut el compte dels monòlegs que he fet en artista per una nit i hi ha cantants que treuen dos discos i ja fan un recopilatori de les seves millors cançons ( suposo que les deuen posar totes perquè si no no se que collons posaran ), bé també hi ha els de OT que fan un recopliatori abans inclús d’haver fet cap disc…

La història es que com fer un recopilatori de tots els monòlegs es complicat, si perquè si dic dos frases de cada monòleg sortiria una cosa tan rara que no tindria sentit i semblaria un polític parlant un fotimer d’estona sense que ningú sàpigues de collons estic dient. Per això en aquest recopilatori el que faré es una valoració d’aquests monòlegs.

Com sabeu he parlat de la meva vida, del poble, de la meva infància, del Nadal, de la religió, de la meva vida laboral ,dels polítics, de la monarquia i de la meva vida en parella. La primera sorpresa que m’he emportat es que lo que més gràcia ha fet es la meva vida… amb lo que he arribat a la conclusió que o tinc una vida de “chiste” o es que sou molt cotilles. O el més probable es que siguin las dues coses!!

Vale, per si algú es el primer cop que veu aquest espectacle us haig de dir que no es que tingui una vida de chiste, només es que vaig néixer desprès de fer la migdiada, amb la feina feta i sense mes a fer fins al dia següent. Si es que hi ha gent que neix pel mati i ja van estressats tot el dia i això les deu afectar alhora de fer les coses. Us posaré un parell d’exemples: Fa uns anys aquí mateix, al casal quan encara no hi havia ascensor van fer el casal d’avis a la sala cafavi, com nassos volien que els avis pujessin fins a dalt; a mi la única explicació que se’m va ocórrer es que el Doctor Domènec deuria tenir mancança de pacients…. Un exemple mes actual es el de les rotondes del Vial de Sant Jordi. Mireu jo crec que el ingenier que ho va fer era un estressat de collons i que tot voltant pel vial se li va ocórrer de posar rotondes, aquí una rotona.... una mica més amunt un altre rotonda i allà una mica més amunt hi posarem una rotonda. En aquest moment algú li va preguntar: “ i la parada del bus del Institut on la posem?” I el tió com anava tan estressat amb les rotondes només va poder dir: “ a la rotonda, també la posarem a la rotonda” I aquesta es l’explicació de perquè el els nois i noies del ’institut es juguen la vida per agafar l’autobús cada dia

Lo de que sou molt cotilles també té una mica de veritat, jo sempre he escoltat que al poble si et tires un pet al sortir de casa ho sap tothom al cinc minuts; aquí però si que estan canviant una mica les coses perquè cada dia som més en el poble, i molts dels nous vinguts una mica estirats. Si abans sorties de casa i saludaves a tothom; ara vas pel carrer i veus com es va apropant un veí de lluny i mira de canviar de vorera o baixar la mirada. Jo aquí ja fa anys que vaig fer una tàctica: veig com s’apropen els hi clavo la mirada als ulls i quan veig que estan a punt de desviar la mirada dic: ADEU i els hi foto cada susto de collons de tu. A vegades es un esport de risc perquè sempre et pots trobar a algú més xulo que tu, però t’ho pases de por.
Un altre símptoma de que el poble creix es aquest ( senyalar el micro) en les primeres edicions d’artista per una nit… les de l’excursió al Montseny… pels que no hi éreu vam tenir una convidada un dia ( espero que no estigui aquí ) que ens va martiritzar amb una redacció de 45 minuts d’excursió al Montseny… bé la vam tallar quan anava pel dinar i encara li quedaven tres fulls per explicar la tornada!!!! Bé com us deia en aquelles primeres edicions no necessitàvem micro… només li faltava això a la dona del Montseny!. Jo el primer dia que vaig haver de parlar amb el micro….em vaig cagar! Em va començar a tremolar la veu, les mans les cames, la… bueno em tremolava tot. Si collons es que surts aquí intentant fer memòria de tot el que vols dir i et trobes un pal aquí en mig amb una cosa que te forma de … bueno te forma d’això … i t’assenyala com dient vine vine que parlarem tu i jo i t’apropes per dir en beu baixa que… i ell et diu QUE??? Que dius vale, vale tu guanyes tio!. Ara en canvi ja m’he acostumat, si ara el veig i em creixo, perquè el micro te algo màgic, tens un micro i tens el poder tio, tothom t’escolta i es igual el que diguis perquè tens un micro. Jo ara vaig al carrer i la gent em mira i diu: vigileu que es el nen del micro. Ara jo jugo amb ventatja perquè aquest es un micro guay… si es que hi ha altres que tenen tela! No heu escoltat mai el micro dels supermercats: ding dong ding… señorito martinez vaya a recepcion. Que jo al principi pensava que era la mateixa noia que treballava a tots els súper a l’hora, però es veu que es un micro que et fa posar veu de gilipollas. Si, es allò de tu de que treballes: jo soc la tia de la veu gilipollas del Carrefour. Ara per micros xulos els dels capellans, aquells que diuen : I Deu va dir… Ostia i sembla que ho digui Deu de veritat tu. Però deixo de parlar de religió perquè puc constatar que de religió no fa gaire gracia parlar, per alguns deu ser un tema massa serio. De fet els dos únics monòlegs que no han agradat gaire van ser un de religió i un de la família reial. Jo com soc una mica cabró també us ho haig de dir li vaig dir a un amic meu del jueves: Ostia tu jo vaig fer una vegada un monòleg del rei i la gent s’ho va passar bomba tu! El tonto s’ho va creure i ja sabeu com va acabar la història.

El que també m’ha sobtat molt en aquests anys es que la gent em pregunti que com ho faig per preparar-me tot això. Es que encara hi ha algú que es pensa que m’ho preparo??? No fora conyes avui desvelaré el secret més ben guardat de tot aquests anys: Me’ls preparo allà on surten les millors idees: Al wàter… suposo que per això hi ha alguns amb els que et pixes de riure i altres que fan cagar. Si, es que que fas al water. Es la estona més tonta del ser humà, allà sentat esperant com qui espera el tren que ningú sap quan vindrà. Al principi em llegia els ingredients del sabó del cos, del xampú del suavitzant… però quan ja me’ls vaig saber tots de memòria vaig deixar de llegir i vaig començar a pensar ( que no dic que si llegeixes no pensis, només que penses el mateix que pensen els altres) i així vaig començar a escriure monòlegs. Ara com tampoc tenia tant temps per estudiar ( tantes coses a l’hora no es poden fer)…i com que sempre m’he deixat les coses per última hora, m’ho havia d’estudiar aquí mentres els altres actuaven i es per això que sempre surto el últim i com que aquest cop no ha sigut diferent em sembla que aquest artista per una nit ja s’ha acabat!!!!

Bona Nit i Bon Nadal…..

Sense comentaris ( ni aplaudiments)

2008-01-13T20:10:00.000+01:00

A vegades abans d’escriure alguna cosa que t’ha fet mal, t’ha sorprès o simplement creus que és important, es millor fer-ho deixant una mica de temps per reflexionar i dir les paraules justes i necessàries per poder transmetre allò que ha passat deixant de banda l’escalfament posterior a allò que vols explicar.
Es per això que escric aquest article dos setmanes desprès del darrer plè. La veritat que podria fer un article interminable o interminables articles sobre la meva impressió del actual equip de govern i la seva manera dictatorial de fer política que van transmetre a tot el públic assistent. Però de tot el succeït m’agradaria destacar dues coses:

La primera es que al plé no es pot aplaudir! Tothom sap que aquests actes són públics i que sovint sembla que estàs veient un reality tipus Gran Hermano, amb discussions més pròpies de la Mercedes Milà amb els seus concursants que les adients a una cosa tan seria com la que es debat que no es altra que la de governar el poble amb propostes beneficioses per TOTS ELS VILATANS, remarco això perquè em sembla que últimament alguns polítics només governen pels seus propis interessos i els dels seus “amics”. Bé, doncs tot i que els plens municipals s’han convertit en un espectacle, no es permès aplaudir per mostrar la teva conformitat a la exposició feta per algun regidor de la oposició. Es possible que tampoc sigui permès aplaudir a un membre de CIU o al del PVA, però com ningú els aplaudeix no ho sabem ( tampoc m’imagino al Sebastià demanant que no l’aplaudeixin…).
Tot això ho se perquè m’ho va comunicar el mateix alcalde durant el transcurs del darrer plè, no em demaneu com es possible que tingués una conversa amb l’alcalde durant un plè quan jo assistia de públic, encara avui no ho entenc… es possible que encara pensi que es professor meu i em pot donar lliçons, la veritat no la sé, però si m’estranya que no et puguis manifestar mitjançant un aplaudiment i si parlant amb el mateix alcalde.

El segon motiu d’aquest article es denunciar públicament l’actitud del primer tinent alcalde de Viladecavalls, en Francisco Vega i Aragón. Lo de Paco s’ho deixo pels seus amics i lo de senyor encara s’ho ha de guanyar i amb actuacions com la de fa dos dijous perd molts punts en un títol que hauríem de ser més estrictes en atorgar-lo. Bé dic tot això perquè encara que sembli mentida, en Francisco Vega va sortir al balcó de l’ajuntament cridant-me ( jo estava a l’alçada de la plaça Sant Pere Amat tot dient-me : “ Como te han sentado los porros que te has fumado antes de venir? (...) Te gustan los cigarritos de la risa eh? Como lo haces, te coges un papelito, lo lias... jejeje (...) anda vete a casa a fumar los canutos!” ( no us poso el monòleg sencer perquè degut a la distància que manteníem no ho vaig poder escoltar i al principi no sabia amb qui parlava, però com que li vaig desitjar bona nit i em va contestar “ hasta luego Lucas, vete a casa a fumar los canutos”, vaig arribar a la conclusió de que era a mi. De fet no hi havia ningú més al carrer)
Suposo que no cal que digui que jo no fumo cap altra cosa que tabac i sempre de la mateixa marca, però si al lector li preocupa li aclareixo : Ni fumo porros ni bec alcohol, ni consumeixo cap altra droga a part del tabac.
Dels comentaris d’en Francisco Vega no entraré a fer cap valoració, crec que el lector del blog es suficientment intel·ligent per opinar per ell mateix. Però m’agradaria fer una crida a qui estigués al seu costat aquella nit ( se que hi havia més gent, però no podia veure qui eren) de que verifiquessin aquesta denuncia, ja que si no ho fan estaran a la mateixa alçada personal i política que ell i no es podrien qualificar amb cap més adjectiu que escòria i còmplices

Un mon que mareja

2007-03-31T17:57:00.000+02:00

Desde la meva finestra al carrer Rosari num 2 de Viladecavalls puc veure la societat que m’envolta. Una societat que viu el dia a dia intentant compaginar les seves obligacions amb el seu lleure, una societat consumista que es preocupa pel medi ambient i el maleït canvi climàtic, una societat que cada cop fa més números a finals de més per pagar la hipoteca, el cotxe, l’escola dels nens, etc. Una societat que viu la vida, encara que potser fa molt temps que ha deixat de preguntar-se quin cony de vida viu perquè mai ha trobat cap explicació; ho sento jo no la puc donar, jo tampoc entenc rés.

Sempre ens han explicat que el món donava 1 volta sobre si mateix cada 24hores i que trigava 360 dies en donar la volta al Sol. Crec que s’equivoquen, el Món gira a una velocitat incalculable, tant que ens estem carregant l’harmonia climàtica que ens ha acompanyat durant segles, tant que hem perdut el Nord, tant que el que servia fa dos dies ara està totalment anticuat.Amb aquesta perspectiva, hom pot pensar que estic pensar en suïcidar-me i que aquesta es una carta de acomiadament. Ho torno a sentir, però tampoc es aquest el meu objectiu.

He decidit crear aquest blog pel senzill motiu n’estic fart de mirarm-ho desde la finestra de casa meva. Estic fart d’escoltar que els catalans som “unos separatistas insolidarios”, es que no poden entendre que tenim una cultura i una llengua pròpia, que no parlem el nostre idioma per fer la punyeta a ningú, que ho fem senzillament perquè es el nostre, el que hem après i el que ens agrada?. Estic fart de veure com les manifestacions han perdut la seva identitat i han passat de ser un crit revolucionari del poble per millorar les seves condicions de vida a ser una simple arma electoralista ( la mateixa arma que està fent un autèntic genocidi a l’Irak, però com queda molt lluny no se’n recorden) . Fart de contemplar com el meu petit poble, Viladecavalls, creix desmesuradament i es converteix en una ciutat dormitori on com va dir una veïna meva, la gent ja no es saluda pel carrer. Fart de comprovar en la meva pròpia pell que per independitzar-te depens d’una boleta que et doni la oportunitat d’hipotecar-te durant 40 anys en una “vivenda de protecció oficial”. Fart de veure com el meu alcalde surt cada setmana al diari prometen un munt de coses que mai es fan. Fart en definitiva, de girar amb el món al ritme que han decidit uns quants sense preguntar si aguantariem el ritme.

Es per això que aquí no trobareu sol.lucions, però si us puc fer reflexionar durant 5 minuts al dia dels problemes que ens envolten em donaré per satisfet. Com va dir Achero Mañas “Ya que no podemos cambiar el mundo, intenta que el mundo no te cambie a ti”.

Gràcies per visitar el meu blog.

Manel Martínez.