dimarts, 17 de juny del 2008

Vaga de transportistes





Avui per fi s’ha desconvocat del tot la vaga de transportistes que durant tota la setmana passada va col·lapsar les principals carreteres de tota Espanya. Com la noticia ha aparegut a tot els mitjans de comunicació, només m’agradaria mostrar la meva opinió al respecte.
En primer lloc vull mostrar tot el meu recolzament als professionals del transport que van secundar la vaga i molt especialment al company mort a Granada. L’anomeno company perquè avui, encara que fa uns 9 mesos que ja no m’hi dedico, em considero transportista. Ho porto a la sang, es l’ofici del meu pare i ara també del meu germà. He viscut en primera persona els problemes derivats de la puja del gasoil i de la baixada de tarifes d’algunes empreses. Encara no entenc perquè si els taxistes poden posar una tarifa mínima, no ho poden fer els camioners.
La vaga no ha estat molt llarga, només una setmana, però en molts espais s’ha criticat la postura dels vaguistes i dels problemes que aquesta ha comportat a la població. Em sorprèn que ningú, en canvi, s’hagi queixat de tots aquells que s’han tornat bojos al supermercat omplint carros i buidant les prestatgeries. Segur que una carretera tallada comporta problemes de circulació, però ningú ha recordat que el cotxe es considerat article de luxe i que per anar a treballar es més ecològic agafar el transport públic. També es veritat que els piquets no han deixat anar a treballar a aquells que si ho volien, però a l’hora de beneficiar-se dels acords, no es fa diferència entre els que secunden la vaga i els que no. Es per això que trobo just que l’aturada sigui total i que les pèrdues siguin per a tots iguals, ja que els beneficis també ho seran.
Per acabar vull destacar que la vaga només s’ha desconvocat temporalment. Una setmana d’aturades, significa una setmana sense ingressos i igual despesa de pagaments ( excepte la del gasoil) i per això no es pot mantenir molt de temps. Només espero que en les següents accions, tots/es tinguem una mica més de paciència i comprensió cap a un sector cada vegada més marginat, però totalment necessari per a tothom com s’ha demostrat aquesta setmana.