Fa molt temps que EEUU ens ha intentat envair. Primer ho va fer amb el Pla Marshall, però finalment la població de l’època només el va veure passar.
Més tard, amb la derrota del franquisme, van venir els Mc Donald’s, els Burguer Kings, els Levi’s Strauss... i als anys 90 la NBA amb el Michael Jordan, Hollywood, Sensación de Vivir, etc. Finalment en la dècada actual tot l’imperi estadounidens ha caigut en la nostra societat causat per la globalització econòmica i per les poques llums del senyor Aznar que va firmar un estúpid pacte a les illes Azores.
Molta gent pensava que si els EEUU estaven tan de moda i eren el referent mundial en tots els aspectes, tot això no podia fer cap mal. Altres com jo sempre hem estat en contra de les imposicions americanes ja que creiem que no deixava créixer la nostra pròpia cultura i eren justament aquestes imposicions les culpables de la majoria dels nostres mals ( no només econòmics, també de salut: estrès, obesitat, etc). Tinguéssim raó o no, tot el Món occidental s’ha vist implicat per la crisis financera que veiem cada dia a les notícies. Una crisis, que segons diuen els experts encara es continuarà durant casi tot l’any vinent.
Jo per variar estic en contra d’aquesta teoria catastrofista. Jo personalment crec que ara si hi ha un canvi positiu a la societat. Un canvi que ve des dels EUA i que ara si hem de mirar més que mai cap a aquell model social i polític que sembla que acaba de néixer al país de les oportunitats. ( De model cultural ens quedem amb el nostre que es mes maco i l’hem de conservar).
Aquest canvi està liderat per una persona en concret... el nou President Obama.
Qui hem coneix sap que no tinc més idea d’economia que la de casa meva, però també que he defensat sempre que la crisis s’acabaria al febrer. A finals de gener Barack Obama serà el nou President a tots els efectes. Espero que continuí amb la filosofia d’igualtat de Luther King i amb l’econòmica de Kennedy. EUA ara si, ja definitivament mou el món. Si Obama aconsegueix posar la seva pròpia emprenta a la feina ja començada pels anteriors personatges esmentats i la resta de països el recolzen podrem dir : SI, nosaltres podem!
Més tard, amb la derrota del franquisme, van venir els Mc Donald’s, els Burguer Kings, els Levi’s Strauss... i als anys 90 la NBA amb el Michael Jordan, Hollywood, Sensación de Vivir, etc. Finalment en la dècada actual tot l’imperi estadounidens ha caigut en la nostra societat causat per la globalització econòmica i per les poques llums del senyor Aznar que va firmar un estúpid pacte a les illes Azores.
Molta gent pensava que si els EEUU estaven tan de moda i eren el referent mundial en tots els aspectes, tot això no podia fer cap mal. Altres com jo sempre hem estat en contra de les imposicions americanes ja que creiem que no deixava créixer la nostra pròpia cultura i eren justament aquestes imposicions les culpables de la majoria dels nostres mals ( no només econòmics, també de salut: estrès, obesitat, etc). Tinguéssim raó o no, tot el Món occidental s’ha vist implicat per la crisis financera que veiem cada dia a les notícies. Una crisis, que segons diuen els experts encara es continuarà durant casi tot l’any vinent.
Jo per variar estic en contra d’aquesta teoria catastrofista. Jo personalment crec que ara si hi ha un canvi positiu a la societat. Un canvi que ve des dels EUA i que ara si hem de mirar més que mai cap a aquell model social i polític que sembla que acaba de néixer al país de les oportunitats. ( De model cultural ens quedem amb el nostre que es mes maco i l’hem de conservar).
Aquest canvi està liderat per una persona en concret... el nou President Obama.
Qui hem coneix sap que no tinc més idea d’economia que la de casa meva, però també que he defensat sempre que la crisis s’acabaria al febrer. A finals de gener Barack Obama serà el nou President a tots els efectes. Espero que continuí amb la filosofia d’igualtat de Luther King i amb l’econòmica de Kennedy. EUA ara si, ja definitivament mou el món. Si Obama aconsegueix posar la seva pròpia emprenta a la feina ja començada pels anteriors personatges esmentats i la resta de països el recolzen podrem dir : SI, nosaltres podem!
