divendres, 25 de gener del 2008

De quina llibertat parla el senyor Rajoy?


Ahir a la nit vaig estar veient “La nit al dia” de la Mònica Terribas a TV3.Casualitat o no, el destí va fer que coincidís el moment en que jo feia zapping amb més ganes d’anar a dormir que de cap altre cosa, la Mònica estigués entrevistant al senyor Mariano Rajoy. No em vaig poder resistir i em vaig quedar a veure, escandalitzat el final de l’entrevista. En aquesta Mariano Rajoy insistia en que la llei que vol implementar, en la qual els pares poden matricular als seus fills a l’escola depenent del idioma que decideixin per els seus fills, no es cap altre cosa que un signe de llibertat. Una llibertat que va defensar i repetir en innumerables ocasions i en que en un moment de l’entrevista va matissar: “ jo defenso una llibertat per a tot, sobretot econòmica” i en un altre moment va dir que la gestió de l’aeroport no hauria de ser ni del Govern Espanyol ni de la Generalitat, si no privada.
A tot això m’agradaria donar el meu punt de vista en aquest article.
En primer lloc, crec que separar als nens en aules depenent de les preferències lingüístiques dels pares no es un acte de llibertat si no de separatisme. Ell i el seu partit que s’han afartat de dir que Espanya es trenca i han carregat més que mai contra “ los separatistas”, queden ara en evidència volent separar als nens, en un acte discriminatori. Per altre banda continuen menyspreant la tasca dels professors al no deixar que exerceixin el seu càrrec i la seva professió amb total llibertat ( o es que la llibertat només es per a uns?). Crec sincerament que el fracàs escolar que s’ha viscut en aquest país està directament relacionat amb els canvis constants de lleis d’educació que han fet uns i altres. Perquè no deixen que els professors facin una assemblea, referèndum o unes jornades en les que donin una sol·lusió d’una vegada per totes al sistema educatiu? Perquè si existeixen realitats diferents ( per exemple barri del Raval i Matadepera) totes les escoles han de seguir el mateix model? Com es possible que els professors no tinguin ni vot ni veu en com han de desenvolupar la seva feina? De veritat que no ho entenc!
Per altra banda m’agradaria constatar que el Partit Popular, disfressat de defensor de les desigualtats i la llibertat, es un partit de dretes totalment demagog en la seva política econòmica. Si alliberem totalment l’economia, el govern cada cop tindrà menys diners per invertir, un diners públics que repercuteixen en tothom i per a tothom per igual. Potser el lector creu que les promeses de fer baixar els impostos es una bona notícia, però aquests impostos són el motor social del país i els paguem segons la nostra renta per càpita. La trampa del PP està en augmentar els impostos indirectes, aquells que paguem cada cop que posem benzina al cotxe o anem a comprar al súper. Uns impostos que paga tothom per igual, tingui més o menys diners, uns impostos discriminatoris i injustos, els impostos del PP.

divendres, 18 de gener del 2008

No al tancament de l'escola taller







Moltes vegades parlem de polítiques socials i la gent no sap ben bé a que en referim. Sovint sembla que això de polítiques socials són ajudes als més desafavorits que òbviament a ningú li fan falta perquè tenim la sensació de viure en una bombolla, la sensació de que tots som de classe mitja perquè ens podem permetre comprar un nou cotxe o anar al restaurant el cap de setmana. La veritat es que afortunadament ho podem fer, però no sense mirar la llibreta d’estalvis a final de més per poder pasar els darrers dies abans de tornar a cobrar. Això no es classe mitja. La població que realment pertany a aquesta esfera social no necessita comprar a les rebaixes, ni racionar les seves visites al restaurant ( on ni tan sols van al restaurant que nosaltres ens podem permetre, si no a un molt superior). Sento comunicar al lector, que la majoria continuem sent de classe treballadora i necessitem que l’estat inverteixi diners en transport públic, sanitat, seguretat , beques i educació.
Precisament aquest article vol parlar d’això últim, de educació. Sembla ser que quan els diferents partits d’esquerres parlàvem de la manca de recursos municipals destinats a polítiques socials, degut a la inversió desmesurada en construcció, teníem raó. Feia temps que els regidors de la oposició i en els diferents blogs polítics sobre el poble ho denunciàvem. Ara s’ha demostrat el que dèiem, l’Escola Taller Municipal es tanca el 31 de gener. Això vol dir que hi ha alumnes que hauran perdut 1 any i mig de la seva educació perquè el govern de CIU+PVA ha decidit que no es rentable, ja que la Generalitat no els subvenciona el 100% del cost d’aquest servei. Segons el govern de CIU+PVA, no es rentable que el jovent de Viladecavalls que gràcies a aquesta escola podia accedir a un lloc de treball ho continuí fent. No es rentable que aquella part de l’alumnat que ha patit el fracàs escolar, sovint donat per l’entorn familiar i/o la societat de competitivitat en que vivim i patim tots avui en dia, continuí amb la seva educació. Segons el govern de CIU+PVA si no pots accedir a un estudis superiors no ets rentable.
El més greu del cas, es que les explicacions de la regidora d’educació ( Regina Parellada) son absolutament absurdes i contradictòries, ( veieu l’archiu sonor de la pàgina del Lluís Soler, extret del programa “El matí de Catalunya Radio”). Segons la senyora Parellada, no poden subvencionar aquesta escola perquè entre altres motius ( de fet només dona aquest), la Generalitat no es fa càrrec del sou del professorat. En canvi però, aquest professorat serà contractat dins de la brigada. No ho entenc. Com es possible que no es pugui pagar a un professor, però si se’l pugui pagar contactat per la brigada? El sou no es el mateix? Com es possible que per fer dos camps de gespa s’hagi mogut cel i terra per aconseguir fórmules surrealistes i en canvi no s’aposti per mantenir una Escola? Com es possible que hi hagi diners per devastar el terreny dels pinets per ampliar l’escola bressol i no per mantenir l’Escola Taller? No seria més fàcil buscar una solució més econòmica i més ecologista per fer la propera Llar d’infants i intentar mantenir amb els diners estalviats l’Escola Taller?
Òbviament aquestes preguntes quedaran sense contestar, com sempre, i el govern de CIU+PVA continuarà fent i desfent al seu aire perquè la majoria amb que conten la utilitzen per fer un govern totalment autoritari i dictador, un govern de dretes que no aposta per fer polítiques socials.
Per acabar, deixeu-me que m’uneixi al crit del professorat de l’escola: NO AL TANCAMENT DE L’ESCOLA TALLER!!!

diumenge, 13 de gener del 2008

Temps d'exàmens, dietes i bons propòsits

S’ha acabat el Nadal, uns dies de germanor per compartir amb família i amics. Temps de reflexió, solidaritat, desitjos i bons propòsits per l’any entrant. Una temporada de felicitat, plena de regals per nens i grans i per tant, una època de consumisme desmesurat que serveix a botiguers per fer calaix i a molts per fer panxeta.
Ara som al gener i tot canvia; ara es temps de dietes, d’exàmens, de feina i de rebaixes!!!... Ah!, i dels bons propòsits ja no ens recordem. Algú ha deixat de fumar?
En el meu cas particular, potser fa ràbia això que dic, no necessito fer dieta ( he agafat dos quilets que em senten la mar de bé). Però si algú de veritat creu que necessita fer que reflexioni per que. Tinc la plena convicció que els kilos són un número que surt a la balança de casa i no cap altre símptoma d’obesitat. Ara si creieu que teniu uns kilos de mes que afecten a la vostra salut, proveu de fer exercici i menjar sà i deixeu-vos de dietes milagroses que si que poden us afectar negativament.
Ara el que sí que tinc són exàmens i es per aquest motiu que no escric tant en el blog com m’agradaria. Prego al lector que em disculpi i que m’entengui si no troba tants articles com espera llegir en aquesta pàgina, però tranquils que d’aquí 15 dies s’acaba la meva temporada d’estres intel·lectual i tornarà la tranquil·litat i la normalitat.
El temps de rebaixes es el que em fa més por. El govern de CIU+PVA, ha malgastat molts diners en construccions faraòniques que tot i que són necessàries no han estat ben gestionades, ara només espero que el que s’ha començat s’acabi i hi puguem gaudir tots i totes sense que això afecti a les poques inversions que es fan en polítiques socials. Perdoneu! Tant estudiar ja no se on tinc el cap... si no hi ha hagut mai pressupost conegut per aquest tipus de despesa!.
Dels bons propòsits es obvi que ja no ens hem oblidat. Avui llegia al blog del Lluís Soler que la nova llar d’infants es pensa fer als pinets. Es la notícia més trista que he llegit en molt temps, jo també he jugat i he fet cabanes com ell. Alguns fins i tot ens hem donat el primer petó amagats entre aquells arbres i ens estimem aquest lloc característic de la Vila. Em nego a pensar que d’aquí poc els pinets només existiran amb melangia a la memòria de molts ciutadans com jo el Lluís, es per això que demano humilment que no ens robin els estimats pinets i en cas de que la proposta sigui ferma que ens mobilitzem tots els que hi estem en contra. Ja n’hi ha prou d’especulacions, de ciment incontrolat i de destruir els punts característics de Viladecavalls!. Si no ho aturem que serà el següent?.
Per cert bon any a tothom!

Monoleg d'artista per una nit 2007

Hola, bona nit a tots!


Aquest any no sabia que fer… porto molts anys fent monòlegs i se m’acaben les idees, a més a més ara últimament s’ha desprestigiat molt això de fer monòlegs… fins al punt que ara ja ho fa fins i tot l’Urdazi!!

Així que aquest any he decidit fer lo mateix que fan els cantants quan no tenen idees per fer cançons: Un recopilatori!, Crec que estic en condicions de fer-ho, perquè he perdut el compte dels monòlegs que he fet en artista per una nit i hi ha cantants que treuen dos discos i ja fan un recopilatori de les seves millors cançons ( suposo que les deuen posar totes perquè si no no se que collons posaran ), bé també hi ha els de OT que fan un recopliatori abans inclús d’haver fet cap disc…

La història es que com fer un recopilatori de tots els monòlegs es complicat, si perquè si dic dos frases de cada monòleg sortiria una cosa tan rara que no tindria sentit i semblaria un polític parlant un fotimer d’estona sense que ningú sàpigues de collons estic dient. Per això en aquest recopilatori el que faré es una valoració d’aquests monòlegs.

Com sabeu he parlat de la meva vida, del poble, de la meva infància, del Nadal, de la religió, de la meva vida laboral ,dels polítics, de la monarquia i de la meva vida en parella. La primera sorpresa que m’he emportat es que lo que més gràcia ha fet es la meva vida… amb lo que he arribat a la conclusió que o tinc una vida de “chiste” o es que sou molt cotilles. O el més probable es que siguin las dues coses!!

Vale, per si algú es el primer cop que veu aquest espectacle us haig de dir que no es que tingui una vida de chiste, només es que vaig néixer desprès de fer la migdiada, amb la feina feta i sense mes a fer fins al dia següent. Si es que hi ha gent que neix pel mati i ja van estressats tot el dia i això les deu afectar alhora de fer les coses. Us posaré un parell d’exemples: Fa uns anys aquí mateix, al casal quan encara no hi havia ascensor van fer el casal d’avis a la sala cafavi, com nassos volien que els avis pujessin fins a dalt; a mi la única explicació que se’m va ocórrer es que el Doctor Domènec deuria tenir mancança de pacients…. Un exemple mes actual es el de les rotondes del Vial de Sant Jordi. Mireu jo crec que el ingenier que ho va fer era un estressat de collons i que tot voltant pel vial se li va ocórrer de posar rotondes, aquí una rotona.... una mica més amunt un altre rotonda i allà una mica més amunt hi posarem una rotonda. En aquest moment algú li va preguntar: “ i la parada del bus del Institut on la posem?” I el tió com anava tan estressat amb les rotondes només va poder dir: “ a la rotonda, també la posarem a la rotonda” I aquesta es l’explicació de perquè el els nois i noies del ’institut es juguen la vida per agafar l’autobús cada dia

Lo de que sou molt cotilles també té una mica de veritat, jo sempre he escoltat que al poble si et tires un pet al sortir de casa ho sap tothom al cinc minuts; aquí però si que estan canviant una mica les coses perquè cada dia som més en el poble, i molts dels nous vinguts una mica estirats. Si abans sorties de casa i saludaves a tothom; ara vas pel carrer i veus com es va apropant un veí de lluny i mira de canviar de vorera o baixar la mirada. Jo aquí ja fa anys que vaig fer una tàctica: veig com s’apropen els hi clavo la mirada als ulls i quan veig que estan a punt de desviar la mirada dic: ADEU i els hi foto cada susto de collons de tu. A vegades es un esport de risc perquè sempre et pots trobar a algú més xulo que tu, però t’ho pases de por.
Un altre símptoma de que el poble creix es aquest ( senyalar el micro) en les primeres edicions d’artista per una nit… les de l’excursió al Montseny… pels que no hi éreu vam tenir una convidada un dia ( espero que no estigui aquí ) que ens va martiritzar amb una redacció de 45 minuts d’excursió al Montseny… bé la vam tallar quan anava pel dinar i encara li quedaven tres fulls per explicar la tornada!!!! Bé com us deia en aquelles primeres edicions no necessitàvem micro… només li faltava això a la dona del Montseny!. Jo el primer dia que vaig haver de parlar amb el micro….em vaig cagar! Em va començar a tremolar la veu, les mans les cames, la… bueno em tremolava tot. Si collons es que surts aquí intentant fer memòria de tot el que vols dir i et trobes un pal aquí en mig amb una cosa que te forma de … bueno te forma d’això … i t’assenyala com dient vine vine que parlarem tu i jo i t’apropes per dir en beu baixa que… i ell et diu QUE??? Que dius vale, vale tu guanyes tio!. Ara en canvi ja m’he acostumat, si ara el veig i em creixo, perquè el micro te algo màgic, tens un micro i tens el poder tio, tothom t’escolta i es igual el que diguis perquè tens un micro. Jo ara vaig al carrer i la gent em mira i diu: vigileu que es el nen del micro. Ara jo jugo amb ventatja perquè aquest es un micro guay… si es que hi ha altres que tenen tela! No heu escoltat mai el micro dels supermercats: ding dong ding… señorito martinez vaya a recepcion. Que jo al principi pensava que era la mateixa noia que treballava a tots els súper a l’hora, però es veu que es un micro que et fa posar veu de gilipollas. Si, es allò de tu de que treballes: jo soc la tia de la veu gilipollas del Carrefour. Ara per micros xulos els dels capellans, aquells que diuen : I Deu va dir… Ostia i sembla que ho digui Deu de veritat tu. Però deixo de parlar de religió perquè puc constatar que de religió no fa gaire gracia parlar, per alguns deu ser un tema massa serio. De fet els dos únics monòlegs que no han agradat gaire van ser un de religió i un de la família reial. Jo com soc una mica cabró també us ho haig de dir li vaig dir a un amic meu del jueves: Ostia tu jo vaig fer una vegada un monòleg del rei i la gent s’ho va passar bomba tu! El tonto s’ho va creure i ja sabeu com va acabar la història.

El que també m’ha sobtat molt en aquests anys es que la gent em pregunti que com ho faig per preparar-me tot això. Es que encara hi ha algú que es pensa que m’ho preparo??? No fora conyes avui desvelaré el secret més ben guardat de tot aquests anys: Me’ls preparo allà on surten les millors idees: Al wàter… suposo que per això hi ha alguns amb els que et pixes de riure i altres que fan cagar. Si, es que que fas al water. Es la estona més tonta del ser humà, allà sentat esperant com qui espera el tren que ningú sap quan vindrà. Al principi em llegia els ingredients del sabó del cos, del xampú del suavitzant… però quan ja me’ls vaig saber tots de memòria vaig deixar de llegir i vaig començar a pensar ( que no dic que si llegeixes no pensis, només que penses el mateix que pensen els altres) i així vaig començar a escriure monòlegs. Ara com tampoc tenia tant temps per estudiar ( tantes coses a l’hora no es poden fer)…i com que sempre m’he deixat les coses per última hora, m’ho havia d’estudiar aquí mentres els altres actuaven i es per això que sempre surto el últim i com que aquest cop no ha sigut diferent em sembla que aquest artista per una nit ja s’ha acabat!!!!

Bona Nit i Bon Nadal…..

Sense comentaris ( ni aplaudiments)

A vegades abans d’escriure alguna cosa que t’ha fet mal, t’ha sorprès o simplement creus que és important, es millor fer-ho deixant una mica de temps per reflexionar i dir les paraules justes i necessàries per poder transmetre allò que ha passat deixant de banda l’escalfament posterior a allò que vols explicar.
Es per això que escric aquest article dos setmanes desprès del darrer plè. La veritat que podria fer un article interminable o interminables articles sobre la meva impressió del actual equip de govern i la seva manera dictatorial de fer política que van transmetre a tot el públic assistent. Però de tot el succeït m’agradaria destacar dues coses:

La primera es que al plé no es pot aplaudir! Tothom sap que aquests actes són públics i que sovint sembla que estàs veient un reality tipus Gran Hermano, amb discussions més pròpies de la Mercedes Milà amb els seus concursants que les adients a una cosa tan seria com la que es debat que no es altra que la de governar el poble amb propostes beneficioses per TOTS ELS VILATANS, remarco això perquè em sembla que últimament alguns polítics només governen pels seus propis interessos i els dels seus “amics”. Bé, doncs tot i que els plens municipals s’han convertit en un espectacle, no es permès aplaudir per mostrar la teva conformitat a la exposició feta per algun regidor de la oposició. Es possible que tampoc sigui permès aplaudir a un membre de CIU o al del PVA, però com ningú els aplaudeix no ho sabem ( tampoc m’imagino al Sebastià demanant que no l’aplaudeixin…).
Tot això ho se perquè m’ho va comunicar el mateix alcalde durant el transcurs del darrer plè, no em demaneu com es possible que tingués una conversa amb l’alcalde durant un plè quan jo assistia de públic, encara avui no ho entenc… es possible que encara pensi que es professor meu i em pot donar lliçons, la veritat no la sé, però si m’estranya que no et puguis manifestar mitjançant un aplaudiment i si parlant amb el mateix alcalde.

El segon motiu d’aquest article es denunciar públicament l’actitud del primer tinent alcalde de Viladecavalls, en Francisco Vega i Aragón. Lo de Paco s’ho deixo pels seus amics i lo de senyor encara s’ho ha de guanyar i amb actuacions com la de fa dos dijous perd molts punts en un títol que hauríem de ser més estrictes en atorgar-lo. Bé dic tot això perquè encara que sembli mentida, en Francisco Vega va sortir al balcó de l’ajuntament cridant-me ( jo estava a l’alçada de la plaça Sant Pere Amat tot dient-me : “ Como te han sentado los porros que te has fumado antes de venir? (...) Te gustan los cigarritos de la risa eh? Como lo haces, te coges un papelito, lo lias... jejeje (...) anda vete a casa a fumar los canutos!” ( no us poso el monòleg sencer perquè degut a la distància que manteníem no ho vaig poder escoltar i al principi no sabia amb qui parlava, però com que li vaig desitjar bona nit i em va contestar “ hasta luego Lucas, vete a casa a fumar los canutos”, vaig arribar a la conclusió de que era a mi. De fet no hi havia ningú més al carrer)
Suposo que no cal que digui que jo no fumo cap altra cosa que tabac i sempre de la mateixa marca, però si al lector li preocupa li aclareixo : Ni fumo porros ni bec alcohol, ni consumeixo cap altra droga a part del tabac.
Dels comentaris d’en Francisco Vega no entraré a fer cap valoració, crec que el lector del blog es suficientment intel·ligent per opinar per ell mateix. Però m’agradaria fer una crida a qui estigués al seu costat aquella nit ( se que hi havia més gent, però no podia veure qui eren) de que verifiquessin aquesta denuncia, ja que si no ho fan estaran a la mateixa alçada personal i política que ell i no es podrien qualificar amb cap més adjectiu que escòria i còmplices