El cap de setmana passat al Diari de Terrassa hi havia tres noticies relacionades amb Viladecavalls... tres!
La primera i la que ocupava mes espai a forma de propaganda política era la relacionada amb el nou pavelló municipal. La veritat es que m’agrada molt el projecte, un pavelló bonic i adequat a les necessitats lúdiques i esportives del nostre poble. No tot ha de ser dolent, un altra manera es com es gestioni....
La segona, no se ni com qualificar-la. Com sabeu han tornat a acomiadar a la Cesca Berenguer amb excuses que no convencen a ningú, amb mentides que no es creuen ni ells. Simplement lamentable. Em fa vergonya pensar que al poble on he viscut tota la meva vida s’hi practiqui l’assetjament laboral a l’Ajuntament.
Altres vegades m’he crispat perquè al cap i a la fi aquests acomiadaments il·legals es paguen amb els impostos de tots els vilatans, amb els diners de les nostres butxaques. Però aquest cop la decepció, la frustració i la impotència que sento per tal injustícia passa per davant de motius econòmics. Diuen que no facis mai el que no t’agradaria que et fessin a tu. Ara espero que algun cop els hi passi als nostres governants.
Que es conegui Viladecavalls per un assassinat d’ETA, pel 4rt Cinturó, per l’especulació o per moobing laboral a la Casa de la Vila es decepcionant. Alguns intentem fer ressò del nostre poble portant obres de teatre arreu de Catalunya, jugant a futbol o a basket amb la samarreta del Vila, nedant als jocs Paralímpics, participant en la prova de ciclisme en ruta a les Olimpiades o intentant batir el record Guinnes de participació en mots encreuats.... i altres despedint il·legalment a una treballadora.... que s’ho facin mirar!!!
La darrera simplement em mosqueja. Soc membre d’una comissió anomenada Bastim el Teatre i portem uns mesos treballant per aconseguir un teatre decent per Viladecavalls. Desprès de mantenir una entrevista amb l’alcalde que ens va costar molt d’aconseguir, li varem poder transmitir les nostres idees, el nostre projecte. Semblava que hi estava d’acord...., però segons comenta el diari, tota la feina feta pot quedar en no res i cobrir l’amfiteatre amb un anexe del poliesportiu. Una solució que no soluciona. Un gest cap a la galeria, però que no reuniria els requisits necessaris per fer teatre amb condicions.
Si us plau Sebastià, si us plau Vega, si us plau Regina, feu-nos cas... deixeu que els qui ens dediquem al teatre puguem participar en el disseny del nou teatre. Som nosaltres qui sabem com funciona i quines son les necessitats
P.D: queda poc temps per valorar en l’enquesta la feina del Francisco Vega...
divendres, 17 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
