1 de Desembre, la lluita continua

La SIDA (Síndrome d’Immunodeficiència adquirida), és una malaltia causada pel VIH (Virus d’Immunodeficiència Humana), que provoca l’immunodepressió de l’ésser humà de manera que qualsevol infecció oportunista, podria comportar la seva mort.Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la epidèmia no està disminuint; l’increment va ser molt important en els anys 90 i ara sembla ser que es va enrelentint. Des de que es va descriure el primer cas, unes 60 milions de persones s’han vist infectades per el virus i d’aquestes han mort unes 20 milions. A mitjans del 2006 tan sols el 24% de les persones que necessitaven del tractament contra el VIH tenien accés al mateix.Des de la Joventut Socialista de Catalunya, creiem necessari aprofitar la celebració del dia 1 de desembre, dia Mundial de lluita contra la SIDA, per recordar que és només la prevenció i la informació, rebutjant a l’hora qualsevol tipus d’estigmatització dels afectats, l’única via possible per posar fre, a la que és fins al moment, la gran epidèmia del S.XXI.Es per això, que volem condemnar l’aberrant crítica a l’ús del preservatiu, en la que s’obvia, que avui per avui és l’única forma d’evitar el contagi en relacions de risc. També ens sentim amb el deure de reivindicar una major implicació explícita per part de les administracions, en la lluita contra l’especulació de les multinacionals farmacològiques, les quals s’aprofiten de la dependència crònica dels malats de SIDA als medicaments antiretrovirals.La nostra tasca serà constant, ja que no tenim un altre objectiu que el d’assolir un món millor en el que poder conviure, on les malalties i la lluita d’interessos no siguin un impediment.Però per això hem de tenir clar que no podem passar per alt, ni molt menys deixar-nos enganyar, obviant que l’edifici de la societat de l’endemà, es construeix posant pedres que garanteixin la seva fermesa, en la societat del present.Perquè creiem que un món millor és possible, no ens cansarem de dir que en front la SIDA i el sexe una única postura és possible, PROTEGEIX-TE!

Jove, tu decideixes!

JSC Vallès Occidental, 1 desembre 2009

La veu de 12, el sentiment de tots

Avui ens hem llevat amb un dels casos més significatius i curiosos de la premsa catalana. Tots els diaris en bloc publicaven una editorial ( redactada pels 12 mitjans de comunicació de la premsa escrita) en defensa de l'Estatut.
Una retallada del Constitucional a l'Estatut seria un cop molt dur a la Democràcia espanyola ja que ha estat aprovat per ampla majoria tant a les urnes com en les Corts Generals. Anar en contra d'una llei aprovada per les vies legals seria un fet històric lamentable en la democràcia actual.
Diuen que els genis són aquells avançats i incompresos en la seva època, diuen que el President Maragall ha estat un d'aquests genis i diuen sovint que Catalunya es la Comunitat Autònoma més propera a Europa de tot l'Estat. Tot aquest assumpte no fa altre cosa que ratificar tot això i donar encara més validesa al model d'Estat del PSC: el federalisme.
És clar que al 1977 va haver-hi un gran pacte per dur a terme la transició política i social espanyola on tothom va renunciar a part de la seva ideologia per un bé comú, però la transició s'ha de veure com el que es: una transició. Es a dir, un cop superada la primera etapa, s'ha de donar un pas més i avançar cap a un nou pacte general i un nou model d'Estat, no pot ser que 32 anys desprès continuem encara en un procés de transició. Si el Constitucional rebutja el text de l'Estatut no voldrà dir que aquest sigui dolent o estigui mal fet, ens al contrari posarà de manifest que la Constitució s'ha de revisar i per tant Catalunya haurà anat un altre cop un pas per davant de la resta de l'Estat.
Aquest possible rebuig està donant ales a velles reivindicacions independentistes que han vist en les consultes populars una via de sortida per fer-se escoltar i veure. La realitat però, es que aquestes consultes són un entreteniment per uns quants que representen aproximadament un 18% de la població total de Catalunya i per tant una sortida no representativa avui en dia de la societat i el sentiment de Catalunya.
El PSC defensa un model més realista i alhora més ambiciós. Espanya, per molts que encara ho vulguin, no es “ Una grande y libre”. Espanya per sort es la suma de moltes diferències i es bo i saludable que es reconeguin, es respectin i es valorin. La cultura, les tradicions i les arrels són diferents a un cantó i un altre de l'estat, però l'èxit radica en compartir-les. Hem avançat cap a una Comunitat Europea i una globalització econòmica que cerca també ser una globalització cultural, però no som capaços d'avançar cap a un Federalisme Espanyol. Aprovar l'Estatut en la seva totalitat seria donar un pas endavant cap a un nou model d'Estat on tots estiguem còmodes amb els nostres veïns, un nou model federal al que un dia o un altre hem de ser capaços d'arribar.

Podeu llegir la notícia aquí

Ara que fa 20 anys

Aquesta setmana el grup municipal de CDC ha escollit el seu nou President, amb lo que Josep Faure deixa el seu càrrec en favor d'Antoni Parera. Aquest sembla ser un gest per unir la coalició de CIU de cara a les properes eleccions, ja que en Parera es de la banda mes conservadora de CDC.

Crec que amb aquesta nova elecció, CIU intenta fer neteja de la etapa Sebastià i alhora evitar la crispació que s'ha instal·lat en el partit des de que Parellada es la alcaldessa de Viladecavalls. Es possible que ho aconsegueixin ja que el desgast iniciat pot causar fatiga a alguns i probablement hi hagi qui, cansat, s'aparti definitivament del mon de la política i prefereixi quedar-se a casa.

El mes probable, però es que la lluita interna a CIU continuí fins a la elecció del seu alcaldable de cara a les eleccions municipals del 2011. No cal oblidar que Parera ja va ser alcalde al 1990 quan com diu l'expressió li van fer el llit al Cortès. Poc li va durar la alegria ja que el PSC liderat llavors pel Fèlix Farré va ser clau en les eleccions i va evitar un nou Govern convergent. Malauradament després es va canviar la samarreta i va anar a parar a CDC en detriment precisament de Parera, que no semblava un candidat ferm ( al contrari del seu pare que també va ser alcalde anteriorment).

Molt deuen haver canviat les coses a CDC quan la seva renovació passa per rescatar de la memòria a antics dirigents de fa 20 anys, mostra de que la gent jove els hi ha perdut confiança . Es cert que guanyen en serenor i talant, però en política tot i que la imatge es important, mes ho es el projecte i la capacitat per transmetre'l. Permeteu-me que dubti d'aquestes dues característiques a CIU i als seus dirigents a Viladecavalls.

En definitiva, l'etapa de CIU toca a la seva fi i en un intent desesperat de salvar els mobles han escollit a una persona calmada, adinerada i d'una família tradicional del poble, però incapaç de liderar un projecte il·lusionant. Algú acostumat a les trifulques dins del seu partit, però a tot i ser alcalde no tenir mai el recolzament del poble. Algú que vol acostar la política a la gent, però que porta 20 anys apartat de la política. Tot i així permeteu-me que feliciti al Sr Parera pel seu nou càrrec, li desitjo de tot cor molta sort en aquesta aventura.

Inauguració del local del PSC ( II part)

Aquest diumenge els socialistes de Viladecavalls vam veure fet realitat dos somnis. Primerament la inauguració del nostre local social al carrer Antoni Soler i Hospital, però també l’agradable notícia que qui ens venia a visitar no era altre que el molt honorable President Montilla.
Aquest acte estava previst per Desembre per falta de dates, però el dissabte a la tarda ens van comunicar que si no teniem cap inconvenient es realitzaria el diumenge ja que al President li feia especial il·lusió acompanyar-nos en aquest dia.
Evidenment no ens podiem negar i vam organitzar la inauguració en un temps record. La capacitat d’aquesta executiva per delegar feines, dur-les a terme i convocar a un gran número de gent en poc mes de 15 hores va quedar pal·lessa diumenge ( es clar que no cal obviar que una visita com aquesta ajuda i molt).
La inauguració del local va ser tot un éxit i crec sincerament que el PSC de Viladecavalls va sortir molt enfortit com a partit i com agrupació, la feina però no acava aquí.
El local social ha estat aquests darrers mesos un lloc d’acollida socialista on tant les JSC com el PSC han mantingut reunions i assamblees, però a partir d’ara es converteix també en un espai de trobada amb els veíns. Un espai que obrirà les portes un parell de dies pel matí i un parell mes per la tarda amb l’esperança que qui vulgui ens faci arribar les seves inquietuts, les seves queixes, les seves crítiques i també les seves propostes.
A vegades es cau en la tentació de pensar en les properes eleccions municipals, com es pot comprovar en els plens on les portaveus fan mes campanya que propostes, però la nostra aventura es basa en el present, en els problemes i mancances actuals i acaba el mateix dia que hi hagi renovació d’executiva, just el mateix dia que començarà un altre present i així consecutivament.
El PSC de Viladecavalls ja te Blog, les JSC grup al facebook i properament obrirem mes vies de comunicació amb la vila amb el propòsit de mostrar la feina feta, però també amb la voluntat de que el projecte del PSC, el projecte socialista sigui un projecte amb identitat i valors propis on es recullin les inquietuts del major número de persones possibles.
Aprofito aquest article per demanar disculpes per no actualizar el blog aquest darrer mes. Se que sou molts qui obriu la meva pàgina al matí esperant noticies noves, però la veritat es que desprès d’infinites reunions ( JSC de Viladecavalls, Consells Nacionals, Escola de Formació 13 Roses, executives del PSC i trobades amb grups de l’oposició i equip de govern), el meu cap necessitava distreure’s amb altres coses a l’arribar a casa.

Inauguració del local del PSC ( 1ª part)

Bon dia a tothom,

Penjo una nota ràpida per comunicar-vos que avui a les 12h el President Montilla inaugurarà el nou local del PSC oficialmen a Viladecavalls.
Estarem a la plaça de la Vila o es faran els parlaments i l'entrega de carnets als militants. Si vols compartir una estona agradable, conèixer a l'actual executiva del PSC i al President Montilla t'esperem!!!!!

Jove i socialista. T'hi animes?

Coses que ahir intuíem i avui sabem

El ple d’ahir va aixecar moltes expectacions per esbrinar quina seria la tònica del que queda fins que se celebrin les properes eleccions municipals. Va ser un ple de gairebé 30 punts en els que si el present analitzava els actes, les mocions, les votacions i els gestos dels nostres representants podia desxifrar les incògnites que ahir van quedar resoltes. Per no avorrir al lector faig un esquema de les coses que com diu l’article ahir intuíem i avui sabem:

a) La senyora Regina Parellada no sap governar. Tenim una alcaldessa que després d’un munt d’anys com a regidora no sap quin es el procés a seguir en un ple. Es va equivocar alhora de donar els torns de paraules als grups municipals i en el procés de les votacions en al menys 8 punts.
b) La senyora Regina Parellada es prepotent. Cada cop que es va equivocar ho va solucionar dient: “ es el primer dia el següent ja ho farem millor” tot rient per sota del nas. Miri senyora Regina la situació de Viladecavalls es crítica, no es pot permetre el luxe de tenir a la màxima representant del consistori pensant en que demà ja ho farem millor. Les solucions i les bones maneres es necessiten avui i no demà.
c) Qui governa es Unió. En un dels punts alhora de donar la paraula, l’alcaldessa es va dirigir al seu company Raso dient: “ pel grup de Convergència alguna cosa a dir.... vull dir pel grup de CIU alguna cosa a dir”.
d) Unió deprecia a Can Tries. Paraules textuals d’en Raso: “El bus llançadora del dissabte uneix el Casc Urbà amb la barriada de Can Tries”. Can Tries ja no es un barri o una urbanització, ara es una barriada, o potser es que es en això en el que ho volen convertir.
e) Unió no governa sola al municipi. Ahir es va veure clarament un pacte encobert entre CIU, PVA i els dos regidors no adscrits. Van ser aquests dos grups, entenent que els dos no adscrits actuen com a grup, qui van aprovar els punts presentats per CIU. Primer un i després l’altre s’alternaven el vot afirmatiu, deixant espai per votar en contra algunes coses de cara a la galeria.
f) ERC i ICV continuen fent la seva feina d’oposició. Al contrari del que s’havia especulat en alguns espais, ERC continua la seva feina de fer oposició constructiva sense haver pactat amb CIU.
g) Sous i sous. El Faure cobrarà el mateix que en el seu antic càrrec de gerent de Viladecavalls Multigestió. Al contrari que el Quico penso que el sou com a càrrec públic ha d’estar directament relacionat amb la feina que es fa i al Faure no li han donat responsabilitats com per tenir un sou tant alt i a jornada completa. Es mes, estic convençut de que ha estat una compensació política que ha fet Unió per mantenir una mica d’unitat dins del seu propi partit. En poques paraules, el Faure s’ha venut per un sou que ha comprat Unió amb els diners de tots
h) En Quico continua amb el seu poc talant habitual. Els pocs escrúpols del personatge van arribar al punt de presentar una moció amb l’ànim de culpabilitzar a l’equip de govern de la mort d’en Sebastià Homs. Una moció que interfereix amb el treball que realitza fiscalia i que posa de relleu l’ànim de guanyar vots a costa d’autoproclamar-se defensor de l’Alcalde i beatificar-lo. Per qui no el conegui, aquest es el mateix que encara no fa un any descrivia les maneres de fer d’en Sebastià de dictadores i talibanes. Es cert que qui escriu també en mes d’una ocasió va descriure alguns actes de dictatorials, però la diferencia radica en que jo no pretenc beatificar al Sebastià, simplement demano respecte per la persona i per la família. Deixin descansar en Pau a qui ja no es pot defensar i dediquin-se a fer política. El poble ho necessita.

Festa de la Rosa

Aquest diumenge es va celebrar a Gavà la ja tradicional Festa de la Rosa Socialista que enguany feia 20 anys.
En ella vam participar membres de l'executiva local, afiliats i simpatitzants de Viladecavalls omplint un autocar de 40 places. No vull entrar en comparacions amb anys anteriors, però després de la crisis que va viure el PSC que va finalitzar amb la ja coneguda dissolució de l'antiga executiva, l'unió existent en aquests moments es va veure reflectida en aquest acte.
La Festa de la Rosa va començar amb “ la rebuda” dels treballadors i treballadores de Roca i Nissan que s'han vist afectat per les ERO, rebuda que va gestionar el Ministre Corbacho mantenint una breu reunió amb els respectius portaveus dels dos grups. Després els pica-pica organitzats per cada agrupació, els discursos polítics centrats en aquests temps de crisis de l'Alcalde de Barcelona Joan Hereu, la Ministra de defensa Carme Chacon, el molt honorable President de la Generalitat José Montilla i el Ministre de Foment Pepe Blanco. Per acabar el dinar de germanor i la tornada a casa.
Un acte que va reunir prop de 25.000 persones i que va servir per retrobar amics d'altres agrupacions i en el meu cas, també de les JSC. Un acte que obre el curs polític, potser un dels cursos mes esperats pels socialistes ja que tenim a les nostres mans l'oportunitat de treure a Espanya i a Catalunya de la crisis que potser ja dura massa.
A Viladecavalls però, aquest curs s'obre amb més incògnites que mai un cop superada la trista mort d'en Sebastià Homs i el trencament del pacte de Govern d'Unió amb els dos regidors no adscrits. De moment s'ha obert amb les males praxis de sempre, obvi per altra banda ja que qui està al capdavant del Consistori es el mateix partit de sempre. Unes males praxis que passen per no informar i per centrar el proper ple de l'Ajuntament en l'establiment dels nous sous dels regidors. De projecte polític no en sabem res, potser perquè a ells tampoc els importa gaire. La prepotencia dels nacionalistes catalans no té límits. Molt convençuts han d'estar de cara a les properes eleccions per donar l'esquena al poble un altre cop i mantenir dos únics arguments polítics contradictoris entre sí: La beatificació d'en Sebastià per un lloc i la crítica ferotge i destructiva a la mateixa persona per l'esquena. Molt malament d'idees han d'estar tant Unió com els dos regidors no adscrits per fer política únicament amb la memòria d'un home mort... potser es pensen que els demés no tenim precisament memòria.
El PSC de Viladecavalls, en canvi, ja està treballant en el proper programa electoral amb propostes innovadores i amb la única intenció d'apropar la política a les persones i fer-les partícips d'una nova manera de fer atractiva i engrescadora. A tots aquells que ens vulgueu ajudar, vulgueu formar part de la militancia del PSC o de les JSC o simplement fer-vos simpatitzants, ens podreu trobar a la seu de l'Agrupació situada al C/ Antoni Soler i Hospital al costat de la Caixa de Terrassa.
Salutacions i els meus millors desitjos per aquest nou curs que comença!!!

Regina Parellada, nova alcaldesa de Viladecavalls

Ahir es va celebrar el ple extraordinari per escollir al nou alcalde de Viladecavalls després de la trista defunció de Sebastià Homs.

IC-V va presentar com a alcaldable a en Joan Olivares i CIU a Regina Parellada, els altres grups municipals amb representació a l’Ajuntament no van presentar cap candidat. La votació va ser a mà alçada i l’escollida en aquest cas va ser la representant d’Unió amb 6 vots, es a dir, els de CIU.

Amb aquests resultats la primera sensació es que tot continua igual. Els mateixos responsables de la situació caòtica a Viladecavalls continuen governant, però si ho mirem amb detall hi ha tres aspectes a valorar:

1) Es trenca el pacte amb els dos regidors no adscrits. Això demostra que el pacte es va fer entre persones i no entre partits quan aquests dos regidors eres els representants del PSC al municipi. En cas contrari, el trencament del pacte vindria donat per una pèrdua de confiança i CIU hauria de donar explicacions.
2) L’Alcaldesa es d’Unió. Aquest detall no tindria gairebé importància si no fos per l’actitud del nou regidor, el senyor Josep Faure. Em va sorprendre molt el seu posat trist, decebut, perdut. Enfonsat perquè ha d’escollir entre seguir com a Gerent de Viladecavalls Multigestió o continuar de regidor. Sembla ser que si decideix continuar en la gerència de l’empresa municipal, el seu acomiadament seria imminent i en cas de ser el nou regidor, el seu sou només seria d’uns 300 euros. La divisió en tot cas entre Convergència i Unió al municipi sembla clara, amb lo que la crispació encara pot ser mes evident a partir d’ara.
3) CIU governarà en minoria. Possiblement per confiança en un nou model de govern per part d’Unió o molt probablement per prepotència han decidit anar solets en aquesta aventura. Això per altra banda es bo pel municipi ja que per tirar endavant els nous projectes hauran de buscar aliances i aquestes no han de ser sempre les mateixes, amb lo que en les noves decisions que prenguin hauran de contar amb els altres grups municipals i per tant amb ideologies diferents que representin a la part del municipi que no podia decidir fins ara. L’aspecte negatiu, per CIU, es que no tots els projectes que presentin s’aprovaran i en cas de que la crispació torni a la Casa Gran, sempre pot ahver-hi una moció de censura.

Comunicat del PSC VIladecavalls

Desde la constitución de la Agrupación del PSC de Viladecavalls estamos trabajando para ofrecer una visión diferente, en la que desaparezca la crispación entre entidades, grupos políticos y el consistorio, en definitiva en todo lo que comprende la vida social del pueblo. Todo ello mediante el análisis y valoración de proyectos que conlleven la mejora del clima social y la cobertura de necesidades, detectadas a través de diferentes encuentros llevados a cabo con Asociaciones y vecinos, ya que son ellos, en definitiva a quienes va dirigido nuestro trabajo. Es por este motivo que el esfuerzo del consistorio ha de ir encaminado a ofrecerles soluciones , y por ende nuestro apoyo.

La primera experiencia en esta nueva aventura han sido las recientes elecciones europeas, donde hemos obtenido menos votos que en los anteriores comicios, producto, entre otras causas, de la crisis que atraviesa nuestro país, pero sobretodo por el conocido pacto municipal con CIU que acabó con la expulsión de los anteriores regidores socialistas. Pese a ello y pese a la baja participación, el PSC consiguió ser la fuerza más votada en el municipio.

Por otra banda hemos podido comprobar que donde se vive la cara más amarga de la política en nuestro municipio es en los plenos. Nos ha sorprendido tristemente la actitud de algunos representantes que con actitudes poco democráticas impiden el diálogo y el buen hacer en el consistorio, aumentando a la vez la crispación existente entre los diferentes grupos.
Los aparentes esfuerzos por los anteriores regidores socialistas y ahora tránsfugas, se han quedado al parecer por el camino contagiándose tristemente por la prepotencia de CIU en nuestro pueblo. Prueba de ello han sido las declaraciones realizadas por el primer Teniente de Alcalde apoyando la crispación hacia otras fuerzas políticas o a no escuchar las necesidades de vecinos reales con los que el consistorio mantiene diversos pleitos.

Todo esto nos motiva para seguir trabajando, incluso con más ganas, para desarrollar un proyecto que englobe la realidad social del municipio donde las diferentes sensibilidades deben ser reconocidas con valentía y afrontarlas políticamente dentro de un orden legal, honrado y honesto que desde nuestro proyecto socialista nos comprometemos a desarrollar.

Creemos firmemente en el proyecto del PSC tanto en el municipio como en Catalunya, donde gracias al liderazgo del President José Montilla y al compromiso del Presidente José Luis Rodríguez Zapatero han conseguido el mejor modelo de financiación de la democracia actual. Un modelo tan interesante que las izquierdas se pelean por reclamar su autoría y la derecha se ha quedado sin argumentos.

Vivimos en Viladecavalls unos momentos muy tristes y un clima enrarecido por la reciente defunción del hasta ahora alcalde Sr. Sebastià Homs y queremos mostrar una vez más nuestro mas sentido pésame a toda la familia y allegados, pero creemos necesario para el bien de nuestro municipio normalizar la situación lo antes posible. Es por ello y todo lo comentario anteriormente que en un futuro inmediato y mediante la Asamblea de la Agrupación seguiremos determinando el camino a seguir del PSC de Viladecavalls.


EJECUTIVA DEL PSC-VILADECAVALLS

16-07-2009

Avui, sobre les 7 de la tarda el consistori ha emès un comunicat en el que s'anunciava la defunció de l'Alcalde Sebastià Homs i Padrissa i els corresponents 3 dies de dol al municipi.

El meu condol més profund i sincer per a tots els familiars i amics.

Alegria, que és Festa Major!

Escric aquestes línies mentre descanso a Saragossa amb la companyia de la persona que més m'estimo en aquest món. Unes vacances merescudes després d'un any intens d'universitat, beques, feina i política.
Unes vacances que aniré alternant entre Saragossa i Viladecavalls. La primera parada al poble, aquest cap de setmana amb motiu de la Festa Major. Una festa que genera il·lusió com cada any, però que cada cop es veu més diluïda.
La primera sorpresa va ser que en el programa de les festes ens recordaven als veïns que penjàssim al balcó el tovalló que ens van regalar l'any passat als qui vivim al centre. Espero que hagin adornat el poble amb altres motius, ja que potser molts com jo hem perdut o llençat a la brossa aquell tovalló.
Una de les novetats d'enguany es el reconeixement als esportistes més importants del poble després del pregó que faran el Corredors de Fons. Suposo que una de les guardonades serà la Sarai Gascón, a qui no se quina excusa li donaran per no haver posat el seu nom a la Piscina Municipal. Potser li diuen el veritable motiu i ara ja ho puc dir, de que alguns polítics com el mateix alcalde tenien por de que siguen tant jove caigués en un futur en el obscur món del dopatge.
De lo més destacat que trobem es la imaginació d'algunes entitats per millorar la festa malgrat la crisis. En aquest sentit només puc felicitar al Club de Futbol de Viladecavalls per organitzar les 12 hores de futbol 7 en les que espero participar i al Consell Jove que ha incorporat el torneig de futbolí, el Cercabirra i ha ampliat la seva festa jove de concerts i Dj's. El que si es troba a faltar es la ja mítica baixada d'andròmines.
En definitiva una Festa Major participativa, sense grans noms com anys anteriors ( Els Pets, Sau, Sopa de Cabra, Lucrècia, etc. ), però segurament interessant i divertida. Una Festa Major on tots coincidirem pels carrers del poble i oblidarem els problemes de tot l'any per conviure amb alegria i germanor.
Acabo amb una gran queixa i es que el divendres es veurà un fet únic al poble. Un fet real i espectacular: el pas del tour de França pel nostre municipi. Potser no es pot comparar amb que Mart es vegi igual de gran que la lluna, però com he dit, aquest si es un fet real i se li podia haver donat més resó. Potser incloent-ho al programa de Festa Major.... no se, potser en un comunicat a part. O potser dedicant-li alguna cosa més que una línia a la Web municipal. No cal que rebeu la caravana del tour amb estelades com diu el Lluís ( qui ho vulgui fer que ho faci), jo opino que l'esport no ha d'anar acompanyat de política. Però si que es important que surti tothom a la Bauma per animar a uns valents que pujaran fins a Andorra. Jo ho veuré amb melancolia a la TV per Teledeporte unes hores abans de baixar gaudir de la Festa Major!!!!!!!

Juny de 2009

Perdoneu aquesta temporada sense actualitzar el blog, acabo de finalitzar el meu més caòtic habitual d'exàmens finals.

En aquests dies han passat força coses, com les Festes Majors de Can Turu i Can Tries, Sant Joan, l'enèsima denúncia vers l'Ajuntament, aquest cop per part d'un veí afectat per les obres de la construcció dels pisos promoguts per l'Ajuntament al carrer Avinguda de Barcelona a Can Tries, o el primer ple tranquil i més o menys normal en tres anys.

Faig un petit resum de tots aquests esdeveniments sense entrar gaire en detalls:

Primer de tot felicitar als barris que jan celebrat les seves festes per la feina feta i encoratjar als que les faran d'aquí poc a continuar millorant. Cada cop es més complicat organitzar aquest tipus d'actes ja que el baix pressupost amb que es conta per un cantó i la dificultat per trobar veïns participatius per l'altre juguen en contra de les associacions de veïns per organitzar les seves festes.

No vaig poder assistir aquest cop a l'arribada de la Flama del Canigó i per primera vegada a la meva vida, no vaig estar a Catalunya un Sant Joan, tot i així vaig menjar la meva coca a Saragossa per sentir-me més aprop de la meva terra.

Des del PSC de Viladecavalls hem intentat fer de pont entre el veí afectat per les obres i l'Ajuntament. No se si hem pogut millorar gaire la situació per tal de promoure el diàleg i no haver d'arribar als tribunals, però cap de les dues parts implicades pot dir que no hi ha hagut bona voluntat per solucionar el conflicte. Hem proposat de que tant l'arquitecte del consistori com el del veí en qüestió fessin un informe comú després de veure les proves aportades per ambdues parts. Ara són ells qui han de decidir si accepten la proposta, si tornen a retomar la via del diàleg o si deixen que decideixi un jutge. El que si creiem de tot cor i així els hi vam fer arribar als senyors Homs, Garcia i Faure, es que aquesta onada de denúncies no beneficia a la imatge del poble, però tot i així haig de dir que no els hi sembla preocupar gaire. De fet en aquest sentit es va arribar a comentar: “Tots els Ajuntaments tenen denuncies, nosaltres hem guanyat algunes i hem perdut altres, es lo normal i sempre hi ha hagut, el que passa es que abans la gent no s'assabentava”.

En el que respecta al darrer ple extraordinari, comentar que el que va semblar extraordinari es que va ser un ple normal, es a dir curt, tranquil i sense crispació. Una calma tensa deien alguns, ja que corren rumors de que alguna cosa grossa està a punt de passar a l'Ajuntament. En aquest sentit, el que jo se es que de moment tots són això, rumors i per tant tampoc perdré temps en valorar-los.

Finalment comentar-vos que les JSC de Viladecavalls hem renovat la nostra executiva i que hem passat de 4 a 7 afiliats en un any.
Ha estat un any complicat ja que érem casí bé nous en aquest Món i no només hem consolidat l'agrupació, sinó que hem estat al peu del canó amb dignitat i orgull en els moments complicats viscuts per la crisis del PSC al municipi, vam ser els únics referents socialistes a Viladecavalls durant uns mesos i vam ajudar a construir la nova agrupació del PSC. Ara ens toca treballar de valent al municipi i a la comarca.
Si algú vol formar part d'aquest projecte es pot posar en contacte amb qualsevol membre de l'executiva que ha quedat d'aquesta manera:
1er Secretari Manel Martínez
Sots 1er Secretari Carles Navarro
Secretari d'organització Josep Rubio
Secretari de política municipal Xavier Rubio
Secretari de comunicació Marc Gonzalez
Secretari de dinamització i participació Alfredo Vega

Viladecavalls, Catalunya, Espanya, Europa.

Ahir es van celebrar les ja famoses eleccions al Parlament Europeu. Aquestes van tenir diferents resultats a Viladecavalls, Catalunya, Espanya i a Europa. Es per això que divideixo el meu anàlisis personal en aquestes 4 parts.

Viladecavalls

El PSC ha guanyat les eleccions al poble!. Ni la baixíssima abstenció, ni la crisis i ni tan sols els esforços de l'ex-socialista Francisco Cano que durant tres mesos ha malgastat les seves forces per desprestigiar el PSC han pogut vèncer al PSC.
Els socialistes hem guanyat al poble democràticament amb un resultat, encara no oficial, de 700 vots. Es curiós que amb una participació molt menor que a les eleccions municipals, el potencial socialista sigui de 200 vots més. Aquest fet només ratifica una cosa: Si com diuen a les municipals es vota molt més a la persona que al partit, el candidat socialista que el PSC presentava fins ara no era l'adequat. No pot ser que una persona o una llista resti vots a un partit. Espero de tot cor que amb la nova executiva i amb la nova llista que estarà totalment integrada per veïns i veïnes del poble, no com l'anterior en la que es podien contar 4 o 5 persones de la ciutat veïna ( encara que es ara i qui va buscar suport a Terrassa fent la llista electoral amb amics i familiars qui ens acusi de no ser del poble), podem recuperar la il·lusió i la confiança dels nostres votants.

Catalunya

El PSC torna a guanyar les eleccions per davant de CIU. Es cert que s'ha retrocedit en vots i que amb els resultats d'ahir, el tripartit perd força amb la dreta catalana, però també ho es que a les autonòmiques hi ha molts més votants de IC-V i sobretot de ERC que a les europees es van quedar a casa. Crec sincerament que la feina feta per Maria Badia ha estat la més pedagògica de totes en ensenyar a qui ha volgut o ha pogut escoltar-la, que es Europa i que ens hi jugàvem en aquestes eleccions. Es per això que des de aquestes 4 línies no puc fer altra cosa que felicitar-la per la seva victòria.

Espanya

El PP treu pit i guanya les eleccions. Sense dubte la baixa participació, que sempre afavoreix a la dreta, i la crisis que vivim avui en dia han estat factors determinants per aquesta victòria “peperiana”. Una victòria que ha de fer replantejar-se moltes coses al PSOE, perquè com ha recalcat moltes vegades la senyora Badia a Europa ens hi juguem molt i es per això que hem de ser capaços de mobilitzar al electorat socialista.
Tot i així es una victòria que no es pot extrapolar a unes hipotètiques generals on es preveu molta més participació i on presumiblement Espanya ja no estarà immersa en aquesta gran crisis.
La part més positiva però, es que el PSOE es el partit d'esquerres que més recolzament té a tota Europa.

Europa

Guanya la dreta i de golejada, però es una dada que al meu parer queda en anècdota comparada amb una altra molt pitjor. Els partits d'extrema dreta s'han vist molt enfortits en aquestes eleccions. Crec sincerament que tots, siguem d'un partit o d'un altre hem d'anar de la mà per no deixar que això torni a passar.
No podrà ser una socialdemocràcia com la de Obama a Europa, al menys ara. Tot i així confio en que hi hagi una aposta d'unitat per sortir de la crisis. Els habitants europeus ho necessitem.

Una nova etapa

Aquest divendres es va constituir oficialment la nova agrupació del PSC a Viladecavalls. Desprès d'uns mesos molt complicats per l'ambient enrarit creat per l'antiga executiva, que pactà a esquenes del partit amb CIU, 13 persones compromeses amb el poble hem decidit formar part de la nova executiva del PSC al municipi. L'èxit del acte va ser total, amb més d'un centenar de persones que es van apropar a la sala polivalent i que va estar presidit per l'Alcalde de Terrassa i 1er Secretari del PSC-Vallès Oest, Pere Navarro.
Sense dubte però, el motiu de més satisfacció ha estat el de veure com desprès d'un procés tant difícil com aquest, contem amb més afiliats que mai i només tres mesos desprès d'haver estat dissolta la agrupació de Viladecavalls.
Aquest projecte estarà encapçalat per Antonio Navarro, una persona serena i treballadora que ha unit a un conjunt de persones per tal de aportar aire fresc a la política municipal. La tasca es preveu difícil, ja que el grup municipal del PSC ha deixat de tenir representació a l'Ajuntament i això sempre es partir amb desavantatge. Tot i així confiem en que la honestedat demostrada i el fet de partir amb les mans netes, juntament amb un programa engrescador que reculli les principals propostes dels habitants de Viladecavalls faci que les idees i el tarannà socialista que defensem sigui la millor opció pel canvi que el poble necessita.
Sobre l'altre agrupació socialista que sembla que es constituirà dimarts al municipi, no vull entrar a opinar grans coses. Com sabeu he compartit molts moments amb ells, tant bons com dolents i respecto totalment les seves decisions encara que no les comparteixi. Per tant només desitjar-los molta sort en la nova aventura que comencen i demanar joc net. No crec que faci falta recordar com va acabar la cosa la última vegada que es va repartir una circular per les cases signada pels senyors Cortès i Trullàs. Ara una del mateix estil per la “Agrupación Socialista de Viladecavalls”.

14 d'abril

El 14 d'abril de 1931, es va proclamar a Espanya la II República. Va ser una victòria guanyada democràticament i en els anys que va durar es van aconseguir grans guanys com el sufragi universal tant masculí com femení a partir dels 23 anys, el dret al matrimoni civil, el dret al divorci, etc.
Tots aquests avenços es van veure frustrats desprès del cop d'estat i de la victòria franquista al 1939.
Quasi bé 60 anys després, el 20 de Novembre de 1975 va morir Franco i va deixar com a successor al Rei Joan Carles I, que va assumir el màxim poder a Espanya el 22 de Novembre del mateix any.
A partir d'aquí i fins el moment de signar la nova Constitució Espanyola, època coneguda com la Transició, van haver-hi moltes negociacions per calmar les aigües i finalment els republicans van acceptar al Rei com a màxima figura nacional per tal d'evitar una altra dictadura.
Els ciutadans de sentiments d'esquerres tornàvem a perdre de nou pel bé del país. Tornàvem a perdre, amb l'esperança de que un cop passat el temps les urnes ens tornessin de nou el que els tancs, les bombes i l'exèrcit ens va prendre al 39 i la por al 78.
Ahir va tornar a ser 14 d'abril. Ahir va fer exactament 78 anys que una República va ser possible a Espanya. Ahir alguns romàntics de la història vam tornar a creure que la Monarquia, descendència de les tropes franquistes deixaria pas a l'autèntica democràcia. Aquella democràcia en la que les persones poden votar, escollir i canviar als seus dirigents, a tots els dirigents. Ahir jo vaig tornar a somiar que tots eres iguals, que la sang de tothom era vermella i ningú tenia una sang blava que et permetia viure gràcies als impostos dels ciutadans. Ahir vaig creure que no tornaria a veure una portada del HOLA en la que es veurien a uns personatges en un vaixell a Mallorca.
Avui 15 d'abril, tot continua igual. Encara no s'ha acabat la maleïda transició i els hereus del franquisme continuen com a Caps d'Estat d'Espanya. Avui, com ahir, continuarem lluitant per recuperar el que ens van prendre

Assumptes pendents ( 2a Part)

Desprès d'uns dies de descans i reflexió les JSC de Viladecavalls vam fer un comunicat que es va enviar la setmana passada a les JSC del Vallès, al PSC-Vallès Oest, a l'agrupació socialista de Viladecavalls i als mitjans de comunicació.
Aquest comunicat està signat per tots els companys de les JSC, però alhora el puc subscriure jo personalment en la seva totalitat, sent en gran mesura la meva opinió sobre el pacte a Viladecavalls entre socialistes i convergents. Us deixo el comunicat perquè el llegiu:


El passat 27 de Febrer l'agrupació del PSC de Viladecavalls va decidir pactar a l'Ajuntament de Viladecavalls amb CiU assolint vàries regidories i una primera tinència d'Alcalde. Les negociacions prèvies es van realitzar a esquenes de la Federació Comarcal i el pacte posterior es va signar tot i la desaprovació de la mateixa.
Les formes, la manera, i sobretot el fet de donar suport a l'Alcalde del municipi, l'il·lustríssim senyor Sebastià Homs han aixecat moltes crítiques i molts comentaris ( tant aprovant el gest com denunciant-lo) a diferents fòrums del poble i del Vallès. Una de les conseqüències immediates ha estat l'obertura d'un expedient als regidors Francisco García Cano i Concepción Martínez i el pas a la comissió de garanties del partit i la proposta de la Federació Vallès Oest de dissoldre l'agrupació de Viladecavalls.
Davant de tots aquests aconteixements les JSC de Viladecavalls declarem:
1.-El 27 de Setembre del 2008 es van constituir l'agrupació de les JSC de Viladecavalls amb l'intenció d'aprendre, de ser d'ajuda al PSC i d'aportar frescor al món polític de Viladecavalls que segons el nostre paré es mereixia un Govern millor.
2.-Justament 5 mesos desprès aquesta situació continua sent la mateixa encara que s'hagi produït el pacte esmentat anteriorment. Per tant les JSC ens reivindiquem en la declaració d'intencions que vam comunicar el dia de la nostra constitució
3.-Creiem que el pacte, tot i ser un pacte de mínims que demostra que CiU no pot gestionar l'Ajuntament de Viladecavalls i menys encara la PVA, no resol els problemes de la població del poble
4.-Entenem que la situació era delicada i que el pacte amb CiU pot tenir algunes lectures positives
5.-Tot i així les actuacions de CiU en aquests dos anys de legislatura han estat molt distants a les polítiques d'esquerres que defensem i han actuat sovint com un Govern Dictatorial que hem criticat moltíssimes vegades
6.-A més a més, les formes en les que s'ha produït el pacte, a esquenes del PSC, fan que el pacte no sigui del PSC sinó que dels regidors que han assumit el càrrec.
7.-Les JSC de Viladecavalls som una afiliació política independent al PSC, partit amb el que compartim ideologies i del que som la seva filial.
8.-Per tots els motius anteriors mantenim la nostra independència sobre l'agrupació del PSC a Viladecavalls i decidim NO DONAR RECOLZAMENT al pacte, seguir la nostra formació com a joves socialistes i no perdre la nostra identitat amb un pacte contrari a la nostra ideologia i que s'ha signat entre persones i no entre partits.
9.-Així mateix en cas de que l'agrupació sigui dissolta i hi hagi una creació d'una nova agrupació socialista amb les sigles del PSC a Viladecavalls ens mostrem oberts a donar-li suport i aportar com sempre hem fet fins ara, sempre i quan els nostres ideals es vegin representats.

Assumptes pendents ( 1a Part)

Primer de tot m'agradaria analitzar els resultats de l'enquesta que vaig penjar com a entreteniment sobre les noves possibilitats de govern. 119 vots en els que hi ha un empat tècnic entre els que pensen que lo millor es una sociovergència i els que pensen que lo millor era fer una oposició constructiva fins que hi hagin noves eleccions. Es poden fer múltiples lectures sobre aquests resultats, però el primer que m'agradaria destacar es que 119 votants es un número lo suficientment considerable com per a tenir-los en compte. Si comparem el percentatge de vots amb els últims resultats electorals en els que CIU va quasi doblar a la resta de partits junts i que sense les dades a la mà crec que CiU i PSC sumaven un 70% dels vots, veiem que en el pacte s'han perdut un 20% pel camí. La pregunta lògica es ¿ de qui son? Personalment crec que són convergents i que els socialistes que utilitzen internet ( potencialment la població més jove) apostaven per esperar 2 anys fent oposició i ser una alternativa real a les properes eleccions.

Els motius que tinc per pensar això són els següents:

1. CiU ha perdut la seva credibilitat en aquesta legislatura i no es cap secret en el poble que hi ha molt convergent descontent
2. Un cop que la política ha tornat a arribar a la gent i per tant la participació en blogs (fruit de la crispació que es viu actualment) ha augmentat considerablement, s'han tornat a donar uns resultats semblants als de fa 4 anys on les esquerres eres autosuficients.
3. ERC, ICV i inclús la PVA poden votar a favor de fer oposició. Naturalment CiU votarà sempre una sociovergència després de fer fallida amb el seu pacte de dretes.
4. L'aposta més arriscada es la dels socialistes on lo normal es que hi hagi discrepàncies entre els seus votants.
5. Dins dels votants socialistes, els joves són per naturalesa mes rebels, utilitzen més internet i més propers a fer govern d'esquerres
6. Els votants socialistes de mes edat, són més propers a postures centristes i com que la majoria són provinents d'altres comunitats autònomes són més reticents a pactar amb ERC i el seu independentisme.

Com he dit, es poden fer múltiples lectures dels resultats de l'enquesta que vaig penjar. Aquesta es la meva i com que no tinc una bola de vidre no puc assegurar que sigui la certa.

Hi ha altres temes d'interès que els seguidors del meu blog estan esperant com la meva valoració del pacte, la meva opinió sobre la decisió de la federació del Vallès Oest de sancionar als regidors socialistes de Viladecavalls i els resultats a Euskadi i Galícia ( per cert.... FELICITATS PATXI!!!!). Com diu el títol de l'article, aquesta es la primera part d'alguns "assumptes pendents". Aquesta setmana aniré completant la informació.

P.D1: en aquest link del diari A Terrassa podeu seguir votant: http://www.aterrassa.cat/

P.D2: Com sabeu sempre he penjat tots els comentaris. A partir d'ara només penjaré aquells que siguin dignes de penjar. Aquest blog no es el Salsa Rosa ( ho dic per l'anònim que va fer un comentari fora de lloc sobre la boda de la Gloria)

Per Vosaltres

Degut a que aquest matí el Diari de Terrassa ha fet públic el pacte entre PSC-CiU i que jo ara mateix no tinc temps material per fer la meva valoració deixo un nou espai per que comenteu tot el que volgueu arrel d'aquesta notícia.
Així també li donem una mica d'aire a l'anterior post en que la quantitat de comentaris que hi havia començava a ser desmesurat.

Espero els vostres comentaris.... això si, amb respecte.

Moltes gràcies!

La crònica d'una mort anunciada i una partida de Poker

Ara encara no fa dos anys, a la Vila es va formar un govern de dretes escollit per la majoria del poble. Un govern totalment legítim, però alhora totalment dictatorial i perjudicial pel municipi.
Jo vaig ser llavors objecte d'insults i paraules desafiants inclús des de la porta de la Casa Gran per part del Francisco Vega. Insults rebuts per comparar al personatge amb un ex alcalde de Marbella. No el vaig comparar per haver comès activitats il·lícites, si no pel perfil clownesc que tenen ambdós personatges. Ell, però no ho va entendre així i es va veure agredit o descobert, qui sap.
Ahir el tinent alcalde de Viladecavalls, el mateix que cridava als 4 vents que es compraria un cavall blanc amb els diners dels contribuents va ser expulsat de l'equip de govern i per tant es un nou regidor de l'oposició. Ahir el temps em va donar la raó.
Em va donar la raó perquè va perdre la confiança inclús d'aquells que li van donar un seient i un sou a canvi del seu recolzament. Encara no sabem, ni potser sabrem mai els veritables motius d'aquesta crisi de govern, però tot sembla indicar que algunes activitats
il·lícites que podrien esquitxar a l'alcalde podrien haver estat el detonant. Que vagi per endavant que no estic acusant a ningú i que només dic el que molta gent diu pel poble o el que va insinuar el meu amic Lluís Soler en algun ple sobre els moviments de terres i una empresa d'un tal Peña. Ara per ara, però tot son sospites i paraules sense sentit. L'única cosa certa es que la PVA ha perdut la confiança de CiU, la crònica d'una mort anunciada.
Ara s'obre un nou panorama polític a Viladecavalls. Tot suma. Es possible que CiU decideixi governar en minoria amb pactes puntuals amb altres formacions polítiques, es possible un govern CiU-ERC, CiU-IC, CiU-PSC, CiU-PVA ( en cas de que dimitís el Vega, cosa poc probable encara que seria lo més lògic) o ERC-IC-PSC-PVA.
Ara s'obre un període de negociacions on tot es possible. Tot es possible, però poques coses són probables. Es casi bé impossible que IC pacti amb CiU ja que mai ho han fet i sembla que no siguin un grup de govern, però si un molt vàlid d'oposició.
El cuatripartit ja avanço que per mi no serà. Tothom sap que m'agraden els governs d'esquerra i que mantinc una bona relació amb el Lluís i amb el Carles. Es cert que van ser ells qui es van negar a un pacte d'esquerres en l'anterior legislatura, però jo sempre que sigui possible aposto per un tripartit d'esquerres amb ganes de treballar. Ara bé, un pacte d'esquerres i PVA deixa de tenir sentit i sense la PVA no suma.
ERC ha fet una oposició encarnisada amb CiU, però es un pacte possible i natural. La primera vegada que es van presentar, fa 6 anys, ja van fer una campanya centrada en ser una alternativa amb CiU i finalment van governar plegats.
Una Sociovergència? Es possible si. Encara no se si seria bo per nosaltres o no electoralment, però no importa. Això si un pacte amb CiU seria només amb moltes condicions. Condicions que passen pel retorn de la normalitat política al municipi, una clara predisposició a disminuir la crispació entre govern i oposició i això si, un pacte de només dos anys fins que tornin a haver-hi eleccions.
Hi ha molta gent que pregunta si tot està lligat. No ho està. Al PSC i més després del que va passar al juny qualsevol pacte ha de passar prèviament per l'executiva. Això si, si s'accepten condicions ( al igual que qualsevol altre partit en una situació excepcional com aquesta) estem disposats a parlar amb tothom..... o casi tothom.

"L'Ajuntament que no paga"

Avui l’Ajuntament de Viladecavalls ofereix una imatge curiosa, atípica, pòster algú creu que simpàtica, però sota un punt de vista seriós intolerable. Avui un veí del poble disfressat de caçador i amb una pancarta reclama acompanyat del seu gos que se li pagui el que se li deu.
El personatge es ben conegut per molta gent del poble: En Antoni Peiruza. La seva causa potser no tant. Segons l’Antoni, va demanar unes llicencies d’obres que com es habitual va haver de pagar per avançat. Aquestes obres no es van poder dur a terme per causa de la crisis immobiliària, així que tal i com marca la llei va presentar unes instàncies a la Casa Gran per tal que li tornessin els diners, uns diners que mai li han tornat. Es per això que avui, després de tres mesos de lluita ha decidit manifestar-se a la porta de l’Ajuntament.
Jo m’hi he estat una estoneta, per informar-me i per donar-li suport. En aquesta estona, he pogut comprovar com la gent se’l mirava un xic encuriosida. El protagonista d’aquesta història, llavors no tenia cap problema en explicar a tothom quin era el motiu de la seva proposta i a la veu de: “ L’Ajuntament que no paga”, cridava l’atenció d’aquells que per vergonya giraven la cara.
La resposta de qui s’aturava era sovint la mateixa: “ però per omplir-se les butxaques si que hi ha diners”. Normal; l’Alcalde s’ha pujat el sou en u 9%, mentre que el tinent Alcalde i la segona tinent alcalde s’han pujat el sou un 20% aproximadament. Mesures molt apropiades en temps de crisis.
Però la realitat i això també s’ha de dir, es que al poble ens coneixem tots. Al poble hi ha gent propera a l’equip de Govern i gent contraria. Aquest fet que sembla normal i saludable per una democràcia i per el dia a dia del municipi, deixa de ser-ho quan des del poder s’aplica la màxima d’estàs amb mi o estàs contra mi. Es per això que estic convençut que si el protestant es digués Peña ( per posar un cognom) en lloc de Peiruza, mai no s’hauria arribat a aquesta situació.
El que si que em costa mes d’entendre es que el Secretari no trobi la llei que diu que al senyor Peiruza li han de retornar aquests diners. Com es possible que un Secretari no trobi el que saben tots els municipis de Catalunya? Com es possible que no trobi una llei que li ha enviat una advocada subratllat de groc fluorescent perquè es vegi bé? No havíem quedat que un Secretari estava per fer complir la llei i no per fer partidisme?

Sigui com sigui, al final cadascú troba allò que es mereix. Jo espero que al Secretari un acomiadament, al Govern de CIU i la PVA una pèrdua de confiança dels votants del municipi, i a l’Antoni Peiruza un xec amb el que per llei es seu. Per si de cas, la lluita d’aquest veí continua i promet estar cada dia vestit d’una manera diferent a les portes de l’Ajuntament fins que “Em paguin lo que em deuen”.
Si passeu per davant i com jo creieu que lluita per una causa justa, feu-li suport.
Salut, socialisme i república!

Després de les festes arriba la neu.

Avui al llevar-me pel matí he pogut gaudir, com tots els veïns de Viladecavalls, d'una imatge preciosa i alhora poc habitual del nostre municipi: Viladecavalls nevat.
Es curiós que un paisatge hivernal i fred faci omplir de calor els sentiments d'una persona, però normalment es així, al menys en el meu cas. La llàstima es que justament passi un cop finalitzat el Nadal.
Així avui finalitzen les festes nadalenques, arriba la neu i comença la feina. També es moment de tornar a activar blogs i analitzar projectes polítics, començar de nous i criticar aquells que no funcionen sota el punt de vista de qui escrigui.
Un any nou, un any en el que tothom es marca nous reptes. Uns deixar de fumar, altres perdre pes, per desgràcia enguany per molta gent trobar feina. Per mi seguir creixent com a persona.
Però la veritat de tot es que desprès d'uns dies de festa com aquests, i més aquest any que han coincidit amb caps de setmana i ponts, hom està fart de dinars familiars, de dies de germanor i de regals. Es com si és tornès a la vida real amb més mala folla que mai. Menys mal que ha nevat i això fa omplir de calor els nostres cors.
Jo en aquest, el meu primer article de l'any, vull fer un breu anàlisis de les festes al municipi.
Es difícil fer-ho per un senzill motiu, tot i estar gairebé totes les festes al poble, quasi bé que no he participat dels actes nadalencs que s'han programat a Viladecavalls. I es que encara que no ho sembli s'han realitzat actes aquests dies, es clar un altre cosa es que siguin de qualitat i que cridin l'atenció.
En primer lloc els dies de Nadal i Sant Esteve, el Consell de Joves va organitzar el ja tradicional Quinto. Em va saber greu no poder anar perquè es un acte que el Consell organitza cada any amb molta professionalitat i il·lusió, a més de que es una trobada popular on et pots felicitar les festes amb amics, coneguts i familiars. No se com es va fer aquest any, però estic segur que van ser dos dies de gresca i diversió per tot el poble ( per cert, no hi vaig anar perquè justament van ser els dos únics dies en que jo no estava a Viladecavalls).
També el 26 hi havia el concert del Cor de Sant Martí. La veritat es que aquí no hi he anat mai. No per res, només que perquè soc ateu.
El 28 la regidoria de Cultura es va afegir a la festa dels innocents i va programar el caga tió! Increïble però cert. A la tradició catalana li donem un cop de bastó i les neules i els torrons ens els mengem un cop ha acabat el Nadal. Ho sento però no entenc. Es com si els Reis vinguessin el 12 de Gener per aprofitar les rebaixes o el Pare Noel el dia de cap d'any. Potser que alguns que sempre han presumit de catalanisme s'ho facin mirar una mica.
Per cap d'any es va suprimir la tradicional festa dels baixos de la biblioteca. Feia temps que alguns ho veníem anunciant, i encara que es vulgui donar un altre motiu, la realitat es que per el mal cap i beure d'alguns acabem pagant tots i totes.
I finalment l'esperada cavalcada dels Reis Mags d'Orient. Va ser un dia de fred, un dia en que feia por sortir al carrer i sembla que molts van preferir esperar-los a casa ja que l'assistència va ser molt menor a altres anys. O potser es que està perdent força? Potser es que les carrosses són les mateixes o molt semblants tots els anys. Potser es que com encara no està arreglat el carrer Sant Martí el recorregut no té el mateix atractiu. Potser es que, curiosament des de que el senyor Molina no es l'encarregat de la brigada, la cavalcada ha perdut espectacularitat.... no ho se. Però el que si es segur que desprès de fer el caga tió el 28 de desembre, ho van acabar d'arreglar posant la música del Mojinos Escocios mentre rebien als Reis Mags d'Orient a l'Ajuntament.