El 14 d'abril de 1931, es va proclamar a Espanya la II República. Va ser una victòria guanyada democràticament i en els anys que va durar es van aconseguir grans guanys com el sufragi universal tant masculí com femení a partir dels 23 anys, el dret al matrimoni civil, el dret al divorci, etc.
Tots aquests avenços es van veure frustrats desprès del cop d'estat i de la victòria franquista al 1939.
Quasi bé 60 anys després, el 20 de Novembre de 1975 va morir Franco i va deixar com a successor al Rei Joan Carles I, que va assumir el màxim poder a Espanya el 22 de Novembre del mateix any.
A partir d'aquí i fins el moment de signar la nova Constitució Espanyola, època coneguda com la Transició, van haver-hi moltes negociacions per calmar les aigües i finalment els republicans van acceptar al Rei com a màxima figura nacional per tal d'evitar una altra dictadura.
Els ciutadans de sentiments d'esquerres tornàvem a perdre de nou pel bé del país. Tornàvem a perdre, amb l'esperança de que un cop passat el temps les urnes ens tornessin de nou el que els tancs, les bombes i l'exèrcit ens va prendre al 39 i la por al 78.
Ahir va tornar a ser 14 d'abril. Ahir va fer exactament 78 anys que una República va ser possible a Espanya. Ahir alguns romàntics de la història vam tornar a creure que la Monarquia, descendència de les tropes franquistes deixaria pas a l'autèntica democràcia. Aquella democràcia en la que les persones poden votar, escollir i canviar als seus dirigents, a tots els dirigents. Ahir jo vaig tornar a somiar que tots eres iguals, que la sang de tothom era vermella i ningú tenia una sang blava que et permetia viure gràcies als impostos dels ciutadans. Ahir vaig creure que no tornaria a veure una portada del HOLA en la que es veurien a uns personatges en un vaixell a Mallorca.
Avui 15 d'abril, tot continua igual. Encara no s'ha acabat la maleïda transició i els hereus del franquisme continuen com a Caps d'Estat d'Espanya. Avui, com ahir, continuarem lluitant per recuperar el que ens van prendre
2 comentaris:
Recorda tot això als del teu partit, han governat a Espanya durant molts anys i no han canviat res. Seguim tenint una monarquia parlamentària.
En què quedem, PSC i PSOE sou republicans o no?
Salutacions Manel!
Hola Carles,
Com saps dins del PSC i del PSOE hi ha diferents postures al respecte. Dins de les JSC en canvi aquest debat no existeix ja que ens declarem públicament republicans i així va constar al darrer congrès celebrat els dies 27-28-29 de març i al que hi vaig tenir l'honor de ser-hi present amb veu i vot.
Segons el meu punt de vista ser socialista i monàrquic es una contradicció en si mateixa, però encara avui hi ha gent amb por i també hi ha qui milita i te poder de decissió al PSC i al PSOE amb postures mes centristes, precissament per tenir orígens de UCD.
Es per això que hem de ser els joves, la generació dels 80, la primera generació que no va nèixer sota el règim franquista qui hem d'impulsar aquest canvi.
Salut i República Carles!
Publica un comentari a l'entrada