Hi havia una vegada 3 amics: el Santi, l’Anna i ‘Albert. Tots tres tenien unes vides molt agitades i molts projectes de futur. Coincidint amb l’arribada de l’estiu, van començar a planejar les vacances. Eren temps de crisis, però tot i així havien aconseguit estalviar una mica de diners per poder tenir aquest petit plaer durant 2 setmanes.
El Santi va decidir fer un viatge a la India, l’Anna a Londres i l’Albert al Marroc. Tots tres sortien el mateix dia i van quedar per fer un cafè abans de marxar. Aquell mateix dia es van fer una gran abraçada i van quedar a la mateixa cafeteria 15 dies desprès per explicar-se les noves experiències, ja se sap que l’home es un animal de costums.
Un cop van tornar, cap d’ells semblava el mateix.
L’Albert es va deixar portar per la màgia del món àrab. Es va perdre pels carrers de Casablanca i va entendre millor aquella cultura desconeguda per ell. Parlava del Marroc amb melangia i no acabava de trobar el seu lloc en el seu retorn. Tenia els ulls plorosos i tant en Santi com l’Anna van deduir que s’havia enamorat d’alguna noia del país veí.
L’Anna en canvi, parlava de tot el que havia fet a Londres. Va veure museus, el Big Ben, el musical de Cats... i inclús va estar un dia sencer viatjant amb l’espectacular metro anglès. Semblava excitada i no deixava de comparar els dos països, on el nostre sortia clarament perdedor. Ella també volia tornar, els altres dos amics sabien que l’Anna era molt inquieta i van pensar que el poble se l’hi havia fet petit. Van creure que Londres era la ciutat ideal on l’Anna podia fer realitat els seus somnis.
El Santi es veia realment calmat. Va ser el que menys anècdotes va explicar i estava content d’estar a casa un altre cop. Va recórrer el país amb motxilla o al menys això deia ell; perquè vist el seu estat tant l’Anna com l’Albert van pensar que el mes segur es que el Santi hagués descansat en les platges paradisíaques i les muntanyes màgiques del món hindú.
Com 15 dies abans tots tres es van fer una gran abraçada, van respirar fort i desprès d’un silenci van marxar a casa pesant en els seus viatges.
Tots es van equivocar.
L’Albert no s’havia enamorat de cap noia. L’Albert va descobrir una part d’ell que no coneixia, però per desgràcia, aquell nou Albert només existia al Nord de l’Àfrica. A l’hora de tornar ho va fer amb les maletes de rigor i algunes compres per ell i la família. Va fer 1000 fotos. Es va portar tots els records que va poder amb ell, però es va deixar lo més important. Aquella nova essència descoberta va quedar a Casablanca per sempre.
Londres no era ni molt menys la ciutat ideal per l’Anna. L’Anna no tenia cap ciutat ideal. El seu va ser un viatge de fugida. Va fugir de l’estrès de la vida diària i creia que havia carregat piles. Qui ho havia de dir, dos setmanes desprès va descobrir que les havia gastat encara més i va patir el que avui en dia s’anomena estres post-vacacional. Avui en dia, encara visita ciutats europees i les continua comparant amb la seva Catalunya natal. Avui en dia encara continua fugint.
Per lo que fa a el Santi, va resultar cert que va caminar com mai amb la seva motxilla per tot el país. Va conèixer molta gent, va fer molts amics i va visitar els llocs mes macos que mai els seus ulls havien vist. Ell no va comprar res. Aparentment va tornar amb la motxilla buida ja que inclús la roba que portava la va regalar a una família que el va acollir els dos últims dies del seu viatge. En canvi, la seva maleta era la que tornava més plena. Ell es va trobar a si mateix en el seu viatge i no necessitava comprar cap record. El Santi que ara coneixem porta la India en ell mateix.
Manel Martínez.
Suposo que molts de vosaltres marxareu de vacances aquests dies i porteu setmanes, potser mesos planejant el vostre viatge. Desprès d’aquesta història potser penseu com jo que no es tant important on aneu, sinó perquè hi aneu i que us voleu portar de retorn a la motxilla.
Bones Vacances!
