Com diu el títol de l'article, ja tenim Alcalde, però qui va guanyar realment les eleccions?
En dies com aquests en que una part molt important de la població demana una democràcia real, que es fa difícil sense una reforma de la llei electoral, crec que es important que els grups municipals que ens representen facin un exercici profund d’honradesa i deixin d'un cantó les seves pròpies pica -baralles i les expectatives personals per l'altre, per fer un Govern lo més semblant possible al que els ciutadans de Viladecavalls han demanat a les urnes. Es clar que com el vot es secret i el motiu del vot ho es mes encara, el que fan els partits polítics es extreure les seves pròpies conclusions i actuar i pactar entre ells amb conseqüència.
El problema bé donat perquè no hi ha hagut cap guanyador a les eleccions. Bé, hi ha hagut un guanyador moral que ha estat IC-V, i així li vaig dir al Carles quan em va preguntar que em semblaria un govern de concentració d’esquerres junt amb Unió. Tal i com li vaig dir, com a segona força mes votada del municipi i com a únics guanyadors morals de les eleccions ( junt amb PP i ARA, però aquests en menor mesura) tenia no només el dret, sinó quasi la obligació d’intentar liderar una alternativa de govern. Alternativa que per cert ha aconseguit com a hores d’ara tothom sap, convertint-se així probablement, en l’Alcalde mes jove de Catalunya.
Però es això el que volia la majoria del municipi? Jo no ho sé, perquè tinc dues lectures totalment diferents i alhora vàlides. Per un cantó hi ha la que el dissabte van presentar els 5 partits que han firmat el “pacte de consens”, però per altra banda crec que el que ha guanyat amb molta diferència, tot i que em dolgui, es el vot a la dreta. Si suméssim els regidors obtinguts per partits de dretes i els d’esquerres ens donarien un balanç de 8 a 5 i aquest raonament es molt preocupant pels partits d’esquerres de Viladecavalls.
Es més, la davallada de CiU només s’explica per la divisió de les seves sigles en aquestes eleccions. Justament els dos regidors que ha perdut la coalició nacionalista són els que ha obtingut la dreta catòlica catalana. Per tant el que si podríem dir es que la falta d’entesa entre els dos grans partits nacionalistes catalans han propiciat un govern d’esquerres al municipi amb un “convidat” estrany com a company de viatge i no la feina ben feta o el missatge ben portat per les esquerres. Es a dir, no han guanyat els millors sinó que han perdut els pitjors.
Es per això que com a socialista que soc i ideològicament proper als partits d’esquerres en general, m’agradaria que tant a ERC com al PSC hi hagués un debat profund d’idees i una forta autocrítica per assimilar el càstig rebut a les urnes. Amagar-se sota un pacte de govern amb el paraigües de qui si ha sortit reforçat de les eleccions no es honest ni transparent, ens al contrari es una fugida cap endavant lògica però covard a una derrota sense precedents al municipi.
Vull acabar felicitant de nou al Carles Rodríguez i a tots els regidors que a partir d’ara governaran junt amb ell al municipi. Tenen per endavant 4 anys per millorar Viladecavalls i endreçar una economia molt malmesa i crec que només tindran èxit si entre tots els hi deixem treballar amb eficàcia i imaginació. Es hora de creure i de no mirar tant a la casa del costat sense cuidar primer una mica la nostra.
