dijous, 10 de juliol del 2008

Pactes Impossibles





Avui començo aquest article remarcant que aquest blog es un espai de reflexió personal i per tant totalment individual. És a dir, no segueix una “estratègia política onanística del ordinador” com diu el senyor Vega ( perdó el Francisco Vega, ja vaig dir una vegada que lo de senyor s’ho havia de guanyar i que lo de Paco ho deixava pels amics) ni està consensuada amb els meus companys de partit del PSC-Viladecavalls, ni amb les JSC, ni amb els companys de teatre, ni amb ningú.
Vull deixar això molt clar per poder opinar sobre les darreres publicacions al diari de les converses a 4 bandes entre PSC, IC, ERC i PVA per canviar el color polític de l’Ajuntament de Viladecavalls i deixar a CiU a la oposició.
Qui em conegui o segueixi l’actualitat en aquest blog, sap de les meves diferències amb la PVA en general i amb el Francisco Vega y Aragón en particular; per tant crec que a ningú l’estranyarà que estigui totalment en contra d’aquest hipotètic pacte i més encara si el futur alcalde del poble ha de ser l’actual tinent alcalde.
Les conclusions que si puc fer ara mateix són tres :
1) Sens dubte el més perjudicat de tot això es el senyor Homs. La seva manera de fer política ha fet que ni tan sols els seus socis de govern estiguin còmodes amb la situació i es presten a escoltar altres propostes. No m’agradaria estar en la pell de cap dels regidors de CiU o de l’únic representant de la PVA. Si al principi de la legislatura el senyor Homs no confiava en ningú i va acomiadar improcedentment al senyor Molina o a la senyora Berenguer, ni m’imagino el que pot fer amb els seus propis companys.
2) El poder pel poder que ha demostrat tenir el Francisco Vega. Ha demostrat ser un home sense escrúpols polítics que ven els seus ideals per una alcaldia. Evidentment no hem crec que ha estat en contacte amb l’alcalde en tot moment i menys encara que li hagi fet partícip de les reunions mantingudes entre les altres forces polítiques amb la oposició.
A ningú se li escapa que la PVA forma part de l’equip de govern per tres o quatre vots ( els que li van faltar a CiU per la majoria absoluta) i que les ganes de conservar la cadira a qualsevol preu, han fet que aquesta agrupació vulgui nous pactes per destronar a CiU i evitar així un govern monocolor en la propera legislatura en la que ells no hi estarien representats.
3) També remarcar sense excepció la poca sensibilitat demostrada per tots els actuals representants dels partits polítics de Viladecavalls als seus votants, i que com sempre han actuat d’esquenes als seus votants; per una banda IC que destapa l’intent liderat pel PSC de canviar la mala manera de fer de l’actual equip de govern, per altra la de ERC que un altre cop posa pals a les rodes ( tal i com va fer en l’anterior legislatura) perquè no volen un alcalde socialista. Finalment la del PSC que intenta fer un moviment legal, però amb el suport d’aquell que va formar part de l’agrupació socialista de Viladecavalls i de la que no va sortir molt elegantment.
4) Sens dubte el pal més gran, i em sap molt greu, als representants d’IC i de ERC. En el moment en que 4 grups municipals mantenen reunions per tal de formar equip de govern, es perquè tots hi estan d’acord. El que queda molt lleig es desmarcar-se en el moment en que no es possible, destapar les negociacions, possiblement ser els culpables de que el pacte no es dugui a terme per falta de poder en el hipotètic nou equip i amagar la mà demanant transparència en una “conspiració i ball de cadires” ( paraules textuals del Carles en el seu blog) de la que ells hi son partícips. A això només li puc dir poca maduresa política i per tant poca maduresa per governar.

Com veieu no he fet un anàlisis a fons a nivell de partit. Aquestes declaracions són les del Manel Martínez vistes des de fora ( des de la meva finestra), com un ciutadà més del poble. Òbviament tot això porta unes conseqüències com a membre de l’agrupació socialista, però ara per ara encara es d’hora per prendre decisions.