Avui l’Ajuntament de Viladecavalls ofereix una imatge curiosa, atípica, pòster algú creu que simpàtica, però sota un punt de vista seriós intolerable. Avui un veí del poble disfressat de caçador i amb una pancarta reclama acompanyat del seu gos que se li pagui el que se li deu.El personatge es ben conegut per molta gent del poble: En Antoni Peiruza. La seva causa potser no tant. Segons l’Antoni, va demanar unes llicencies d’obres que com es habitual va haver de pagar per avançat. Aquestes obres no es van poder dur a terme per causa de la crisis immobiliària, així que tal i com marca la llei va presentar unes instàncies a la Casa Gran per tal que li tornessin els diners, uns diners que mai li han tornat. Es per això que avui, després de tres mesos de lluita ha decidit manifestar-se a la porta de l’Ajuntament.
Jo m’hi he estat una estoneta, per informar-me i per donar-li suport. En aquesta estona, he pogut comprovar com la gent se’l mirava un xic encuriosida. El protagonista d’aquesta història, llavors no tenia cap problema en explicar a tothom quin era el motiu de la seva proposta i a la veu de: “ L’Ajuntament que no paga”, cridava l’atenció d’aquells que per vergonya giraven la cara.
La resposta de qui s’aturava era sovint la mateixa: “ però per omplir-se les butxaques si que hi ha diners”. Normal; l’Alcalde s’ha pujat el sou en u 9%, mentre que el tinent Alcalde i la segona tinent alcalde s’han pujat el sou un 20% aproximadament. Mesures molt apropiades en temps de crisis.
Però la realitat i això també s’ha de dir, es que al poble ens coneixem tots. Al poble hi ha gent propera a l’equip de Govern i gent contraria. Aquest fet que sembla normal i saludable per una democràcia i per el dia a dia del municipi, deixa de ser-ho quan des del poder s’aplica la màxima d’estàs amb mi o estàs contra mi. Es per això que estic convençut que si el protestant es digués Peña ( per posar un cognom) en lloc de Peiruza, mai no s’hauria arribat a aquesta situació.
El que si que em costa mes d’entendre es que el Secretari no trobi la llei que diu que al senyor Peiruza li han de retornar aquests diners. Com es possible que un Secretari no trobi el que saben tots els municipis de Catalunya? Com es possible que no trobi una llei que li ha enviat una advocada subratllat de groc fluorescent perquè es vegi bé? No havíem quedat que un Secretari estava per fer complir la llei i no per fer partidisme?
Sigui com sigui, al final cadascú troba allò que es mereix. Jo espero que al Secretari un acomiadament, al Govern de CIU i la PVA una pèrdua de confiança dels votants del municipi, i a l’Antoni Peiruza un xec amb el que per llei es seu. Per si de cas, la lluita d’aquest veí continua i promet estar cada dia vestit d’una manera diferent a les portes de l’Ajuntament fins que “Em paguin lo que em deuen”.
Si passeu per davant i com jo creieu que lluita per una causa justa, feu-li suport.
Salut, socialisme i república!
