dijous, 15 de gener de 2015

BORRATXERA DE DEMOCRACIA

Després de molt i molt temps torno a activar el bloc ja que hi ha tantes coses a valorar aquest any que es impossible fer-ho a facebook amb les seves limitacions i molt menys a twitter. Tot i que aquestes xarxes socials m’ajudaran a fer difusió del bloc cada cop que pengi algun post. Vull començar aquesta etapa blocaire pel mes nou: Avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya. Tot el que em segueix sap que soc d’esquerres i que soc totalment contrari a les polítiques de CiU i no suporto al Mas personatge. Aquell altiu, xulesc i ben pentinat que contínuament dona lliçons als demes quan s’està carregant al país. Però per contra també soc un admirador del Mas estratega, aquell que sempre troba una sortida quan pitjor estan les coses pels seus interessos, aquell que sobreviu a les enquestes i aprofita qualsevol escletxa per revifar del no res. Malauradament els estrategues sempre pensen en ells mateixos i els seus interessos i no en els de país…. Per cert, en Jonqueres que al meu parer es un molt bon polític però per contra un mal estratega ha caigut de 4 potes al parany de Mas de primar l’estratègia per sobre de la política lo que en els darrers mesos l’està convertint per tant en un mal polític. Però tornem a les eleccions. El mal govern de CiU ha adelantat les eleccions al 27 de Setembre. D’aquesta manera, Artur Mas, convoca als catalans a lo que ell anomena la consulta definitiva. Però no ho fa per el primer semestre de l’any i abans de les municipals com li reclamaven des d’ERC, sinó a la tardor i a pocs dies/mesos de les eleccions Generals. Si, tindrem 3 eleccions en un any. No volíem democràcia? Doncs aquest any tindrem una borratxera de democràcia ( lo dolent de les borratxeres es que desprès venen les ressaques que son molt pitjors). Així les municipals d’enguany tenen ( políticament parlant) mes interès i importància que mai. Per un cantó, es la darrera oportunitat que tenen els partits tradicionals per fer-se forts en front a les noves candidatures emergents com Podemos. El fet que Podemos no es presenti com a marca pròpia i únicament ho faci dins d’altres formacions municipals independents o en coalició de Guanyem fa que, a excepció de Madrid i Barcelona on el tsunami es preveu considerable, PP i PSOE lluitin per igual per pintar el mapa de vermell o de blau. El guanyador dels dos de ben segur sortirà amb una avantatja considerable per les eleccions generals de final d’any. Per altra a Catalunya, el duel entre ERC i CiU es preveu mes ajustat que mai. El fet de convocar a la gent a una pseudoconsulta, de trencar-se la cara i de jugar-se el seu futur polític i ara d’adelantar les eleccions per convertir-les en una “consulta definitiva” fa que el Mas estratega tingui l’estima de molta part de la població ( inclús la d’aquells votants independentistes d’altres formacions) i pugui evitar el “sorpasso” famós que totes les enquestes parlaven fa un temps. De ben segur que les municipals també serviran per calibrar forces i veure com arriben els dos a Setembre. Personalment crec que el que fa en Mas estratega es de nou una cortina de fum. Ell sap que avui per avui la independència de Catalunya no es possible. Al menys sense l’aprovació del Govern Espanyol. No existeixen, per molt que ens ho venguin, les eleccions plebiscitàries i qualsevol que tingui dos dits de front sap que fer una declaració unilateral d’independència es un suïcidi pel país. Ho torno a escriure: declaració unilateral d’independència. No DUI que queda molt maco i molt progre i ara esta tant de moda. DUI vol dir i ho torno a escriure per 3ª vegada declaració unilateral de independència. I això vol dir justament el que sembla, que un territori declara pel seu compte i sense negociar ni pactar amb la resta la seva independència. En els temps de la UE, de la globalització, de la crisis, del BCE… algú s’ha parat a pensar dos segons la catàstrofe que pot significar declarar-se unilateralment independent? Algú ha anat als estaments europeus i ha preguntat directament que passaria en cas de fer una DUI? Algú ha anat al Govern Espanyol i ha dit: mireu farem unes eleccions de caràcter plebiscitari i si guanyen les formacions independentistes ens separarem unilateralment de vosaltres? Algú s’ha plantejat quines conseqüències negatives tindria això? Deute, hisenda, relacions bilaterals, empreses…? Que ningú s’enganyi, si la independència del país depèn de qui la te mes llarga la cosa està fotuda. Es per això que l’estratega Mas ha trobat la data perfecte. Primer les municipals aviam si CiU remunta el que les enquestes diuen, a finals de setembre ( just abans de la precampanya de les Generals), les Parlamentaries donant-li tota la importància que tenen. Després negociacions per formar el nou govern, condicionant de manera clara la campanya electoral de les Generals i obligant al nou govern espanyol ( possiblement ja a primers de 2016) a negociar amb Catalunya una sortida honrosa per ambdues parts a tot el procés. I amb tot aquest enrenou ha obligat a ERC a aprovar-li els pressupostos. Uns pressupostos mes de dretes que mai. Així doncs mentres ens colen uns pressupostos antisocials tenim a tota la població bevent el whisky de la democràcia fins a mes no poder, sense aigua ni gel. Quina borratxera ens espera! Por em fa la ressaca….

dilluns, 13 de juny de 2011

Ja tenim Alcalde


Com diu el títol de l'article, ja tenim Alcalde, però qui va guanyar realment les eleccions?
En dies com aquests en que una part molt important de la població demana una democràcia real, que es fa difícil sense una reforma de la llei electoral, crec que es important que els grups municipals que ens representen facin un exercici profund d’honradesa i deixin d'un cantó les seves pròpies pica -baralles i les expectatives personals per l'altre, per fer un Govern lo més semblant possible al que els ciutadans de Viladecavalls han demanat a les urnes. Es clar que com el vot es secret i el motiu del vot ho es mes encara, el que fan els partits polítics es extreure les seves pròpies conclusions i actuar i pactar entre ells amb conseqüència.
El problema bé donat perquè no hi ha hagut cap guanyador a les eleccions. Bé, hi ha hagut un guanyador moral que ha estat IC-V, i així li vaig dir al Carles quan em va preguntar que em semblaria un govern de concentració d’esquerres junt amb Unió. Tal i com li vaig dir, com a segona força mes votada del municipi i com a únics guanyadors morals de les eleccions ( junt amb PP i ARA, però aquests en menor mesura) tenia no només el dret, sinó quasi la obligació d’intentar liderar una alternativa de govern. Alternativa que per cert ha aconseguit com a hores d’ara tothom sap, convertint-se així probablement, en l’Alcalde mes jove de Catalunya.
Però es això el que volia la majoria del municipi? Jo no ho sé, perquè tinc dues lectures totalment diferents i alhora vàlides. Per un cantó hi ha la que el dissabte van presentar els 5 partits que han firmat el “pacte de consens”, però per altra banda crec que el que ha guanyat amb molta diferència, tot i que em dolgui, es el vot a la dreta. Si suméssim els regidors obtinguts per partits de dretes i els d’esquerres ens donarien un balanç de 8 a 5 i aquest raonament es molt preocupant pels partits d’esquerres de Viladecavalls.
Es més, la davallada de CiU només s’explica per la divisió de les seves sigles en aquestes eleccions. Justament els dos regidors que ha perdut la coalició nacionalista són els que ha obtingut la dreta catòlica catalana. Per tant el que si podríem dir es que la falta d’entesa entre els dos grans partits nacionalistes catalans han propiciat un govern d’esquerres al municipi amb un “convidat” estrany com a company de viatge i no la feina ben feta o el missatge ben portat per les esquerres. Es a dir, no han guanyat els millors sinó que han perdut els pitjors.
Es per això que com a socialista que soc i ideològicament proper als partits d’esquerres en general, m’agradaria que tant a ERC com al PSC hi hagués un debat profund d’idees i una forta autocrítica per assimilar el càstig rebut a les urnes. Amagar-se sota un pacte de govern amb el paraigües de qui si ha sortit reforçat de les eleccions no es honest ni transparent, ens al contrari es una fugida cap endavant lògica però covard a una derrota sense precedents al municipi.
Vull acabar felicitant de nou al Carles Rodríguez i a tots els regidors que a partir d’ara governaran junt amb ell al municipi. Tenen per endavant 4 anys per millorar Viladecavalls i endreçar una economia molt malmesa i crec que només tindran èxit si entre tots els hi deixem treballar amb eficàcia i imaginació. Es hora de creure i de no mirar tant a la casa del costat sense cuidar primer una mica la nostra.

diumenge, 22 de maig de 2011

Resultats a Viladecavalls 2011

Penjo una nota ràpida per avançar les dades que tinc sobre les eleccions a Viladedacavalls. Si no m'equivoco el resultat seria el següent:

CIU: 751 vots: 4 regidors
IC-V: 451 vots: 2 regidors
UMdC: 347 vots: 2 regidors
PVA: 344 vots: 1 regidor
PSC: 304 vots: 1 regidor
ERC: 296 vots: 1 regidor
PP: 253 vots: 1 regidor
ARA: 244 vots: 1 regidor
C's: 61 vots: cap regidor
PxC: 60 vots: cap regidor
Blancs: 132 vots
Nuls: 70 vots

Amb aquests resultats, de cas de confirmar-se, el guanyador de les eleccions seria CIU, però els grans guanyadors de la nit serien IC-V que pasa a ser la 2ª força municipal i ARA i PP que entrarien a formar part del cartipàs municipal.

Per altra banda, UMdC treu un gran resultat i CiU tot i guanyar les eleccions treu uns resultats molt pobres que li complicaran formar un equip de govern.
La PVA es manté, però treu uns resultats molt durs ja que no han aconseguit el 2on regidor per només 3 vots
I finalment els dos grans perdedors de la jornada són sense dubte el PSC i ERC que perden un regidor.

Amb aquests resultats no m'atraveixo a dir com estarà format el proper govern, però si que ens toquen de nou 4 anys complicadissims a nivell municipal.

Salut i República.

P.D. Cada nit de 21h a 21,30h cassolada a la plaça de la Vila per una Democracia Real!

dijous, 19 de maig de 2011

Reflexions electorals

Resten 4 dies mal contats per les eleccions municipals d’aquest 2011 i el que semblava que seria una campanya electoral mogudeta ens al contrari i pel bé de tothom està sent prou moderada i fins i tot es podria dir que aburrideta . Això si degut possiblement al buit de lideratge que va deixar en Sebastià Homs es presenten a Viladecavalls més partits que mai, que juntament amb una desmesurada propaganda electoral haig de confessar que personalment m’ha atabalat una mica.
Es per això que m’agradaria fer un petit anàlisis de com veig les diferents propostes polítiques que es presenten al municipi i les possibilitats d’èxit que els hi veig:

• CIU: Sota el meu punt de vista presenta una candidatura caòtica i fluixa pel que ha estat sempre CIU a Viladecavalls. Després de la ruptura amb els membres d’Unió han volgut fer una reestructuració del partit posant com a cap de llista a la Cesca Berenguer amb en Josep Faure com a home fort al seu costat. Un binomi estrany ja que si dividíssim CIU en dos trobaríem als partidaris d’en Fèlix Farrè ( on estaria la Cesca) i els de Sebastià ( on hi seria en Faure), encara que es possible que s’hagin ajuntat dos “bàndols” fins ara oposats per impedir que un tercer en discòrdia ( Parera) aconseguís els vots suficients per ser l’alcaldable d’aquesta formació. La veritat que no es una molt bona carta de presentació per optar a l’alcaldia…
Per altra banda la resta de la candidatura es, com he dit abans, fluixa. Això si amb alguna sorpresa com que el Valero vagi 5é o l’aparició en llista del jove Victor Jimena, un bon jan que sempre ha col•laborat i participat en el municipi, però que l’ inexperiència ja li ha jugat una mala passada en el que sembla una confrontació amb el Consell Jove.
El programa que presenten es engrescador i vistós, però alhora una mica irreal ja que pretenen estalviar invertint i baixant impostos.
Crec que per trajectòria tenen com a fita mantenir els 6 regidors actuals, encara que amb tot lo passat 5 seria un bon resultat i 4 o menys un fracàs. Jo aposto per 4.

• UMdC: Amb l’arribada de la Cesca a CiU han decidit marxar definitivament de la coalició i fer un partit nou. Liderat per la Regina Parellada i amb en Raso com a home fort. Hem sorprèn la formació de la llista perquè la gent més vàlida ocupa els darrers llocs de la mateixa, com per exemple en Jaume Pujol o en Josep Boada, dos persones que podrien posar-se al capdavant de la formació i donar-li un aire renovat que no només li vindria bé a UMdC sinó també a la vida política del poble.
Com a proposta política no em diuen res. La seva desgana els darrers dos anys de govern a l’Ajuntament ho diuen pràcticament tot. Més enllà de fer alguna plaça a corre cuita o inaugurar per fí el Pavelló ( sense acte de inauguració per no fer cap homenatge al Sebastià) no han aportar res ni a Viladecavalls ni a les persones. Els pisos segueixen sense sortejar, el deute continua igual o pitjor, pressupostos prorrogats, etc.
Crec que tenen en ment arribar als tres regidors i 2 seria un bon resultat, menys un fracàs. Jo crec que en tindran 1

• ERC: Després de que el seu portaveu Lluís Soler hagi decidit no presentar-se com a alcaldable per motius professionals ha fet que la Gloria Ullès torni a encapçalar la fromació. La sorpresa ve per les absències d’en Joan Casasola i de l’actual regidora Gloria (perdoneu no se el seu cognom… :s), així com l’ascens del President d’ERC a Viladecavalls, Vicenç Torres al segon lloc de la llista. Crec que presenten una llista molt ben elaborada i que pot donar molt de sí, però per altra banda el programa es poc explícit i la prepotència mostrada en alguns moments d’aquesta i l’anterior legislatura, així com la manca de tacte en alguns temes passats em generen dubtes. Tot i així crec que presenten una proposta interessant i plausible com es la “banca del temps”.
Com tots els partits voldran créixer i més després del treball fet en l’oposició aquests darrers 4 anys, però crec que el vot d’ERC es fidel i alhora molt fixa, per lo que intueixo que repetiran els 2 regidors que tenen a hores d’ara i crec que a ERC ho veurien com a un bon resultat.
• IC-V: Presenten una llista predicible amb alguna nova incorporació i amb el relleu d’en Carles Rodríguez per en Joan Olivares. Al meu parè el canvi li ha arribat una mica d’hora al Carles perqué li manca encara una mica de madurés per ser alcaldable de Viladecavalls. Es cert que experiència i força li sobren, però crec que encara li queda una mica per aprendre i exercir un bon lideratge. El programa que presenten està replet de bones intencions i de propostes imaginatives i fresques, però també trobo que li manca una mica de realisme. Bé potser es diferencia ideològica perquè amb IC-V i amb IU sempre em passa el mateix….
Mantenir els dos regidors que tenen a hores d’ara seria un èxit i depenent com només un bon resultat, però lamentablement per ells crec que perdran un regidor.
• PVA: Incorporen al Manolo de la AAVV de Can Tries a les llistes i poca cosa més. Són els de sempre dient lo de sempre. No he pogut veure el programa perquè diuen que no li han donat a tothom per manca de pressupost, encara que de propaganda hi ha per tot el poble, així que no puc valorar les seves propostes. Crec que volen augmentar no a 2 sinó a 3 els regidors i els hi veig amb possibilitats d’aconseguir-los, encara que aposto per que es quedin finalment amb 2.
• PSC: Una llista totalment renovada i nova. Un grup de gent amb ganes de treballar pel poble amb Antonio Navarro com a cap de llista i amb Pedro Ballesta com a home fort en segon lloc. Crec que tot i ser un home seré i amb seny, a l’Antonio li falta capacitat de lideratge per ser un Alcalde amb l’empenta que ha de tenir el nou alcalde de Viladecavalls. El programa que presenten es mes aviat pobre, amb bones intencions però poques propostes. Personalment em dol perquè al menys en les meves àrees es van presentar bones propostes que no s’han vist reflectides en els tríptics, encara que espero que les tinguin en compte tant en cas de governar com d’estar en l’oposició. El somni socialista es aconseguir 4 regidors, encara que 3 seria un èxit i dos un bon resultat. Jo aposto per 2.
• ARA: La candidatura sorpresa. L’antic grup d’Avenç es torna a presentar en llistes, aquest cop amb Reagrupament, sent una formació amb ganes i il•lusionadora. La manca d’experiència la poden compensar amb bones idees i un programa acceptable. Crec que lluitaran per obtenir presencia a l’Ajuntament i crec que la tindran amb 1 regidor.
• PP: Han apostat fort aquest cop a Viladecavalls almenys amb una cara visible. Jo el conec personalment perquè va ser encarregat meu en una fàbrica on vaig treballar, però em sorpren que es presenti pel PP ja que era l’enllaç sindical ( no se si de UGT o de CCOO). Per altra banda poca cosa mes a dir. Una llista d’acompanyament a l’alcaldable i cap proposta electoral, mostrant una pésima coneixença del municipi. Podrien tenir opcions de tornar al cartipàs però no crec que ho acosegueixin.
• C’s: Semblant al PP. Cap proposta a tenir en compte, poca coneixença del Municipi i un blog que no te desperdici per saber com pensa el seu cap de llista. Cap regidor a la vista i no crec que tinguin gaires esperances de treure’n cap
• PXC: Suposo que es presenten per cumplir expedient. La sorpresa es que hi hagi gent a Vila per fer una llista. Cap proposta i cap intenció.Bé i per la meva part cap respecte a un partit xenòfob i fascista.

Així que la meva travessa per aquestes eleccions es la següent:
CiU:4 PVA:2 ERC: 2 PSC:2 IC-V: 1 UMdC: 1 ARA:1

Si voleu fer la vostra travessa o deixar la vostra opinió, sempre que sigui amb respecte será benvinguda!
Salut i República!!

dijous, 7 d’abril de 2011

Explicacions necessàries

Com molta gent ja sap, he decidit no formar part de les llistes electorals del PSC per les municipals d’enguany. Fa dies que volia escriure al blog i explicar els “ets” i “uts” d’aquesta decisió, però per problemes informàtics primer, després per problemes personals que han fet que vegi la política com una cosa secundaria a la meva vida a hores d’ara i finalment ( per què no dir-ho?) per desconnectar una mica de tot plegat, no ho he fet fins ara.
I per què ara? Bé, perquè comencen a haver-hi rumors de que m’han expulsat del partit per liar la troca en una executiva. Sembla ser pel que diuen que vaig cridar als meus companys arribant fins i tot a donar cops a la taula...., qui em conegui sap que no es així, però crec que arribat aquest punt es el moment d’explicar els meus motius per no formar part de les llistes del PSC de Viladecavalls.
He treballat molt pel partit els darrers 5 anys, amb molta il•lusió i amb l’esperança que el fruit d’aquest treball es veiés reflectit en una millora del municipi on visc i vaig néixer.
Han estats 5 anys molt intensos on primer vàrem preparar les darreres eleccions municipals amb l’anterior executiva. Hi havia moltes expectatives al grup, però la realitat va ser molt diferent a l’esperada, ens va pesar no haver pogut fer el tripartit d’esquerres 4 anys enrere, es va fer al meu entendre una mala campanya electoral i van mancar propostes fermes, això sense contar amb una carta signada pels senyors Cortés i Trullàs que ens va restar molt a darrera hora.
A partir d’aquí tot es va tòrcer. No pair la derrota electoral va fer que s’intentés per part dels Srs Rubio i Garcia Cano un pacte a 4 ( IC-V,ERC,PSC,PVA) per canviar el govern i deixar a CIU en l’oposició. Aquest intent de pacte es va fer a esquenes del partit i per això vaig començar a treballar per construir una alternativa dins mateix del PSC amb vistes a les properes eleccions. Al mateix temps, va contactar amb mi l’executiva de les JSC del Vallès Occidental per impulsar unes JSC al municipi i amb esforç i empenta ho vam aconseguir. Però seguint amb el pacte a 4, CIU va moure fitxa i va trencar peres amb la PVA oferint al PSC una nova coalició de govern municipal a la Vila.
Es cert que vaig tenir molts dubtes en vers aquesta possibilitat. Per una cantó era una oportunitat de canviar les coses i el meu pare volia intentar-ho, per un altre banda no m’agradava ni la política de CIU ni les persones que l’envoltaven ( Florido, Mestres i cia). Així que intentar canviar les coses es podia girar en contra i ser còmplices de les males polítiques que s’estaven fent des de l’Ajuntament. Finalment un cop vist que no es debatien propostes sinó càrrecs i sous, vaig decidir NO recolzar el pacte CIU-PSC i seguir fidel als meus ideals i així els hi vaig comentar als meus companys de les JSC que van decidir fer-me costat i firmar un comunicat en el que ens manteníem aliens a aquesta coalició.
Desprès tot va anar molt ràpid: l’expulsió dels signants del pacte del partit, males cares a casa, crítiques per part d’alguns i també el recolzament de molts, reunions amb la Federació del Partit i finalment la creació d’una nova executiva socialista on treballar pel municipi. Vaig seguir sent Primer Secretari de les JSC augmentant els seus afiliats i vaig agafar també el càrrec de Secretari de Política Municipal al PSC.
En aquesta nova etapa socialista he treballat en primera línea, no només aportant idees sinó també co-liderant juntament amb el Primer Secretari Antonio Navarro el projecte municipalista del poble del PSC, impulsant reunions amb entitats esportives i culturals i altres amb diferents grups municipals, escrivint articles per revistes i blogs, creant comptes a facebook i Twitter, etc.
Tot aquest treball, no només dins de la nova executiva, sinó també l’anterior, juntament amb l’experiència i el coneixement del poble i de les persones que tinc a l’haver crescut participant de la vida social, esportiva i cultural del municipi em va donar ànims per oferir-me com a possible Cap de Llista dins de l’executiva. Malauradament, el Primer Secretari de l’Agrupació també es va postular com a possible Cap de Llista, tenint el recolzament de la Federació i començant una lluita de poders vers la meva persona que no vaig entendre mai. Van ser uns mesos molt durs en els que vaig suportar pressions, discussions i recels fins que finalment els companys de l’executiva van decidir que el millor candidat fos Antonio Navarro. Crec que vaig encaixar la derrota amb elegància, fent el que vaig prometre fer en un principi: no presentar la meva candidatura a l’assemblea i donar tot el meu suport al candidat proposat per l’executiva. Tal va ser així que fins i tot vaig presentar l’acte públic en que vam presentar a Antonio Navarro com a Alcaldable del PSC.
Però vet aquí, que tal i com va dir en una ocasió Alfonso Guerra i va recordar el meu amic Pepe Hinojo en una reunió: “qui es mou no surt a la foto”; o al menys no en la primera filera i així el Primer Secretari de l’agrupació va presentar-nos a uns quants membres de l’executiva la seva llista, que a fi de comptes era la llista que proposaria el PSC. Llista en la qual jo havia d’anar al 6é lloc.
Mireu, potser he pecat de pretensiós en algun moment, o potser d’ingenu, no ho se...., però el fet es que després de tant treballar, de donar la cara i de ser un dels impulsors de la nova executiva del partit a Viladecavalls, crec que em mereixia alguna cosa més o si mes no una reunió o una explicació. Al no produir-se vaig entendre que hi havia una manca de confiança vers a la meva persona o a la meva manera de treballar, o el que es pitjor por a que jo establís una nova lluita de poders, cosa que si em coneguessin sabrien que no es així.
Després de mostrar la meva perplexitat/disconformitat, finalment vaig poder mantenir una reunió a soles amb Antonio Navarro que em va dir que confiava molt en mi. Que el que ell pretenia era que jo continués treballant des de les bases del partit, que redactés el programa electoral, que treballés en les propostes, però que per tenir representació a l’Ajuntament preferia que fossin uns altres.
Prefereixo no valorar aquest darrer punt i que sigui el lector qui ho faci, però aquesta decisió i aquest argument del Primer Secretari de l’Agrupació Antonio Navarro, han fet que prefereixi prendre’m un descans i no participar a les properes eleccions municipals.
Dit això, vull explicar que tot aquest procés es va portar dins de l’absoluta normalitat, sense crits ni cops a la taula per part de ningú i que a hores d’ara mantinc una bona relació amb tots els companys del partit del qual continuo sent militant, perquè ni m’han expulsat ni jo tinc cap intenció de marxar. Per posar un exemple d’aquesta bona relació, us diré que fa poc vaig fer costat a una companya que va patir un cop personal molt dur i que just després jo mateix vaig passar per un moment delicat i el gruix del partit em va donar ànims i el seu recolzament, cosa que els hi agraeixo moltíssim.
Per acabar i per netejar el meu nom, que algú està intentant embrutar, m’agradaria fer una crida als companys que estaven en la reunió on vaig decidir no formar part de les llistes i que ratifiquin aquesta versió ( un altre cosa es que comparteixin o no els motius). Si no em falla la memòria eren: Pedro Ballesta, Antonio Navarro, Manel Polo, Xavi Samper i Antoni Raya.
Com que estic una mica emprenyat amb aquest tema, un cop els meus companys de partit desmenteixin aquest rumor dels crits i els cops a la taula, escriuré un nou article dient la persona que els ha difamat i com ho he sabut per tal de que ell/a també es pugui defensar i digui ( si vol) qui li ha dit aquesta barbaritat.
Dir-vos també, que encara que no participi a les eleccions municipals continuaré actualitzant el blog, faré un petit anàlisis de tots els partits polítics que es presenten a Viladecavalls i continuaré, com fins ara, explicant com es veu el món des de la meva finestra.

dimecres, 23 de febrer de 2011

Jugar amb el temps

>

Jugar amb el temps es perillòs y més en política. L’esperit de fer política es o hauria de ser escoltar a la gent i gestionar/organitzar de la millor manera possible la comunitat i els recursos que genera. Una bona decisió es construir vivendes a preu protegit ( ja siguin de lloger o de compra) i posar-les a dispossició d’aquells que tinguin dificultats per accedir a una, ja sigui per juventut, tercera edat o per manca de recursos econòmics generats per exemple a causa d’una crisis com l’actual.

Lamentablement en Viladecavalls s’ha obviat part d’aquest esperit possiblement per la proximitat d’unes eleccions i s’ha decidit jugar amb el temps.

El primer error ja va ser enfocar els pisos de Viladecavalls Multigestió, tant els del Carrer Orenetes com els de Can Tries, exclusivament als joves del poble i problemes hem tingut per omplir sol·licituts. Ara cal veure si tots els candidats acaben per exercir el seu dret a adquirir un habitatge o per l’excès del preu final o pel pis que se li otorgui al sorteig decideixen optar per alguna altre opció.

El segón error i més greu es com he dit abans jugar amb el temps. Sembla ser, encara que ningú ho reconeixerà i es posaran mil excuses, que s’està deixant pasar els dies per sortejar els pisos lo més proper possible a les eleccions del Maig. D’aquesta manera la idea original de construir pisos sense ànim de lucre per beneficiar a una part de la població es desvirtua considerablement per causes totalment partidistes que res tenen a veure amb la gestió del municipi i molt amb uns vots que puguin posar coixins a les cadires de la Casa Gran que alguns els hi tenen gran estima.

Però lo pitjor no es el mal moral, sinó el perjudici que s’està fent a alguns dels candidats. Se de persones que porten mesos pagant un lloguer esperant l’adjudicació final dels pisos. Un cop puguin accedir i començar a pagar la hipoteca hauran perdut els diners del pis actual de lloguer ja que els podrien haver invertit en el nou al que volen accedir. I no només això, amb una bona gestió els pisos haurien estat acabats i adjuducats abans del Juny de 2010 amb lo que els adjudicataris s’haguessin estalviat l’augment de l’IVA. Augment per cert que Viladecavalls Multigestió no va pagar ja que els materials i les empreses contractades van ser pagades abans de la pujada de l’impost.

Es per això que des del PSC volem incidir a l’equip de Govern que acceleri el procés d’adjudicació als pisos de promoció municipal i sigui, pel bé de tots, més efectiu, més coherent i menys propagandístic en les seves decissions.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Com ja sabeu fa gairebé 2 anys que vam començar un procés de reconstrucció del PSC de Viladecavalls amb la formació d’una nova executiva.

Com el nen que neix i va complint etapes al llarg de la seva vida, nosaltres també les estem acomplint i ho fem amb 2 objectius:

· Treballar per i amb la comarca de la mà de la nostra federació

· Treballar per construir un Viladecavalls millor. Però no amb totxos que això ja ho han fet uns altres i ja sabem tots com els hi anat, sinó que l’hem de construir amb la gent del poble. Si no ho fem així fracassarem perquè nosaltres som això: Gent de Poble.

Gent de poble amb la sang vermella i el cor a l’esquerra, i això vol dir construir un poble unint les diferents realitats demogràfiques, fer un poble participatiu i fer-ho amb els ideals socialistes, d’esquerres i de progrés del PSC. I dic del PSC perquè potser surten noves plataformes o partits polítics que es posaran etiquetes socialistes, però nosaltres tenim els ideals del PSC.

Com us deia abans, anem complint etapes. Ara hem complert una més que es escollir el nostre cap de llista per les eleccions municipals que es celebraran d’aquí a poc mes de 100 dies.

El cap de llista el vam escollir en l’assemblea dijous passat i amb 15 vots a favor, cap en contra, cap en blanc i cap nul; és a dir per unanimitat va ser escollit Antonio Navarro