"L'Ajuntament que no paga"

Avui l’Ajuntament de Viladecavalls ofereix una imatge curiosa, atípica, pòster algú creu que simpàtica, però sota un punt de vista seriós intolerable. Avui un veí del poble disfressat de caçador i amb una pancarta reclama acompanyat del seu gos que se li pagui el que se li deu.
El personatge es ben conegut per molta gent del poble: En Antoni Peiruza. La seva causa potser no tant. Segons l’Antoni, va demanar unes llicencies d’obres que com es habitual va haver de pagar per avançat. Aquestes obres no es van poder dur a terme per causa de la crisis immobiliària, així que tal i com marca la llei va presentar unes instàncies a la Casa Gran per tal que li tornessin els diners, uns diners que mai li han tornat. Es per això que avui, després de tres mesos de lluita ha decidit manifestar-se a la porta de l’Ajuntament.
Jo m’hi he estat una estoneta, per informar-me i per donar-li suport. En aquesta estona, he pogut comprovar com la gent se’l mirava un xic encuriosida. El protagonista d’aquesta història, llavors no tenia cap problema en explicar a tothom quin era el motiu de la seva proposta i a la veu de: “ L’Ajuntament que no paga”, cridava l’atenció d’aquells que per vergonya giraven la cara.
La resposta de qui s’aturava era sovint la mateixa: “ però per omplir-se les butxaques si que hi ha diners”. Normal; l’Alcalde s’ha pujat el sou en u 9%, mentre que el tinent Alcalde i la segona tinent alcalde s’han pujat el sou un 20% aproximadament. Mesures molt apropiades en temps de crisis.
Però la realitat i això també s’ha de dir, es que al poble ens coneixem tots. Al poble hi ha gent propera a l’equip de Govern i gent contraria. Aquest fet que sembla normal i saludable per una democràcia i per el dia a dia del municipi, deixa de ser-ho quan des del poder s’aplica la màxima d’estàs amb mi o estàs contra mi. Es per això que estic convençut que si el protestant es digués Peña ( per posar un cognom) en lloc de Peiruza, mai no s’hauria arribat a aquesta situació.
El que si que em costa mes d’entendre es que el Secretari no trobi la llei que diu que al senyor Peiruza li han de retornar aquests diners. Com es possible que un Secretari no trobi el que saben tots els municipis de Catalunya? Com es possible que no trobi una llei que li ha enviat una advocada subratllat de groc fluorescent perquè es vegi bé? No havíem quedat que un Secretari estava per fer complir la llei i no per fer partidisme?

Sigui com sigui, al final cadascú troba allò que es mereix. Jo espero que al Secretari un acomiadament, al Govern de CIU i la PVA una pèrdua de confiança dels votants del municipi, i a l’Antoni Peiruza un xec amb el que per llei es seu. Per si de cas, la lluita d’aquest veí continua i promet estar cada dia vestit d’una manera diferent a les portes de l’Ajuntament fins que “Em paguin lo que em deuen”.
Si passeu per davant i com jo creieu que lluita per una causa justa, feu-li suport.
Salut, socialisme i república!

Després de les festes arriba la neu.

Avui al llevar-me pel matí he pogut gaudir, com tots els veïns de Viladecavalls, d'una imatge preciosa i alhora poc habitual del nostre municipi: Viladecavalls nevat.
Es curiós que un paisatge hivernal i fred faci omplir de calor els sentiments d'una persona, però normalment es així, al menys en el meu cas. La llàstima es que justament passi un cop finalitzat el Nadal.
Així avui finalitzen les festes nadalenques, arriba la neu i comença la feina. També es moment de tornar a activar blogs i analitzar projectes polítics, començar de nous i criticar aquells que no funcionen sota el punt de vista de qui escrigui.
Un any nou, un any en el que tothom es marca nous reptes. Uns deixar de fumar, altres perdre pes, per desgràcia enguany per molta gent trobar feina. Per mi seguir creixent com a persona.
Però la veritat de tot es que desprès d'uns dies de festa com aquests, i més aquest any que han coincidit amb caps de setmana i ponts, hom està fart de dinars familiars, de dies de germanor i de regals. Es com si és tornès a la vida real amb més mala folla que mai. Menys mal que ha nevat i això fa omplir de calor els nostres cors.
Jo en aquest, el meu primer article de l'any, vull fer un breu anàlisis de les festes al municipi.
Es difícil fer-ho per un senzill motiu, tot i estar gairebé totes les festes al poble, quasi bé que no he participat dels actes nadalencs que s'han programat a Viladecavalls. I es que encara que no ho sembli s'han realitzat actes aquests dies, es clar un altre cosa es que siguin de qualitat i que cridin l'atenció.
En primer lloc els dies de Nadal i Sant Esteve, el Consell de Joves va organitzar el ja tradicional Quinto. Em va saber greu no poder anar perquè es un acte que el Consell organitza cada any amb molta professionalitat i il·lusió, a més de que es una trobada popular on et pots felicitar les festes amb amics, coneguts i familiars. No se com es va fer aquest any, però estic segur que van ser dos dies de gresca i diversió per tot el poble ( per cert, no hi vaig anar perquè justament van ser els dos únics dies en que jo no estava a Viladecavalls).
També el 26 hi havia el concert del Cor de Sant Martí. La veritat es que aquí no hi he anat mai. No per res, només que perquè soc ateu.
El 28 la regidoria de Cultura es va afegir a la festa dels innocents i va programar el caga tió! Increïble però cert. A la tradició catalana li donem un cop de bastó i les neules i els torrons ens els mengem un cop ha acabat el Nadal. Ho sento però no entenc. Es com si els Reis vinguessin el 12 de Gener per aprofitar les rebaixes o el Pare Noel el dia de cap d'any. Potser que alguns que sempre han presumit de catalanisme s'ho facin mirar una mica.
Per cap d'any es va suprimir la tradicional festa dels baixos de la biblioteca. Feia temps que alguns ho veníem anunciant, i encara que es vulgui donar un altre motiu, la realitat es que per el mal cap i beure d'alguns acabem pagant tots i totes.
I finalment l'esperada cavalcada dels Reis Mags d'Orient. Va ser un dia de fred, un dia en que feia por sortir al carrer i sembla que molts van preferir esperar-los a casa ja que l'assistència va ser molt menor a altres anys. O potser es que està perdent força? Potser es que les carrosses són les mateixes o molt semblants tots els anys. Potser es que com encara no està arreglat el carrer Sant Martí el recorregut no té el mateix atractiu. Potser es que, curiosament des de que el senyor Molina no es l'encarregat de la brigada, la cavalcada ha perdut espectacularitat.... no ho se. Però el que si es segur que desprès de fer el caga tió el 28 de desembre, ho van acabar d'arreglar posant la música del Mojinos Escocios mentre rebien als Reis Mags d'Orient a l'Ajuntament.