Explicacions necessàries

Com molta gent ja sap, he decidit no formar part de les llistes electorals del PSC per les municipals d’enguany. Fa dies que volia escriure al blog i explicar els “ets” i “uts” d’aquesta decisió, però per problemes informàtics primer, després per problemes personals que han fet que vegi la política com una cosa secundaria a la meva vida a hores d’ara i finalment ( per què no dir-ho?) per desconnectar una mica de tot plegat, no ho he fet fins ara.
I per què ara? Bé, perquè comencen a haver-hi rumors de que m’han expulsat del partit per liar la troca en una executiva. Sembla ser pel que diuen que vaig cridar als meus companys arribant fins i tot a donar cops a la taula...., qui em conegui sap que no es així, però crec que arribat aquest punt es el moment d’explicar els meus motius per no formar part de les llistes del PSC de Viladecavalls.
He treballat molt pel partit els darrers 5 anys, amb molta il•lusió i amb l’esperança que el fruit d’aquest treball es veiés reflectit en una millora del municipi on visc i vaig néixer.
Han estats 5 anys molt intensos on primer vàrem preparar les darreres eleccions municipals amb l’anterior executiva. Hi havia moltes expectatives al grup, però la realitat va ser molt diferent a l’esperada, ens va pesar no haver pogut fer el tripartit d’esquerres 4 anys enrere, es va fer al meu entendre una mala campanya electoral i van mancar propostes fermes, això sense contar amb una carta signada pels senyors Cortés i Trullàs que ens va restar molt a darrera hora.
A partir d’aquí tot es va tòrcer. No pair la derrota electoral va fer que s’intentés per part dels Srs Rubio i Garcia Cano un pacte a 4 ( IC-V,ERC,PSC,PVA) per canviar el govern i deixar a CIU en l’oposició. Aquest intent de pacte es va fer a esquenes del partit i per això vaig començar a treballar per construir una alternativa dins mateix del PSC amb vistes a les properes eleccions. Al mateix temps, va contactar amb mi l’executiva de les JSC del Vallès Occidental per impulsar unes JSC al municipi i amb esforç i empenta ho vam aconseguir. Però seguint amb el pacte a 4, CIU va moure fitxa i va trencar peres amb la PVA oferint al PSC una nova coalició de govern municipal a la Vila.
Es cert que vaig tenir molts dubtes en vers aquesta possibilitat. Per una cantó era una oportunitat de canviar les coses i el meu pare volia intentar-ho, per un altre banda no m’agradava ni la política de CIU ni les persones que l’envoltaven ( Florido, Mestres i cia). Així que intentar canviar les coses es podia girar en contra i ser còmplices de les males polítiques que s’estaven fent des de l’Ajuntament. Finalment un cop vist que no es debatien propostes sinó càrrecs i sous, vaig decidir NO recolzar el pacte CIU-PSC i seguir fidel als meus ideals i així els hi vaig comentar als meus companys de les JSC que van decidir fer-me costat i firmar un comunicat en el que ens manteníem aliens a aquesta coalició.
Desprès tot va anar molt ràpid: l’expulsió dels signants del pacte del partit, males cares a casa, crítiques per part d’alguns i també el recolzament de molts, reunions amb la Federació del Partit i finalment la creació d’una nova executiva socialista on treballar pel municipi. Vaig seguir sent Primer Secretari de les JSC augmentant els seus afiliats i vaig agafar també el càrrec de Secretari de Política Municipal al PSC.
En aquesta nova etapa socialista he treballat en primera línea, no només aportant idees sinó també co-liderant juntament amb el Primer Secretari Antonio Navarro el projecte municipalista del poble del PSC, impulsant reunions amb entitats esportives i culturals i altres amb diferents grups municipals, escrivint articles per revistes i blogs, creant comptes a facebook i Twitter, etc.
Tot aquest treball, no només dins de la nova executiva, sinó també l’anterior, juntament amb l’experiència i el coneixement del poble i de les persones que tinc a l’haver crescut participant de la vida social, esportiva i cultural del municipi em va donar ànims per oferir-me com a possible Cap de Llista dins de l’executiva. Malauradament, el Primer Secretari de l’Agrupació també es va postular com a possible Cap de Llista, tenint el recolzament de la Federació i començant una lluita de poders vers la meva persona que no vaig entendre mai. Van ser uns mesos molt durs en els que vaig suportar pressions, discussions i recels fins que finalment els companys de l’executiva van decidir que el millor candidat fos Antonio Navarro. Crec que vaig encaixar la derrota amb elegància, fent el que vaig prometre fer en un principi: no presentar la meva candidatura a l’assemblea i donar tot el meu suport al candidat proposat per l’executiva. Tal va ser així que fins i tot vaig presentar l’acte públic en que vam presentar a Antonio Navarro com a Alcaldable del PSC.
Però vet aquí, que tal i com va dir en una ocasió Alfonso Guerra i va recordar el meu amic Pepe Hinojo en una reunió: “qui es mou no surt a la foto”; o al menys no en la primera filera i així el Primer Secretari de l’agrupació va presentar-nos a uns quants membres de l’executiva la seva llista, que a fi de comptes era la llista que proposaria el PSC. Llista en la qual jo havia d’anar al 6é lloc.
Mireu, potser he pecat de pretensiós en algun moment, o potser d’ingenu, no ho se...., però el fet es que després de tant treballar, de donar la cara i de ser un dels impulsors de la nova executiva del partit a Viladecavalls, crec que em mereixia alguna cosa més o si mes no una reunió o una explicació. Al no produir-se vaig entendre que hi havia una manca de confiança vers a la meva persona o a la meva manera de treballar, o el que es pitjor por a que jo establís una nova lluita de poders, cosa que si em coneguessin sabrien que no es així.
Després de mostrar la meva perplexitat/disconformitat, finalment vaig poder mantenir una reunió a soles amb Antonio Navarro que em va dir que confiava molt en mi. Que el que ell pretenia era que jo continués treballant des de les bases del partit, que redactés el programa electoral, que treballés en les propostes, però que per tenir representació a l’Ajuntament preferia que fossin uns altres.
Prefereixo no valorar aquest darrer punt i que sigui el lector qui ho faci, però aquesta decisió i aquest argument del Primer Secretari de l’Agrupació Antonio Navarro, han fet que prefereixi prendre’m un descans i no participar a les properes eleccions municipals.
Dit això, vull explicar que tot aquest procés es va portar dins de l’absoluta normalitat, sense crits ni cops a la taula per part de ningú i que a hores d’ara mantinc una bona relació amb tots els companys del partit del qual continuo sent militant, perquè ni m’han expulsat ni jo tinc cap intenció de marxar. Per posar un exemple d’aquesta bona relació, us diré que fa poc vaig fer costat a una companya que va patir un cop personal molt dur i que just després jo mateix vaig passar per un moment delicat i el gruix del partit em va donar ànims i el seu recolzament, cosa que els hi agraeixo moltíssim.
Per acabar i per netejar el meu nom, que algú està intentant embrutar, m’agradaria fer una crida als companys que estaven en la reunió on vaig decidir no formar part de les llistes i que ratifiquin aquesta versió ( un altre cosa es que comparteixin o no els motius). Si no em falla la memòria eren: Pedro Ballesta, Antonio Navarro, Manel Polo, Xavi Samper i Antoni Raya.
Com que estic una mica emprenyat amb aquest tema, un cop els meus companys de partit desmenteixin aquest rumor dels crits i els cops a la taula, escriuré un nou article dient la persona que els ha difamat i com ho he sabut per tal de que ell/a també es pugui defensar i digui ( si vol) qui li ha dit aquesta barbaritat.
Dir-vos també, que encara que no participi a les eleccions municipals continuaré actualitzant el blog, faré un petit anàlisis de tots els partits polítics que es presenten a Viladecavalls i continuaré, com fins ara, explicant com es veu el món des de la meva finestra.