De quina llibertat parla el senyor Rajoy?

Ahir a la nit vaig estar veient “La nit al dia” de la Mònica Terribas a TV3.Casualitat o no, el destí va fer que coincidís el moment en que jo feia zapping amb més ganes d’anar a dormir que de cap altre cosa, la Mònica estigués entrevistant al senyor Mariano Rajoy. No em vaig poder resistir i em vaig quedar a veure, escandalitzat el final de l’entrevista. En aquesta Mariano Rajoy insistia en que la llei que vol implementar, en la qual els pares poden matricular als seus fills a l’escola depenent del idioma que decideixin per els seus fills, no es cap altre cosa que un signe de llibertat. Una llibertat que va defensar i repetir en innumerables ocasions i en que en un moment de l’entrevista va matissar: “ jo defenso una llibertat per a tot, sobretot econòmica” i en un altre moment va dir que la gestió de l’aeroport no hauria de ser ni del Govern Espanyol ni de la Generalitat, si no privada.
A tot això m’agradaria donar el meu punt de vista en aquest article.
En primer lloc, crec que separar als nens en aules depenent de les preferències lingüístiques dels pares no es un acte de llibertat si no de separatisme. Ell i el seu partit que s’han afartat de dir que Espanya es trenca i han carregat més que mai contra “ los separatistas”, queden ara en evidència volent separar als nens, en un acte discriminatori. Per altre banda continuen menyspreant la tasca dels professors al no deixar que exerceixin el seu càrrec i la seva professió amb total llibertat ( o es que la llibertat només es per a uns?). Crec sincerament que el fracàs escolar que s’ha viscut en aquest país està directament relacionat amb els canvis constants de lleis d’educació que han fet uns i altres. Perquè no deixen que els professors facin una assemblea, referèndum o unes jornades en les que donin una sol·lusió d’una vegada per totes al sistema educatiu? Perquè si existeixen realitats diferents ( per exemple barri del Raval i Matadepera) totes les escoles han de seguir el mateix model? Com es possible que els professors no tinguin ni vot ni veu en com han de desenvolupar la seva feina? De veritat que no ho entenc!
Per altra banda m’agradaria constatar que el Partit Popular, disfressat de defensor de les desigualtats i la llibertat, es un partit de dretes totalment demagog en la seva política econòmica. Si alliberem totalment l’economia, el govern cada cop tindrà menys diners per invertir, un diners públics que repercuteixen en tothom i per a tothom per igual. Potser el lector creu que les promeses de fer baixar els impostos es una bona notícia, però aquests impostos són el motor social del país i els paguem segons la nostra renta per càpita. La trampa del PP està en augmentar els impostos indirectes, aquells que paguem cada cop que posem benzina al cotxe o anem a comprar al súper. Uns impostos que paga tothom per igual, tingui més o menys diners, uns impostos discriminatoris i injustos, els impostos del PP.