Tránsfuges i temes pendents

Com heu pogut llegir als diaris, la setmana pasada van declarar trànsfugues oficialment als dos regidors "no adscrits" expulsats del PSC. Fa un any i escaig que es va produir el pacte ( que finalment es va trencar després de la defunció d'en Sebastià Homs) i tot estar sotmesos a diversos atacs i calumnies, hem estat callats tot aquest temps.

Hem decidit parlar ara perqué creiem es quan s'ha de fer, un cop el procés s'ha acabat, principalment per 4 motius:

1) Per honor a la veritat. El temps i el dictàmen ens ha donat la raó

2) Per defensar els ideals que ens han portat fins aquí, els ideals socialistes. Es cert que no s’ha de ser militant del PSC per declarar-se socialista, es més ni tan sols s’ha de ser militant de cap altre partit o plataforma per defensar els ideals socialistes. Ser socialista es una manera de viure,fer i pensar que va més enllà de partits i dirigents, però també es cert que a hores d’ara som l’únic partit Socialista de Viladecavalls, no només per defensar les sigles del PSC, sinó també perqué som els únics que defensem aquestes idees, aquesta filosofia, aquesta manera de viure, fer i pensar

3) Per no confondre al electorat. La vida política del poble, tot i ser tant peculiar com és, no es seguida per tothom i donat que els dos regidors no adscrits, ara trànsfugues, s’han autoproclamat en algún plé municipal com “ Regidors de l’Agrupació Socialista”, creiem que es el moment de reivindicar-nos com a l’única Agrupació Socialista de Viladecavalls.

I finalment per tancar definitivament aquesta etapa, aquest procés. Sabem que aquesta declaració no quedará sense resposta per l’altra part implicada, de fet en Garcia Cano ja ha dit alguna bajanada de les seves al diari en lloc de dimitir que es el que hauria de fer, però per nosaltres aquest dictàmen es prou clar com per entrar un altre vegada en un xoc d’acusacions. Esperem que aquest tema quedi tancat definitivament i ens dediquem tots plegats a lluitar i treballar pel bé del municipi, que al menys a nosaltres, es l’únic que ens motiva per seguir amb aquest projecte difícil i complicat, però alhora engrescador i ilusionant.

Per un altra banda, aquest mes de Juliol hem pogut gaudir de la Festa Major de Viladecavalls. La veritat es que a mi personalment, tot i ser molt austera hem va agradar. Es va donar la oportunitat a diferent gent del poble d'expressar el seu art, ja fos cantant, fent humor o ballant i la vaig trobar molt imaginativa i participativa. També haig de dir que em va semblar patètic anular a última hora el " Cercabirra", no per estar d'acord amb aquest acte ( que no m'acaba de fer el pes), sinó perqué darrera d'aquest acte hi havia una associació implicada que va invertir diners, il·lusió, esforç i temps. Encara que pitjor va ser anular el paintball per part de l'empresa que muntava l'inflable alegant que feia massa vent.....En un dels dies més calurosos i tranquils de l'any!!!

Tot i així com he escoltat opinions referents a la Festa Major totalment diferents a la meva, us deixo penjada una enquesta perqué li poseu nota.

Acabo el post desitjant-vos unes bones vacances. Jo encara treballaré el més d'Agost, així que em comprometo a penjar un parell d'articles de caire més lúdic i divertit per qui com jo no desconecteu encara del poble o per aquells que ja heu tornat de vacances!

ACTE JSC VILADECAVALLS

Tenim entre 14 i 30 anys, la societat ens ha catalogat històricament com el futur de les nacions, però en realitat som el present. Som la generació més preparada, amb millor educació i estudis i hem crescut juntament amb la revolució tecnològica, però alhora som els mes afectats per l’atur i sovint sortim a les notícies perquè hi ha una minoria que practica el mal anomenat “botellón” o per culpa de 4 incívics ( als quals se’ls ha posat l’etiqueta d’antisistema) que cremen contenidors a les manifestacions.

Es curiós que tenint totes les eines a la mà per millorar la societat on vivim, els “adults madurs” ens mirin de reüll, amb gelosia i amb por. Tota la vida hem escoltat frases com: “jo a la teva edat...”, “ quan tinguis fills...”, o “ abans si que...”. Ens ho diuen a nosaltres com a crítica i no es donen conta que la crítica se l’estan fent a ells mateixos. Els “adults madurs”, es a dir els nostres pares, els nostres jefes, els nostres dirigents, són qui ha deixat de lluitar per allò que van creure una vegada. Els mateixos que no ens donen oportunitats són aquells que ens han portat a la crisis més salvatge dels últims 70 anys.

Les polítiques de joventut han anat encarades a la disminució de riscos. Disminució de riscos vers el sexe, disminució de riscos vers les drogues i l’alcohol,etc. Aquestes polítiques, encara que són necessàries, no són el que el jovent necessita. Les necessitats juvenils d’avui en dia passen per millor formació, fòrums de debats, especialització laboral en I+D, en noves tecnologies i en recursos socials, millor ensenyament i potenciació d’idiomes, en millor qualitat en la pràctica de l’esport ( i no ens referim només a pavellons o camps de gespa), sinó també en entrenadors qualificats, revisions mèdiques constants i beques adients per professionalitzar a aquells que tenen un grau de potencial elevat, i en una millor i més econòmica mobilitat, no només regional sinó internacional

Les JSC de Viladecavalls ens hem proposat invertit aquestes tendències, volem aportar el nostre granet de sorra a Viladecavalls perquè quan es parli de joves no només sigui amb els pisos de “preu protegit” ( en realitat es un negoci per sanejar comptes de l’Ajuntament) o de la Festa Major. Es per això que estem treballant per portar propostes al programa electoral del PSC i es per això que properament farem un seguit d’actuacions al municipi per tal d’apropar als i les joves de Viladecavalls a la política. La primera el proper divendres 2 de juliol a la tarda a la Plaça de la Vila

Si com nosaltres sou joves, teniu inquietuds i sou socialistes podeu formar part d’aquest projecte nou i il·lusionant. Jove, t’hi animes?

Manel Martínez

1er Secretari de les JSC

Manifest de la JSC Vallès Occidental per la conmemoració de la II República

Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui

14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola,

per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en

moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme

sacsegen la nostra societat.

I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una

llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la

nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir

els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

I és que va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan

s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de

l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront

la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat,

advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També,

s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots

els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni

civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué

la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a

través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés

dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots

els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam

puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració,

per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols

d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar

el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que

està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre

els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent

que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.

D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el

nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat

d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va

decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no

és altre que el d’una República Federal.

Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010

Festa de la Rosa a Viladecavalls

Aquest diumenge la Federació del PSC del Vallès Oest celebra a Viladecavalls la ja tradicional Festa de la Rosa. Aquesta es una trobada on els i les socialistes pasem una bona estona mentre reivindiquem els nostres ideals. Una jornada on dirigents, militants i simpatitzants ens ajuntem plegats per fer allò que els grecs van anoemenar política i que guarda el significat que jo continuo entenent per " fer política".

Fer política no es més que parlar els uns amb els altres, escoltar quines són les preocupacions que hom té en la societat, en la seva manera de viure, en com està organitzada la "polis" i quins canvis es poden fer per millorar.

FEr política no es una demostració de poder, o un mecanisme per fer-se ric a costa dels demés, o un lloc on sentir-se realitzat o important, ni un concurs de popularitat, ni una guerra psicològica entre dirigents i ni molt menys és fer una subasta de promeses per guanyar una cadira. No, definitivament no és això encara que alguns així ho vulguin.

Fer política es senzillament tenir un projecte d'organització entre les persones, escoltar-les, arribar a punts en comú i escollir les persones ideals per dur-los a terme. D'això es del que es tracta i així ho fem els socialistes de Viladecavalls.

Si ens vols escoltar, si vols conèixer als dirigents del partit, parlar i passar una bona estona amb un ambient agradable i un bon dinar de germanor, thi esperem!!!

Per assistir a l'acte et pots posar en contacte amb qualsevol persona de l'agrupació o trucar al telèfon de la Federació que hi ha al targetò.

Salut, socialisme i República!

Comentari sobre el darrer post

A continuació us deixo un comentari que m'ha enviat el meu amic i company Pedro. Me l'ha fet arribar per meil ja que degut a la seva extensió el servidor no li deixava publicar. Per altra banda, crec que es lo suficient interessant per penjar-lo com un article mes:


Hola Manel,Me tomo la descarada confianza de escribir en tu blog por la amistad que te tengo y por la desfachatez de poder escribir sobre un texto ya escrito, espero aportar mi opnión a este hilo de la conversación.
Pienso igual que tu... la situación es critica, pero piensa que la situación hace un año ya era critica y los problemas pueden ir a mas, de echo así a sido en Viladecavalls, así fue en la Alemania nazi en la Italia de Mussolini y Berlusconi o en Chile con la traición de Pinochet a Allende que costo miles de muertos y una larga dictadura.
Salvando la distancia la comparación aunque extrema es para confirmar, que las cosas siempre pueden ir a peor, si aquellos que son agredidos se acojonan, no se movilizan o no protestan en este caso los vecinos de Viladecavalls. La situación ira a peor sin la menor vergüenza por parte de nuestra clase política local porque así lo han demostrado.
Si la deuda de un millón de euros aproximadamente es debido a otorgación de obras sin licitaciones eso tiene un nombre que la fiscalía correspondiente tendrá que ponérselo, estafa, prevaricación, corrupción etc., no me toca a mi poner el adjetivo, Si la deuda esta dentro de la legalidad tiene otro nombre pero con diferente resultado ( aquí fiscalía no entra) malos, pésimos, incultos gestores de los bienes de todo un pueblo , me da igual que lleven 15 años como si llevan 3 meses el resultado será subir los impuestos o bajar los servicios( los pocos que van quedando )¡¡¡ pero los sueldos del equipo de gobierno ya esta subido por si acaso!!! eso es trabajar sin vergüenzas y sin complejos… con un par.
La concentración de protesta del club de básquet Viladecavalls antes y durante el ultimo pleno celebrado, esta mas que justificada si es que hay que justificar algo delante de este equipo de gobierno impresentable y paupérrimo.
Se puede decir y afirmar que el club de básquet a sobrevivido por el tesón de los padres y la ilusión innata de los chavales y chavalas de Viladecavalls y a pesar de nuestros políticos que mientras ellos trabajan con una temperatura exageradamente alta, rallando la ilegalidad, nuestros chavales tienen que entrenar a básquet a temperaturas extremadamente bajas sin agua para ducharse y sin medios para poder jugar en mínimas condiciones y así durante 5 largos años. Los jóvenes de Vila practican deporte a pesar de CIU. Y SUS ACÓLITOS.
Desde otro punto de vista este destrozo (la situación económica de Vila )no lo a podido hacer una sola persona es imposible técnicamente aunque ahora es lo mas facil y desde un punto de vista legal , ficalia dirá o tendrá que decir si los imputados son dos tres , nueve o veinte personas a mi me da igual el numero y el color político.
Desde la ética todos somos culpables por callar y aceptar los desmanes los lujos ibéricos la arrogancia pijoterista,y como decía al principio todavía todo puede ir a peor , un juez nunca dirá que jugar a deporte en condiciones duras es un delito y que no poderse duchar con agua caliente después del partido tampoco es delito aunque el equipo visitante venga de poblaciones lejanas a no ser que un hijo o nieto de estos fiscales les toque visitar Viladecavalls algún día como equipo rival, me queda la duda si el pequeño pueblo de Viladecavalls pasaría a formar parte de su agenda laboral.
Los vecinos también tenemos algo que decir exigir mas, no conformarnos y no mezclar el miedo instalado en nuestras relaciones respecto a nuestros políticos. Excepto un tal Manel hijo de un buen hombre (según las crónicas anónimas) y un vecino en el pleno, una concentración de la C.B. Viladecavalls de chavales y padres que el otro día dijeron basta, basta de tanto engaño y mentira de nuestros politicos locales, salvo honrosas excepciones ICV, ERC. En el próximo pleno del excelentísimo Ajuntament de Viladecavalls tendriamos que asistir cien, doscientas, trescientas… personas, todos hasta llenar el pleno y la plaza de la Vila hasta que alguien se den cuenta que este pueblo no es solo de un puñado de vividores. Que aquí vivimos 7000 personas libres y con dignidad porque se trata de eso amigo Manel, se trata de eso ¡¡¡la libertad y la dignidad!!!
Salud

Fart de mentides i mentiders

La situació de Viladecavalls es crítica, això ja ho sap tothom. Ja no es per la falta de recursos econòmics, que també, sinó per quelcom mes preocupant: la mancança d'escrúpols de tots els regidors que han format govern en un moment o un altre. A saber: Regina Parellada, Santi Griera, Antoni Raso, Josep Faure, Esperança Peralta i Jose Valero de CIU; Francisco Garcia i Concepción Martínez regidors sense grup municipal que van formar equip de govern des del primer trieni de 2009, perdó trimestre!, fins al juliol del mateix any i Francisco Vega ( PVA) regidor durant els dos primers anys, aproximadament, de la legislatura.
Tots ells són culpables de que l'Ajuntament estigui investigat per Fiscalia, de que el deute sigui a hores d'ara una incògnita, però superior al 110% permès, de que els nens i nenes del basquet portin 5 anys d'exili, entrenant amb temperatures sota zero a l'hivern i sense que se'ls hi hagi ofert cap solució, de que no tinguem teatre, de que no hi hagin uns serveis socials en condicions, ni un pla de joventut decent, etc
Es cert que qui va encapçalar aquest desgavell durant 6 anys va ser en Sebastià Homs. No seré jo qui el defensi, però una cosa es això i un altre es que fos l'únic responsable. No es just que qui demana respecte per la família del difunt, es renti les mans dient que ella va arribar al Juliol, donant tota la responsabilitat a qui no es pot defensar. No sabrem mai que va passar, però potser eren els altres els qui van portar a la ruïna aquest Ajuntament. Es més fàcil que 6 manipulin i enganyin a 1, que 1 manipuli a 6...
Però això ja es entrar en suposicions que no em pertoquen, si de cas a Fiscalia que ja donarà el seu dictamen quan ho hagi de fer. El que es segur es que els regidors nombrats anteriorment són responsables en tant que han governat en un moment o un altre de la legislatura. No ha estat l'oposició, ni qui hem sigut crítics i que se'ns ha acusat de crispadors, ni el poble, ni els estiuejants que encara queden a Viladecavalls, ni la premsa, ni Generalitat, ni Govern, ni Zapatero, ni Consell Comarcal, ni Diputació, ni el mal temps que està fent. Per ser còmplices d'aquesta situació el PSC va decidir expulsar als seus dos regidors. No per pactar amb CIU, ni per ser rebels o per no baixar-se els pantalons com ens volen fer creure, sinó per convertir-se en còmplices de la nit al dia pel preu d'una cadira. Estic fart d'escoltar mentides del senyor Garcia fent-se el víctima quan es sinó culpable, segur responsable.
Estic fart de que ens enganyin o ens vulguin enganyar, per això quan la Regina va dir que ells portaven al Govern des de Juliol vaig rebentar. Qui mes qui menys porta 3 anys i ella en concret 15.
15 anys en els que el poble l'hi ha pagat un sou amb els seus impostos perquè fes la seva feina. Si te els pebrots i perdó per l'expressió de dir públicament en un ple que va començar a treballar al Juliol que tingui la decència de dimitir, o al menys que retorni tots els diners que ha guanyat per no treballar, ella i tot el qui hagi format govern en aquesta legislatura i ara no vulgui responsabilitzar-se de la situació actual. JA N'HI HA PROU!

QÜESTIÓ DE CRÈDIT

Ara fa poc l’entrenador del Barça, Pep Guardiola, va dir que un equip com el català mai te el crèdit suficient com per garantir pau i tranquil·litat. Deia el bo d’en Pep que el fet de guanyar-ho tot només fa que augmenti la pressió per guanyar més, però no augmenta el crédit ja que el partit més important sempre es el de demà i no el que ja s’ha jugat.

El de Santpedor poques vegades s’equivoca, ni abans com a jugador ni ara com entrenador, però crec sincerament que aquest cop va pecar de prudent.

El Barça ha guanyat el suficient crèdit com per a que l’eliminació en front al Sevilla de la Copa hagi quedat com a una simple anècdota en la seva trajectòria. L’equip i l’entrenador continuen tenint tot l’afecte, la complicitat i el suport de l’afició culé.

Al pol contrari trobem al Reial Madrid. Un equip fet a cop de talonari per guanyar-ho tot, i que va ser eliminat també de la Copa, però amb golejada davant de l’Alcorcón en una de les nits més humiliants per l’equip merengue ( una derrota que es pot comparar només amb el 2-6 de la campanya anterior) i que es troba a 5 punts d’un Barça imbatut en lliga fins al moment. A la capital ja volen jugadors nous, es critica el sistema de l’entrenador i tenen la por al cos de veure com es poden passar un altre any en blanc.

El Barça i el Madrid son dos exemples molt clars del valor del crèdit, de la confianza. Si extrapolem aquest exemple a la vida política, CIU a Viladecavalls jugaria de color blanc. Han basat el seu projecte de poble en la construcció de obres faraòniques a cop de talonari que no veuen el seu final. El Pavelló o els pisos del Carrer Orenetes són clars exemples . El primer després de llegir en Revistes Municipals, diaris i diaris electrònics un munt de vegades la data de termini de les obres, encara està per enllestir. Es cert que l’empresa encarregada va fer suspensió de pagaments, però un cop l’Ajuntament ha pogut continuar amb les obres s’ha trobat que no té diners per acabar-ho i que al projecte inicial no s’havia previst ni el cablejat elèctric, ni els subministraments d’aigua i de gas ( en un error infantil de Toni Florido per cert) El regidor d’Hisenda, Toni Raso, després de trencar-se el cap per quadrar números ha presentat uns pressupostos amb un milió d’euros de dèficit, que evidentment l’oposició no ha aprovat.

En el tema dels pisos encara està per veure que es el que passarà. Fa poc mes d’un any li vaig comentar al Sebastià que penses que podia fer pisos amb preu protegit no només per joves, que potser hi havia gent de mitjana edad que també ho necessitava. Evidentment no em va voler escoltar amb lo que el número de possibles destinataris d’aquests pisos es redueix considerablement. Si tenim en compte el preu desorbitat del metre quadrat i la precarietat laboral existent avui en dia ( sobretot amb els joves) ens trobem amb el dubte de no saber si hi haurà suficients compradors. El problema afegit està en que altres obres han estat realitzades amb els diners que ha de generar Viladecavalls Multigestió, com els camps de gespa, i que si els pisos no es venen, l’endeutament de Viladecavalls serà molt superior al 110% permès.

En definitiva, tenim un govern al poble caduc, un govern que no ha gestionat amb prudència els impostos dels seus veïns, un govern amb baralles internes des del començament de la legislatura ( primer amb la PVA, després amb els dos regidors no adscrits i ara entre CDC i UDC), un govern sense idees que no aposta ni per la cultura ni pels joves, un govern de dretes que ha apostat pel totxo i es troba en crisis, en una crisis econòmica desmesurada i una crisis de valors sense precedents.

Un govern que ha perdut el crèdit. El crèdit econòmic i el personal, el crèdit de la confiança.