El passat 11 de Setembre l'Ana i jo vam gaudir del millor dia de la nostra vida, ara tot just fa quinze dies vam decidir unir les nostres vides per sempre. Des d'aquestes línies vull donar les gràcies a tots els que veu fer possible que el nostre casament fos tan bonic, divertit i inolvidable.
A la família que ens ha vist patir i lluitar durant tant anys, als amics que ens heu ajudat en els mals moments i heu compartit amb nosaltres els bons, al Ristol per un sopar complert i una organització excel·lent, als fotògrafs que ens van posar dels nervis però que van fer la seva feina a la perfecció... en definitiva a les 117 persones que ens van acompanyar en un dia tan especial i a totes aquelles que no per un motiu o un altre no vau poder venir.
Escric aquest post a poques hores d'anar-me de viatge de nuvis i amb la intenció de tornar el 6 d'Octubre amb forces renovades i nous objectius pel curs que comença. Se que no he tingut prou cura del blog aquests últims mesos, però com es de comprendre el nostre enllaç ha suposat dedicar temps i esforços.
Marxo demà al matí quan encara no s'ha inagurat el nou pavelló i a les portes d'una vaga general a nivell estatal. Com tothom en aquest país he sofert les conseqüències de la crisis i tot i ser socialista sovint no he entès algunes maniobres del Govern de Zapatero, però la vaga general em sembla desmesurada i sense sentit.
A les crítiques sobre la llei laboral us explicaré una petita història:

Conec una empresa de 13 treballadors que durant dos anys ha sofert perdues. Perdues que es van agravar quan una de les empreses que li donaven feina ho va deixar de fer. La situació era insostenible i només hi havia una solució: disminuir la plantilla per reduir gastos i mantenir el lloc de treball a la resta. La pega era que no hi havia diners per indemnitzar a tres treballadors amb 45 dies per any treballat ( suficient per continuar el negoci), així que si no hi havia alguna llei que preotegis aquest cas, els 13 haurien d'anar a l'atur i el patró perdería no només l'empresa, sinó també la seva vivenda ( amb la que havia hagut d'avalar el negoci a mitjans de la crisis). Amb la nova llei laboral aquesta empresa ha conseguit salvar 10 llocs de treball, a part de poder mantenir el negoci en peu. Es cert que 3 treballadors han cobrat 20 dies per any en lloc de 45, però tots han sortit guanyant.
Als retractors d'aquesta llei reflexioneu, perquè aquesta es la realitat d'un país en el que el motor son les petites i mitjanes empreses.
Als sindicats i a tots aquells que voleu fer vaga, el meu respecte. Només espero que qui vulgui anar a treballar ho pugui fer amb la mateixa llibertat del que vol manifestar-se.

Bé, es tard i encara tinc les maletes per fer. Ens veiem a la tornada!