La nova piscina munipal

Fa 10 dies una veïna del poble feia 16 anys. Suposo que en un poble de 7000 habitants casi cada dia hi ha algú que fa anys, però en aquest cas des de les JSC li volíem regalar quelcom especial. El seu nom Sarai Gascón; el regal un homenatge especial, anomenar la nova piscina municipal: Piscina Municipal Sarai Gascón.
Els motius son clars, una nedadora de renom que dona prestigi al nostre poble es la millor candidata per tenir aquest honor. Però es que a demés Sarai Gascón es un exemple de sacrifici, tenacitat i treball; la nostra veïna pateix una amputació en el seu avantbraç esquerre amb lo que encara diu més a favor en nom seu.
Així doncs li vam portar la nostra inquietud al partit socialista de Viladecavalls on va agradar molt la idea. En Quico es va posar a treballar en la proposta per tal de portar-la al ple, jo em vaig reunir amb en Lluís Soler i amb el Carles Rodríguez i més tard vam rebre el vist i plau de la família Gascón, del Club Natació Terrassa, de la Federació d’Esports amb Discapacitat Física i inclús del CPE ( Comitè Paralímpic Espanyol). De fet, tant el Lluís com el Carles, van dir-me que no veien amb mals ulls la proposta i que l’aprovarien sempre i quant la Sarai estigués d’acord i la resta del seu grup ho recolzés.
Ahir dijous, però el fred sembla que va congelar las idees a més d’un. ERC i IC-V es van abstenir perquè segons ells, la piscina es de tots i totes i per lo tant no ha de portar el nom de ningú. Suposo que també es de tots i totes la plaça Coronel Busquets o també la plaça Jordi Torras. Que ningú em mal interpreti, jo estic encantat de que aquesta última porti el nom del Jordi, una persona exemplar que es va desviure pels nens i nenes del poble ( entre ells jo) i que va morir d’una terrible i inesperada malaltia. Només ho poso com a exemple de que no passa absolutament res per fer aquest homenatge, tothom ho entén i les famílies estan encantades.
La PVA va votar en contra pel mateix motiu i la bomba aniria en la resposta del grup de CiU encapçalada per qui diuen que es un il·lustríssim alcalde ( jo ho dubto). En Sebastià va dir que votarien en contra ja que era massa d’hora per fer-ho i que abans s’hauria de veure quina projecció tenia aquesta nedadora.
Increïble. Que ha de fer algú perquè se li reconeixin els seus èxits? Segons l’Alcalde del municipi no hi ha prou amb ser campiona del món en 100 metres braça, medalla de bronze en 200 metres estils ( campionats del mon), recordwoman europea en aquestes dues modalitats i medallista de plata paralímpica. S’ha de veure cap a on va el seu futur i si arriba a ser una nedadora de renom.
Ho sento, em vaig indignar. Vaig sortir emprenyadíssim del ple perquè estic fart de les actituds prepotents del mestre seminarista. També decebut per la actitud dels companys de ERC i IC-V que primer diuen una cosa i després un altre i finalment per les raons que es van donar a la comissió informativa i que ningú es va atrevir a dir ahir.
La part positiva però, es que les JSC ja comencen a treballar pel municipi no només amb queixes de tot allò que va malament ( que per desgràcia a Viladecavalls son moltes coses) sinó que també fent propostes coherents i beneficioses pel poble, encara que alguns no vulguin o no els interessi veure-ho.

13 Roses

Hi ha moltes maneres de passar un cap de setmana i encara que hem falta molt per viure creia que els havia viscut tots. Com casi sempre m’equivocava, perquè feia molt temps que no vivia un cap de setmana intens, productiu, enriquidor i divertit com aquest.
Vaig participar a l’escola de formació de les JSC ( Vallès Occidental) a Rubí. Es va llogar una casa de colònies i es van programar diferents actes i conferències. La veritat es que vaig notar que estava aprenent en tot moment, ja no només pels ponents de prestigi o per l’estil i la classe del Primer Secretari de les JSC al Vallès, en Marc Mellado, sinó que també per la visió dels meus companys, els seus dubtes que eren alhora raonaments i la seva manera de veure les coses. Sense dubte, però, el gran aprenentatge va ser el de convivència amb tots aquests companys i companyes que potser algun dia tindran un càrrec de prestigi al nostre país... qualitat no els falta.
Haig de dir que em vaig sentir recolzat i estimat en tot moment pel Secretari d’Organització a les JSC-Viladecavalls, en Josep Rubio o el Pepu com li dic jo carinyosament. Espero que ell es sentís igual d’acompanyat per part meva.
Com veieu d’aquest cap de setmana me’n porto molts records i molts aprenentatges, però sobretot molta gent al meu cor. La llista es interminable: La Sonia, el Pepu, el Marc, la Mónica, el Pau, el Luís, la Jorgina, el Guti ( tió eres un campeón! Gora Euskady!)... a tots ells, a totes elles, a tothom a qui no he nombrat, moltes gràcies!
Per cert ja podeu votar la tasca realitzada pel José Valero. Regidor d’esports ( CiU)

Salut, socialisme i república!!

Assamblea municipal del PSC

Aquest dimarts es va celebrar al Centre Cívic Paco Cano, l’assemblea per la renovació de càrrecs al PSC-Viladecavalls.
Es va presentar una única llista que va ser aprovada casi per unanimitat amb la que l’agrupació local s’enforteix davant de crítiques anònimes que volien sembrar el dubte entre els votants socialistes de Viladecavalls.
Primer es va aprovar l’informe de gestió, desprès la nova executiva i els representants al congres. Finalment l’acte va acabar amb dos petits parlaments, un del 1er Secretari de l’Agrupació ( Francisco Garcia Cano) i un altre de Josep Ballart ( secretari d’organització de la federació Vallès Oest). Només ressaltar que la nova executiva de l’agrupació municipal es va comprometre per veu del seu 1er secretari a realitzar un pla d’acció en un termini màxim de 2 mesos i que serà vàlid per tot l’any 2009.

Així la nova executiva del PSC Viladecavalls es aquesta:

Francisco Garcia Cano: 1er Secretari
Manuel Martínez Moreno: President
Antonio Rodríguez Viñuela.: Sots-primer secratari
Maite Rosario Molina: Secretaria d’organització
Jose Fresno Chamarro: Secretari de Política Municipal
Concepcion Martínez Carrero: Solidaritat i secretaria de Noves Realitats Socials
Angela Gonzalez Garcia: Vocal
Manel Martínez Martí: 1er Secretari de les JSC

Yes, we can!

Fa molt temps que EEUU ens ha intentat envair. Primer ho va fer amb el Pla Marshall, però finalment la població de l’època només el va veure passar.
Més tard, amb la derrota del franquisme, van venir els Mc Donald’s, els Burguer Kings, els Levi’s Strauss... i als anys 90 la NBA amb el Michael Jordan, Hollywood, Sensación de Vivir, etc. Finalment en la dècada actual tot l’imperi estadounidens ha caigut en la nostra societat causat per la globalització econòmica i per les poques llums del senyor Aznar que va firmar un estúpid pacte a les illes Azores.
Molta gent pensava que si els EEUU estaven tan de moda i eren el referent mundial en tots els aspectes, tot això no podia fer cap mal. Altres com jo sempre hem estat en contra de les imposicions americanes ja que creiem que no deixava créixer la nostra pròpia cultura i eren justament aquestes imposicions les culpables de la majoria dels nostres mals ( no només econòmics, també de salut: estrès, obesitat, etc). Tinguéssim raó o no, tot el Món occidental s’ha vist implicat per la crisis financera que veiem cada dia a les notícies. Una crisis, que segons diuen els experts encara es continuarà durant casi tot l’any vinent.
Jo per variar estic en contra d’aquesta teoria catastrofista. Jo personalment crec que ara si hi ha un canvi positiu a la societat. Un canvi que ve des dels EUA i que ara si hem de mirar més que mai cap a aquell model social i polític que sembla que acaba de néixer al país de les oportunitats. ( De model cultural ens quedem amb el nostre que es mes maco i l’hem de conservar).
Aquest canvi està liderat per una persona en concret... el nou President Obama.
Qui hem coneix sap que no tinc més idea d’economia que la de casa meva, però també que he defensat sempre que la crisis s’acabaria al febrer. A finals de gener Barack Obama serà el nou President a tots els efectes. Espero que continuí amb la filosofia d’igualtat de Luther King i amb l’econòmica de Kennedy. EUA ara si, ja definitivament mou el món. Si Obama aconsegueix posar la seva pròpia emprenta a la feina ja començada pels anteriors personatges esmentats i la resta de països el recolzen podrem dir : SI, nosaltres podem!

Per vosaltres

Hola a tots/es!

Sembla ser que aquesta setmana hi ha hagut una mica de rebombori en els blogs amb informacions, calumnies, dubtes, etc.
En el meu anterior blog deixava un espai cada mes perquè tothom pogués opinar lliurement del que volgués i fes totes les preguntes que tingués...Avui ho torno a obrir.
Evidentment els insults i les injuries al meu blog no seran publicades.

Salut!.

P.D: hi ha penjada l'enquesta per valorar la tasca realitzada per la Regina Parellada, regidora de cultura.

3 Noticies

El cap de setmana passat al Diari de Terrassa hi havia tres noticies relacionades amb Viladecavalls... tres!

La primera i la que ocupava mes espai a forma de propaganda política era la relacionada amb el nou pavelló municipal. La veritat es que m’agrada molt el projecte, un pavelló bonic i adequat a les necessitats lúdiques i esportives del nostre poble. No tot ha de ser dolent, un altra manera es com es gestioni....

La segona, no se ni com qualificar-la. Com sabeu han tornat a acomiadar a la Cesca Berenguer amb excuses que no convencen a ningú, amb mentides que no es creuen ni ells. Simplement lamentable. Em fa vergonya pensar que al poble on he viscut tota la meva vida s’hi practiqui l’assetjament laboral a l’Ajuntament.
Altres vegades m’he crispat perquè al cap i a la fi aquests acomiadaments il·legals es paguen amb els impostos de tots els vilatans, amb els diners de les nostres butxaques. Però aquest cop la decepció, la frustració i la impotència que sento per tal injustícia passa per davant de motius econòmics. Diuen que no facis mai el que no t’agradaria que et fessin a tu. Ara espero que algun cop els hi passi als nostres governants.
Que es conegui Viladecavalls per un assassinat d’ETA, pel 4rt Cinturó, per l’especulació o per moobing laboral a la Casa de la Vila es decepcionant. Alguns intentem fer ressò del nostre poble portant obres de teatre arreu de Catalunya, jugant a futbol o a basket amb la samarreta del Vila, nedant als jocs Paralímpics, participant en la prova de ciclisme en ruta a les Olimpiades o intentant batir el record Guinnes de participació en mots encreuats.... i altres despedint il·legalment a una treballadora.... que s’ho facin mirar!!!

La darrera simplement em mosqueja. Soc membre d’una comissió anomenada Bastim el Teatre i portem uns mesos treballant per aconseguir un teatre decent per Viladecavalls. Desprès de mantenir una entrevista amb l’alcalde que ens va costar molt d’aconseguir, li varem poder transmitir les nostres idees, el nostre projecte. Semblava que hi estava d’acord...., però segons comenta el diari, tota la feina feta pot quedar en no res i cobrir l’amfiteatre amb un anexe del poliesportiu. Una solució que no soluciona. Un gest cap a la galeria, però que no reuniria els requisits necessaris per fer teatre amb condicions.
Si us plau Sebastià, si us plau Vega, si us plau Regina, feu-nos cas... deixeu que els qui ens dediquem al teatre puguem participar en el disseny del nou teatre. Som nosaltres qui sabem com funciona i quines son les necessitats

P.D: queda poc temps per valorar en l’enquesta la feina del Francisco Vega...

JSC- VILADECAVALLS (2a part)

Aqui teniu el meu parlament aproximat del dissabte passat:

Hola bona tarda, en primer lloc m’agradaria donar les gracies a les JSc del Vallès Oest per tot el suport que ens han donat per fer aquest pas cap endavant. Especialment a la Sonia i al Xavi. També al Pere Navarro i al Quico per donar-nos suport en aquest dia tan especial.

En els temps que corren a vegades es mes fàcil quedar-se a casa i criticar des de el sofà o simplement veure les coses venir i esperar que canviïn. A nosaltres que estimem el poble, això es fa molt difícil. El govern de CiU+Pva esta portant unes polítiques autoritàries, basades en l’especulació i amb una aposta nul·la per les polítiques socials, deixant sovint als joves a un cantó. Es per això que desprès d’estar involucrats en 1000 històries hem decidit donar la cara sense por i crear les JSC de Viladecavalls.
Ahir un amic hem preguntava que m’aportava la política si sempre semblava que tot em donava mal de cap.
Potser em va la marxa, potser soc un idealista romàntic fora d’època o potser simplement crec que les coses es poden fer d’una altra manera per sortir beneficiats tots/es. No ho se, però si se que em sento tranquil al lluitar per allò que crec.

El principal objectiu que tenim en aquesta aventura es aprendre, sobretot aprendre per poder aportar coses noves i intentar canviar aquelles que no ens agraden. Som joves i per tant la societat no només del present sinó del futur, així que qui millor que nosaltres per saber com volem viure, com volem que sigui la nostra societat. I nosaltres volem una societat socialista.

Però es obvi que això encara ens queda una mica lluny i que 4 no podem lluitar amb tot això, però si a sumar amb els companys de Terrassa, Rubí, Ullastrell...es d’aquesta manera que podrem fer força.

De moment on si podem actuar ja, es a Viladecavalls que es el que coneixem. Espero que ningú ens vegi amb por, encara que en un poble tot se sap i ja han arribat veus de que més d’un està molt nerviós. Si els partits de dretes cada cop tenen menys joves afiliats potser es per alguna cosa...El que deia, que ningú ens vegi amb por, venim per aportar, per col·laborar en tot allò que podem. No volem destruir el poble, simplement volem un poble millor.

Aquesta frescor que volem portar a Viladecavalls, no només va dirigida als que manen actualment. També als nostres companys del PSC. Vam patir una bona davallada a les darreres eleccions municipals i creiem necessari canviar coses, canviar també la nostra manera de fer per poder ser mes propers i sobretot més vàlids pel poble. Creiem que aquesta es una bona eina per fer pressió als “grans” i alhora aportar noves idees, inquietuds i... jovent. Es necessari apropar als joves a la política ja.

La societat té una visió de nosaltres com a aquells que juguen a la play, fumen canutos i passen de tot. En canvi, en realitat som els que lluitem a la universitat cada dia, paguem hipoteques amb sous de 1000€, estem mes preparats que els nostres jefes... però seguim sent a ulls de la societat els dropos, els drogoaddictes, i els consumistes. Aquesta visió es la que volem canviar. Involucrant-nos en la política, en el poble, en el teatre, el futbol, en concerts, en lluitar per un transport públic digne o... com avui, amb un pica pica sense alcohol

I abans d’anar al pica pica i per acabar vull agrair la assistència dels amics, dels companys i de tot aquell que ens ha vingut a donar suport avui. Espero que no només ens veiem en aquests actes i que ens veiem també en els plens, en les reunions... i sobretot que confieu en nosaltres. Hem lluitat molt per estar avui aquí i si hem tingut el suport incondicional d’alguns de vosaltres, sobretot de la nostra família. Ara el demanem de tots i totes.


Moltes gracies, salut i com deia Achero Mañas: “ Volem canviar el mon, però si no podem al menys intentarem que el món no ens canvií a nosaltres”.