Sensacions al Sant Jordi

Ahir el PSC va realitzar l'acte central de la Campanya a les eleccions autonòmiques de Catalunya. L'acte presentat per la Rosa Maria Sardà va omplir amb prop de 20.000 persones el Palau Sant Jordi que a la veu de "visca, visca, Catalunya Socialista" donaren pas als parlaments.

El primer de tots va ser en Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, que va donar el suport a la candidatura encapçalada per Jose Montilla en nom de tots els alcaldes socialistes per la tasca realitzada els darrers anys per la Generalitat i també pel Govern d'Espanya liderat per Zapatero. Uns anys, va recordar Hereu, en que tot i la crisis, els Ajuntaments han tingut més autonomia que mai i s'han pogut impulsar projectes ambiciosos i no s'ha escatimat en ajudes socials. Cal recordar les escoles, escoles bressols, FEIL, hospitals i CAPS ( entre altres) que el govern del Tripartit ha realitzat a Catalunya.

El següent torn de paraula va ser per la Carme Chacón que va criticar durament el "joc" del PP on una tal Alicia Croft es dedicava a disparar inmigrants, així com el video de CIU on hi surt un lladre robant a Catalunya. Aquest video la Carme el va analitzar minuciosament per veure la cara del lladre i va arribar a la conclusió de que "el lladre que roba a Catalunya era en Millet, es en Millet qui a robat a Catalunya!" Tampoc es va oblidar del video fet per les JSC on es veu com anar a votar pot ser orgasmic i va asegurar que ella està encantada d'anar a votar i ho farà amb joia i alegria, però tampoc cal pasar-se, " les JSC no han necessitat atacar a ningú per identificar-se a ells mateixos però s'han passat tres pobles" va dir entre riures. I es que els socialistes reconeixem els nostres errors, només així es pot avançar. Ahir, però també era el dia internacional contra la violencia de genere i la ministra de defensa va fer part del seu discurs recolzant i donant forces a les dones víctimes de la violencia masclista a donar un pas endevant. Va ser sense dubte el moment més emotiu de tota la nit. Bravo Carme, ahir et vas guanyar encara més el meu afecte.

El tercer en pujar a l'atril va ser l'ex President Felipe Gonzalez. En Felipe va donar una lliçó magistral d'economia, de política nacional, d'humanitat, de socialisme. Només començar ja va dir que ara amb 68 anys i amb un any més que els proposats pel PSOE per jubilar-se, tenia mes ganes que mai de treballar, de sentir-se útil. Va recordar que el model a seguir tant per CiU com pel PP era el Tigre Irlandés ( aquell que ara ha quebrat) i que ara segueixen el de Cameron a Anglaterra. Polítiques liberals on es paguen pocs impostos i on les diferències socials son cada cop més radicals. Va recordar que durant la meitat de la seva vida li van prohibir votar i que el temps que li queda mai deixarà de fer-ho. També va resumir el moment que l'economia europea está vivint: " hubo un momento en que los grandes bancos se encontraron en serias dificultades por explotar la burbuja inmobiliaria y pidieron ayuda a los Gobiernos. Estos hicieron inyecciones económicas muy importantes para salvarlos y ahora se quejan a los Gobiernos del déficit que sufren precisamente por haberles ayudado" Sol·lució: Control de la CE als bancs i no al revés.

El President Montilla va defensar l'acció de Govern i els Fets socialistes vers a les paraules de CiU: 137 CAPS, 8 centres sociosanitaris, 4645 places de residència, 9 nous hospitals, 3330 Mossos d'Esquadra més, 32 noves comissaries, línia 9 del metro, Aeroport de Lleida, presó Els Llenoders, la nova dessalinitzadora del Llobregat, etc, etc, etc. Montilla es va definir com un mur davant el tsunami capitalista, davant la tempesta de polítiques de dretes que venen de la mà del PP i de CiU. Polítiques que amaguen acomiadaments de treballadors públics ( 20%), retallades socials,... Pogressista i calmat es va veure a Montilla, la calma de la tranquilitat de ser treballador, honest i tenir les idees clares.
Ahir vaig veure al millor Montilla dels darrers anys!

Finalment el President Zapatero va recordar lo dificil que es governar i encapçalar un projecte, amb lo que va destacar lo complicat que ha de ser governar amb dos socis de govern. Zapatero va remarcar la gran negociació del PSC per defensar l'Estatut " Montilla va en serio", i aconseguir per Catalunya la major capacitat d'autogovern de la seva història. Així també va recordar que CIU o pactarà amb el PP o ERC. Dos postures enfronatades i que res tenen a veure i ho faran per aconseguir el poder, l'única cosa que els interesa. Si volem una Catalunya amb capacitat d'unir i treballar conjuntament amb Espanya, amb l'Espanya de les autonomíes i no una España, si volem una Catalunya progressista, treballadora i d'esquerres, aquesta es la opció del PSC, la opció del President Montilla.

Bé espero veure-us a tots diumenge i que experimenteu la sensació ( no se si orgàsmica o no) de votar, i si voteu progrés, si voteu transparencia, si voteu honestetat i treball, en resum si voteu PSC, junts ho aconsegguirem!

Reflexes de la nostra societat

Ja ha començat la campanya electoral per decidir el futur de Catalunya dels propers 4 anys. El 28 de Novembre s’obriran les urnes i tots els catalans majors d’edat tindrem la llibertat d’exercir el nostre deure de votar als nostres representants al Parlament de la Generalitat. Curiosament la cita tindrà lloc un dia abans del Barça-Madrid, que es jugarà excepcionalment en dilluns a causa precisament de les eleccions. Dic curiosament perqué darrerament les eleccions semblen partits de futbol.

D’un temps ençà les persones votem perqué som d’un partit o un altre pel mateix motiu que un es del Barça, de l’Espanyol o del Madrid. Som afins a un partit per tradició familiar, pel cercle d’amistats que tenim, per modes, per rebeldia o fins i tot perqué hi ha candidats més guapos que altres.

La desafecció política es cada vegada més evident , els vots en blanc ja seríen la tercera força mes votada actualment, i possiblement l’abstenció tinguès prop de la majoria absoluta. Dades que sense dubte, ens allunyen cada cop més de la democràcia que tant va costar d’aconseguir.

Però per què passa tot això? Les respostes habituals son: “la crisis, la corrupció, els polítics no ens escolten” i el ja tópic i típic “tots són iguals”. Permeteu-me que jo tingui un altre teoria totalment diferent i totalment enfrontada. Una teoria suposo que mal vista per la societat i per la qual molta gente m criticarà ( només espero que reflexineu abans de dir-me de tot): La política es un reflexe de la societat.

Vivim en una societat consumista on ja tot si val. Parlem de crisis mentres parlem amb l’I-phone o la Blackberry des del mans lliures del nostre cotxe. Alguns están a l’atur, però treballen en negre. Altres critiquen al seu veí, al seu germà o al seu amic només per enveja. Passem hores i hores veient programes del cor ( encara no se perqué els hi diuen així si tenen de tot menys sensibilitat), intentem cobrar molts diners treballant el menys possible, ens hem endeutat amb hipoteques, cotxes, prestecs per viatges i targetes de crèdit per fer la compra del mes ( que el sou va gairebé integre per pagar al banc), no recollim els excrements del nostre gos ( sobretot els qui el passejen pel parking del carrer Orenetes), no separem les escombreries i quan arribem a casa intentem mirar el menys possible a la nostra parella, no sigui cas que es doni compte que hem vist i dessitjat a a una dona o un home desconegut/da pel carrer.

Això si, volem que els polítics siguin honestos, impoluts, que discuteixin amb serenor i siguin els salvadors del Món en aquesta maleida crisis capitalista inventada pels bancs.

Jo no dic que tenim el que ens mereixem, ni que tots els polítics siguin uns barruts ni que els ciutadans siguem uns malparits; però si que he volgut caricaturitzar una mica la nostra societat per fer autocrítica i millorar les coses.

Crec sincerament que les persones som el motor del poble. Crec que primer hem de canviar nosaltres per canviar les coses, es a dir, hem de ser conseqüents.

Dit això, crec que hi ha tres sortides:

1er.- Fer una Revolució, cremar-ho tot i recomençar. Us imagineu que pasaria si de cop i volta cap de nosaltres paguem les hipoteques? En tres mesos com a molt rebentariem el sistema. Però com he dit abans el sistema es un reflexe de la nostra societat. Acabariem amb ell si, però segurament inventariem un pitjor. Un totalment caòtic, per tant ara per ara millor descartar-ho

2on.- Anar tots a votar el 28 de Novembre! Donar una lliçó ética als gobernants sent conseqüents amb els nostres ideals ,que tots els tenim encara que potser una mica adormits. I quan dic tots vull dir tots, partits polítics inclosos. Tenim la sort de poder votar per algú que defensi la independencia del nostre poble ( ERC), per algú que defensi els interessos de la burgesia catalana i de l’esglesia ja que d’aquesta manera beneficiaria al poble ( CiU), per algú que vulgui una Espanya unida i única on els poders tant econòmics com socials estiguin poc repartits per tenir més control sobre la societat i on l’estat sigui el menys intervencionista possible (PP), per algú que defensi una societat ecologista i “progre-hippie-pija” (IC-V), o per algú que lluiti pels drets dels treballadors ( ja siguin operaris, encarregats, metges o empresaris) sota una óptica social i global, una Catalunya Federal on hi cap tothom i amb les paraules treball i solidaritat com a bandera ( PSC). També hi ha altres partits minoritaris, però no conec la seva ideología, ni tan sols la de C’s que em sembla un partit demagog que va on bufa el vent. Si algú ha notat que he estat una mica partidista defensant al PSC te raó, soc socialista, però això ja ho sabieu.

Aquesta segona opció sembla molt bona perqué si el sistema i els partits polítics són un reflexe de la societat, estaríem donant una bombona d’oxigen d’ideals als nostres dirigents. Votar amb raó de causa ens dona froça per exigir, però si a sobre actuem conseqüenment amb el que hem votat, segur, segur que d’aquí poc les coses comencen a millorar. Si més no, tindrem un parking al carrer de les Orenetes net de merda i no ens embrutariem les sabates, que ja es alguna cosa per començar.

3er. Passar de tot i veure el dilluns 29 el Barça- Madrid. No servirá per canviar res, però si guanya el Barça ens anirem contents a dormir aquella nit.

Espero que l’article us hagi divertit una mica i us hagi servit per reflexionar. Si a sobre sou dels que votareu amb conseqüència, espero que ho feu pel PSC. Els ideals que hi ha darrera d’aquestes sigles van més enllà de modes i paraules buides. Els ideals del PSC són el reflexe de la societat en que jo vull viure

El passat 11 de Setembre l'Ana i jo vam gaudir del millor dia de la nostra vida, ara tot just fa quinze dies vam decidir unir les nostres vides per sempre. Des d'aquestes línies vull donar les gràcies a tots els que veu fer possible que el nostre casament fos tan bonic, divertit i inolvidable.
A la família que ens ha vist patir i lluitar durant tant anys, als amics que ens heu ajudat en els mals moments i heu compartit amb nosaltres els bons, al Ristol per un sopar complert i una organització excel·lent, als fotògrafs que ens van posar dels nervis però que van fer la seva feina a la perfecció... en definitiva a les 117 persones que ens van acompanyar en un dia tan especial i a totes aquelles que no per un motiu o un altre no vau poder venir.
Escric aquest post a poques hores d'anar-me de viatge de nuvis i amb la intenció de tornar el 6 d'Octubre amb forces renovades i nous objectius pel curs que comença. Se que no he tingut prou cura del blog aquests últims mesos, però com es de comprendre el nostre enllaç ha suposat dedicar temps i esforços.
Marxo demà al matí quan encara no s'ha inagurat el nou pavelló i a les portes d'una vaga general a nivell estatal. Com tothom en aquest país he sofert les conseqüències de la crisis i tot i ser socialista sovint no he entès algunes maniobres del Govern de Zapatero, però la vaga general em sembla desmesurada i sense sentit.
A les crítiques sobre la llei laboral us explicaré una petita història:

Conec una empresa de 13 treballadors que durant dos anys ha sofert perdues. Perdues que es van agravar quan una de les empreses que li donaven feina ho va deixar de fer. La situació era insostenible i només hi havia una solució: disminuir la plantilla per reduir gastos i mantenir el lloc de treball a la resta. La pega era que no hi havia diners per indemnitzar a tres treballadors amb 45 dies per any treballat ( suficient per continuar el negoci), així que si no hi havia alguna llei que preotegis aquest cas, els 13 haurien d'anar a l'atur i el patró perdería no només l'empresa, sinó també la seva vivenda ( amb la que havia hagut d'avalar el negoci a mitjans de la crisis). Amb la nova llei laboral aquesta empresa ha conseguit salvar 10 llocs de treball, a part de poder mantenir el negoci en peu. Es cert que 3 treballadors han cobrat 20 dies per any en lloc de 45, però tots han sortit guanyant.
Als retractors d'aquesta llei reflexioneu, perquè aquesta es la realitat d'un país en el que el motor son les petites i mitjanes empreses.
Als sindicats i a tots aquells que voleu fer vaga, el meu respecte. Només espero que qui vulgui anar a treballar ho pugui fer amb la mateixa llibertat del que vol manifestar-se.

Bé, es tard i encara tinc les maletes per fer. Ens veiem a la tornada!

Monòleg de Festa Major

Bona nit a tothom! Com va tot? El sopar bé? I el beure? Es clar el beure sempre va bé... es Festa Major. Encara que vigileu amb lo que bebeu, ara fa un parell d’anys el Cristian després de dos copes de mes em va dir: “ Tiu... em faré Mosso d’Escuadra...” i mireu-lo ara!

La veritat es que Festa Major mola!, encara que té defectes. Per exemple, sempre coincideix amb los “San Fermines”. Que mira si fa anys que coincideix i encara no l’hem canviat de dia. Es clar som de poble o sigui som burrus com ningú. Segurament estem esperant que la canviín ells. Clar que si, que la nostra es més chula, donçs si no volen que els hi fem competencia que la canviín. Vale que sí que la seva té braus.... i nosaltres cornuts que pasa! Que també els podem posar a pasejar pels carrers del poble i la gent es podía posar un mocador al coll i a donar-lis fuetades, però tampoc fa falta exagerar... que a Viladecavalls hi ha cornuts si, però amb orgull!. I es que les banyes són com les hemorroides... millor patir-les en silenci.

L’altre problema que li veig a la Festa Major es que em menteixen. Si, jo reconec que tinc un problema amb les hores, no sóc allò que li diuen puntual. Es que no entenc que té la gent amb les hores, ningú s’ha adonat que quan acaba una comença un altra totalment igual, amb els mateixos minuts i segons? Donçs això que us deia, que amb les hores em menteixen. Cada any el mateix. M’Envien a casa el programa de Festes i posa, per dir algo, divendres a les 22h sopar jove, t’hi esperem! Donçs no, ningú espera, jo arribo a les 22,15 i la gent ja está sopant.... que a més de mentir es de ser maleducats. Es que ningú us ha ensenyat que no es comença a sopar fins que hi sigui tothom a taula???

EL que si es chulo, pero chulo de veritat són els adorns dels carrers. Bueno, els de l’any passat eren una mica cutres, però en general molen molt. No heu vist els molinets? Són de colors i quan fa vent donen voltes, fan goig ! El que si es podia actualitzar són les estovalles que ens van donar per posar al balcó. Es que no se on tinc la meva, bé em sembla que la vaig utilitzar per netejar els mobles i després la vaig llençar no se...., però la culpa es de la meva novia, l’Ana que diu que ho guardo tot, que sembla que tingui síndrome de Diogenes. I jo ja li dic, no ho tiro perqué potser després em farà falta. Es clar ella em diu, però Manel si fa dos anys que no et poses aquesta camisa. Ja es que ja no es porta, però potser l’any vinent es torna a portar! No, es cert, m’agrada guardar les coses, els records, els llibres, tot menys l’estovalla de Festa Major.... i ara van i la demanen. Així que l’any que vé em faré una propia, una d’aquestes reciclades que s’ha posat de moda.

I es que la gent ho recilca tot. L’altre dia vaig anar a casa d’un amic i tenía un water al menjador. Res que li feia falta una cadira i com feia poc que havía canviat els sanitaris i li havia agafat molt de carinyo, donçs el va tapissar, li va posar uns coixins, el va pintar i fins i tot li va posar un parell d’altaveus per escoltar música. Total que jo crec que si suma el preu dels coixins, els altaveus, la pintura i la tela li sortia mes a compte comprar una cadira nova. Això si, t’hi cagues lo comode que era.

Lo tradicional de la Festa Major es el pregó. Normalment als pobles hi va gent famosa que com no saben que dir s’ho inventen, però com són famosos i están acostumats a inventar-se coses, donçs els hi surt bé. Per exemple, imagineu-vos que vé la Belen Esteban i diu algo així: “ Buenas noches a todos, es un placer estar aquí con vosotros (claro como te pagan..) en este pueblo tan bonito rodeado de montañas ( anda Belen que te lo has currao). Se que muchos de vosotros estabais esperando este momento para compartir unos dias de fiesta con vuestros vecinos y amigos ( mira eso si es verdad). Espero que el tiempo acompañe y os lo paseis de Puta Madreeeee..., ( oeeeeeeeeee)” i li queda super chulo sense dir res. Aquí, però preferim que el pregó el faci la gent del poble que al menys saben lo que diuen; per exemple l’any passat el van fer els correrdos de fons que porten 25 anys corrent i encara no s’han cansat, i aquest els del basquet, que ja que no tenen pavelló per jugar, al menys que facin el pregó

A Viladecavalls la Festa Major ha evolucionat molt. Abans els actes es feien a la Masia, després al Carrer Major i ara un altre cop a la Masia. Es que el poble es petit i no té gaires possibilitats. Però tot i així ha evolucionat. Abans hi havia allò que li deien la Revista, que no tenia pàgines, ni fotos, ni marujeo ni res; sinó mags i ties en pilotes, però no se perquè li deien la Revista.... i a la gent li agradava molt, sobretot als avis ( i a l’alcalde Felix Farré que una noia li va agafar el cap i se’l va posar entre les tetes). Ara veure gent despullada ja no es cap novetat i ja no fa tanta gràcia, però a l’empalmada algú de tant en tant es marca un striptis.

I es que l’empalmada de Viladecavalls, encara que també ha evolucionat es ja mítica. Per qui no sigui d’aquí, l’empalmada no te res a veure amb les ties en pilotes i l’estriptis d’abans, si no que es tracta de no dormir en tota la nit, però li diuen l’empalmada. La veritat, jo no se quina mania té la gent de posar noms a les coses que no tenen res a veure amb el que són realment. Que si l’empalmada, que si la Revista... Bueno lo que us deia, abans a l’empalmada hi havia la Festa de l’escuma i la butifarrada per finalitzar la festa, però mes d’un s’hi tirava de cap amb la borrachera i les butifarres es van deixar de fer per culpa de la pluja. Bé, ara es fa pero diferent. De butifarres hi ha cada any i l’escuma mes val que no us ho expliqui. Ara em poso serio....no de veritat, em poso molt serio. Aviam si d’una vegada per totes acabem una festa sense osties. El que si que trobo a faltar de l’empalmada es que obrin la piscina del Casal. Un cop el Joan Homs es va quedar dormit així... després d’haver begut molta aigua i se li va quedar un tattoo de la seva ma blanca al pit tot l’estiu.

El que si no pot falta a la Festa Major es l’orquesta. Tothom es vesteix de gala per anar a ballar amb l’orquesta. Abans venia el Santi Arisa que es veu que era molt bó, però després de tres anys seguits la gent es va cansar.... normal. Lo chulo de les orquestes es que es com un concert però de molts artistes a la vegada. Lo mateix toquen pasdobles que tangos, que la cançó de l’estiu ( bueno, la cançó de l’estiu actual i el de l’any passat, i l’altre, i l’altre...), però mola perquè tothom es sap les cançons. Ara el que no soporto de les orquestes es la gent que fa classes de ball de saló i practica per Festa Major. Lo primer que necessiten el seu espai i si balles pel seu cantó s’enfaden i et miren malament, lo segón es que si els mires... donçs si el primer ball el fan força bé, però es que després ho ballen tot igual i lo pitjor es que ho fan molt serios per no desconcentrar-se. Una cosa així: 1, 2, 3 , 4; 1, 2, 3 ,4. Joder que jo no necessito una escola de ball per aprendre a contar! A mi em venen ganes de dir-lis: deixeu-vos d’Osties i divertiu-vos cony, agafeu-vos el cul i rieu que no passa res!!!!

L’altre cosa mítica de Festa Major es el cercavila. Aquí al poble vam fer un cavall ( el trumbot), però pesa un colló i costa molt trobar gent que el vulgui treure a passejar. Que dic jo, el proper cop que facin un pony que es més petitet i ningú es donará compte. Ara que per burros els de Vacarisses que van fer una Vaca!....

I ja per acabar no pot faltar una Festa Major sense els Focs Artificials. Que aquí es veuen que els han proibit perqué tot i que es diuen artificials no ho son i cremen boscos i aquestes coses. Així que fem un correfoc i prou.

Després ja es poden incluir més coses al programa: que si la misa, que si el repic de campanes, el paintball, la Festa Infantil o el cercabirra i fins i tot un espai on jo pugui dir 4 tonteríes per fer-vos passar una bona estona. Espero haver-lo aconseguit. Bona nit, bona Festa Major i com diu la dita, feu l’amor i reprudui-vos.... perdò vulll dir, feu l’amor i no la guerra. Bona nit!

Tránsfuges i temes pendents

Com heu pogut llegir als diaris, la setmana pasada van declarar trànsfugues oficialment als dos regidors "no adscrits" expulsats del PSC. Fa un any i escaig que es va produir el pacte ( que finalment es va trencar després de la defunció d'en Sebastià Homs) i tot estar sotmesos a diversos atacs i calumnies, hem estat callats tot aquest temps.

Hem decidit parlar ara perqué creiem es quan s'ha de fer, un cop el procés s'ha acabat, principalment per 4 motius:

1) Per honor a la veritat. El temps i el dictàmen ens ha donat la raó

2) Per defensar els ideals que ens han portat fins aquí, els ideals socialistes. Es cert que no s’ha de ser militant del PSC per declarar-se socialista, es més ni tan sols s’ha de ser militant de cap altre partit o plataforma per defensar els ideals socialistes. Ser socialista es una manera de viure,fer i pensar que va més enllà de partits i dirigents, però també es cert que a hores d’ara som l’únic partit Socialista de Viladecavalls, no només per defensar les sigles del PSC, sinó també perqué som els únics que defensem aquestes idees, aquesta filosofia, aquesta manera de viure, fer i pensar

3) Per no confondre al electorat. La vida política del poble, tot i ser tant peculiar com és, no es seguida per tothom i donat que els dos regidors no adscrits, ara trànsfugues, s’han autoproclamat en algún plé municipal com “ Regidors de l’Agrupació Socialista”, creiem que es el moment de reivindicar-nos com a l’única Agrupació Socialista de Viladecavalls.

I finalment per tancar definitivament aquesta etapa, aquest procés. Sabem que aquesta declaració no quedará sense resposta per l’altra part implicada, de fet en Garcia Cano ja ha dit alguna bajanada de les seves al diari en lloc de dimitir que es el que hauria de fer, però per nosaltres aquest dictàmen es prou clar com per entrar un altre vegada en un xoc d’acusacions. Esperem que aquest tema quedi tancat definitivament i ens dediquem tots plegats a lluitar i treballar pel bé del municipi, que al menys a nosaltres, es l’únic que ens motiva per seguir amb aquest projecte difícil i complicat, però alhora engrescador i ilusionant.

Per un altra banda, aquest mes de Juliol hem pogut gaudir de la Festa Major de Viladecavalls. La veritat es que a mi personalment, tot i ser molt austera hem va agradar. Es va donar la oportunitat a diferent gent del poble d'expressar el seu art, ja fos cantant, fent humor o ballant i la vaig trobar molt imaginativa i participativa. També haig de dir que em va semblar patètic anular a última hora el " Cercabirra", no per estar d'acord amb aquest acte ( que no m'acaba de fer el pes), sinó perqué darrera d'aquest acte hi havia una associació implicada que va invertir diners, il·lusió, esforç i temps. Encara que pitjor va ser anular el paintball per part de l'empresa que muntava l'inflable alegant que feia massa vent.....En un dels dies més calurosos i tranquils de l'any!!!

Tot i així com he escoltat opinions referents a la Festa Major totalment diferents a la meva, us deixo penjada una enquesta perqué li poseu nota.

Acabo el post desitjant-vos unes bones vacances. Jo encara treballaré el més d'Agost, així que em comprometo a penjar un parell d'articles de caire més lúdic i divertit per qui com jo no desconecteu encara del poble o per aquells que ja heu tornat de vacances!

ACTE JSC VILADECAVALLS

Tenim entre 14 i 30 anys, la societat ens ha catalogat històricament com el futur de les nacions, però en realitat som el present. Som la generació més preparada, amb millor educació i estudis i hem crescut juntament amb la revolució tecnològica, però alhora som els mes afectats per l’atur i sovint sortim a les notícies perquè hi ha una minoria que practica el mal anomenat “botellón” o per culpa de 4 incívics ( als quals se’ls ha posat l’etiqueta d’antisistema) que cremen contenidors a les manifestacions.

Es curiós que tenint totes les eines a la mà per millorar la societat on vivim, els “adults madurs” ens mirin de reüll, amb gelosia i amb por. Tota la vida hem escoltat frases com: “jo a la teva edat...”, “ quan tinguis fills...”, o “ abans si que...”. Ens ho diuen a nosaltres com a crítica i no es donen conta que la crítica se l’estan fent a ells mateixos. Els “adults madurs”, es a dir els nostres pares, els nostres jefes, els nostres dirigents, són qui ha deixat de lluitar per allò que van creure una vegada. Els mateixos que no ens donen oportunitats són aquells que ens han portat a la crisis més salvatge dels últims 70 anys.

Les polítiques de joventut han anat encarades a la disminució de riscos. Disminució de riscos vers el sexe, disminució de riscos vers les drogues i l’alcohol,etc. Aquestes polítiques, encara que són necessàries, no són el que el jovent necessita. Les necessitats juvenils d’avui en dia passen per millor formació, fòrums de debats, especialització laboral en I+D, en noves tecnologies i en recursos socials, millor ensenyament i potenciació d’idiomes, en millor qualitat en la pràctica de l’esport ( i no ens referim només a pavellons o camps de gespa), sinó també en entrenadors qualificats, revisions mèdiques constants i beques adients per professionalitzar a aquells que tenen un grau de potencial elevat, i en una millor i més econòmica mobilitat, no només regional sinó internacional

Les JSC de Viladecavalls ens hem proposat invertit aquestes tendències, volem aportar el nostre granet de sorra a Viladecavalls perquè quan es parli de joves no només sigui amb els pisos de “preu protegit” ( en realitat es un negoci per sanejar comptes de l’Ajuntament) o de la Festa Major. Es per això que estem treballant per portar propostes al programa electoral del PSC i es per això que properament farem un seguit d’actuacions al municipi per tal d’apropar als i les joves de Viladecavalls a la política. La primera el proper divendres 2 de juliol a la tarda a la Plaça de la Vila

Si com nosaltres sou joves, teniu inquietuds i sou socialistes podeu formar part d’aquest projecte nou i il·lusionant. Jove, t’hi animes?

Manel Martínez

1er Secretari de les JSC

Manifest de la JSC Vallès Occidental per la conmemoració de la II República

Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui

14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola,

per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en

moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme

sacsegen la nostra societat.

I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una

llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la

nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir

els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

I és que va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan

s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de

l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront

la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat,

advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També,

s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots

els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni

civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué

la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a

través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés

dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots

els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam

puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració,

per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols

d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar

el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que

està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre

els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent

que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.

D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el

nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat

d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va

decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no

és altre que el d’una República Federal.

Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010