JSC a VIladecavalls

Disculpeu per no haver actualitzat el blog aquest mes encara, però he anat molt enfeinat amb treballs finals de la universitat.

Bé com sabeu, fa un dies us explicava que conjuntament amb l’agrupació del PSC de Viladecavalls i les JSC estàvem promovent alguna acció per salvar els pinets. La implicació de les joventuts socialistes, però va més enllà. Us explico:

M’he reunit amb ells un parell de cops i volem impulsar unes JSC a Viladecavalls. Personalment crec que el poble i els socialistes ho necessitem. Els joves som el futur del poble i es important que comencem a implicar-nos en la política municipal, cal anar renovant poc a poc als nostres responsables polítics, però per això s’ha de tenir una formació i les JSC més que una plataforma política es una escola.

Es per això que avui vull fer una crida a tots aquells joves socialistes del poble, a tots aquells que pensen que les polítiques de CIU+PVA són arcaiques i dictatorials, a tots aquells que tenen inquietuds i volen millorar Viladecavalls. Es important donar un pas endavant, ser valents i lluitar per millorar. Alguns com el Lluís Soler a ERC, el Carles Rodríguez a IC-V o jo mateix al PSC ja ho hem fet i no hem mort en el intent, al contrari, hem crescut com a persones i tenim un coneixement més ampli de com funcionen les coses, i per tant del que s’ha de fer per canviar-les. Aprofito per felicitar als dos regidors anomenats anteriorment per la seva gran tasca com a portaveus dels seus respectius grups en l’oposició, espero que d’aquí 3 anys puguem treballar plegats.

Bé que m’hen vaig del tema.... com deia, si algú tingués ganes i força per encetar una nova aventura i formar part de les futures JSC a Viladecavalls, pot posar-se en contacte amb mi a través de les direccions de correu:
nedludd@gmail.com o pinxobkt@hotmail.com. Moltes gràcies!.

Gràcies a tots/es

Ups! No se que ha pasat, però el meu blog s’ha tornat més internacional que mai. Potser ha estat per la notícia posada sobre el torneig internacional de Castelginest, on si clikeu en el google amb les paraules clau: futbol Castelginest, el que surt en primer lloc es el meu blog, però la realitat es que aquest dissabte vaig superar el meu record de visites en un sol dia: 73. I aquesta setmana han visitat el meu blog gent de França, Alemanya, Portugal, Brasil, Argentina, EEUU, Canadà, India, Egipte, Polònia, Indonèsia, Turquia, Bulgària, Grècia, Itàlia, Anglaterra, Suècia, Noruega, Aràbia Saudi i Espanya.

Escric aquest article només que per donar les gràcies a tots/es que el feu possible. A tothom que s’interessa pels meus pensaments, les meves reflexions, etc. Avui estic satisfet de la feina feta en aquest any que porto actualitzant el meu blog.

Si gràcies a els articles que vaig escrivint cada setmana la gent coneix una mica millor Viladecavalls, si gràcies a això la gent s’implica en la política municipal i si a demès gent del tot el món coneix una mica millor el català per entrar en aquest espai, hem dono per mes que satisfet. Gràcies a tots/es.

PD: Espero que tots aquells que llegiu el blog deixeu de tant en tant un comentari....

Salvem els pinets

El dijous vaig assistir al plé ordinari d’aquest mes. La veritat es que no puc escriure gaire coses de com va anar perquè per variar vaig acabar marxant avorrit i emprenyat. No entenc que l’il·lustríssim continuí amb la seva decisió de convocar els plens cada dos mesos. Això el que provoca es anul·lar el debat ja que en tres hores es casi impossible debatir 20 punts o més de l’ordre del dia, les diferents propostes dels grups de l’oposició i el torn de precs i preguntes. La mostra està en que aquest darrer es va haver d’ajornar a la setmana vinent per tal de concluir-lo.
Potser això es el que vol l’actual equip de govern, ja que gràcies a la seva majoria no escolta als grups de l’oposició, no fa cas de les recomanacions i aprova tots els seus projectes tal com si fóssim en altres temps. El que acaba provocant aquesta manera de fer política es l’allunyament del poble vers la classe política i l’abstenció en les eleccions municipals, però es clar vivim en un sistema municipal autoritari i dictatorial.
Tot i així si que m’agradaria fer dues consideracions ràpides; la primera es que en l’hora i escaix que vaig aguantar només vaig escoltar aprovar propostes relacionades amb el totxo i la construcció i va ser especialment escandalosa la de la re-ubicació de les famílies de la Tendera afectades per el 4cinturó. Com sempre, l’equip de govern no ha fet cap estudi al respecte, no ha parlat amb les famílies ( les persones no l’interessen) i dona una llicència per construir 200 habitatges a Can Tries Vell per tal d’obligar al constructor a fer 20 de protecció oficial. Amb la crisis que vivim actualment i “l’èxit” que ha tingut la urbanització fantasma que hi ha darrere de l’església, encara no se com s’atreveixen a seguir edificant sense mesura i control.

Per acabar, vull destacar el que feia dies que es remorejava i ahir es va acabar confirmant amb els vots de CIU-PVA, l’abstenció de IC-V i els únics vots en contra de PSC-ERC... la desaparició dels Pinets per la construcció d’una nova llar d’infants. Com sabeu aquest es un tema que em mobilitza molt i amb el que conjuntament amb les JSC i el PSC de Viladecavalls ja em començat a treballar per tal de poder aturar aquest disbarat. Aviat escoltareu notícies sobre això i espero que participeu amb la recollida de firmes que volem fer. SALVEM ELS PINETS!!!!!

PD: Al lateral hi ha penjada una enquesta, vaig que no te gaire èxit, però tot i així teniu una setmana més per participar-hi... si voleu es clar.

Torneig internacional de Castelginest

Avui torna la normalitat després de 10 dies mal contats de vacances de Setmana Santa. Uns dies que serveixen per tornar a tenir les piles carregades, sense estrès post-vacacional ( no ha donat temps) a la feina, estudis, afers personals, etc.
A mi m’han anat especialment bé, per posar en ordre alguns problemes personals que em ballen pel cap i que al lector d’aquest blog no crec que li interessin, a no ser que sigui amic meu i en aquest cas ja sap o ja sabrà els darrers aconteixements de la meva vida.
A més a més, he fet un petit viatge a França amb l’Escola de Futbol de Viladecavalls on he pogut desconnectar i disfrutar, compartint les il·lusions de tots aquells petits jugadors que van gaudir del torneig internacional de Castelginest ( uns 140 aproximadament). Feia casi 15 anys que el Viladecavalls no anava a aquest torneig i la veritat que crec que ha pagat la pena anar-hi. El fred, la pluja i la neu no han estat motius suficients per veure bon futbol i portar el nom d’un poble a fora inclús de les nostres fronteres. Quina llàstima que el que aconsegueixen uns amb l’esport o altres amb el teatre, el nostre equip de govern s’encarregui de destruir amb tanta facilitat tancant escoles taller i sortint a tots els mitjans de comunicació fent-nos avergonyir de ser Viladecavallencs.
En el pla més purament esportiu només mencionar que el bon joc, el bon comportament i els bons resultats de tots els equips de l’Escola de Futbol de Viladecavalls, es van traduir en un tercer lloc de l’equip Cadet. Els altres també van aconseguir bons resultats amb equips tant coneguts com el Toulusse, el Saint Ettienne, o el Karlsrue i van obtenir diferents posicions el la taula de classificació del torneig, però sens dubte el tercer lloc aconseguit pel cadet va ser un èxit de tot un club sencer, un club unit que no va deixar de animar en tots els partits.
Així dons, en aquestes línees només em queda felicitar a la directiva del club i a tots els jugadors per donar-me la oportunitat de compartir amb ells uns dies tant divertits i emocionants amb ells. Felicitats E.F Viladecavalls per la feina feta!!!!.

Per cert, al lateral hi ha penjada una enquesta, queden pocs dies per votar.... us animeu?

4 anys d'optimisme

En el moment d’escriure aquest article i amb un 95% escrutat, puc dir que el PSC-PSOE ha guanyat les eleccions generals al Congrés dels Diputats.
Finalment s’ha complert l’expectativa més optimista que donava un avantatge al socialistes de entre 3 i 4 punts de diferència i de 16 diputats vers el PP.
Vull agrair des d’aquí a tothom qui ha anat a votar, fent cas omís del xantatge d’ETA i d’alguns sectors del PP que no animaven a això aquests darrers dies. A Viladecavalls hem guanyat a totes les meses electorals, amb un aventatge solvent i amb una participació que segons els meus càlculs deu estar entre un 70 i un 77%.
Es per això que crec que ha de ser un dia feliç per tots aquells que creiem en un país federal i d’esquerres, independentment de si el color polític es el del PSC-PSOE, el de ICV-EU o ERC. Es veritat que aquests dos últims han perdut en diputats ( sembla que perdrà 5 ERC i es possible que ICV en perdi un, a més dels 2 que pedreria IU), però tenint en compte la bipolarització de la campanya i el augment del PP, es una bona notícia que l’esquerra governi 4 anys més a l’Estat Espanyol.
M’agradaria donar el meu suport als companys de ICV i ERC de Viladecavalls i molts ànims, ja que si bé han perdut aquests escons, es cert que hem anat de la mà en el senat i hem guanyat sense pal·liatius. Una bona lliçó als convergents que creuen que el tripartit no funciona....
Per acabar, i per que el lector pugui fer una bona rialla al llegir l’article, explicaré una anècdota que m’ha succeït aquest vespre 5 minuts abans de començar el recompte:
He volgut sortir dels baixos de la biblioteca per fumar un cigarret i m’ha agafat del braç d’il·lustríssim i en un to molt paternalista m’ha demanat que no escrigui articles en contra de la “pobre Esperança” i que si haig d’atacar a algú ho faci vers a ell.
Ho sento Sebastià, continuo pensant el mateix, crec sincerament que el càrrec li ve gros a alguns dels regidors i regidores que hi ha actualment a l’ajuntament ( inclos vostè). Per ser regidor no hi ha prou amb ser bona persona i per si hi ha algun dubte, l’Esperança ho és i massa. Per ser regidor cal estar preparat, saber que li pregunten i tenir molt clares les respostes ja que de les seves decisions depenem tots els ciutadans de Viladecavalls. També hi ha la possibilitat de que vostè sigui el responsable, però això voldria dir que monopolitza dictatorialment les altres regidories que no li pertoquen i tot i que vostè es l’alcalde i es lògic que supervisi totes les decisions que es prenen a nivell municipal, es suposa que els seus companys de Govern estan capacitats per prendre decisions i assumir els seus errors.

Per aplicar la llei de la dependència, haurem de tenir Esperança

Dimecres passat va sortir al Diari de Terrassa un article sobre la llei de la dependència i les dificultats que tenen els petits ajuntaments de la comarca del Vallès Occidental per dur-la a terme. En aquest, la regidora de Viladecavalls Esperança Peralta, deia que aquesta es una llei que arriba massa d’hora i per la qual no estaven preparats. Al final de l’article, afegia que estan saturats i que inclús s’estan plantejant dedicar una setmana sencera només a aquest cas, per tal d’agilitzar els processos.
La veritat, que em vaig quedar perplex, indignat i com veieu he trigat uns dies en reaccionar. El primer que vull destacar de l’article es que en cap cas es menciona la tasca que realitzem els terapeutes ocupacionals dins de la implementació d’aquesta llei i tenint en compte que som els professionals que treballem amb la població beneficiada per aquesta llei, em sembla com a mínim sorprenent ( potser es que ni el periodista ni la regidora coneixen la nostra professió...).
El que si trobo indignant es que a Viladecavalls es trobin desbordats per 28 casos i que no es tinguin recursos ni econòmics ni humans per aplicar la llei. Potser es que com 28 persones no son ni molt menys el 5% de la població ( raó per la que si fem dos camps de gespa artificials), i com tampoc es una qüestió rentable ( raó per la qual es tanca la Escola Taller), s’hagi optat per no fer res.
Pitjor encara es l’afirmació de la regidora, dient que la llei arriba massa d’hora. No entenc com aquesta senyora pot dir que, una llei que pretén facilitar la vida d’aquells més necessitats alhora de desenvolupar amb normalitat les seves activitats de la vida diària, arriba massa d’hora. Quina barra! La propera vegada que pretengui dir una barbaritat com aquesta, li aconsello que al menys s’informi. S’informi de les necessitats dels afectats, de com han de modificar la seva vida els cuidadors o del cost afegit que tenen aquestes persones per viure en una societat que fins ara no havia contat amb ells.
Per acabar, només vull dir una reflexió en veu alta i políticament incorrecte per la falta de fonaments que tinc al dir-la, però... com m’estranya que en tots aquests mesos de legislatura no s’hagi dit res al respecte i ara que li pregunta un periodista, digui que la seva regidoria s’estigui plantejant dedicar-li una setmana sencera a aquest tema!... A més a més tenint en compte que demà torna a ser dimecres, suposo que ja ho deu tenir solucionat, no senyora Peralta? En cas de no ser així, li prego sincerament que ho faci, si aquest problema es pot solucionar en una setmana, no esperi a exaudir la legislatura. 28 Afectats li agrairan.

De quina llibertat parla el senyor Rajoy?

Ahir a la nit vaig estar veient “La nit al dia” de la Mònica Terribas a TV3.Casualitat o no, el destí va fer que coincidís el moment en que jo feia zapping amb més ganes d’anar a dormir que de cap altre cosa, la Mònica estigués entrevistant al senyor Mariano Rajoy. No em vaig poder resistir i em vaig quedar a veure, escandalitzat el final de l’entrevista. En aquesta Mariano Rajoy insistia en que la llei que vol implementar, en la qual els pares poden matricular als seus fills a l’escola depenent del idioma que decideixin per els seus fills, no es cap altre cosa que un signe de llibertat. Una llibertat que va defensar i repetir en innumerables ocasions i en que en un moment de l’entrevista va matissar: “ jo defenso una llibertat per a tot, sobretot econòmica” i en un altre moment va dir que la gestió de l’aeroport no hauria de ser ni del Govern Espanyol ni de la Generalitat, si no privada.
A tot això m’agradaria donar el meu punt de vista en aquest article.
En primer lloc, crec que separar als nens en aules depenent de les preferències lingüístiques dels pares no es un acte de llibertat si no de separatisme. Ell i el seu partit que s’han afartat de dir que Espanya es trenca i han carregat més que mai contra “ los separatistas”, queden ara en evidència volent separar als nens, en un acte discriminatori. Per altre banda continuen menyspreant la tasca dels professors al no deixar que exerceixin el seu càrrec i la seva professió amb total llibertat ( o es que la llibertat només es per a uns?). Crec sincerament que el fracàs escolar que s’ha viscut en aquest país està directament relacionat amb els canvis constants de lleis d’educació que han fet uns i altres. Perquè no deixen que els professors facin una assemblea, referèndum o unes jornades en les que donin una sol·lusió d’una vegada per totes al sistema educatiu? Perquè si existeixen realitats diferents ( per exemple barri del Raval i Matadepera) totes les escoles han de seguir el mateix model? Com es possible que els professors no tinguin ni vot ni veu en com han de desenvolupar la seva feina? De veritat que no ho entenc!
Per altra banda m’agradaria constatar que el Partit Popular, disfressat de defensor de les desigualtats i la llibertat, es un partit de dretes totalment demagog en la seva política econòmica. Si alliberem totalment l’economia, el govern cada cop tindrà menys diners per invertir, un diners públics que repercuteixen en tothom i per a tothom per igual. Potser el lector creu que les promeses de fer baixar els impostos es una bona notícia, però aquests impostos són el motor social del país i els paguem segons la nostra renta per càpita. La trampa del PP està en augmentar els impostos indirectes, aquells que paguem cada cop que posem benzina al cotxe o anem a comprar al súper. Uns impostos que paga tothom per igual, tingui més o menys diners, uns impostos discriminatoris i injustos, els impostos del PP.