El passat 11 de Setembre l'Ana i jo vam gaudir del millor dia de la nostra vida, ara tot just fa quinze dies vam decidir unir les nostres vides per sempre. Des d'aquestes línies vull donar les gràcies a tots els que veu fer possible que el nostre casament fos tan bonic, divertit i inolvidable.
A la família que ens ha vist patir i lluitar durant tant anys, als amics que ens heu ajudat en els mals moments i heu compartit amb nosaltres els bons, al Ristol per un sopar complert i una organització excel·lent, als fotògrafs que ens van posar dels nervis però que van fer la seva feina a la perfecció... en definitiva a les 117 persones que ens van acompanyar en un dia tan especial i a totes aquelles que no per un motiu o un altre no vau poder venir.
Escric aquest post a poques hores d'anar-me de viatge de nuvis i amb la intenció de tornar el 6 d'Octubre amb forces renovades i nous objectius pel curs que comença. Se que no he tingut prou cura del blog aquests últims mesos, però com es de comprendre el nostre enllaç ha suposat dedicar temps i esforços.
Marxo demà al matí quan encara no s'ha inagurat el nou pavelló i a les portes d'una vaga general a nivell estatal. Com tothom en aquest país he sofert les conseqüències de la crisis i tot i ser socialista sovint no he entès algunes maniobres del Govern de Zapatero, però la vaga general em sembla desmesurada i sense sentit.
A les crítiques sobre la llei laboral us explicaré una petita història:

Conec una empresa de 13 treballadors que durant dos anys ha sofert perdues. Perdues que es van agravar quan una de les empreses que li donaven feina ho va deixar de fer. La situació era insostenible i només hi havia una solució: disminuir la plantilla per reduir gastos i mantenir el lloc de treball a la resta. La pega era que no hi havia diners per indemnitzar a tres treballadors amb 45 dies per any treballat ( suficient per continuar el negoci), així que si no hi havia alguna llei que preotegis aquest cas, els 13 haurien d'anar a l'atur i el patró perdería no només l'empresa, sinó també la seva vivenda ( amb la que havia hagut d'avalar el negoci a mitjans de la crisis). Amb la nova llei laboral aquesta empresa ha conseguit salvar 10 llocs de treball, a part de poder mantenir el negoci en peu. Es cert que 3 treballadors han cobrat 20 dies per any en lloc de 45, però tots han sortit guanyant.
Als retractors d'aquesta llei reflexioneu, perquè aquesta es la realitat d'un país en el que el motor son les petites i mitjanes empreses.
Als sindicats i a tots aquells que voleu fer vaga, el meu respecte. Només espero que qui vulgui anar a treballar ho pugui fer amb la mateixa llibertat del que vol manifestar-se.

Bé, es tard i encara tinc les maletes per fer. Ens veiem a la tornada!

Monòleg de Festa Major

Bona nit a tothom! Com va tot? El sopar bé? I el beure? Es clar el beure sempre va bé... es Festa Major. Encara que vigileu amb lo que bebeu, ara fa un parell d’anys el Cristian després de dos copes de mes em va dir: “ Tiu... em faré Mosso d’Escuadra...” i mireu-lo ara!

La veritat es que Festa Major mola!, encara que té defectes. Per exemple, sempre coincideix amb los “San Fermines”. Que mira si fa anys que coincideix i encara no l’hem canviat de dia. Es clar som de poble o sigui som burrus com ningú. Segurament estem esperant que la canviín ells. Clar que si, que la nostra es més chula, donçs si no volen que els hi fem competencia que la canviín. Vale que sí que la seva té braus.... i nosaltres cornuts que pasa! Que també els podem posar a pasejar pels carrers del poble i la gent es podía posar un mocador al coll i a donar-lis fuetades, però tampoc fa falta exagerar... que a Viladecavalls hi ha cornuts si, però amb orgull!. I es que les banyes són com les hemorroides... millor patir-les en silenci.

L’altre problema que li veig a la Festa Major es que em menteixen. Si, jo reconec que tinc un problema amb les hores, no sóc allò que li diuen puntual. Es que no entenc que té la gent amb les hores, ningú s’ha adonat que quan acaba una comença un altra totalment igual, amb els mateixos minuts i segons? Donçs això que us deia, que amb les hores em menteixen. Cada any el mateix. M’Envien a casa el programa de Festes i posa, per dir algo, divendres a les 22h sopar jove, t’hi esperem! Donçs no, ningú espera, jo arribo a les 22,15 i la gent ja está sopant.... que a més de mentir es de ser maleducats. Es que ningú us ha ensenyat que no es comença a sopar fins que hi sigui tothom a taula???

EL que si es chulo, pero chulo de veritat són els adorns dels carrers. Bueno, els de l’any passat eren una mica cutres, però en general molen molt. No heu vist els molinets? Són de colors i quan fa vent donen voltes, fan goig ! El que si es podia actualitzar són les estovalles que ens van donar per posar al balcó. Es que no se on tinc la meva, bé em sembla que la vaig utilitzar per netejar els mobles i després la vaig llençar no se...., però la culpa es de la meva novia, l’Ana que diu que ho guardo tot, que sembla que tingui síndrome de Diogenes. I jo ja li dic, no ho tiro perqué potser després em farà falta. Es clar ella em diu, però Manel si fa dos anys que no et poses aquesta camisa. Ja es que ja no es porta, però potser l’any vinent es torna a portar! No, es cert, m’agrada guardar les coses, els records, els llibres, tot menys l’estovalla de Festa Major.... i ara van i la demanen. Així que l’any que vé em faré una propia, una d’aquestes reciclades que s’ha posat de moda.

I es que la gent ho recilca tot. L’altre dia vaig anar a casa d’un amic i tenía un water al menjador. Res que li feia falta una cadira i com feia poc que havía canviat els sanitaris i li havia agafat molt de carinyo, donçs el va tapissar, li va posar uns coixins, el va pintar i fins i tot li va posar un parell d’altaveus per escoltar música. Total que jo crec que si suma el preu dels coixins, els altaveus, la pintura i la tela li sortia mes a compte comprar una cadira nova. Això si, t’hi cagues lo comode que era.

Lo tradicional de la Festa Major es el pregó. Normalment als pobles hi va gent famosa que com no saben que dir s’ho inventen, però com són famosos i están acostumats a inventar-se coses, donçs els hi surt bé. Per exemple, imagineu-vos que vé la Belen Esteban i diu algo així: “ Buenas noches a todos, es un placer estar aquí con vosotros (claro como te pagan..) en este pueblo tan bonito rodeado de montañas ( anda Belen que te lo has currao). Se que muchos de vosotros estabais esperando este momento para compartir unos dias de fiesta con vuestros vecinos y amigos ( mira eso si es verdad). Espero que el tiempo acompañe y os lo paseis de Puta Madreeeee..., ( oeeeeeeeeee)” i li queda super chulo sense dir res. Aquí, però preferim que el pregó el faci la gent del poble que al menys saben lo que diuen; per exemple l’any passat el van fer els correrdos de fons que porten 25 anys corrent i encara no s’han cansat, i aquest els del basquet, que ja que no tenen pavelló per jugar, al menys que facin el pregó

A Viladecavalls la Festa Major ha evolucionat molt. Abans els actes es feien a la Masia, després al Carrer Major i ara un altre cop a la Masia. Es que el poble es petit i no té gaires possibilitats. Però tot i així ha evolucionat. Abans hi havia allò que li deien la Revista, que no tenia pàgines, ni fotos, ni marujeo ni res; sinó mags i ties en pilotes, però no se perquè li deien la Revista.... i a la gent li agradava molt, sobretot als avis ( i a l’alcalde Felix Farré que una noia li va agafar el cap i se’l va posar entre les tetes). Ara veure gent despullada ja no es cap novetat i ja no fa tanta gràcia, però a l’empalmada algú de tant en tant es marca un striptis.

I es que l’empalmada de Viladecavalls, encara que també ha evolucionat es ja mítica. Per qui no sigui d’aquí, l’empalmada no te res a veure amb les ties en pilotes i l’estriptis d’abans, si no que es tracta de no dormir en tota la nit, però li diuen l’empalmada. La veritat, jo no se quina mania té la gent de posar noms a les coses que no tenen res a veure amb el que són realment. Que si l’empalmada, que si la Revista... Bueno lo que us deia, abans a l’empalmada hi havia la Festa de l’escuma i la butifarrada per finalitzar la festa, però mes d’un s’hi tirava de cap amb la borrachera i les butifarres es van deixar de fer per culpa de la pluja. Bé, ara es fa pero diferent. De butifarres hi ha cada any i l’escuma mes val que no us ho expliqui. Ara em poso serio....no de veritat, em poso molt serio. Aviam si d’una vegada per totes acabem una festa sense osties. El que si que trobo a faltar de l’empalmada es que obrin la piscina del Casal. Un cop el Joan Homs es va quedar dormit així... després d’haver begut molta aigua i se li va quedar un tattoo de la seva ma blanca al pit tot l’estiu.

El que si no pot falta a la Festa Major es l’orquesta. Tothom es vesteix de gala per anar a ballar amb l’orquesta. Abans venia el Santi Arisa que es veu que era molt bó, però després de tres anys seguits la gent es va cansar.... normal. Lo chulo de les orquestes es que es com un concert però de molts artistes a la vegada. Lo mateix toquen pasdobles que tangos, que la cançó de l’estiu ( bueno, la cançó de l’estiu actual i el de l’any passat, i l’altre, i l’altre...), però mola perquè tothom es sap les cançons. Ara el que no soporto de les orquestes es la gent que fa classes de ball de saló i practica per Festa Major. Lo primer que necessiten el seu espai i si balles pel seu cantó s’enfaden i et miren malament, lo segón es que si els mires... donçs si el primer ball el fan força bé, però es que després ho ballen tot igual i lo pitjor es que ho fan molt serios per no desconcentrar-se. Una cosa així: 1, 2, 3 , 4; 1, 2, 3 ,4. Joder que jo no necessito una escola de ball per aprendre a contar! A mi em venen ganes de dir-lis: deixeu-vos d’Osties i divertiu-vos cony, agafeu-vos el cul i rieu que no passa res!!!!

L’altre cosa mítica de Festa Major es el cercavila. Aquí al poble vam fer un cavall ( el trumbot), però pesa un colló i costa molt trobar gent que el vulgui treure a passejar. Que dic jo, el proper cop que facin un pony que es més petitet i ningú es donará compte. Ara que per burros els de Vacarisses que van fer una Vaca!....

I ja per acabar no pot faltar una Festa Major sense els Focs Artificials. Que aquí es veuen que els han proibit perqué tot i que es diuen artificials no ho son i cremen boscos i aquestes coses. Així que fem un correfoc i prou.

Després ja es poden incluir més coses al programa: que si la misa, que si el repic de campanes, el paintball, la Festa Infantil o el cercabirra i fins i tot un espai on jo pugui dir 4 tonteríes per fer-vos passar una bona estona. Espero haver-lo aconseguit. Bona nit, bona Festa Major i com diu la dita, feu l’amor i reprudui-vos.... perdò vulll dir, feu l’amor i no la guerra. Bona nit!

Tránsfuges i temes pendents

Com heu pogut llegir als diaris, la setmana pasada van declarar trànsfugues oficialment als dos regidors "no adscrits" expulsats del PSC. Fa un any i escaig que es va produir el pacte ( que finalment es va trencar després de la defunció d'en Sebastià Homs) i tot estar sotmesos a diversos atacs i calumnies, hem estat callats tot aquest temps.

Hem decidit parlar ara perqué creiem es quan s'ha de fer, un cop el procés s'ha acabat, principalment per 4 motius:

1) Per honor a la veritat. El temps i el dictàmen ens ha donat la raó

2) Per defensar els ideals que ens han portat fins aquí, els ideals socialistes. Es cert que no s’ha de ser militant del PSC per declarar-se socialista, es més ni tan sols s’ha de ser militant de cap altre partit o plataforma per defensar els ideals socialistes. Ser socialista es una manera de viure,fer i pensar que va més enllà de partits i dirigents, però també es cert que a hores d’ara som l’únic partit Socialista de Viladecavalls, no només per defensar les sigles del PSC, sinó també perqué som els únics que defensem aquestes idees, aquesta filosofia, aquesta manera de viure, fer i pensar

3) Per no confondre al electorat. La vida política del poble, tot i ser tant peculiar com és, no es seguida per tothom i donat que els dos regidors no adscrits, ara trànsfugues, s’han autoproclamat en algún plé municipal com “ Regidors de l’Agrupació Socialista”, creiem que es el moment de reivindicar-nos com a l’única Agrupació Socialista de Viladecavalls.

I finalment per tancar definitivament aquesta etapa, aquest procés. Sabem que aquesta declaració no quedará sense resposta per l’altra part implicada, de fet en Garcia Cano ja ha dit alguna bajanada de les seves al diari en lloc de dimitir que es el que hauria de fer, però per nosaltres aquest dictàmen es prou clar com per entrar un altre vegada en un xoc d’acusacions. Esperem que aquest tema quedi tancat definitivament i ens dediquem tots plegats a lluitar i treballar pel bé del municipi, que al menys a nosaltres, es l’únic que ens motiva per seguir amb aquest projecte difícil i complicat, però alhora engrescador i ilusionant.

Per un altra banda, aquest mes de Juliol hem pogut gaudir de la Festa Major de Viladecavalls. La veritat es que a mi personalment, tot i ser molt austera hem va agradar. Es va donar la oportunitat a diferent gent del poble d'expressar el seu art, ja fos cantant, fent humor o ballant i la vaig trobar molt imaginativa i participativa. També haig de dir que em va semblar patètic anular a última hora el " Cercabirra", no per estar d'acord amb aquest acte ( que no m'acaba de fer el pes), sinó perqué darrera d'aquest acte hi havia una associació implicada que va invertir diners, il·lusió, esforç i temps. Encara que pitjor va ser anular el paintball per part de l'empresa que muntava l'inflable alegant que feia massa vent.....En un dels dies més calurosos i tranquils de l'any!!!

Tot i així com he escoltat opinions referents a la Festa Major totalment diferents a la meva, us deixo penjada una enquesta perqué li poseu nota.

Acabo el post desitjant-vos unes bones vacances. Jo encara treballaré el més d'Agost, així que em comprometo a penjar un parell d'articles de caire més lúdic i divertit per qui com jo no desconecteu encara del poble o per aquells que ja heu tornat de vacances!

ACTE JSC VILADECAVALLS

Tenim entre 14 i 30 anys, la societat ens ha catalogat històricament com el futur de les nacions, però en realitat som el present. Som la generació més preparada, amb millor educació i estudis i hem crescut juntament amb la revolució tecnològica, però alhora som els mes afectats per l’atur i sovint sortim a les notícies perquè hi ha una minoria que practica el mal anomenat “botellón” o per culpa de 4 incívics ( als quals se’ls ha posat l’etiqueta d’antisistema) que cremen contenidors a les manifestacions.

Es curiós que tenint totes les eines a la mà per millorar la societat on vivim, els “adults madurs” ens mirin de reüll, amb gelosia i amb por. Tota la vida hem escoltat frases com: “jo a la teva edat...”, “ quan tinguis fills...”, o “ abans si que...”. Ens ho diuen a nosaltres com a crítica i no es donen conta que la crítica se l’estan fent a ells mateixos. Els “adults madurs”, es a dir els nostres pares, els nostres jefes, els nostres dirigents, són qui ha deixat de lluitar per allò que van creure una vegada. Els mateixos que no ens donen oportunitats són aquells que ens han portat a la crisis més salvatge dels últims 70 anys.

Les polítiques de joventut han anat encarades a la disminució de riscos. Disminució de riscos vers el sexe, disminució de riscos vers les drogues i l’alcohol,etc. Aquestes polítiques, encara que són necessàries, no són el que el jovent necessita. Les necessitats juvenils d’avui en dia passen per millor formació, fòrums de debats, especialització laboral en I+D, en noves tecnologies i en recursos socials, millor ensenyament i potenciació d’idiomes, en millor qualitat en la pràctica de l’esport ( i no ens referim només a pavellons o camps de gespa), sinó també en entrenadors qualificats, revisions mèdiques constants i beques adients per professionalitzar a aquells que tenen un grau de potencial elevat, i en una millor i més econòmica mobilitat, no només regional sinó internacional

Les JSC de Viladecavalls ens hem proposat invertit aquestes tendències, volem aportar el nostre granet de sorra a Viladecavalls perquè quan es parli de joves no només sigui amb els pisos de “preu protegit” ( en realitat es un negoci per sanejar comptes de l’Ajuntament) o de la Festa Major. Es per això que estem treballant per portar propostes al programa electoral del PSC i es per això que properament farem un seguit d’actuacions al municipi per tal d’apropar als i les joves de Viladecavalls a la política. La primera el proper divendres 2 de juliol a la tarda a la Plaça de la Vila

Si com nosaltres sou joves, teniu inquietuds i sou socialistes podeu formar part d’aquest projecte nou i il·lusionant. Jove, t’hi animes?

Manel Martínez

1er Secretari de les JSC

Manifest de la JSC Vallès Occidental per la conmemoració de la II República

Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui

14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola,

per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en

moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme

sacsegen la nostra societat.

I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una

llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la

nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir

els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

I és que va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan

s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de

l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront

la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat,

advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També,

s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots

els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni

civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué

la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a

través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés

dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots

els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam

puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració,

per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols

d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar

el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que

està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre

els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent

que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.

D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el

nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat

d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va

decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no

és altre que el d’una República Federal.

Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010

Festa de la Rosa a Viladecavalls

Aquest diumenge la Federació del PSC del Vallès Oest celebra a Viladecavalls la ja tradicional Festa de la Rosa. Aquesta es una trobada on els i les socialistes pasem una bona estona mentre reivindiquem els nostres ideals. Una jornada on dirigents, militants i simpatitzants ens ajuntem plegats per fer allò que els grecs van anoemenar política i que guarda el significat que jo continuo entenent per " fer política".

Fer política no es més que parlar els uns amb els altres, escoltar quines són les preocupacions que hom té en la societat, en la seva manera de viure, en com està organitzada la "polis" i quins canvis es poden fer per millorar.

FEr política no es una demostració de poder, o un mecanisme per fer-se ric a costa dels demés, o un lloc on sentir-se realitzat o important, ni un concurs de popularitat, ni una guerra psicològica entre dirigents i ni molt menys és fer una subasta de promeses per guanyar una cadira. No, definitivament no és això encara que alguns així ho vulguin.

Fer política es senzillament tenir un projecte d'organització entre les persones, escoltar-les, arribar a punts en comú i escollir les persones ideals per dur-los a terme. D'això es del que es tracta i així ho fem els socialistes de Viladecavalls.

Si ens vols escoltar, si vols conèixer als dirigents del partit, parlar i passar una bona estona amb un ambient agradable i un bon dinar de germanor, thi esperem!!!

Per assistir a l'acte et pots posar en contacte amb qualsevol persona de l'agrupació o trucar al telèfon de la Federació que hi ha al targetò.

Salut, socialisme i República!

Comentari sobre el darrer post

A continuació us deixo un comentari que m'ha enviat el meu amic i company Pedro. Me l'ha fet arribar per meil ja que degut a la seva extensió el servidor no li deixava publicar. Per altra banda, crec que es lo suficient interessant per penjar-lo com un article mes:


Hola Manel,Me tomo la descarada confianza de escribir en tu blog por la amistad que te tengo y por la desfachatez de poder escribir sobre un texto ya escrito, espero aportar mi opnión a este hilo de la conversación.
Pienso igual que tu... la situación es critica, pero piensa que la situación hace un año ya era critica y los problemas pueden ir a mas, de echo así a sido en Viladecavalls, así fue en la Alemania nazi en la Italia de Mussolini y Berlusconi o en Chile con la traición de Pinochet a Allende que costo miles de muertos y una larga dictadura.
Salvando la distancia la comparación aunque extrema es para confirmar, que las cosas siempre pueden ir a peor, si aquellos que son agredidos se acojonan, no se movilizan o no protestan en este caso los vecinos de Viladecavalls. La situación ira a peor sin la menor vergüenza por parte de nuestra clase política local porque así lo han demostrado.
Si la deuda de un millón de euros aproximadamente es debido a otorgación de obras sin licitaciones eso tiene un nombre que la fiscalía correspondiente tendrá que ponérselo, estafa, prevaricación, corrupción etc., no me toca a mi poner el adjetivo, Si la deuda esta dentro de la legalidad tiene otro nombre pero con diferente resultado ( aquí fiscalía no entra) malos, pésimos, incultos gestores de los bienes de todo un pueblo , me da igual que lleven 15 años como si llevan 3 meses el resultado será subir los impuestos o bajar los servicios( los pocos que van quedando )¡¡¡ pero los sueldos del equipo de gobierno ya esta subido por si acaso!!! eso es trabajar sin vergüenzas y sin complejos… con un par.
La concentración de protesta del club de básquet Viladecavalls antes y durante el ultimo pleno celebrado, esta mas que justificada si es que hay que justificar algo delante de este equipo de gobierno impresentable y paupérrimo.
Se puede decir y afirmar que el club de básquet a sobrevivido por el tesón de los padres y la ilusión innata de los chavales y chavalas de Viladecavalls y a pesar de nuestros políticos que mientras ellos trabajan con una temperatura exageradamente alta, rallando la ilegalidad, nuestros chavales tienen que entrenar a básquet a temperaturas extremadamente bajas sin agua para ducharse y sin medios para poder jugar en mínimas condiciones y así durante 5 largos años. Los jóvenes de Vila practican deporte a pesar de CIU. Y SUS ACÓLITOS.
Desde otro punto de vista este destrozo (la situación económica de Vila )no lo a podido hacer una sola persona es imposible técnicamente aunque ahora es lo mas facil y desde un punto de vista legal , ficalia dirá o tendrá que decir si los imputados son dos tres , nueve o veinte personas a mi me da igual el numero y el color político.
Desde la ética todos somos culpables por callar y aceptar los desmanes los lujos ibéricos la arrogancia pijoterista,y como decía al principio todavía todo puede ir a peor , un juez nunca dirá que jugar a deporte en condiciones duras es un delito y que no poderse duchar con agua caliente después del partido tampoco es delito aunque el equipo visitante venga de poblaciones lejanas a no ser que un hijo o nieto de estos fiscales les toque visitar Viladecavalls algún día como equipo rival, me queda la duda si el pequeño pueblo de Viladecavalls pasaría a formar parte de su agenda laboral.
Los vecinos también tenemos algo que decir exigir mas, no conformarnos y no mezclar el miedo instalado en nuestras relaciones respecto a nuestros políticos. Excepto un tal Manel hijo de un buen hombre (según las crónicas anónimas) y un vecino en el pleno, una concentración de la C.B. Viladecavalls de chavales y padres que el otro día dijeron basta, basta de tanto engaño y mentira de nuestros politicos locales, salvo honrosas excepciones ICV, ERC. En el próximo pleno del excelentísimo Ajuntament de Viladecavalls tendriamos que asistir cien, doscientas, trescientas… personas, todos hasta llenar el pleno y la plaza de la Vila hasta que alguien se den cuenta que este pueblo no es solo de un puñado de vividores. Que aquí vivimos 7000 personas libres y con dignidad porque se trata de eso amigo Manel, se trata de eso ¡¡¡la libertad y la dignidad!!!
Salud