BONES FESTES

Ara fa gairebé un més que no actualitzava el blog. La veritat es que ha estat un més intens en la meva vida però sense gaires novetats polítiques. Tot i així intentaré fer un petit resum:

El 29 de Novembre es va realitzar al Palau Sant Jordi el 30 aniversari de les JSC. L'acte va reunir a un miler de persones, entre ells a l'honorable president Josep Montilla al que vaig tenir el plaer de conèixer en persona.

El 19 de Desembre es va produir el ja tradicional sopar de Nadal de la família socialista de Viladecavalls al Casal Familiar. Érem unes 20 persones i es va poder constatar la bona salut que gaudeix la nostra agrupació a Viladecavalls.

El 22 de Desembre, desprès d'un parell de mesos sense cap notícia, va aparèixer una altra notícia de Noti-Vila!

Dimarts 23 de Desembre, un nou ple extraordinari a l'Ajuntament de Viladecavalls. Per motius personals no vaig poder assistir i no puc fer cap valoració ( bé, si una. Com es possible que apareguin notícies sobre el ple al blog del tarumbaire just al acabar o abans de que acabi? Ho enviaran amb una PDA? algú ha vist a un treballador de l'ajuntament amb una al ple? Jo si...)

Només vull acabar dient que les JSC de Viladecavalls ja estem treballant amb una nova proposta per el proper plenari municipal. Serà una proposta que en cas de ser acceptada beneficiarà a tot el municipi i alhora fomentarà el reciclatge.

ESPERO QUE ACABEU L'ANY DE LA MILLOR MANERA POSSIBLE I QUE EL PITJOR MOMENT DEL 2009 SIGUI IGUAL AL MILLOR DEL 2008. BONES FESTES I BON ANY A TOTHOM!!!!!!

Per cert, ja hi ha penjada l'enquesta per valorar a la regidora Esperança Peralta

La nova piscina munipal

Fa 10 dies una veïna del poble feia 16 anys. Suposo que en un poble de 7000 habitants casi cada dia hi ha algú que fa anys, però en aquest cas des de les JSC li volíem regalar quelcom especial. El seu nom Sarai Gascón; el regal un homenatge especial, anomenar la nova piscina municipal: Piscina Municipal Sarai Gascón.
Els motius son clars, una nedadora de renom que dona prestigi al nostre poble es la millor candidata per tenir aquest honor. Però es que a demés Sarai Gascón es un exemple de sacrifici, tenacitat i treball; la nostra veïna pateix una amputació en el seu avantbraç esquerre amb lo que encara diu més a favor en nom seu.
Així doncs li vam portar la nostra inquietud al partit socialista de Viladecavalls on va agradar molt la idea. En Quico es va posar a treballar en la proposta per tal de portar-la al ple, jo em vaig reunir amb en Lluís Soler i amb el Carles Rodríguez i més tard vam rebre el vist i plau de la família Gascón, del Club Natació Terrassa, de la Federació d’Esports amb Discapacitat Física i inclús del CPE ( Comitè Paralímpic Espanyol). De fet, tant el Lluís com el Carles, van dir-me que no veien amb mals ulls la proposta i que l’aprovarien sempre i quant la Sarai estigués d’acord i la resta del seu grup ho recolzés.
Ahir dijous, però el fred sembla que va congelar las idees a més d’un. ERC i IC-V es van abstenir perquè segons ells, la piscina es de tots i totes i per lo tant no ha de portar el nom de ningú. Suposo que també es de tots i totes la plaça Coronel Busquets o també la plaça Jordi Torras. Que ningú em mal interpreti, jo estic encantat de que aquesta última porti el nom del Jordi, una persona exemplar que es va desviure pels nens i nenes del poble ( entre ells jo) i que va morir d’una terrible i inesperada malaltia. Només ho poso com a exemple de que no passa absolutament res per fer aquest homenatge, tothom ho entén i les famílies estan encantades.
La PVA va votar en contra pel mateix motiu i la bomba aniria en la resposta del grup de CiU encapçalada per qui diuen que es un il·lustríssim alcalde ( jo ho dubto). En Sebastià va dir que votarien en contra ja que era massa d’hora per fer-ho i que abans s’hauria de veure quina projecció tenia aquesta nedadora.
Increïble. Que ha de fer algú perquè se li reconeixin els seus èxits? Segons l’Alcalde del municipi no hi ha prou amb ser campiona del món en 100 metres braça, medalla de bronze en 200 metres estils ( campionats del mon), recordwoman europea en aquestes dues modalitats i medallista de plata paralímpica. S’ha de veure cap a on va el seu futur i si arriba a ser una nedadora de renom.
Ho sento, em vaig indignar. Vaig sortir emprenyadíssim del ple perquè estic fart de les actituds prepotents del mestre seminarista. També decebut per la actitud dels companys de ERC i IC-V que primer diuen una cosa i després un altre i finalment per les raons que es van donar a la comissió informativa i que ningú es va atrevir a dir ahir.
La part positiva però, es que les JSC ja comencen a treballar pel municipi no només amb queixes de tot allò que va malament ( que per desgràcia a Viladecavalls son moltes coses) sinó que també fent propostes coherents i beneficioses pel poble, encara que alguns no vulguin o no els interessi veure-ho.

13 Roses

Hi ha moltes maneres de passar un cap de setmana i encara que hem falta molt per viure creia que els havia viscut tots. Com casi sempre m’equivocava, perquè feia molt temps que no vivia un cap de setmana intens, productiu, enriquidor i divertit com aquest.
Vaig participar a l’escola de formació de les JSC ( Vallès Occidental) a Rubí. Es va llogar una casa de colònies i es van programar diferents actes i conferències. La veritat es que vaig notar que estava aprenent en tot moment, ja no només pels ponents de prestigi o per l’estil i la classe del Primer Secretari de les JSC al Vallès, en Marc Mellado, sinó que també per la visió dels meus companys, els seus dubtes que eren alhora raonaments i la seva manera de veure les coses. Sense dubte, però, el gran aprenentatge va ser el de convivència amb tots aquests companys i companyes que potser algun dia tindran un càrrec de prestigi al nostre país... qualitat no els falta.
Haig de dir que em vaig sentir recolzat i estimat en tot moment pel Secretari d’Organització a les JSC-Viladecavalls, en Josep Rubio o el Pepu com li dic jo carinyosament. Espero que ell es sentís igual d’acompanyat per part meva.
Com veieu d’aquest cap de setmana me’n porto molts records i molts aprenentatges, però sobretot molta gent al meu cor. La llista es interminable: La Sonia, el Pepu, el Marc, la Mónica, el Pau, el Luís, la Jorgina, el Guti ( tió eres un campeón! Gora Euskady!)... a tots ells, a totes elles, a tothom a qui no he nombrat, moltes gràcies!
Per cert ja podeu votar la tasca realitzada pel José Valero. Regidor d’esports ( CiU)

Salut, socialisme i república!!

Assamblea municipal del PSC

Aquest dimarts es va celebrar al Centre Cívic Paco Cano, l’assemblea per la renovació de càrrecs al PSC-Viladecavalls.
Es va presentar una única llista que va ser aprovada casi per unanimitat amb la que l’agrupació local s’enforteix davant de crítiques anònimes que volien sembrar el dubte entre els votants socialistes de Viladecavalls.
Primer es va aprovar l’informe de gestió, desprès la nova executiva i els representants al congres. Finalment l’acte va acabar amb dos petits parlaments, un del 1er Secretari de l’Agrupació ( Francisco Garcia Cano) i un altre de Josep Ballart ( secretari d’organització de la federació Vallès Oest). Només ressaltar que la nova executiva de l’agrupació municipal es va comprometre per veu del seu 1er secretari a realitzar un pla d’acció en un termini màxim de 2 mesos i que serà vàlid per tot l’any 2009.

Així la nova executiva del PSC Viladecavalls es aquesta:

Francisco Garcia Cano: 1er Secretari
Manuel Martínez Moreno: President
Antonio Rodríguez Viñuela.: Sots-primer secratari
Maite Rosario Molina: Secretaria d’organització
Jose Fresno Chamarro: Secretari de Política Municipal
Concepcion Martínez Carrero: Solidaritat i secretaria de Noves Realitats Socials
Angela Gonzalez Garcia: Vocal
Manel Martínez Martí: 1er Secretari de les JSC

Yes, we can!

Fa molt temps que EEUU ens ha intentat envair. Primer ho va fer amb el Pla Marshall, però finalment la població de l’època només el va veure passar.
Més tard, amb la derrota del franquisme, van venir els Mc Donald’s, els Burguer Kings, els Levi’s Strauss... i als anys 90 la NBA amb el Michael Jordan, Hollywood, Sensación de Vivir, etc. Finalment en la dècada actual tot l’imperi estadounidens ha caigut en la nostra societat causat per la globalització econòmica i per les poques llums del senyor Aznar que va firmar un estúpid pacte a les illes Azores.
Molta gent pensava que si els EEUU estaven tan de moda i eren el referent mundial en tots els aspectes, tot això no podia fer cap mal. Altres com jo sempre hem estat en contra de les imposicions americanes ja que creiem que no deixava créixer la nostra pròpia cultura i eren justament aquestes imposicions les culpables de la majoria dels nostres mals ( no només econòmics, també de salut: estrès, obesitat, etc). Tinguéssim raó o no, tot el Món occidental s’ha vist implicat per la crisis financera que veiem cada dia a les notícies. Una crisis, que segons diuen els experts encara es continuarà durant casi tot l’any vinent.
Jo per variar estic en contra d’aquesta teoria catastrofista. Jo personalment crec que ara si hi ha un canvi positiu a la societat. Un canvi que ve des dels EUA i que ara si hem de mirar més que mai cap a aquell model social i polític que sembla que acaba de néixer al país de les oportunitats. ( De model cultural ens quedem amb el nostre que es mes maco i l’hem de conservar).
Aquest canvi està liderat per una persona en concret... el nou President Obama.
Qui hem coneix sap que no tinc més idea d’economia que la de casa meva, però també que he defensat sempre que la crisis s’acabaria al febrer. A finals de gener Barack Obama serà el nou President a tots els efectes. Espero que continuí amb la filosofia d’igualtat de Luther King i amb l’econòmica de Kennedy. EUA ara si, ja definitivament mou el món. Si Obama aconsegueix posar la seva pròpia emprenta a la feina ja començada pels anteriors personatges esmentats i la resta de països el recolzen podrem dir : SI, nosaltres podem!

Per vosaltres

Hola a tots/es!

Sembla ser que aquesta setmana hi ha hagut una mica de rebombori en els blogs amb informacions, calumnies, dubtes, etc.
En el meu anterior blog deixava un espai cada mes perquè tothom pogués opinar lliurement del que volgués i fes totes les preguntes que tingués...Avui ho torno a obrir.
Evidentment els insults i les injuries al meu blog no seran publicades.

Salut!.

P.D: hi ha penjada l'enquesta per valorar la tasca realitzada per la Regina Parellada, regidora de cultura.

3 Noticies

El cap de setmana passat al Diari de Terrassa hi havia tres noticies relacionades amb Viladecavalls... tres!

La primera i la que ocupava mes espai a forma de propaganda política era la relacionada amb el nou pavelló municipal. La veritat es que m’agrada molt el projecte, un pavelló bonic i adequat a les necessitats lúdiques i esportives del nostre poble. No tot ha de ser dolent, un altra manera es com es gestioni....

La segona, no se ni com qualificar-la. Com sabeu han tornat a acomiadar a la Cesca Berenguer amb excuses que no convencen a ningú, amb mentides que no es creuen ni ells. Simplement lamentable. Em fa vergonya pensar que al poble on he viscut tota la meva vida s’hi practiqui l’assetjament laboral a l’Ajuntament.
Altres vegades m’he crispat perquè al cap i a la fi aquests acomiadaments il·legals es paguen amb els impostos de tots els vilatans, amb els diners de les nostres butxaques. Però aquest cop la decepció, la frustració i la impotència que sento per tal injustícia passa per davant de motius econòmics. Diuen que no facis mai el que no t’agradaria que et fessin a tu. Ara espero que algun cop els hi passi als nostres governants.
Que es conegui Viladecavalls per un assassinat d’ETA, pel 4rt Cinturó, per l’especulació o per moobing laboral a la Casa de la Vila es decepcionant. Alguns intentem fer ressò del nostre poble portant obres de teatre arreu de Catalunya, jugant a futbol o a basket amb la samarreta del Vila, nedant als jocs Paralímpics, participant en la prova de ciclisme en ruta a les Olimpiades o intentant batir el record Guinnes de participació en mots encreuats.... i altres despedint il·legalment a una treballadora.... que s’ho facin mirar!!!

La darrera simplement em mosqueja. Soc membre d’una comissió anomenada Bastim el Teatre i portem uns mesos treballant per aconseguir un teatre decent per Viladecavalls. Desprès de mantenir una entrevista amb l’alcalde que ens va costar molt d’aconseguir, li varem poder transmitir les nostres idees, el nostre projecte. Semblava que hi estava d’acord...., però segons comenta el diari, tota la feina feta pot quedar en no res i cobrir l’amfiteatre amb un anexe del poliesportiu. Una solució que no soluciona. Un gest cap a la galeria, però que no reuniria els requisits necessaris per fer teatre amb condicions.
Si us plau Sebastià, si us plau Vega, si us plau Regina, feu-nos cas... deixeu que els qui ens dediquem al teatre puguem participar en el disseny del nou teatre. Som nosaltres qui sabem com funciona i quines son les necessitats

P.D: queda poc temps per valorar en l’enquesta la feina del Francisco Vega...

JSC- VILADECAVALLS (2a part)

Aqui teniu el meu parlament aproximat del dissabte passat:

Hola bona tarda, en primer lloc m’agradaria donar les gracies a les JSc del Vallès Oest per tot el suport que ens han donat per fer aquest pas cap endavant. Especialment a la Sonia i al Xavi. També al Pere Navarro i al Quico per donar-nos suport en aquest dia tan especial.

En els temps que corren a vegades es mes fàcil quedar-se a casa i criticar des de el sofà o simplement veure les coses venir i esperar que canviïn. A nosaltres que estimem el poble, això es fa molt difícil. El govern de CiU+Pva esta portant unes polítiques autoritàries, basades en l’especulació i amb una aposta nul·la per les polítiques socials, deixant sovint als joves a un cantó. Es per això que desprès d’estar involucrats en 1000 històries hem decidit donar la cara sense por i crear les JSC de Viladecavalls.
Ahir un amic hem preguntava que m’aportava la política si sempre semblava que tot em donava mal de cap.
Potser em va la marxa, potser soc un idealista romàntic fora d’època o potser simplement crec que les coses es poden fer d’una altra manera per sortir beneficiats tots/es. No ho se, però si se que em sento tranquil al lluitar per allò que crec.

El principal objectiu que tenim en aquesta aventura es aprendre, sobretot aprendre per poder aportar coses noves i intentar canviar aquelles que no ens agraden. Som joves i per tant la societat no només del present sinó del futur, així que qui millor que nosaltres per saber com volem viure, com volem que sigui la nostra societat. I nosaltres volem una societat socialista.

Però es obvi que això encara ens queda una mica lluny i que 4 no podem lluitar amb tot això, però si a sumar amb els companys de Terrassa, Rubí, Ullastrell...es d’aquesta manera que podrem fer força.

De moment on si podem actuar ja, es a Viladecavalls que es el que coneixem. Espero que ningú ens vegi amb por, encara que en un poble tot se sap i ja han arribat veus de que més d’un està molt nerviós. Si els partits de dretes cada cop tenen menys joves afiliats potser es per alguna cosa...El que deia, que ningú ens vegi amb por, venim per aportar, per col·laborar en tot allò que podem. No volem destruir el poble, simplement volem un poble millor.

Aquesta frescor que volem portar a Viladecavalls, no només va dirigida als que manen actualment. També als nostres companys del PSC. Vam patir una bona davallada a les darreres eleccions municipals i creiem necessari canviar coses, canviar també la nostra manera de fer per poder ser mes propers i sobretot més vàlids pel poble. Creiem que aquesta es una bona eina per fer pressió als “grans” i alhora aportar noves idees, inquietuds i... jovent. Es necessari apropar als joves a la política ja.

La societat té una visió de nosaltres com a aquells que juguen a la play, fumen canutos i passen de tot. En canvi, en realitat som els que lluitem a la universitat cada dia, paguem hipoteques amb sous de 1000€, estem mes preparats que els nostres jefes... però seguim sent a ulls de la societat els dropos, els drogoaddictes, i els consumistes. Aquesta visió es la que volem canviar. Involucrant-nos en la política, en el poble, en el teatre, el futbol, en concerts, en lluitar per un transport públic digne o... com avui, amb un pica pica sense alcohol

I abans d’anar al pica pica i per acabar vull agrair la assistència dels amics, dels companys i de tot aquell que ens ha vingut a donar suport avui. Espero que no només ens veiem en aquests actes i que ens veiem també en els plens, en les reunions... i sobretot que confieu en nosaltres. Hem lluitat molt per estar avui aquí i si hem tingut el suport incondicional d’alguns de vosaltres, sobretot de la nostra família. Ara el demanem de tots i totes.


Moltes gracies, salut i com deia Achero Mañas: “ Volem canviar el mon, però si no podem al menys intentarem que el món no ens canvií a nosaltres”.

JSC-VILADECAVALLS ( 1ª part)

El darrer dissabte a les 19, 30h es va poder constituir formalment les joventuts socialistes de Viladecavalls. L’acte va ser un èxit rotund que va desbordar inclús les nostres expectatives.
Mostra d’aquest èxit va ser l’assistència d’unes 70 persones a un acte que va començar a l’hora prevista i va acabar pels volts de les 21h. En aquest, primerament es va constituir la mesa que desprès de donar la benvinguda al públic va aprovar la proposta de consellers al Consell de Federació de les JSC Viladecavalls. Així es va decidir que el conseller fos jo mateix i el suplent el Josep Rubio. Seguidament es va aprovar la proposta d’executiva de l’agrupació JSC-Viladecavalls on es va escollir a Xavier Rubio com a secretari de política municipal, a Josep Rubio com a secretari d’organització i a Manel Martínez ( o sigui jo) com a primer secretari.
Just després es va donar pas als parlaments. El primer va ser el de Pere Navarro que va explicar el seu pas per la militància a les JSC i com aquestes encara avui son part de la seva manera de fer. El primer secretari del PSC a Viladecavalls, Francisco Garcia Cano, va parlar just desprès. Ell va incidir en com Viladecavalls necessita el jovent i va deixar constància de la vàlua dels qui integrem aquesta nova agrupació.
En Marc Mellado ( 1er Secretari de les JSC al Vallès Oest) va fer el tercer discurs i un dels mes aplaudits. Va definir molt bé el que volia dir socialisme i el motiu que ens portava als joves a involucrar-nos en política. Va ser un discurs distès, ple d’humor però també amb moltes reivindicacions històriques socialistes basades en l’oportunitat de tots i totes a l’educació, el transport, etc.
Finalment em va tocar a mi donar el pas i parlar com a primer secretari de les JSC a Viladecavalls.
El meu parlament el penjaré sencer demà per no avorrir al lector del blog amb un post interminable, però creia necessari primer explicar el desenvolupament de l’acte. Al finalitzar vam gaudir d’un bon pica-pica on vam poder parlar amb veïns i veïnes i amb joves d’altres municipis sobre política local i quines accions es poden dur a terme properament.
Gràcies a tots/es els qui vau assistir i sobretot als tots els companys que ens heu donat el vostre suport... especialment als companys Xavi i Sonia.

Aclaració ( per si de cas...)

Escric una nota rapida avui, degut a que la convocatoria de les JSC-Viladecavalls pel proper dissabte 27 ha estat difosa pels ja famosos missatges de Noti-Vila.

Nomès vull aclarar que ni jo ni cap company socialista estem al darrera d'aquests sms. Nosaltres publiquem la nostra propaganda pels blogs, amb propaganda de paper firmada amb PSC i properament amb les mateixes vies, però també firmades sota les sigles de JSC-Viladecavalls.

La informació que donen als sms no es del tot correcte. No nomès hi haurà la presencia de Pere Navarro, també la del Francisco García Cano, la de Marc Mellado i la meva propia.

Vull aclarar que desde l'agrupació socialista municipal hem fet propaganda d'aquest acte per diferents vies: blogs, e-mails, notes de premsa... i per tant es fàcil que hagi arribat als autors dels missatges anònims que en cap cas, torno a repetir, som nosaltres.

Res mes, recordar-vos que l'acte serà el proper 27-9-08 a les 19,30 ( si no hi ha cap canvi, a la sala Polivalent).

Ah! i com molt bé diu el Xavi Cardona, us podeu apuntar tots i totes si teniu entre 14 i 30 anys!

Salut.

JSC-Viladecavalls

Ara ja fa uns mesos que us parlo de la probable creació de les JSC-Viladecavalls. El proper dissabte ja serà un fet.
Finalment un grup de joves del municipi hem decidit engegar aquesta proposta farts de les polítiques que duen a terme els dos partits que governen el municipi actualment. Comencem aquesta aventura però, amb peus de ploms i decidits a aprendre, a formar part de ( segons el meu punt de vista) la millor escola de formació política a Catalunya.
Som socialistes, forma part de les nostres vides, de la nostra manera de pensar i evidentment de fer. Creiem en una Espanya Federal i en una Catalunya forta per encapçalar qualsevol projecte de present i de futur. Som solidaris, creiem en les igualtats socials, de classes i per suposat de gènere. Som joves ( alguns mes que altres), i per tant rebels. I els joves som i serem el motor d’una societat que necessita canviar i necessita canviar.... ARA !

Aquesta es la nostra declaració de principis, aquests son els motius que ens mouen a encapçalar aquesta proposta municipal.
Si com nosaltres, tens entre 18 i 30 anys i penses de manera semblant t’animem a que formis part de les JSC-V

Als joves que es vulguin engrescar, als que vulguin saber de que va tot això i a tot aquell que vulgui venir a veure la nostra proposta, us convidem a :

Presentació de les JSC-Viladecavalls el proper dissabte 27 de setembre a les 19,30h a la sala Polivalent de Viladecavalls.

P.D : Contarem amb els parlaments entre altres del primer secretari de l’agrupació socialista a Viladecavalls ( Francisco Garcia Cano), el de l’alcalde de Terrassa Pere Navarro i....... el meu!

Camp de futbol i piscina per un dia

Perdoneu, escric aquest post en 5 minuts per deixar les meves impresions sobre les inaguracions de la piscina i del camp de futbol municipal.

En primer lloc m'agradaria fer una reflexió sobre com s'ha inagurat el camp de gespa. L'alcalde deia l'altre dia al diari, orgullòs, que la inaguració del camp era un altre éxit d'acompliment d'una promesa electoral. Bé es el problema de les promeses, s'han de complir sigui com sigui i així ha estat. S'ha inagurat el camp sense tenir vestuaris, amb les grades sense acabar de construir ( aquest es un problema greu, ja que si una pilota va a la zona del nou pabelló, s'ha de saltar per recuperarla posant en perill la integritat física de qui la vagi a buscar), tampoc està a punt el dipòsit d'aigüa, amb lo que el camp no es pot regar. Com que no es pot regar, no s'assenta el cautxú. Això vol dir que la pilota fa un bot extrany i que fins que no es mulli el camp no es pot acabar de posar el cautxú que queda ( unes 10 saques). Per acabar la il·luminació... les llums continuen sent grogues amb lo que al rebotar amb el verd de la gespa no es veu bé.
Camp inagurat?... si. A temps?.... no ( els equips porten tres setmanes de pretemporada sense poder tocar pilota. Camp finalitzat?...no, nomès inagurat.

En lo que correspon a la piscina molt s'ha dit ja i les conclusions son les mateixes. S'obre la piscina durant un únic dia per poder dir que s'ha complert una promesa electoral, però la piscina no està acabada. Des del PSC s'ha proposat que el nom de la piscina sigui el de Felix Ferrè, jo vull proposar a títol propi un altre: Piscina Municipal Sarai Gascón.
Qui millor que una nadadora amb reconeixement internacional i medallista paralímpica per tenir l'honor de donar el seu nom a la piscina del poble???

P.D: Aquest camp de setmana hi ha el torneig de l'escola de futbol de Viladecavalls, us espero!.

Tornada a la realitat

Avui es dilluns 1 de setembre i per tant i per a molts la tornada a la realitat. Feina, estudis, projectes, somnis... i també un nou curs polític.
Pel que respecta a qui escriu, aquest promet ser un any molt intens. Per una banda el meu segon curs universitari amb les seves pràctiques incloses, per altra he acceptat entrenar al Juvenil B de l’escola de futbol de Viladecavalls i tot això combinat amb la meva tasca a l’associació Êthos i un nou projecte teatral: “La mort i la donzella”. Que ningú dubti, però que no continuaré recolzant als meus companys del PSC i involucrat en política municipal...hi ha moltes coses que no funcionen encara ( bé de fet crec que cada cop hi ha menys que funcionen).
Aquest estiu, com veieu, ha estat per mi una temporada de reflexió tibetana per encarar amb força tots aquests projectes. A meitats del mes d’agost però, va succeir una de les coses mes boniques de la meva vida: l’arribada al món del petit Arnau. Si, el meu germà i la meva cunyada van decidir portar a la vida a una nova personeta que ens ha omplert de felicitat a tota la família:
Felicitats Abel i Alba per ser uns pares fantàstics i sobretot... Benvingut Arnau!.

Un conte: Els tres viatgers.

Hi havia una vegada 3 amics: el Santi, l’Anna i ‘Albert. Tots tres tenien unes vides molt agitades i molts projectes de futur. Coincidint amb l’arribada de l’estiu, van començar a planejar les vacances. Eren temps de crisis, però tot i així havien aconseguit estalviar una mica de diners per poder tenir aquest petit plaer durant 2 setmanes.
El Santi va decidir fer un viatge a la India, l’Anna a Londres i l’Albert al Marroc. Tots tres sortien el mateix dia i van quedar per fer un cafè abans de marxar. Aquell mateix dia es van fer una gran abraçada i van quedar a la mateixa cafeteria 15 dies desprès per explicar-se les noves experiències, ja se sap que l’home es un animal de costums.
Un cop van tornar, cap d’ells semblava el mateix.
L’Albert es va deixar portar per la màgia del món àrab. Es va perdre pels carrers de Casablanca i va entendre millor aquella cultura desconeguda per ell. Parlava del Marroc amb melangia i no acabava de trobar el seu lloc en el seu retorn. Tenia els ulls plorosos i tant en Santi com l’Anna van deduir que s’havia enamorat d’alguna noia del país veí.
L’Anna en canvi, parlava de tot el que havia fet a Londres. Va veure museus, el Big Ben, el musical de Cats... i inclús va estar un dia sencer viatjant amb l’espectacular metro anglès. Semblava excitada i no deixava de comparar els dos països, on el nostre sortia clarament perdedor. Ella també volia tornar, els altres dos amics sabien que l’Anna era molt inquieta i van pensar que el poble se l’hi havia fet petit. Van creure que Londres era la ciutat ideal on l’Anna podia fer realitat els seus somnis.
El Santi es veia realment calmat. Va ser el que menys anècdotes va explicar i estava content d’estar a casa un altre cop. Va recórrer el país amb motxilla o al menys això deia ell; perquè vist el seu estat tant l’Anna com l’Albert van pensar que el mes segur es que el Santi hagués descansat en les platges paradisíaques i les muntanyes màgiques del món hindú.
Com 15 dies abans tots tres es van fer una gran abraçada, van respirar fort i desprès d’un silenci van marxar a casa pesant en els seus viatges.
Tots es van equivocar.
L’Albert no s’havia enamorat de cap noia. L’Albert va descobrir una part d’ell que no coneixia, però per desgràcia, aquell nou Albert només existia al Nord de l’Àfrica. A l’hora de tornar ho va fer amb les maletes de rigor i algunes compres per ell i la família. Va fer 1000 fotos. Es va portar tots els records que va poder amb ell, però es va deixar lo més important. Aquella nova essència descoberta va quedar a Casablanca per sempre.
Londres no era ni molt menys la ciutat ideal per l’Anna. L’Anna no tenia cap ciutat ideal. El seu va ser un viatge de fugida. Va fugir de l’estrès de la vida diària i creia que havia carregat piles. Qui ho havia de dir, dos setmanes desprès va descobrir que les havia gastat encara més i va patir el que avui en dia s’anomena estres post-vacacional. Avui en dia, encara visita ciutats europees i les continua comparant amb la seva Catalunya natal. Avui en dia encara continua fugint.
Per lo que fa a el Santi, va resultar cert que va caminar com mai amb la seva motxilla per tot el país. Va conèixer molta gent, va fer molts amics i va visitar els llocs mes macos que mai els seus ulls havien vist. Ell no va comprar res. Aparentment va tornar amb la motxilla buida ja que inclús la roba que portava la va regalar a una família que el va acollir els dos últims dies del seu viatge. En canvi, la seva maleta era la que tornava més plena. Ell es va trobar a si mateix en el seu viatge i no necessitava comprar cap record. El Santi que ara coneixem porta la India en ell mateix.

Manel Martínez.

Suposo que molts de vosaltres marxareu de vacances aquests dies i porteu setmanes, potser mesos planejant el vostre viatge. Desprès d’aquesta història potser penseu com jo que no es tant important on aneu, sinó perquè hi aneu i que us voleu portar de retorn a la motxilla.

Bones Vacances!

Visca la gresca!!!!!!!!!!!

Ara feia dies que no escrivia i no perquè no hi haguessin motius: la festa major i les seves baralles, alguna novetat sobre els pinets, l’arribada de l’estiu, etc. La veritat es que desprès del pacte impossible volia fer una mica de Kit-Kat i de pau política en aquest blog, però desprès del darrer ple m’he vist amb l’obligació d’escriure un altre cop.
Un altre cop vam assistir a un ple de 30 punts a l’ordre del dia ( sense contar els precs i preguntes). Com podeu imaginar en una jornada tan densa hi ha de tot, punts interessants, punts calents i altres totalment avorrits. En els avorrits, aprofites per fer altres coses com per exemple llegir un missatge d’info vila ( que no se d’on ha sortit ni com tenen el meu telèfon ni els de la majoria d’assistents a la sala, però sempre es interessant rebre noticies del teu poble i divertit escoltar 10 mòbils a la vegada). També hi ha temps per adonar-te’n que l’aire condicionat de la sala supera i de molt els 25º que marca la generalitat; aviso, si algun cop hi aneu a veure un ple porteu-vos roba d’abric!. I com no, els fumadors tenim el nostre espai de temps per sortir de tant en tant a descansar i entrar en calor a la terrasseta de l’Ajuntament. En una d’aquestes sortides vaig tenir la oportunitat de descobrir un altre cosa: La Casa Gran del poble els dies de ple fa jornades de portes obertes. Ho vaig deduir a partir d’un comentari de Josep Faure que va dir que ell venia de públic i no com a tècnic arrel en resposta a un altre comentari del portaveu d’IC-V. Com aquesta mateixa persona va sortir a fumar des de la porta d’entrada de l’ajuntament i no com fem tots/es des de la porta de la sala de plens, es lògic deduir que qualsevol ciutadà que assisteixi com a públic, pot entrar a les dependències de l’ajuntament, donar-se una volta turística i sortir per la porta d’entrada a les oficines. Prometo fer el mateix en el proper ple.... aviam que passa!.
Bé, com a demes de tot això, els polítics continuaven parlant amb la panxa buida, i el cansanci anava fent la seva, el nivell de crispació va anar pujant. Tampoc ajudaven massa el Roger, el Florido i el Faure ( los 3 mosqueteros de l’alcalde) que sempre com a públic i no com a tècnics comprats ni orquestrats per l’equip de govern es comportaven com a autèntics hooligans anglesos perquè tots podem comprovar com són ells realment a la seva vida personal. I al final, va passar el que havia de passar. L’equip de govern decidia finalitzar a les 00,00h degut a l’hora i a la discussió generada per l’últim punt tractat. En aquest el portaveu socialista feia una demanda d’una comissió informativa per saber quin era el punt actual en que es trobava la situació d’un veí del poble ( Antonio Diego) i quins havien estat els passos donats per polítics i policies municipals a l’hora de resoldre-la. Podeu veure la informació de tot aquest “affaire” en el darrer post del Kiko.
El sorprenent va ser l’actuació del Francisco Vega que va començar a llegir el “curriculum delictiu” d’aquest senyor amb la clara intenció de desprestigiar-lo amb causes que ha solventat amb la societat ja fa temps. A demès de ser aquesta una actuació mesquina i miserable, es delictiva.
Diu una dita que coneixeràs a una persona per les seves actuacions: per tant si això es veritat, el Francisco Vega seria una persona mesquina, miserable i un delinqüent. Jutgeu vosaltres mateixos.
Vull acabar l’article fent una dura crítica als senyors Raso, Valero i Griera i a les senyores Peralta i Parellada ja que ells/elles aproven les propostes de l’equip de govern encapçalat pel senyor Homs i el Vega i per tant pensen i actuen com ells, o el que es pitjor, es venen per 700 euros mensuals ( alguns per una mica mes), bé tant es, si ells/elles venen la seva dignitat com a persones per diners, ells mateixos...Jo com tothom, dormo amb la meva consciència cada dia i ara mateix l’únic que em molesta a l’hora de dormir es la calor. Espero que tothom pugui dir el mateix!

P.D 1: Aquest agost, no tanco el blog per vacances.
P.D 2: Lluís, proposa els 3 mosqueteros pel premi de qui la diu més grossa ( em fa il·lusió!!!!!!!!!!!)

Pactes Impossibles

Avui començo aquest article remarcant que aquest blog es un espai de reflexió personal i per tant totalment individual. És a dir, no segueix una “estratègia política onanística del ordinador” com diu el senyor Vega ( perdó el Francisco Vega, ja vaig dir una vegada que lo de senyor s’ho havia de guanyar i que lo de Paco ho deixava pels amics) ni està consensuada amb els meus companys de partit del PSC-Viladecavalls, ni amb les JSC, ni amb els companys de teatre, ni amb ningú.
Vull deixar això molt clar per poder opinar sobre les darreres publicacions al diari de les converses a 4 bandes entre PSC, IC, ERC i PVA per canviar el color polític de l’Ajuntament de Viladecavalls i deixar a CiU a la oposició.
Qui em conegui o segueixi l’actualitat en aquest blog, sap de les meves diferències amb la PVA en general i amb el Francisco Vega y Aragón en particular; per tant crec que a ningú l’estranyarà que estigui totalment en contra d’aquest hipotètic pacte i més encara si el futur alcalde del poble ha de ser l’actual tinent alcalde.
Les conclusions que si puc fer ara mateix són tres :
1) Sens dubte el més perjudicat de tot això es el senyor Homs. La seva manera de fer política ha fet que ni tan sols els seus socis de govern estiguin còmodes amb la situació i es presten a escoltar altres propostes. No m’agradaria estar en la pell de cap dels regidors de CiU o de l’únic representant de la PVA. Si al principi de la legislatura el senyor Homs no confiava en ningú i va acomiadar improcedentment al senyor Molina o a la senyora Berenguer, ni m’imagino el que pot fer amb els seus propis companys.
2) El poder pel poder que ha demostrat tenir el Francisco Vega. Ha demostrat ser un home sense escrúpols polítics que ven els seus ideals per una alcaldia. Evidentment no hem crec que ha estat en contacte amb l’alcalde en tot moment i menys encara que li hagi fet partícip de les reunions mantingudes entre les altres forces polítiques amb la oposició.
A ningú se li escapa que la PVA forma part de l’equip de govern per tres o quatre vots ( els que li van faltar a CiU per la majoria absoluta) i que les ganes de conservar la cadira a qualsevol preu, han fet que aquesta agrupació vulgui nous pactes per destronar a CiU i evitar així un govern monocolor en la propera legislatura en la que ells no hi estarien representats.
3) També remarcar sense excepció la poca sensibilitat demostrada per tots els actuals representants dels partits polítics de Viladecavalls als seus votants, i que com sempre han actuat d’esquenes als seus votants; per una banda IC que destapa l’intent liderat pel PSC de canviar la mala manera de fer de l’actual equip de govern, per altra la de ERC que un altre cop posa pals a les rodes ( tal i com va fer en l’anterior legislatura) perquè no volen un alcalde socialista. Finalment la del PSC que intenta fer un moviment legal, però amb el suport d’aquell que va formar part de l’agrupació socialista de Viladecavalls i de la que no va sortir molt elegantment.
4) Sens dubte el pal més gran, i em sap molt greu, als representants d’IC i de ERC. En el moment en que 4 grups municipals mantenen reunions per tal de formar equip de govern, es perquè tots hi estan d’acord. El que queda molt lleig es desmarcar-se en el moment en que no es possible, destapar les negociacions, possiblement ser els culpables de que el pacte no es dugui a terme per falta de poder en el hipotètic nou equip i amagar la mà demanant transparència en una “conspiració i ball de cadires” ( paraules textuals del Carles en el seu blog) de la que ells hi son partícips. A això només li puc dir poca maduresa política i per tant poca maduresa per governar.

Com veieu no he fet un anàlisis a fons a nivell de partit. Aquestes declaracions són les del Manel Martínez vistes des de fora ( des de la meva finestra), com un ciutadà més del poble. Òbviament tot això porta unes conseqüències com a membre de l’agrupació socialista, però ara per ara encara es d’hora per prendre decisions.

Recollida de firmes

NOTA DE PREMSA ENVIADA PER LA COMISSIÓ BASTIM EL TEATRE

El mes passat va néixer a Viladecavalls la comissió Bastim el Teatre, formada per diferents representants dels grups de teatre locals i d’altres entitats culturals, amb la finalitat de desenrocar l’actual situació en vers el futur auditori de Viladecavalls.
En aquest curt temps de vida, la comissió s’ha reunit dues vegades amb la regidora i la tècnica de cultura, les senyores Regina Parellada i Núria Torres; i un cop amb el tresorer del casal, entitat involucrada que es propietària de l’espai on es podria ubicar el futur auditori. Per contra, desprès de varis intents de reunir-se amb l’alcalde, el senyor Sebastià Homs, no ha estat possible.
Desprès d’aquestes trobades, l’Ajuntament ha informat que s’ha trobat el conveni firmat amb el Casal en els inicis de les negociacions i que sembla que estaven desapareguts fins ara. Davant d’això, la senyora Parellada ha encarregat uns estudis jurídics a la Diputació i uns altres arquitectònics per tal de valorar si es viable aprofitar les instal·lacions del Casal o per contra hi ha cap altre emplaçament que reunís unes millors condicions econòmiques i estructurals.
Segons el representant del Casal, senyor Josep Cruz, ells estan disposats a qualsevol tipus de negociacions ja que, segons ell, no hi ha possibilitat de que no hi hagi acord entre les dues entitats.
Informats per l’Ajuntament de que a finals d’aquest any o inicis del vinent hi ha la previsió de que surtin noves subvencions per la construcció de nous teatres per part de la Generalitat i conscients de que ambdues parts estan disposades a arribar a un acord, però que per contra la situació continua enrocada, la Comissió Bastim el Teatre ha decidit dur a terme una sèrie d’actuacions amb la finalitat de conscienciar al poble de la necessitat d’aquest espai i agilitzar les negociacions. La primera actuació programada es una recollida de firmes que s’iniciarà el proper cap de setmana, coincidint amb la Festa Major i finalitzarà l’onze de setembre

Comissió Bastim el Teatre.

Dos dies, nomès dos dies

Ja fa un temps que va sortir la notícia de les converses entre el PSC-PVA-ERC-ICV i suposo que molts de vosaltres us preguntareu per la meva opinió al respecte. Aquesta nota es per demanar-vos dos dies més, nomès dos dies més.

Us puc abançar el que molts ja sabeu; personalment estic completament en contra. Lògicament tot això té unes conseqüències que fa dies que valoro i es per això que demano dos díes per acabar de decidir-me i poder expresar tot el que vull dir al respecte.

Moltes gràcies per la paciència.

Manel

Vaga de transportistes

Avui per fi s’ha desconvocat del tot la vaga de transportistes que durant tota la setmana passada va col·lapsar les principals carreteres de tota Espanya. Com la noticia ha aparegut a tot els mitjans de comunicació, només m’agradaria mostrar la meva opinió al respecte.
En primer lloc vull mostrar tot el meu recolzament als professionals del transport que van secundar la vaga i molt especialment al company mort a Granada. L’anomeno company perquè avui, encara que fa uns 9 mesos que ja no m’hi dedico, em considero transportista. Ho porto a la sang, es l’ofici del meu pare i ara també del meu germà. He viscut en primera persona els problemes derivats de la puja del gasoil i de la baixada de tarifes d’algunes empreses. Encara no entenc perquè si els taxistes poden posar una tarifa mínima, no ho poden fer els camioners.
La vaga no ha estat molt llarga, només una setmana, però en molts espais s’ha criticat la postura dels vaguistes i dels problemes que aquesta ha comportat a la població. Em sorprèn que ningú, en canvi, s’hagi queixat de tots aquells que s’han tornat bojos al supermercat omplint carros i buidant les prestatgeries. Segur que una carretera tallada comporta problemes de circulació, però ningú ha recordat que el cotxe es considerat article de luxe i que per anar a treballar es més ecològic agafar el transport públic. També es veritat que els piquets no han deixat anar a treballar a aquells que si ho volien, però a l’hora de beneficiar-se dels acords, no es fa diferència entre els que secunden la vaga i els que no. Es per això que trobo just que l’aturada sigui total i que les pèrdues siguin per a tots iguals, ja que els beneficis també ho seran.
Per acabar vull destacar que la vaga només s’ha desconvocat temporalment. Una setmana d’aturades, significa una setmana sense ingressos i igual despesa de pagaments ( excepte la del gasoil) i per això no es pot mantenir molt de temps. Només espero que en les següents accions, tots/es tinguem una mica més de paciència i comprensió cap a un sector cada vegada més marginat, però totalment necessari per a tothom com s’ha demostrat aquesta setmana.

L'esborranc, el gas i l'enquesta

Molt s’ha parlat aquests dies de l’esborranc al carrer Major, jo no vull donar gaire més dades ni fer mes sang. Podeu visitar els blogs del Lluís, del Carles o del meu company Quico ( on fa una crònica sense desperdici de lo succeït dia per dia). Només afegiré que, no se si per aquest motiu o un altre, alguns veïns de Viladecavalls pateixen tallades de gas durant el dia. M’imagino que aquests dos fets estan relacionat, però com que ningú no ha emès cap comunicat no ho puc saber del cert.
També m’agradaria destacar la desinformació que han tingut alguns veïns i comerciants, com l’Antonio de l’estanc que ahir em comentava que ni tan sols li han demanat disculpes pel lamentable succés.
Una de les coses que m’ha sorprès aquests dies es la declaració al diari del senyor Zambrano, president de l’associació de veíns del centre urbà, on indicava que ja havien avisat de les esquerdes aparegudes a l’ajuntament perquè es veia a venir. Desprès d’això em pregunto: continuaran el senyor Zambranos y el Francisco Vega sent tan amics com abans?
Fa dies que volia escriure per fer una valoració del primer any del govern de CiU+PVA i no l’he pogut fer per culpa de la meva nova vida estudiantil i personal. Malgrat això i que em comprometo a fer-la els propers dies us deixo penjada una enquesta perquè hi podeu manifestar la vostra opinió. Òbviament també ho podeu fer mitjançant els vostres comentaris personals!

Bastim el teatre

El pasat dimarts, un grup de persones vinculades amb el teatre várem constituir una nova comissió a Viladecavalls anomenada: “ Bastim el Teatre!”. A continuació podeu llegir la nota de premsa:

Un grup de persones relacionades amb el teatre i les arts escèniques de Viladecavalls, hem constituït una comissió anomenada “Bastim el teatre!”, per desenrocar i fer pressió per, una vegada per totes, començar a posar fil a l’agulla i reiniciar les obres de l’edifici del teatre, ubicat al carrer Antoni Soler i Hospital.
Fa més de quatre anys que la construcció està aturada i, per tant, demanen que:
· El Casal i l’Ajuntament, els responsables de solucionar el problema, es reuneixin per desencallar la situació.
· Com a comissió, reunir-nos amb les parts implicades perquè ens expliquin en quin procés està el teatre.
Un cop estiguem informats, la comissió decidirà quines accions pren. Ha de quedar clar que som un grup reivindicatiu apolític i, per tant, lluitarem per assolir el teatre que es mereix Viladecavalls.

La comissió està formada per actors i actrius de les diferents companyies de teatre del poble de Viladecavalls (Grup Galop’s, Fatalitats, Cia. Purpurina, Galop-ets, Cia. Detatru) i per professors dels diferents àmbits educatius (CEIP Rosella, IES Viladecavalls i Institut del Teatre de Terrassa).
Volum d’actuacions realitzades a Viladecavalls:
· Escola Rosella 10 anys, 10 obres (a cada representació hi actuen uns 100 actors i actrius).
· I.E.S. Viladecavalls, aquests any 4 representacions (han hagut de representar les obres fora de Viladecavalls per falta de teatre). En els deu últims anys han representat una trentena d’obres. A més, aquest curs l’institut ha demanat el batxillerat d’arts escèniques.
· Grup de teatre Galop-ets 8 anys representant obres. El darrer espectacle representat a diferents indrets de Catalunya (Teatre Alegria i Centre Cultural de Terrassa, Sala Maria Plans de l’Institut de Teatre de Terrassa, Mostra de Teatre de St. Boi, Sala Muntaner de BCN...)
· Fatalitats cada any representant una obra que representen a diferents indrets de Catalunya (Vacarisses, Vilanova del Vallès, Fonollosa, al centre cívic de la Farinera de Barcelona...).
· Cia. Deteatru va ser seleccionada dins la Mostra de teatre de Barcelona.
· I moltes representacions infantils, fetes per la companyia Cia. Purpurina.

Cal esmentar que altres grups que actualment no estan actius han representat obres. També hi ha membres de la comissió que actuen fora del municipi. La majoria de grups citats estant treballant en nous espectacles.
La majoria d’obres i grups no serien una realitat sinó haguéssim tingut l’espai teatral del Casal, donat que l’Ajuntament no ha fet una aposta ferma a nivell d’equipaments en l’àmbit teatral i artístic.
Comissió “Bastim el Teatre!”

Viladecavalls, 9 de maig del 2008


P.D: Aprofito per recordar-vos a tots/es que fa uns dies van empresonar injustamen al Franki, demà hi ha mani a Barcelona.

15 dies naufragant

Aquests darrers dies he estat sense Internet i per això no he pogut actualitzar el blog. No he perdut ni força ni ganes, al contrari torno a les noves tecnologies amb les piles carregades.
Avui, però vull dedicar-li unes paraules al meu servidor d’Internet, Orange. Soc client seu des de fa uns 5 anys i fins ara no havia tingut mai cap problema. Tot i així aquests 15 dies que m’he quedat “penjat” han estat una autèntica bogeria. Promeses sense complir, visites del tècnic de Telefònica, del tècnic d’Orange i 20 mil preguntes repetides sobre la meva capacitat per connectar bé el cablejat en unes 10 trucades. Com podeu veure estic molt indignat i cabrejat per tracte rebut i m’estic plantejant molt sèriament canviar de servidor, tot i que com diu la dita castellana: “ mas vale malo conocido que bueno por conocer”.
Espero que tot hagi tornat a la normalitat definitivament i que els propers dies pugui penjar un parell d’articles sobre l’actualitat de Viladecavalls; un any de CiU+PVA, mots encreuats, pinets, i .... teatre que alguna cosa s’està movent. (una pista: “Bastim el teatre”, properament escoltareu aquesta frase pel poble)

JSC a VIladecavalls

Disculpeu per no haver actualitzat el blog aquest mes encara, però he anat molt enfeinat amb treballs finals de la universitat.

Bé com sabeu, fa un dies us explicava que conjuntament amb l’agrupació del PSC de Viladecavalls i les JSC estàvem promovent alguna acció per salvar els pinets. La implicació de les joventuts socialistes, però va més enllà. Us explico:

M’he reunit amb ells un parell de cops i volem impulsar unes JSC a Viladecavalls. Personalment crec que el poble i els socialistes ho necessitem. Els joves som el futur del poble i es important que comencem a implicar-nos en la política municipal, cal anar renovant poc a poc als nostres responsables polítics, però per això s’ha de tenir una formació i les JSC més que una plataforma política es una escola.

Es per això que avui vull fer una crida a tots aquells joves socialistes del poble, a tots aquells que pensen que les polítiques de CIU+PVA són arcaiques i dictatorials, a tots aquells que tenen inquietuds i volen millorar Viladecavalls. Es important donar un pas endavant, ser valents i lluitar per millorar. Alguns com el Lluís Soler a ERC, el Carles Rodríguez a IC-V o jo mateix al PSC ja ho hem fet i no hem mort en el intent, al contrari, hem crescut com a persones i tenim un coneixement més ampli de com funcionen les coses, i per tant del que s’ha de fer per canviar-les. Aprofito per felicitar als dos regidors anomenats anteriorment per la seva gran tasca com a portaveus dels seus respectius grups en l’oposició, espero que d’aquí 3 anys puguem treballar plegats.

Bé que m’hen vaig del tema.... com deia, si algú tingués ganes i força per encetar una nova aventura i formar part de les futures JSC a Viladecavalls, pot posar-se en contacte amb mi a través de les direccions de correu:
nedludd@gmail.com o pinxobkt@hotmail.com. Moltes gràcies!.

Gràcies a tots/es

Ups! No se que ha pasat, però el meu blog s’ha tornat més internacional que mai. Potser ha estat per la notícia posada sobre el torneig internacional de Castelginest, on si clikeu en el google amb les paraules clau: futbol Castelginest, el que surt en primer lloc es el meu blog, però la realitat es que aquest dissabte vaig superar el meu record de visites en un sol dia: 73. I aquesta setmana han visitat el meu blog gent de França, Alemanya, Portugal, Brasil, Argentina, EEUU, Canadà, India, Egipte, Polònia, Indonèsia, Turquia, Bulgària, Grècia, Itàlia, Anglaterra, Suècia, Noruega, Aràbia Saudi i Espanya.

Escric aquest article només que per donar les gràcies a tots/es que el feu possible. A tothom que s’interessa pels meus pensaments, les meves reflexions, etc. Avui estic satisfet de la feina feta en aquest any que porto actualitzant el meu blog.

Si gràcies a els articles que vaig escrivint cada setmana la gent coneix una mica millor Viladecavalls, si gràcies a això la gent s’implica en la política municipal i si a demès gent del tot el món coneix una mica millor el català per entrar en aquest espai, hem dono per mes que satisfet. Gràcies a tots/es.

PD: Espero que tots aquells que llegiu el blog deixeu de tant en tant un comentari....

Salvem els pinets

El dijous vaig assistir al plé ordinari d’aquest mes. La veritat es que no puc escriure gaire coses de com va anar perquè per variar vaig acabar marxant avorrit i emprenyat. No entenc que l’il·lustríssim continuí amb la seva decisió de convocar els plens cada dos mesos. Això el que provoca es anul·lar el debat ja que en tres hores es casi impossible debatir 20 punts o més de l’ordre del dia, les diferents propostes dels grups de l’oposició i el torn de precs i preguntes. La mostra està en que aquest darrer es va haver d’ajornar a la setmana vinent per tal de concluir-lo.
Potser això es el que vol l’actual equip de govern, ja que gràcies a la seva majoria no escolta als grups de l’oposició, no fa cas de les recomanacions i aprova tots els seus projectes tal com si fóssim en altres temps. El que acaba provocant aquesta manera de fer política es l’allunyament del poble vers la classe política i l’abstenció en les eleccions municipals, però es clar vivim en un sistema municipal autoritari i dictatorial.
Tot i així si que m’agradaria fer dues consideracions ràpides; la primera es que en l’hora i escaix que vaig aguantar només vaig escoltar aprovar propostes relacionades amb el totxo i la construcció i va ser especialment escandalosa la de la re-ubicació de les famílies de la Tendera afectades per el 4cinturó. Com sempre, l’equip de govern no ha fet cap estudi al respecte, no ha parlat amb les famílies ( les persones no l’interessen) i dona una llicència per construir 200 habitatges a Can Tries Vell per tal d’obligar al constructor a fer 20 de protecció oficial. Amb la crisis que vivim actualment i “l’èxit” que ha tingut la urbanització fantasma que hi ha darrere de l’església, encara no se com s’atreveixen a seguir edificant sense mesura i control.

Per acabar, vull destacar el que feia dies que es remorejava i ahir es va acabar confirmant amb els vots de CIU-PVA, l’abstenció de IC-V i els únics vots en contra de PSC-ERC... la desaparició dels Pinets per la construcció d’una nova llar d’infants. Com sabeu aquest es un tema que em mobilitza molt i amb el que conjuntament amb les JSC i el PSC de Viladecavalls ja em començat a treballar per tal de poder aturar aquest disbarat. Aviat escoltareu notícies sobre això i espero que participeu amb la recollida de firmes que volem fer. SALVEM ELS PINETS!!!!!

PD: Al lateral hi ha penjada una enquesta, vaig que no te gaire èxit, però tot i així teniu una setmana més per participar-hi... si voleu es clar.

Torneig internacional de Castelginest

Avui torna la normalitat després de 10 dies mal contats de vacances de Setmana Santa. Uns dies que serveixen per tornar a tenir les piles carregades, sense estrès post-vacacional ( no ha donat temps) a la feina, estudis, afers personals, etc.
A mi m’han anat especialment bé, per posar en ordre alguns problemes personals que em ballen pel cap i que al lector d’aquest blog no crec que li interessin, a no ser que sigui amic meu i en aquest cas ja sap o ja sabrà els darrers aconteixements de la meva vida.
A més a més, he fet un petit viatge a França amb l’Escola de Futbol de Viladecavalls on he pogut desconnectar i disfrutar, compartint les il·lusions de tots aquells petits jugadors que van gaudir del torneig internacional de Castelginest ( uns 140 aproximadament). Feia casi 15 anys que el Viladecavalls no anava a aquest torneig i la veritat que crec que ha pagat la pena anar-hi. El fred, la pluja i la neu no han estat motius suficients per veure bon futbol i portar el nom d’un poble a fora inclús de les nostres fronteres. Quina llàstima que el que aconsegueixen uns amb l’esport o altres amb el teatre, el nostre equip de govern s’encarregui de destruir amb tanta facilitat tancant escoles taller i sortint a tots els mitjans de comunicació fent-nos avergonyir de ser Viladecavallencs.
En el pla més purament esportiu només mencionar que el bon joc, el bon comportament i els bons resultats de tots els equips de l’Escola de Futbol de Viladecavalls, es van traduir en un tercer lloc de l’equip Cadet. Els altres també van aconseguir bons resultats amb equips tant coneguts com el Toulusse, el Saint Ettienne, o el Karlsrue i van obtenir diferents posicions el la taula de classificació del torneig, però sens dubte el tercer lloc aconseguit pel cadet va ser un èxit de tot un club sencer, un club unit que no va deixar de animar en tots els partits.
Així dons, en aquestes línees només em queda felicitar a la directiva del club i a tots els jugadors per donar-me la oportunitat de compartir amb ells uns dies tant divertits i emocionants amb ells. Felicitats E.F Viladecavalls per la feina feta!!!!.

Per cert, al lateral hi ha penjada una enquesta, queden pocs dies per votar.... us animeu?

4 anys d'optimisme

En el moment d’escriure aquest article i amb un 95% escrutat, puc dir que el PSC-PSOE ha guanyat les eleccions generals al Congrés dels Diputats.
Finalment s’ha complert l’expectativa més optimista que donava un avantatge al socialistes de entre 3 i 4 punts de diferència i de 16 diputats vers el PP.
Vull agrair des d’aquí a tothom qui ha anat a votar, fent cas omís del xantatge d’ETA i d’alguns sectors del PP que no animaven a això aquests darrers dies. A Viladecavalls hem guanyat a totes les meses electorals, amb un aventatge solvent i amb una participació que segons els meus càlculs deu estar entre un 70 i un 77%.
Es per això que crec que ha de ser un dia feliç per tots aquells que creiem en un país federal i d’esquerres, independentment de si el color polític es el del PSC-PSOE, el de ICV-EU o ERC. Es veritat que aquests dos últims han perdut en diputats ( sembla que perdrà 5 ERC i es possible que ICV en perdi un, a més dels 2 que pedreria IU), però tenint en compte la bipolarització de la campanya i el augment del PP, es una bona notícia que l’esquerra governi 4 anys més a l’Estat Espanyol.
M’agradaria donar el meu suport als companys de ICV i ERC de Viladecavalls i molts ànims, ja que si bé han perdut aquests escons, es cert que hem anat de la mà en el senat i hem guanyat sense pal·liatius. Una bona lliçó als convergents que creuen que el tripartit no funciona....
Per acabar, i per que el lector pugui fer una bona rialla al llegir l’article, explicaré una anècdota que m’ha succeït aquest vespre 5 minuts abans de començar el recompte:
He volgut sortir dels baixos de la biblioteca per fumar un cigarret i m’ha agafat del braç d’il·lustríssim i en un to molt paternalista m’ha demanat que no escrigui articles en contra de la “pobre Esperança” i que si haig d’atacar a algú ho faci vers a ell.
Ho sento Sebastià, continuo pensant el mateix, crec sincerament que el càrrec li ve gros a alguns dels regidors i regidores que hi ha actualment a l’ajuntament ( inclos vostè). Per ser regidor no hi ha prou amb ser bona persona i per si hi ha algun dubte, l’Esperança ho és i massa. Per ser regidor cal estar preparat, saber que li pregunten i tenir molt clares les respostes ja que de les seves decisions depenem tots els ciutadans de Viladecavalls. També hi ha la possibilitat de que vostè sigui el responsable, però això voldria dir que monopolitza dictatorialment les altres regidories que no li pertoquen i tot i que vostè es l’alcalde i es lògic que supervisi totes les decisions que es prenen a nivell municipal, es suposa que els seus companys de Govern estan capacitats per prendre decisions i assumir els seus errors.

Per aplicar la llei de la dependència, haurem de tenir Esperança

Dimecres passat va sortir al Diari de Terrassa un article sobre la llei de la dependència i les dificultats que tenen els petits ajuntaments de la comarca del Vallès Occidental per dur-la a terme. En aquest, la regidora de Viladecavalls Esperança Peralta, deia que aquesta es una llei que arriba massa d’hora i per la qual no estaven preparats. Al final de l’article, afegia que estan saturats i que inclús s’estan plantejant dedicar una setmana sencera només a aquest cas, per tal d’agilitzar els processos.
La veritat, que em vaig quedar perplex, indignat i com veieu he trigat uns dies en reaccionar. El primer que vull destacar de l’article es que en cap cas es menciona la tasca que realitzem els terapeutes ocupacionals dins de la implementació d’aquesta llei i tenint en compte que som els professionals que treballem amb la població beneficiada per aquesta llei, em sembla com a mínim sorprenent ( potser es que ni el periodista ni la regidora coneixen la nostra professió...).
El que si trobo indignant es que a Viladecavalls es trobin desbordats per 28 casos i que no es tinguin recursos ni econòmics ni humans per aplicar la llei. Potser es que com 28 persones no son ni molt menys el 5% de la població ( raó per la que si fem dos camps de gespa artificials), i com tampoc es una qüestió rentable ( raó per la qual es tanca la Escola Taller), s’hagi optat per no fer res.
Pitjor encara es l’afirmació de la regidora, dient que la llei arriba massa d’hora. No entenc com aquesta senyora pot dir que, una llei que pretén facilitar la vida d’aquells més necessitats alhora de desenvolupar amb normalitat les seves activitats de la vida diària, arriba massa d’hora. Quina barra! La propera vegada que pretengui dir una barbaritat com aquesta, li aconsello que al menys s’informi. S’informi de les necessitats dels afectats, de com han de modificar la seva vida els cuidadors o del cost afegit que tenen aquestes persones per viure en una societat que fins ara no havia contat amb ells.
Per acabar, només vull dir una reflexió en veu alta i políticament incorrecte per la falta de fonaments que tinc al dir-la, però... com m’estranya que en tots aquests mesos de legislatura no s’hagi dit res al respecte i ara que li pregunta un periodista, digui que la seva regidoria s’estigui plantejant dedicar-li una setmana sencera a aquest tema!... A més a més tenint en compte que demà torna a ser dimecres, suposo que ja ho deu tenir solucionat, no senyora Peralta? En cas de no ser així, li prego sincerament que ho faci, si aquest problema es pot solucionar en una setmana, no esperi a exaudir la legislatura. 28 Afectats li agrairan.

De quina llibertat parla el senyor Rajoy?

Ahir a la nit vaig estar veient “La nit al dia” de la Mònica Terribas a TV3.Casualitat o no, el destí va fer que coincidís el moment en que jo feia zapping amb més ganes d’anar a dormir que de cap altre cosa, la Mònica estigués entrevistant al senyor Mariano Rajoy. No em vaig poder resistir i em vaig quedar a veure, escandalitzat el final de l’entrevista. En aquesta Mariano Rajoy insistia en que la llei que vol implementar, en la qual els pares poden matricular als seus fills a l’escola depenent del idioma que decideixin per els seus fills, no es cap altre cosa que un signe de llibertat. Una llibertat que va defensar i repetir en innumerables ocasions i en que en un moment de l’entrevista va matissar: “ jo defenso una llibertat per a tot, sobretot econòmica” i en un altre moment va dir que la gestió de l’aeroport no hauria de ser ni del Govern Espanyol ni de la Generalitat, si no privada.
A tot això m’agradaria donar el meu punt de vista en aquest article.
En primer lloc, crec que separar als nens en aules depenent de les preferències lingüístiques dels pares no es un acte de llibertat si no de separatisme. Ell i el seu partit que s’han afartat de dir que Espanya es trenca i han carregat més que mai contra “ los separatistas”, queden ara en evidència volent separar als nens, en un acte discriminatori. Per altre banda continuen menyspreant la tasca dels professors al no deixar que exerceixin el seu càrrec i la seva professió amb total llibertat ( o es que la llibertat només es per a uns?). Crec sincerament que el fracàs escolar que s’ha viscut en aquest país està directament relacionat amb els canvis constants de lleis d’educació que han fet uns i altres. Perquè no deixen que els professors facin una assemblea, referèndum o unes jornades en les que donin una sol·lusió d’una vegada per totes al sistema educatiu? Perquè si existeixen realitats diferents ( per exemple barri del Raval i Matadepera) totes les escoles han de seguir el mateix model? Com es possible que els professors no tinguin ni vot ni veu en com han de desenvolupar la seva feina? De veritat que no ho entenc!
Per altra banda m’agradaria constatar que el Partit Popular, disfressat de defensor de les desigualtats i la llibertat, es un partit de dretes totalment demagog en la seva política econòmica. Si alliberem totalment l’economia, el govern cada cop tindrà menys diners per invertir, un diners públics que repercuteixen en tothom i per a tothom per igual. Potser el lector creu que les promeses de fer baixar els impostos es una bona notícia, però aquests impostos són el motor social del país i els paguem segons la nostra renta per càpita. La trampa del PP està en augmentar els impostos indirectes, aquells que paguem cada cop que posem benzina al cotxe o anem a comprar al súper. Uns impostos que paga tothom per igual, tingui més o menys diners, uns impostos discriminatoris i injustos, els impostos del PP.

No al tancament de l'escola taller

Moltes vegades parlem de polítiques socials i la gent no sap ben bé a que en referim. Sovint sembla que això de polítiques socials són ajudes als més desafavorits que òbviament a ningú li fan falta perquè tenim la sensació de viure en una bombolla, la sensació de que tots som de classe mitja perquè ens podem permetre comprar un nou cotxe o anar al restaurant el cap de setmana. La veritat es que afortunadament ho podem fer, però no sense mirar la llibreta d’estalvis a final de més per poder pasar els darrers dies abans de tornar a cobrar. Això no es classe mitja. La població que realment pertany a aquesta esfera social no necessita comprar a les rebaixes, ni racionar les seves visites al restaurant ( on ni tan sols van al restaurant que nosaltres ens podem permetre, si no a un molt superior). Sento comunicar al lector, que la majoria continuem sent de classe treballadora i necessitem que l’estat inverteixi diners en transport públic, sanitat, seguretat , beques i educació.
Precisament aquest article vol parlar d’això últim, de educació. Sembla ser que quan els diferents partits d’esquerres parlàvem de la manca de recursos municipals destinats a polítiques socials, degut a la inversió desmesurada en construcció, teníem raó. Feia temps que els regidors de la oposició i en els diferents blogs polítics sobre el poble ho denunciàvem. Ara s’ha demostrat el que dèiem, l’Escola Taller Municipal es tanca el 31 de gener. Això vol dir que hi ha alumnes que hauran perdut 1 any i mig de la seva educació perquè el govern de CIU+PVA ha decidit que no es rentable, ja que la Generalitat no els subvenciona el 100% del cost d’aquest servei. Segons el govern de CIU+PVA, no es rentable que el jovent de Viladecavalls que gràcies a aquesta escola podia accedir a un lloc de treball ho continuí fent. No es rentable que aquella part de l’alumnat que ha patit el fracàs escolar, sovint donat per l’entorn familiar i/o la societat de competitivitat en que vivim i patim tots avui en dia, continuí amb la seva educació. Segons el govern de CIU+PVA si no pots accedir a un estudis superiors no ets rentable.
El més greu del cas, es que les explicacions de la regidora d’educació ( Regina Parellada) son absolutament absurdes i contradictòries, ( veieu l’archiu sonor de la pàgina del Lluís Soler, extret del programa “El matí de Catalunya Radio”). Segons la senyora Parellada, no poden subvencionar aquesta escola perquè entre altres motius ( de fet només dona aquest), la Generalitat no es fa càrrec del sou del professorat. En canvi però, aquest professorat serà contractat dins de la brigada. No ho entenc. Com es possible que no es pugui pagar a un professor, però si se’l pugui pagar contactat per la brigada? El sou no es el mateix? Com es possible que per fer dos camps de gespa s’hagi mogut cel i terra per aconseguir fórmules surrealistes i en canvi no s’aposti per mantenir una Escola? Com es possible que hi hagi diners per devastar el terreny dels pinets per ampliar l’escola bressol i no per mantenir l’Escola Taller? No seria més fàcil buscar una solució més econòmica i més ecologista per fer la propera Llar d’infants i intentar mantenir amb els diners estalviats l’Escola Taller?
Òbviament aquestes preguntes quedaran sense contestar, com sempre, i el govern de CIU+PVA continuarà fent i desfent al seu aire perquè la majoria amb que conten la utilitzen per fer un govern totalment autoritari i dictador, un govern de dretes que no aposta per fer polítiques socials.
Per acabar, deixeu-me que m’uneixi al crit del professorat de l’escola: NO AL TANCAMENT DE L’ESCOLA TALLER!!!

Temps d'exàmens, dietes i bons propòsits

S’ha acabat el Nadal, uns dies de germanor per compartir amb família i amics. Temps de reflexió, solidaritat, desitjos i bons propòsits per l’any entrant. Una temporada de felicitat, plena de regals per nens i grans i per tant, una època de consumisme desmesurat que serveix a botiguers per fer calaix i a molts per fer panxeta.
Ara som al gener i tot canvia; ara es temps de dietes, d’exàmens, de feina i de rebaixes!!!... Ah!, i dels bons propòsits ja no ens recordem. Algú ha deixat de fumar?
En el meu cas particular, potser fa ràbia això que dic, no necessito fer dieta ( he agafat dos quilets que em senten la mar de bé). Però si algú de veritat creu que necessita fer que reflexioni per que. Tinc la plena convicció que els kilos són un número que surt a la balança de casa i no cap altre símptoma d’obesitat. Ara si creieu que teniu uns kilos de mes que afecten a la vostra salut, proveu de fer exercici i menjar sà i deixeu-vos de dietes milagroses que si que poden us afectar negativament.
Ara el que sí que tinc són exàmens i es per aquest motiu que no escric tant en el blog com m’agradaria. Prego al lector que em disculpi i que m’entengui si no troba tants articles com espera llegir en aquesta pàgina, però tranquils que d’aquí 15 dies s’acaba la meva temporada d’estres intel·lectual i tornarà la tranquil·litat i la normalitat.
El temps de rebaixes es el que em fa més por. El govern de CIU+PVA, ha malgastat molts diners en construccions faraòniques que tot i que són necessàries no han estat ben gestionades, ara només espero que el que s’ha començat s’acabi i hi puguem gaudir tots i totes sense que això afecti a les poques inversions que es fan en polítiques socials. Perdoneu! Tant estudiar ja no se on tinc el cap... si no hi ha hagut mai pressupost conegut per aquest tipus de despesa!.
Dels bons propòsits es obvi que ja no ens hem oblidat. Avui llegia al blog del Lluís Soler que la nova llar d’infants es pensa fer als pinets. Es la notícia més trista que he llegit en molt temps, jo també he jugat i he fet cabanes com ell. Alguns fins i tot ens hem donat el primer petó amagats entre aquells arbres i ens estimem aquest lloc característic de la Vila. Em nego a pensar que d’aquí poc els pinets només existiran amb melangia a la memòria de molts ciutadans com jo el Lluís, es per això que demano humilment que no ens robin els estimats pinets i en cas de que la proposta sigui ferma que ens mobilitzem tots els que hi estem en contra. Ja n’hi ha prou d’especulacions, de ciment incontrolat i de destruir els punts característics de Viladecavalls!. Si no ho aturem que serà el següent?.
Per cert bon any a tothom!

Monoleg d'artista per una nit 2007

Hola, bona nit a tots!


Aquest any no sabia que fer… porto molts anys fent monòlegs i se m’acaben les idees, a més a més ara últimament s’ha desprestigiat molt això de fer monòlegs… fins al punt que ara ja ho fa fins i tot l’Urdazi!!

Així que aquest any he decidit fer lo mateix que fan els cantants quan no tenen idees per fer cançons: Un recopilatori!, Crec que estic en condicions de fer-ho, perquè he perdut el compte dels monòlegs que he fet en artista per una nit i hi ha cantants que treuen dos discos i ja fan un recopilatori de les seves millors cançons ( suposo que les deuen posar totes perquè si no no se que collons posaran ), bé també hi ha els de OT que fan un recopliatori abans inclús d’haver fet cap disc…

La història es que com fer un recopilatori de tots els monòlegs es complicat, si perquè si dic dos frases de cada monòleg sortiria una cosa tan rara que no tindria sentit i semblaria un polític parlant un fotimer d’estona sense que ningú sàpigues de collons estic dient. Per això en aquest recopilatori el que faré es una valoració d’aquests monòlegs.

Com sabeu he parlat de la meva vida, del poble, de la meva infància, del Nadal, de la religió, de la meva vida laboral ,dels polítics, de la monarquia i de la meva vida en parella. La primera sorpresa que m’he emportat es que lo que més gràcia ha fet es la meva vida… amb lo que he arribat a la conclusió que o tinc una vida de “chiste” o es que sou molt cotilles. O el més probable es que siguin las dues coses!!

Vale, per si algú es el primer cop que veu aquest espectacle us haig de dir que no es que tingui una vida de chiste, només es que vaig néixer desprès de fer la migdiada, amb la feina feta i sense mes a fer fins al dia següent. Si es que hi ha gent que neix pel mati i ja van estressats tot el dia i això les deu afectar alhora de fer les coses. Us posaré un parell d’exemples: Fa uns anys aquí mateix, al casal quan encara no hi havia ascensor van fer el casal d’avis a la sala cafavi, com nassos volien que els avis pujessin fins a dalt; a mi la única explicació que se’m va ocórrer es que el Doctor Domènec deuria tenir mancança de pacients…. Un exemple mes actual es el de les rotondes del Vial de Sant Jordi. Mireu jo crec que el ingenier que ho va fer era un estressat de collons i que tot voltant pel vial se li va ocórrer de posar rotondes, aquí una rotona.... una mica més amunt un altre rotonda i allà una mica més amunt hi posarem una rotonda. En aquest moment algú li va preguntar: “ i la parada del bus del Institut on la posem?” I el tió com anava tan estressat amb les rotondes només va poder dir: “ a la rotonda, també la posarem a la rotonda” I aquesta es l’explicació de perquè el els nois i noies del ’institut es juguen la vida per agafar l’autobús cada dia

Lo de que sou molt cotilles també té una mica de veritat, jo sempre he escoltat que al poble si et tires un pet al sortir de casa ho sap tothom al cinc minuts; aquí però si que estan canviant una mica les coses perquè cada dia som més en el poble, i molts dels nous vinguts una mica estirats. Si abans sorties de casa i saludaves a tothom; ara vas pel carrer i veus com es va apropant un veí de lluny i mira de canviar de vorera o baixar la mirada. Jo aquí ja fa anys que vaig fer una tàctica: veig com s’apropen els hi clavo la mirada als ulls i quan veig que estan a punt de desviar la mirada dic: ADEU i els hi foto cada susto de collons de tu. A vegades es un esport de risc perquè sempre et pots trobar a algú més xulo que tu, però t’ho pases de por.
Un altre símptoma de que el poble creix es aquest ( senyalar el micro) en les primeres edicions d’artista per una nit… les de l’excursió al Montseny… pels que no hi éreu vam tenir una convidada un dia ( espero que no estigui aquí ) que ens va martiritzar amb una redacció de 45 minuts d’excursió al Montseny… bé la vam tallar quan anava pel dinar i encara li quedaven tres fulls per explicar la tornada!!!! Bé com us deia en aquelles primeres edicions no necessitàvem micro… només li faltava això a la dona del Montseny!. Jo el primer dia que vaig haver de parlar amb el micro….em vaig cagar! Em va començar a tremolar la veu, les mans les cames, la… bueno em tremolava tot. Si collons es que surts aquí intentant fer memòria de tot el que vols dir i et trobes un pal aquí en mig amb una cosa que te forma de … bueno te forma d’això … i t’assenyala com dient vine vine que parlarem tu i jo i t’apropes per dir en beu baixa que… i ell et diu QUE??? Que dius vale, vale tu guanyes tio!. Ara en canvi ja m’he acostumat, si ara el veig i em creixo, perquè el micro te algo màgic, tens un micro i tens el poder tio, tothom t’escolta i es igual el que diguis perquè tens un micro. Jo ara vaig al carrer i la gent em mira i diu: vigileu que es el nen del micro. Ara jo jugo amb ventatja perquè aquest es un micro guay… si es que hi ha altres que tenen tela! No heu escoltat mai el micro dels supermercats: ding dong ding… señorito martinez vaya a recepcion. Que jo al principi pensava que era la mateixa noia que treballava a tots els súper a l’hora, però es veu que es un micro que et fa posar veu de gilipollas. Si, es allò de tu de que treballes: jo soc la tia de la veu gilipollas del Carrefour. Ara per micros xulos els dels capellans, aquells que diuen : I Deu va dir… Ostia i sembla que ho digui Deu de veritat tu. Però deixo de parlar de religió perquè puc constatar que de religió no fa gaire gracia parlar, per alguns deu ser un tema massa serio. De fet els dos únics monòlegs que no han agradat gaire van ser un de religió i un de la família reial. Jo com soc una mica cabró també us ho haig de dir li vaig dir a un amic meu del jueves: Ostia tu jo vaig fer una vegada un monòleg del rei i la gent s’ho va passar bomba tu! El tonto s’ho va creure i ja sabeu com va acabar la història.

El que també m’ha sobtat molt en aquests anys es que la gent em pregunti que com ho faig per preparar-me tot això. Es que encara hi ha algú que es pensa que m’ho preparo??? No fora conyes avui desvelaré el secret més ben guardat de tot aquests anys: Me’ls preparo allà on surten les millors idees: Al wàter… suposo que per això hi ha alguns amb els que et pixes de riure i altres que fan cagar. Si, es que que fas al water. Es la estona més tonta del ser humà, allà sentat esperant com qui espera el tren que ningú sap quan vindrà. Al principi em llegia els ingredients del sabó del cos, del xampú del suavitzant… però quan ja me’ls vaig saber tots de memòria vaig deixar de llegir i vaig començar a pensar ( que no dic que si llegeixes no pensis, només que penses el mateix que pensen els altres) i així vaig començar a escriure monòlegs. Ara com tampoc tenia tant temps per estudiar ( tantes coses a l’hora no es poden fer)…i com que sempre m’he deixat les coses per última hora, m’ho havia d’estudiar aquí mentres els altres actuaven i es per això que sempre surto el últim i com que aquest cop no ha sigut diferent em sembla que aquest artista per una nit ja s’ha acabat!!!!

Bona Nit i Bon Nadal…..

Sense comentaris ( ni aplaudiments)

A vegades abans d’escriure alguna cosa que t’ha fet mal, t’ha sorprès o simplement creus que és important, es millor fer-ho deixant una mica de temps per reflexionar i dir les paraules justes i necessàries per poder transmetre allò que ha passat deixant de banda l’escalfament posterior a allò que vols explicar.
Es per això que escric aquest article dos setmanes desprès del darrer plè. La veritat que podria fer un article interminable o interminables articles sobre la meva impressió del actual equip de govern i la seva manera dictatorial de fer política que van transmetre a tot el públic assistent. Però de tot el succeït m’agradaria destacar dues coses:

La primera es que al plé no es pot aplaudir! Tothom sap que aquests actes són públics i que sovint sembla que estàs veient un reality tipus Gran Hermano, amb discussions més pròpies de la Mercedes Milà amb els seus concursants que les adients a una cosa tan seria com la que es debat que no es altra que la de governar el poble amb propostes beneficioses per TOTS ELS VILATANS, remarco això perquè em sembla que últimament alguns polítics només governen pels seus propis interessos i els dels seus “amics”. Bé, doncs tot i que els plens municipals s’han convertit en un espectacle, no es permès aplaudir per mostrar la teva conformitat a la exposició feta per algun regidor de la oposició. Es possible que tampoc sigui permès aplaudir a un membre de CIU o al del PVA, però com ningú els aplaudeix no ho sabem ( tampoc m’imagino al Sebastià demanant que no l’aplaudeixin…).
Tot això ho se perquè m’ho va comunicar el mateix alcalde durant el transcurs del darrer plè, no em demaneu com es possible que tingués una conversa amb l’alcalde durant un plè quan jo assistia de públic, encara avui no ho entenc… es possible que encara pensi que es professor meu i em pot donar lliçons, la veritat no la sé, però si m’estranya que no et puguis manifestar mitjançant un aplaudiment i si parlant amb el mateix alcalde.

El segon motiu d’aquest article es denunciar públicament l’actitud del primer tinent alcalde de Viladecavalls, en Francisco Vega i Aragón. Lo de Paco s’ho deixo pels seus amics i lo de senyor encara s’ho ha de guanyar i amb actuacions com la de fa dos dijous perd molts punts en un títol que hauríem de ser més estrictes en atorgar-lo. Bé dic tot això perquè encara que sembli mentida, en Francisco Vega va sortir al balcó de l’ajuntament cridant-me ( jo estava a l’alçada de la plaça Sant Pere Amat tot dient-me : “ Como te han sentado los porros que te has fumado antes de venir? (...) Te gustan los cigarritos de la risa eh? Como lo haces, te coges un papelito, lo lias... jejeje (...) anda vete a casa a fumar los canutos!” ( no us poso el monòleg sencer perquè degut a la distància que manteníem no ho vaig poder escoltar i al principi no sabia amb qui parlava, però com que li vaig desitjar bona nit i em va contestar “ hasta luego Lucas, vete a casa a fumar los canutos”, vaig arribar a la conclusió de que era a mi. De fet no hi havia ningú més al carrer)
Suposo que no cal que digui que jo no fumo cap altra cosa que tabac i sempre de la mateixa marca, però si al lector li preocupa li aclareixo : Ni fumo porros ni bec alcohol, ni consumeixo cap altra droga a part del tabac.
Dels comentaris d’en Francisco Vega no entraré a fer cap valoració, crec que el lector del blog es suficientment intel·ligent per opinar per ell mateix. Però m’agradaria fer una crida a qui estigués al seu costat aquella nit ( se que hi havia més gent, però no podia veure qui eren) de que verifiquessin aquesta denuncia, ja que si no ho fan estaran a la mateixa alçada personal i política que ell i no es podrien qualificar amb cap més adjectiu que escòria i còmplices