BORRATXERA DE DEMOCRACIA

Després de molt i molt temps torno a activar el bloc ja que hi ha tantes coses a valorar aquest any que es impossible fer-ho a facebook amb les seves limitacions i molt menys a twitter. Tot i que aquestes xarxes socials m’ajudaran a fer difusió del bloc cada cop que pengi algun post. Vull començar aquesta etapa blocaire pel mes nou: Avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya. Tot el que em segueix sap que soc d’esquerres i que soc totalment contrari a les polítiques de CiU i no suporto al Mas personatge. Aquell altiu, xulesc i ben pentinat que contínuament dona lliçons als demes quan s’està carregant al país. Però per contra també soc un admirador del Mas estratega, aquell que sempre troba una sortida quan pitjor estan les coses pels seus interessos, aquell que sobreviu a les enquestes i aprofita qualsevol escletxa per revifar del no res. Malauradament els estrategues sempre pensen en ells mateixos i els seus interessos i no en els de país…. Per cert, en Jonqueres que al meu parer es un molt bon polític però per contra un mal estratega ha caigut de 4 potes al parany de Mas de primar l’estratègia per sobre de la política lo que en els darrers mesos l’està convertint per tant en un mal polític. Però tornem a les eleccions. El mal govern de CiU ha adelantat les eleccions al 27 de Setembre. D’aquesta manera, Artur Mas, convoca als catalans a lo que ell anomena la consulta definitiva. Però no ho fa per el primer semestre de l’any i abans de les municipals com li reclamaven des d’ERC, sinó a la tardor i a pocs dies/mesos de les eleccions Generals. Si, tindrem 3 eleccions en un any. No volíem democràcia? Doncs aquest any tindrem una borratxera de democràcia ( lo dolent de les borratxeres es que desprès venen les ressaques que son molt pitjors). Així les municipals d’enguany tenen ( políticament parlant) mes interès i importància que mai. Per un cantó, es la darrera oportunitat que tenen els partits tradicionals per fer-se forts en front a les noves candidatures emergents com Podemos. El fet que Podemos no es presenti com a marca pròpia i únicament ho faci dins d’altres formacions municipals independents o en coalició de Guanyem fa que, a excepció de Madrid i Barcelona on el tsunami es preveu considerable, PP i PSOE lluitin per igual per pintar el mapa de vermell o de blau. El guanyador dels dos de ben segur sortirà amb una avantatja considerable per les eleccions generals de final d’any. Per altra a Catalunya, el duel entre ERC i CiU es preveu mes ajustat que mai. El fet de convocar a la gent a una pseudoconsulta, de trencar-se la cara i de jugar-se el seu futur polític i ara d’adelantar les eleccions per convertir-les en una “consulta definitiva” fa que el Mas estratega tingui l’estima de molta part de la població ( inclús la d’aquells votants independentistes d’altres formacions) i pugui evitar el “sorpasso” famós que totes les enquestes parlaven fa un temps. De ben segur que les municipals també serviran per calibrar forces i veure com arriben els dos a Setembre. Personalment crec que el que fa en Mas estratega es de nou una cortina de fum. Ell sap que avui per avui la independència de Catalunya no es possible. Al menys sense l’aprovació del Govern Espanyol. No existeixen, per molt que ens ho venguin, les eleccions plebiscitàries i qualsevol que tingui dos dits de front sap que fer una declaració unilateral d’independència es un suïcidi pel país. Ho torno a escriure: declaració unilateral d’independència. No DUI que queda molt maco i molt progre i ara esta tant de moda. DUI vol dir i ho torno a escriure per 3ª vegada declaració unilateral de independència. I això vol dir justament el que sembla, que un territori declara pel seu compte i sense negociar ni pactar amb la resta la seva independència. En els temps de la UE, de la globalització, de la crisis, del BCE… algú s’ha parat a pensar dos segons la catàstrofe que pot significar declarar-se unilateralment independent? Algú ha anat als estaments europeus i ha preguntat directament que passaria en cas de fer una DUI? Algú ha anat al Govern Espanyol i ha dit: mireu farem unes eleccions de caràcter plebiscitari i si guanyen les formacions independentistes ens separarem unilateralment de vosaltres? Algú s’ha plantejat quines conseqüències negatives tindria això? Deute, hisenda, relacions bilaterals, empreses…? Que ningú s’enganyi, si la independència del país depèn de qui la te mes llarga la cosa està fotuda. Es per això que l’estratega Mas ha trobat la data perfecte. Primer les municipals aviam si CiU remunta el que les enquestes diuen, a finals de setembre ( just abans de la precampanya de les Generals), les Parlamentaries donant-li tota la importància que tenen. Després negociacions per formar el nou govern, condicionant de manera clara la campanya electoral de les Generals i obligant al nou govern espanyol ( possiblement ja a primers de 2016) a negociar amb Catalunya una sortida honrosa per ambdues parts a tot el procés. I amb tot aquest enrenou ha obligat a ERC a aprovar-li els pressupostos. Uns pressupostos mes de dretes que mai. Així doncs mentres ens colen uns pressupostos antisocials tenim a tota la població bevent el whisky de la democràcia fins a mes no poder, sense aigua ni gel. Quina borratxera ens espera! Por em fa la ressaca….

Ja tenim Alcalde

Com diu el títol de l'article, ja tenim Alcalde, però qui va guanyar realment les eleccions?
En dies com aquests en que una part molt important de la població demana una democràcia real, que es fa difícil sense una reforma de la llei electoral, crec que es important que els grups municipals que ens representen facin un exercici profund d’honradesa i deixin d'un cantó les seves pròpies pica -baralles i les expectatives personals per l'altre, per fer un Govern lo més semblant possible al que els ciutadans de Viladecavalls han demanat a les urnes. Es clar que com el vot es secret i el motiu del vot ho es mes encara, el que fan els partits polítics es extreure les seves pròpies conclusions i actuar i pactar entre ells amb conseqüència.
El problema bé donat perquè no hi ha hagut cap guanyador a les eleccions. Bé, hi ha hagut un guanyador moral que ha estat IC-V, i així li vaig dir al Carles quan em va preguntar que em semblaria un govern de concentració d’esquerres junt amb Unió. Tal i com li vaig dir, com a segona força mes votada del municipi i com a únics guanyadors morals de les eleccions ( junt amb PP i ARA, però aquests en menor mesura) tenia no només el dret, sinó quasi la obligació d’intentar liderar una alternativa de govern. Alternativa que per cert ha aconseguit com a hores d’ara tothom sap, convertint-se així probablement, en l’Alcalde mes jove de Catalunya.
Però es això el que volia la majoria del municipi? Jo no ho sé, perquè tinc dues lectures totalment diferents i alhora vàlides. Per un cantó hi ha la que el dissabte van presentar els 5 partits que han firmat el “pacte de consens”, però per altra banda crec que el que ha guanyat amb molta diferència, tot i que em dolgui, es el vot a la dreta. Si suméssim els regidors obtinguts per partits de dretes i els d’esquerres ens donarien un balanç de 8 a 5 i aquest raonament es molt preocupant pels partits d’esquerres de Viladecavalls.
Es més, la davallada de CiU només s’explica per la divisió de les seves sigles en aquestes eleccions. Justament els dos regidors que ha perdut la coalició nacionalista són els que ha obtingut la dreta catòlica catalana. Per tant el que si podríem dir es que la falta d’entesa entre els dos grans partits nacionalistes catalans han propiciat un govern d’esquerres al municipi amb un “convidat” estrany com a company de viatge i no la feina ben feta o el missatge ben portat per les esquerres. Es a dir, no han guanyat els millors sinó que han perdut els pitjors.
Es per això que com a socialista que soc i ideològicament proper als partits d’esquerres en general, m’agradaria que tant a ERC com al PSC hi hagués un debat profund d’idees i una forta autocrítica per assimilar el càstig rebut a les urnes. Amagar-se sota un pacte de govern amb el paraigües de qui si ha sortit reforçat de les eleccions no es honest ni transparent, ens al contrari es una fugida cap endavant lògica però covard a una derrota sense precedents al municipi.
Vull acabar felicitant de nou al Carles Rodríguez i a tots els regidors que a partir d’ara governaran junt amb ell al municipi. Tenen per endavant 4 anys per millorar Viladecavalls i endreçar una economia molt malmesa i crec que només tindran èxit si entre tots els hi deixem treballar amb eficàcia i imaginació. Es hora de creure i de no mirar tant a la casa del costat sense cuidar primer una mica la nostra.

Resultats a Viladecavalls 2011

Penjo una nota ràpida per avançar les dades que tinc sobre les eleccions a Viladedacavalls. Si no m'equivoco el resultat seria el següent:

CIU: 751 vots: 4 regidors
IC-V: 451 vots: 2 regidors
UMdC: 347 vots: 2 regidors
PVA: 344 vots: 1 regidor
PSC: 304 vots: 1 regidor
ERC: 296 vots: 1 regidor
PP: 253 vots: 1 regidor
ARA: 244 vots: 1 regidor
C's: 61 vots: cap regidor
PxC: 60 vots: cap regidor
Blancs: 132 vots
Nuls: 70 vots

Amb aquests resultats, de cas de confirmar-se, el guanyador de les eleccions seria CIU, però els grans guanyadors de la nit serien IC-V que pasa a ser la 2ª força municipal i ARA i PP que entrarien a formar part del cartipàs municipal.

Per altra banda, UMdC treu un gran resultat i CiU tot i guanyar les eleccions treu uns resultats molt pobres que li complicaran formar un equip de govern.
La PVA es manté, però treu uns resultats molt durs ja que no han aconseguit el 2on regidor per només 3 vots
I finalment els dos grans perdedors de la jornada són sense dubte el PSC i ERC que perden un regidor.

Amb aquests resultats no m'atraveixo a dir com estarà format el proper govern, però si que ens toquen de nou 4 anys complicadissims a nivell municipal.

Salut i República.

P.D. Cada nit de 21h a 21,30h cassolada a la plaça de la Vila per una Democracia Real!

Reflexions electorals

Resten 4 dies mal contats per les eleccions municipals d’aquest 2011 i el que semblava que seria una campanya electoral mogudeta ens al contrari i pel bé de tothom està sent prou moderada i fins i tot es podria dir que aburrideta . Això si degut possiblement al buit de lideratge que va deixar en Sebastià Homs es presenten a Viladecavalls més partits que mai, que juntament amb una desmesurada propaganda electoral haig de confessar que personalment m’ha atabalat una mica.
Es per això que m’agradaria fer un petit anàlisis de com veig les diferents propostes polítiques que es presenten al municipi i les possibilitats d’èxit que els hi veig:

• CIU: Sota el meu punt de vista presenta una candidatura caòtica i fluixa pel que ha estat sempre CIU a Viladecavalls. Després de la ruptura amb els membres d’Unió han volgut fer una reestructuració del partit posant com a cap de llista a la Cesca Berenguer amb en Josep Faure com a home fort al seu costat. Un binomi estrany ja que si dividíssim CIU en dos trobaríem als partidaris d’en Fèlix Farrè ( on estaria la Cesca) i els de Sebastià ( on hi seria en Faure), encara que es possible que s’hagin ajuntat dos “bàndols” fins ara oposats per impedir que un tercer en discòrdia ( Parera) aconseguís els vots suficients per ser l’alcaldable d’aquesta formació. La veritat que no es una molt bona carta de presentació per optar a l’alcaldia…
Per altra banda la resta de la candidatura es, com he dit abans, fluixa. Això si amb alguna sorpresa com que el Valero vagi 5é o l’aparició en llista del jove Victor Jimena, un bon jan que sempre ha col•laborat i participat en el municipi, però que l’ inexperiència ja li ha jugat una mala passada en el que sembla una confrontació amb el Consell Jove.
El programa que presenten es engrescador i vistós, però alhora una mica irreal ja que pretenen estalviar invertint i baixant impostos.
Crec que per trajectòria tenen com a fita mantenir els 6 regidors actuals, encara que amb tot lo passat 5 seria un bon resultat i 4 o menys un fracàs. Jo aposto per 4.

• UMdC: Amb l’arribada de la Cesca a CiU han decidit marxar definitivament de la coalició i fer un partit nou. Liderat per la Regina Parellada i amb en Raso com a home fort. Hem sorprèn la formació de la llista perquè la gent més vàlida ocupa els darrers llocs de la mateixa, com per exemple en Jaume Pujol o en Josep Boada, dos persones que podrien posar-se al capdavant de la formació i donar-li un aire renovat que no només li vindria bé a UMdC sinó també a la vida política del poble.
Com a proposta política no em diuen res. La seva desgana els darrers dos anys de govern a l’Ajuntament ho diuen pràcticament tot. Més enllà de fer alguna plaça a corre cuita o inaugurar per fí el Pavelló ( sense acte de inauguració per no fer cap homenatge al Sebastià) no han aportar res ni a Viladecavalls ni a les persones. Els pisos segueixen sense sortejar, el deute continua igual o pitjor, pressupostos prorrogats, etc.
Crec que tenen en ment arribar als tres regidors i 2 seria un bon resultat, menys un fracàs. Jo crec que en tindran 1

• ERC: Després de que el seu portaveu Lluís Soler hagi decidit no presentar-se com a alcaldable per motius professionals ha fet que la Gloria Ullès torni a encapçalar la fromació. La sorpresa ve per les absències d’en Joan Casasola i de l’actual regidora Gloria (perdoneu no se el seu cognom… :s), així com l’ascens del President d’ERC a Viladecavalls, Vicenç Torres al segon lloc de la llista. Crec que presenten una llista molt ben elaborada i que pot donar molt de sí, però per altra banda el programa es poc explícit i la prepotència mostrada en alguns moments d’aquesta i l’anterior legislatura, així com la manca de tacte en alguns temes passats em generen dubtes. Tot i així crec que presenten una proposta interessant i plausible com es la “banca del temps”.
Com tots els partits voldran créixer i més després del treball fet en l’oposició aquests darrers 4 anys, però crec que el vot d’ERC es fidel i alhora molt fixa, per lo que intueixo que repetiran els 2 regidors que tenen a hores d’ara i crec que a ERC ho veurien com a un bon resultat.
• IC-V: Presenten una llista predicible amb alguna nova incorporació i amb el relleu d’en Carles Rodríguez per en Joan Olivares. Al meu parè el canvi li ha arribat una mica d’hora al Carles perqué li manca encara una mica de madurés per ser alcaldable de Viladecavalls. Es cert que experiència i força li sobren, però crec que encara li queda una mica per aprendre i exercir un bon lideratge. El programa que presenten està replet de bones intencions i de propostes imaginatives i fresques, però també trobo que li manca una mica de realisme. Bé potser es diferencia ideològica perquè amb IC-V i amb IU sempre em passa el mateix….
Mantenir els dos regidors que tenen a hores d’ara seria un èxit i depenent com només un bon resultat, però lamentablement per ells crec que perdran un regidor.
• PVA: Incorporen al Manolo de la AAVV de Can Tries a les llistes i poca cosa més. Són els de sempre dient lo de sempre. No he pogut veure el programa perquè diuen que no li han donat a tothom per manca de pressupost, encara que de propaganda hi ha per tot el poble, així que no puc valorar les seves propostes. Crec que volen augmentar no a 2 sinó a 3 els regidors i els hi veig amb possibilitats d’aconseguir-los, encara que aposto per que es quedin finalment amb 2.
• PSC: Una llista totalment renovada i nova. Un grup de gent amb ganes de treballar pel poble amb Antonio Navarro com a cap de llista i amb Pedro Ballesta com a home fort en segon lloc. Crec que tot i ser un home seré i amb seny, a l’Antonio li falta capacitat de lideratge per ser un Alcalde amb l’empenta que ha de tenir el nou alcalde de Viladecavalls. El programa que presenten es mes aviat pobre, amb bones intencions però poques propostes. Personalment em dol perquè al menys en les meves àrees es van presentar bones propostes que no s’han vist reflectides en els tríptics, encara que espero que les tinguin en compte tant en cas de governar com d’estar en l’oposició. El somni socialista es aconseguir 4 regidors, encara que 3 seria un èxit i dos un bon resultat. Jo aposto per 2.
• ARA: La candidatura sorpresa. L’antic grup d’Avenç es torna a presentar en llistes, aquest cop amb Reagrupament, sent una formació amb ganes i il•lusionadora. La manca d’experiència la poden compensar amb bones idees i un programa acceptable. Crec que lluitaran per obtenir presencia a l’Ajuntament i crec que la tindran amb 1 regidor.
• PP: Han apostat fort aquest cop a Viladecavalls almenys amb una cara visible. Jo el conec personalment perquè va ser encarregat meu en una fàbrica on vaig treballar, però em sorpren que es presenti pel PP ja que era l’enllaç sindical ( no se si de UGT o de CCOO). Per altra banda poca cosa mes a dir. Una llista d’acompanyament a l’alcaldable i cap proposta electoral, mostrant una pésima coneixença del municipi. Podrien tenir opcions de tornar al cartipàs però no crec que ho acosegueixin.
• C’s: Semblant al PP. Cap proposta a tenir en compte, poca coneixença del Municipi i un blog que no te desperdici per saber com pensa el seu cap de llista. Cap regidor a la vista i no crec que tinguin gaires esperances de treure’n cap
• PXC: Suposo que es presenten per cumplir expedient. La sorpresa es que hi hagi gent a Vila per fer una llista. Cap proposta i cap intenció.Bé i per la meva part cap respecte a un partit xenòfob i fascista.

Així que la meva travessa per aquestes eleccions es la següent:
CiU:4 PVA:2 ERC: 2 PSC:2 IC-V: 1 UMdC: 1 ARA:1

Si voleu fer la vostra travessa o deixar la vostra opinió, sempre que sigui amb respecte será benvinguda!
Salut i República!!

Explicacions necessàries

Com molta gent ja sap, he decidit no formar part de les llistes electorals del PSC per les municipals d’enguany. Fa dies que volia escriure al blog i explicar els “ets” i “uts” d’aquesta decisió, però per problemes informàtics primer, després per problemes personals que han fet que vegi la política com una cosa secundaria a la meva vida a hores d’ara i finalment ( per què no dir-ho?) per desconnectar una mica de tot plegat, no ho he fet fins ara.
I per què ara? Bé, perquè comencen a haver-hi rumors de que m’han expulsat del partit per liar la troca en una executiva. Sembla ser pel que diuen que vaig cridar als meus companys arribant fins i tot a donar cops a la taula...., qui em conegui sap que no es així, però crec que arribat aquest punt es el moment d’explicar els meus motius per no formar part de les llistes del PSC de Viladecavalls.
He treballat molt pel partit els darrers 5 anys, amb molta il•lusió i amb l’esperança que el fruit d’aquest treball es veiés reflectit en una millora del municipi on visc i vaig néixer.
Han estats 5 anys molt intensos on primer vàrem preparar les darreres eleccions municipals amb l’anterior executiva. Hi havia moltes expectatives al grup, però la realitat va ser molt diferent a l’esperada, ens va pesar no haver pogut fer el tripartit d’esquerres 4 anys enrere, es va fer al meu entendre una mala campanya electoral i van mancar propostes fermes, això sense contar amb una carta signada pels senyors Cortés i Trullàs que ens va restar molt a darrera hora.
A partir d’aquí tot es va tòrcer. No pair la derrota electoral va fer que s’intentés per part dels Srs Rubio i Garcia Cano un pacte a 4 ( IC-V,ERC,PSC,PVA) per canviar el govern i deixar a CIU en l’oposició. Aquest intent de pacte es va fer a esquenes del partit i per això vaig començar a treballar per construir una alternativa dins mateix del PSC amb vistes a les properes eleccions. Al mateix temps, va contactar amb mi l’executiva de les JSC del Vallès Occidental per impulsar unes JSC al municipi i amb esforç i empenta ho vam aconseguir. Però seguint amb el pacte a 4, CIU va moure fitxa i va trencar peres amb la PVA oferint al PSC una nova coalició de govern municipal a la Vila.
Es cert que vaig tenir molts dubtes en vers aquesta possibilitat. Per una cantó era una oportunitat de canviar les coses i el meu pare volia intentar-ho, per un altre banda no m’agradava ni la política de CIU ni les persones que l’envoltaven ( Florido, Mestres i cia). Així que intentar canviar les coses es podia girar en contra i ser còmplices de les males polítiques que s’estaven fent des de l’Ajuntament. Finalment un cop vist que no es debatien propostes sinó càrrecs i sous, vaig decidir NO recolzar el pacte CIU-PSC i seguir fidel als meus ideals i així els hi vaig comentar als meus companys de les JSC que van decidir fer-me costat i firmar un comunicat en el que ens manteníem aliens a aquesta coalició.
Desprès tot va anar molt ràpid: l’expulsió dels signants del pacte del partit, males cares a casa, crítiques per part d’alguns i també el recolzament de molts, reunions amb la Federació del Partit i finalment la creació d’una nova executiva socialista on treballar pel municipi. Vaig seguir sent Primer Secretari de les JSC augmentant els seus afiliats i vaig agafar també el càrrec de Secretari de Política Municipal al PSC.
En aquesta nova etapa socialista he treballat en primera línea, no només aportant idees sinó també co-liderant juntament amb el Primer Secretari Antonio Navarro el projecte municipalista del poble del PSC, impulsant reunions amb entitats esportives i culturals i altres amb diferents grups municipals, escrivint articles per revistes i blogs, creant comptes a facebook i Twitter, etc.
Tot aquest treball, no només dins de la nova executiva, sinó també l’anterior, juntament amb l’experiència i el coneixement del poble i de les persones que tinc a l’haver crescut participant de la vida social, esportiva i cultural del municipi em va donar ànims per oferir-me com a possible Cap de Llista dins de l’executiva. Malauradament, el Primer Secretari de l’Agrupació també es va postular com a possible Cap de Llista, tenint el recolzament de la Federació i començant una lluita de poders vers la meva persona que no vaig entendre mai. Van ser uns mesos molt durs en els que vaig suportar pressions, discussions i recels fins que finalment els companys de l’executiva van decidir que el millor candidat fos Antonio Navarro. Crec que vaig encaixar la derrota amb elegància, fent el que vaig prometre fer en un principi: no presentar la meva candidatura a l’assemblea i donar tot el meu suport al candidat proposat per l’executiva. Tal va ser així que fins i tot vaig presentar l’acte públic en que vam presentar a Antonio Navarro com a Alcaldable del PSC.
Però vet aquí, que tal i com va dir en una ocasió Alfonso Guerra i va recordar el meu amic Pepe Hinojo en una reunió: “qui es mou no surt a la foto”; o al menys no en la primera filera i així el Primer Secretari de l’agrupació va presentar-nos a uns quants membres de l’executiva la seva llista, que a fi de comptes era la llista que proposaria el PSC. Llista en la qual jo havia d’anar al 6é lloc.
Mireu, potser he pecat de pretensiós en algun moment, o potser d’ingenu, no ho se...., però el fet es que després de tant treballar, de donar la cara i de ser un dels impulsors de la nova executiva del partit a Viladecavalls, crec que em mereixia alguna cosa més o si mes no una reunió o una explicació. Al no produir-se vaig entendre que hi havia una manca de confiança vers a la meva persona o a la meva manera de treballar, o el que es pitjor por a que jo establís una nova lluita de poders, cosa que si em coneguessin sabrien que no es així.
Després de mostrar la meva perplexitat/disconformitat, finalment vaig poder mantenir una reunió a soles amb Antonio Navarro que em va dir que confiava molt en mi. Que el que ell pretenia era que jo continués treballant des de les bases del partit, que redactés el programa electoral, que treballés en les propostes, però que per tenir representació a l’Ajuntament preferia que fossin uns altres.
Prefereixo no valorar aquest darrer punt i que sigui el lector qui ho faci, però aquesta decisió i aquest argument del Primer Secretari de l’Agrupació Antonio Navarro, han fet que prefereixi prendre’m un descans i no participar a les properes eleccions municipals.
Dit això, vull explicar que tot aquest procés es va portar dins de l’absoluta normalitat, sense crits ni cops a la taula per part de ningú i que a hores d’ara mantinc una bona relació amb tots els companys del partit del qual continuo sent militant, perquè ni m’han expulsat ni jo tinc cap intenció de marxar. Per posar un exemple d’aquesta bona relació, us diré que fa poc vaig fer costat a una companya que va patir un cop personal molt dur i que just després jo mateix vaig passar per un moment delicat i el gruix del partit em va donar ànims i el seu recolzament, cosa que els hi agraeixo moltíssim.
Per acabar i per netejar el meu nom, que algú està intentant embrutar, m’agradaria fer una crida als companys que estaven en la reunió on vaig decidir no formar part de les llistes i que ratifiquin aquesta versió ( un altre cosa es que comparteixin o no els motius). Si no em falla la memòria eren: Pedro Ballesta, Antonio Navarro, Manel Polo, Xavi Samper i Antoni Raya.
Com que estic una mica emprenyat amb aquest tema, un cop els meus companys de partit desmenteixin aquest rumor dels crits i els cops a la taula, escriuré un nou article dient la persona que els ha difamat i com ho he sabut per tal de que ell/a també es pugui defensar i digui ( si vol) qui li ha dit aquesta barbaritat.
Dir-vos també, que encara que no participi a les eleccions municipals continuaré actualitzant el blog, faré un petit anàlisis de tots els partits polítics que es presenten a Viladecavalls i continuaré, com fins ara, explicant com es veu el món des de la meva finestra.

Jugar amb el temps

>

Jugar amb el temps es perillòs y més en política. L’esperit de fer política es o hauria de ser escoltar a la gent i gestionar/organitzar de la millor manera possible la comunitat i els recursos que genera. Una bona decisió es construir vivendes a preu protegit ( ja siguin de lloger o de compra) i posar-les a dispossició d’aquells que tinguin dificultats per accedir a una, ja sigui per juventut, tercera edat o per manca de recursos econòmics generats per exemple a causa d’una crisis com l’actual.

Lamentablement en Viladecavalls s’ha obviat part d’aquest esperit possiblement per la proximitat d’unes eleccions i s’ha decidit jugar amb el temps.

El primer error ja va ser enfocar els pisos de Viladecavalls Multigestió, tant els del Carrer Orenetes com els de Can Tries, exclusivament als joves del poble i problemes hem tingut per omplir sol·licituts. Ara cal veure si tots els candidats acaben per exercir el seu dret a adquirir un habitatge o per l’excès del preu final o pel pis que se li otorgui al sorteig decideixen optar per alguna altre opció.

El segón error i més greu es com he dit abans jugar amb el temps. Sembla ser, encara que ningú ho reconeixerà i es posaran mil excuses, que s’està deixant pasar els dies per sortejar els pisos lo més proper possible a les eleccions del Maig. D’aquesta manera la idea original de construir pisos sense ànim de lucre per beneficiar a una part de la població es desvirtua considerablement per causes totalment partidistes que res tenen a veure amb la gestió del municipi i molt amb uns vots que puguin posar coixins a les cadires de la Casa Gran que alguns els hi tenen gran estima.

Però lo pitjor no es el mal moral, sinó el perjudici que s’està fent a alguns dels candidats. Se de persones que porten mesos pagant un lloguer esperant l’adjudicació final dels pisos. Un cop puguin accedir i començar a pagar la hipoteca hauran perdut els diners del pis actual de lloguer ja que els podrien haver invertit en el nou al que volen accedir. I no només això, amb una bona gestió els pisos haurien estat acabats i adjuducats abans del Juny de 2010 amb lo que els adjudicataris s’haguessin estalviat l’augment de l’IVA. Augment per cert que Viladecavalls Multigestió no va pagar ja que els materials i les empreses contractades van ser pagades abans de la pujada de l’impost.

Es per això que des del PSC volem incidir a l’equip de Govern que acceleri el procés d’adjudicació als pisos de promoció municipal i sigui, pel bé de tots, més efectiu, més coherent i menys propagandístic en les seves decissions.

Com ja sabeu fa gairebé 2 anys que vam començar un procés de reconstrucció del PSC de Viladecavalls amb la formació d’una nova executiva.

Com el nen que neix i va complint etapes al llarg de la seva vida, nosaltres també les estem acomplint i ho fem amb 2 objectius:

· Treballar per i amb la comarca de la mà de la nostra federació

· Treballar per construir un Viladecavalls millor. Però no amb totxos que això ja ho han fet uns altres i ja sabem tots com els hi anat, sinó que l’hem de construir amb la gent del poble. Si no ho fem així fracassarem perquè nosaltres som això: Gent de Poble.

Gent de poble amb la sang vermella i el cor a l’esquerra, i això vol dir construir un poble unint les diferents realitats demogràfiques, fer un poble participatiu i fer-ho amb els ideals socialistes, d’esquerres i de progrés del PSC. I dic del PSC perquè potser surten noves plataformes o partits polítics que es posaran etiquetes socialistes, però nosaltres tenim els ideals del PSC.

Com us deia abans, anem complint etapes. Ara hem complert una més que es escollir el nostre cap de llista per les eleccions municipals que es celebraran d’aquí a poc mes de 100 dies.

El cap de llista el vam escollir en l’assemblea dijous passat i amb 15 vots a favor, cap en contra, cap en blanc i cap nul; és a dir per unanimitat va ser escollit Antonio Navarro

Bones Festes i millor 2011

Sensacions al Sant Jordi

Ahir el PSC va realitzar l'acte central de la Campanya a les eleccions autonòmiques de Catalunya. L'acte presentat per la Rosa Maria Sardà va omplir amb prop de 20.000 persones el Palau Sant Jordi que a la veu de "visca, visca, Catalunya Socialista" donaren pas als parlaments.

El primer de tots va ser en Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, que va donar el suport a la candidatura encapçalada per Jose Montilla en nom de tots els alcaldes socialistes per la tasca realitzada els darrers anys per la Generalitat i també pel Govern d'Espanya liderat per Zapatero. Uns anys, va recordar Hereu, en que tot i la crisis, els Ajuntaments han tingut més autonomia que mai i s'han pogut impulsar projectes ambiciosos i no s'ha escatimat en ajudes socials. Cal recordar les escoles, escoles bressols, FEIL, hospitals i CAPS ( entre altres) que el govern del Tripartit ha realitzat a Catalunya.

El següent torn de paraula va ser per la Carme Chacón que va criticar durament el "joc" del PP on una tal Alicia Croft es dedicava a disparar inmigrants, així com el video de CIU on hi surt un lladre robant a Catalunya. Aquest video la Carme el va analitzar minuciosament per veure la cara del lladre i va arribar a la conclusió de que "el lladre que roba a Catalunya era en Millet, es en Millet qui a robat a Catalunya!" Tampoc es va oblidar del video fet per les JSC on es veu com anar a votar pot ser orgasmic i va asegurar que ella està encantada d'anar a votar i ho farà amb joia i alegria, però tampoc cal pasar-se, " les JSC no han necessitat atacar a ningú per identificar-se a ells mateixos però s'han passat tres pobles" va dir entre riures. I es que els socialistes reconeixem els nostres errors, només així es pot avançar. Ahir, però també era el dia internacional contra la violencia de genere i la ministra de defensa va fer part del seu discurs recolzant i donant forces a les dones víctimes de la violencia masclista a donar un pas endevant. Va ser sense dubte el moment més emotiu de tota la nit. Bravo Carme, ahir et vas guanyar encara més el meu afecte.

El tercer en pujar a l'atril va ser l'ex President Felipe Gonzalez. En Felipe va donar una lliçó magistral d'economia, de política nacional, d'humanitat, de socialisme. Només començar ja va dir que ara amb 68 anys i amb un any més que els proposats pel PSOE per jubilar-se, tenia mes ganes que mai de treballar, de sentir-se útil. Va recordar que el model a seguir tant per CiU com pel PP era el Tigre Irlandés ( aquell que ara ha quebrat) i que ara segueixen el de Cameron a Anglaterra. Polítiques liberals on es paguen pocs impostos i on les diferències socials son cada cop més radicals. Va recordar que durant la meitat de la seva vida li van prohibir votar i que el temps que li queda mai deixarà de fer-ho. També va resumir el moment que l'economia europea está vivint: " hubo un momento en que los grandes bancos se encontraron en serias dificultades por explotar la burbuja inmobiliaria y pidieron ayuda a los Gobiernos. Estos hicieron inyecciones económicas muy importantes para salvarlos y ahora se quejan a los Gobiernos del déficit que sufren precisamente por haberles ayudado" Sol·lució: Control de la CE als bancs i no al revés.

El President Montilla va defensar l'acció de Govern i els Fets socialistes vers a les paraules de CiU: 137 CAPS, 8 centres sociosanitaris, 4645 places de residència, 9 nous hospitals, 3330 Mossos d'Esquadra més, 32 noves comissaries, línia 9 del metro, Aeroport de Lleida, presó Els Llenoders, la nova dessalinitzadora del Llobregat, etc, etc, etc. Montilla es va definir com un mur davant el tsunami capitalista, davant la tempesta de polítiques de dretes que venen de la mà del PP i de CiU. Polítiques que amaguen acomiadaments de treballadors públics ( 20%), retallades socials,... Pogressista i calmat es va veure a Montilla, la calma de la tranquilitat de ser treballador, honest i tenir les idees clares.
Ahir vaig veure al millor Montilla dels darrers anys!

Finalment el President Zapatero va recordar lo dificil que es governar i encapçalar un projecte, amb lo que va destacar lo complicat que ha de ser governar amb dos socis de govern. Zapatero va remarcar la gran negociació del PSC per defensar l'Estatut " Montilla va en serio", i aconseguir per Catalunya la major capacitat d'autogovern de la seva història. Així també va recordar que CIU o pactarà amb el PP o ERC. Dos postures enfronatades i que res tenen a veure i ho faran per aconseguir el poder, l'única cosa que els interesa. Si volem una Catalunya amb capacitat d'unir i treballar conjuntament amb Espanya, amb l'Espanya de les autonomíes i no una España, si volem una Catalunya progressista, treballadora i d'esquerres, aquesta es la opció del PSC, la opció del President Montilla.

Bé espero veure-us a tots diumenge i que experimenteu la sensació ( no se si orgàsmica o no) de votar, i si voteu progrés, si voteu transparencia, si voteu honestetat i treball, en resum si voteu PSC, junts ho aconsegguirem!

Reflexes de la nostra societat

Ja ha començat la campanya electoral per decidir el futur de Catalunya dels propers 4 anys. El 28 de Novembre s’obriran les urnes i tots els catalans majors d’edat tindrem la llibertat d’exercir el nostre deure de votar als nostres representants al Parlament de la Generalitat. Curiosament la cita tindrà lloc un dia abans del Barça-Madrid, que es jugarà excepcionalment en dilluns a causa precisament de les eleccions. Dic curiosament perqué darrerament les eleccions semblen partits de futbol.

D’un temps ençà les persones votem perqué som d’un partit o un altre pel mateix motiu que un es del Barça, de l’Espanyol o del Madrid. Som afins a un partit per tradició familiar, pel cercle d’amistats que tenim, per modes, per rebeldia o fins i tot perqué hi ha candidats més guapos que altres.

La desafecció política es cada vegada més evident , els vots en blanc ja seríen la tercera força mes votada actualment, i possiblement l’abstenció tinguès prop de la majoria absoluta. Dades que sense dubte, ens allunyen cada cop més de la democràcia que tant va costar d’aconseguir.

Però per què passa tot això? Les respostes habituals son: “la crisis, la corrupció, els polítics no ens escolten” i el ja tópic i típic “tots són iguals”. Permeteu-me que jo tingui un altre teoria totalment diferent i totalment enfrontada. Una teoria suposo que mal vista per la societat i per la qual molta gente m criticarà ( només espero que reflexineu abans de dir-me de tot): La política es un reflexe de la societat.

Vivim en una societat consumista on ja tot si val. Parlem de crisis mentres parlem amb l’I-phone o la Blackberry des del mans lliures del nostre cotxe. Alguns están a l’atur, però treballen en negre. Altres critiquen al seu veí, al seu germà o al seu amic només per enveja. Passem hores i hores veient programes del cor ( encara no se perqué els hi diuen així si tenen de tot menys sensibilitat), intentem cobrar molts diners treballant el menys possible, ens hem endeutat amb hipoteques, cotxes, prestecs per viatges i targetes de crèdit per fer la compra del mes ( que el sou va gairebé integre per pagar al banc), no recollim els excrements del nostre gos ( sobretot els qui el passejen pel parking del carrer Orenetes), no separem les escombreries i quan arribem a casa intentem mirar el menys possible a la nostra parella, no sigui cas que es doni compte que hem vist i dessitjat a a una dona o un home desconegut/da pel carrer.

Això si, volem que els polítics siguin honestos, impoluts, que discuteixin amb serenor i siguin els salvadors del Món en aquesta maleida crisis capitalista inventada pels bancs.

Jo no dic que tenim el que ens mereixem, ni que tots els polítics siguin uns barruts ni que els ciutadans siguem uns malparits; però si que he volgut caricaturitzar una mica la nostra societat per fer autocrítica i millorar les coses.

Crec sincerament que les persones som el motor del poble. Crec que primer hem de canviar nosaltres per canviar les coses, es a dir, hem de ser conseqüents.

Dit això, crec que hi ha tres sortides:

1er.- Fer una Revolució, cremar-ho tot i recomençar. Us imagineu que pasaria si de cop i volta cap de nosaltres paguem les hipoteques? En tres mesos com a molt rebentariem el sistema. Però com he dit abans el sistema es un reflexe de la nostra societat. Acabariem amb ell si, però segurament inventariem un pitjor. Un totalment caòtic, per tant ara per ara millor descartar-ho

2on.- Anar tots a votar el 28 de Novembre! Donar una lliçó ética als gobernants sent conseqüents amb els nostres ideals ,que tots els tenim encara que potser una mica adormits. I quan dic tots vull dir tots, partits polítics inclosos. Tenim la sort de poder votar per algú que defensi la independencia del nostre poble ( ERC), per algú que defensi els interessos de la burgesia catalana i de l’esglesia ja que d’aquesta manera beneficiaria al poble ( CiU), per algú que vulgui una Espanya unida i única on els poders tant econòmics com socials estiguin poc repartits per tenir més control sobre la societat i on l’estat sigui el menys intervencionista possible (PP), per algú que defensi una societat ecologista i “progre-hippie-pija” (IC-V), o per algú que lluiti pels drets dels treballadors ( ja siguin operaris, encarregats, metges o empresaris) sota una óptica social i global, una Catalunya Federal on hi cap tothom i amb les paraules treball i solidaritat com a bandera ( PSC). També hi ha altres partits minoritaris, però no conec la seva ideología, ni tan sols la de C’s que em sembla un partit demagog que va on bufa el vent. Si algú ha notat que he estat una mica partidista defensant al PSC te raó, soc socialista, però això ja ho sabieu.

Aquesta segona opció sembla molt bona perqué si el sistema i els partits polítics són un reflexe de la societat, estaríem donant una bombona d’oxigen d’ideals als nostres dirigents. Votar amb raó de causa ens dona froça per exigir, però si a sobre actuem conseqüenment amb el que hem votat, segur, segur que d’aquí poc les coses comencen a millorar. Si més no, tindrem un parking al carrer de les Orenetes net de merda i no ens embrutariem les sabates, que ja es alguna cosa per començar.

3er. Passar de tot i veure el dilluns 29 el Barça- Madrid. No servirá per canviar res, però si guanya el Barça ens anirem contents a dormir aquella nit.

Espero que l’article us hagi divertit una mica i us hagi servit per reflexionar. Si a sobre sou dels que votareu amb conseqüència, espero que ho feu pel PSC. Els ideals que hi ha darrera d’aquestes sigles van més enllà de modes i paraules buides. Els ideals del PSC són el reflexe de la societat en que jo vull viure

El passat 11 de Setembre l'Ana i jo vam gaudir del millor dia de la nostra vida, ara tot just fa quinze dies vam decidir unir les nostres vides per sempre. Des d'aquestes línies vull donar les gràcies a tots els que veu fer possible que el nostre casament fos tan bonic, divertit i inolvidable.
A la família que ens ha vist patir i lluitar durant tant anys, als amics que ens heu ajudat en els mals moments i heu compartit amb nosaltres els bons, al Ristol per un sopar complert i una organització excel·lent, als fotògrafs que ens van posar dels nervis però que van fer la seva feina a la perfecció... en definitiva a les 117 persones que ens van acompanyar en un dia tan especial i a totes aquelles que no per un motiu o un altre no vau poder venir.
Escric aquest post a poques hores d'anar-me de viatge de nuvis i amb la intenció de tornar el 6 d'Octubre amb forces renovades i nous objectius pel curs que comença. Se que no he tingut prou cura del blog aquests últims mesos, però com es de comprendre el nostre enllaç ha suposat dedicar temps i esforços.
Marxo demà al matí quan encara no s'ha inagurat el nou pavelló i a les portes d'una vaga general a nivell estatal. Com tothom en aquest país he sofert les conseqüències de la crisis i tot i ser socialista sovint no he entès algunes maniobres del Govern de Zapatero, però la vaga general em sembla desmesurada i sense sentit.
A les crítiques sobre la llei laboral us explicaré una petita història:

Conec una empresa de 13 treballadors que durant dos anys ha sofert perdues. Perdues que es van agravar quan una de les empreses que li donaven feina ho va deixar de fer. La situació era insostenible i només hi havia una solució: disminuir la plantilla per reduir gastos i mantenir el lloc de treball a la resta. La pega era que no hi havia diners per indemnitzar a tres treballadors amb 45 dies per any treballat ( suficient per continuar el negoci), així que si no hi havia alguna llei que preotegis aquest cas, els 13 haurien d'anar a l'atur i el patró perdería no només l'empresa, sinó també la seva vivenda ( amb la que havia hagut d'avalar el negoci a mitjans de la crisis). Amb la nova llei laboral aquesta empresa ha conseguit salvar 10 llocs de treball, a part de poder mantenir el negoci en peu. Es cert que 3 treballadors han cobrat 20 dies per any en lloc de 45, però tots han sortit guanyant.
Als retractors d'aquesta llei reflexioneu, perquè aquesta es la realitat d'un país en el que el motor son les petites i mitjanes empreses.
Als sindicats i a tots aquells que voleu fer vaga, el meu respecte. Només espero que qui vulgui anar a treballar ho pugui fer amb la mateixa llibertat del que vol manifestar-se.

Bé, es tard i encara tinc les maletes per fer. Ens veiem a la tornada!

Monòleg de Festa Major

Bona nit a tothom! Com va tot? El sopar bé? I el beure? Es clar el beure sempre va bé... es Festa Major. Encara que vigileu amb lo que bebeu, ara fa un parell d’anys el Cristian després de dos copes de mes em va dir: “ Tiu... em faré Mosso d’Escuadra...” i mireu-lo ara!

La veritat es que Festa Major mola!, encara que té defectes. Per exemple, sempre coincideix amb los “San Fermines”. Que mira si fa anys que coincideix i encara no l’hem canviat de dia. Es clar som de poble o sigui som burrus com ningú. Segurament estem esperant que la canviín ells. Clar que si, que la nostra es més chula, donçs si no volen que els hi fem competencia que la canviín. Vale que sí que la seva té braus.... i nosaltres cornuts que pasa! Que també els podem posar a pasejar pels carrers del poble i la gent es podía posar un mocador al coll i a donar-lis fuetades, però tampoc fa falta exagerar... que a Viladecavalls hi ha cornuts si, però amb orgull!. I es que les banyes són com les hemorroides... millor patir-les en silenci.

L’altre problema que li veig a la Festa Major es que em menteixen. Si, jo reconec que tinc un problema amb les hores, no sóc allò que li diuen puntual. Es que no entenc que té la gent amb les hores, ningú s’ha adonat que quan acaba una comença un altra totalment igual, amb els mateixos minuts i segons? Donçs això que us deia, que amb les hores em menteixen. Cada any el mateix. M’Envien a casa el programa de Festes i posa, per dir algo, divendres a les 22h sopar jove, t’hi esperem! Donçs no, ningú espera, jo arribo a les 22,15 i la gent ja está sopant.... que a més de mentir es de ser maleducats. Es que ningú us ha ensenyat que no es comença a sopar fins que hi sigui tothom a taula???

EL que si es chulo, pero chulo de veritat són els adorns dels carrers. Bueno, els de l’any passat eren una mica cutres, però en general molen molt. No heu vist els molinets? Són de colors i quan fa vent donen voltes, fan goig ! El que si es podia actualitzar són les estovalles que ens van donar per posar al balcó. Es que no se on tinc la meva, bé em sembla que la vaig utilitzar per netejar els mobles i després la vaig llençar no se...., però la culpa es de la meva novia, l’Ana que diu que ho guardo tot, que sembla que tingui síndrome de Diogenes. I jo ja li dic, no ho tiro perqué potser després em farà falta. Es clar ella em diu, però Manel si fa dos anys que no et poses aquesta camisa. Ja es que ja no es porta, però potser l’any vinent es torna a portar! No, es cert, m’agrada guardar les coses, els records, els llibres, tot menys l’estovalla de Festa Major.... i ara van i la demanen. Així que l’any que vé em faré una propia, una d’aquestes reciclades que s’ha posat de moda.

I es que la gent ho recilca tot. L’altre dia vaig anar a casa d’un amic i tenía un water al menjador. Res que li feia falta una cadira i com feia poc que havía canviat els sanitaris i li havia agafat molt de carinyo, donçs el va tapissar, li va posar uns coixins, el va pintar i fins i tot li va posar un parell d’altaveus per escoltar música. Total que jo crec que si suma el preu dels coixins, els altaveus, la pintura i la tela li sortia mes a compte comprar una cadira nova. Això si, t’hi cagues lo comode que era.

Lo tradicional de la Festa Major es el pregó. Normalment als pobles hi va gent famosa que com no saben que dir s’ho inventen, però com són famosos i están acostumats a inventar-se coses, donçs els hi surt bé. Per exemple, imagineu-vos que vé la Belen Esteban i diu algo així: “ Buenas noches a todos, es un placer estar aquí con vosotros (claro como te pagan..) en este pueblo tan bonito rodeado de montañas ( anda Belen que te lo has currao). Se que muchos de vosotros estabais esperando este momento para compartir unos dias de fiesta con vuestros vecinos y amigos ( mira eso si es verdad). Espero que el tiempo acompañe y os lo paseis de Puta Madreeeee..., ( oeeeeeeeeee)” i li queda super chulo sense dir res. Aquí, però preferim que el pregó el faci la gent del poble que al menys saben lo que diuen; per exemple l’any passat el van fer els correrdos de fons que porten 25 anys corrent i encara no s’han cansat, i aquest els del basquet, que ja que no tenen pavelló per jugar, al menys que facin el pregó

A Viladecavalls la Festa Major ha evolucionat molt. Abans els actes es feien a la Masia, després al Carrer Major i ara un altre cop a la Masia. Es que el poble es petit i no té gaires possibilitats. Però tot i així ha evolucionat. Abans hi havia allò que li deien la Revista, que no tenia pàgines, ni fotos, ni marujeo ni res; sinó mags i ties en pilotes, però no se perquè li deien la Revista.... i a la gent li agradava molt, sobretot als avis ( i a l’alcalde Felix Farré que una noia li va agafar el cap i se’l va posar entre les tetes). Ara veure gent despullada ja no es cap novetat i ja no fa tanta gràcia, però a l’empalmada algú de tant en tant es marca un striptis.

I es que l’empalmada de Viladecavalls, encara que també ha evolucionat es ja mítica. Per qui no sigui d’aquí, l’empalmada no te res a veure amb les ties en pilotes i l’estriptis d’abans, si no que es tracta de no dormir en tota la nit, però li diuen l’empalmada. La veritat, jo no se quina mania té la gent de posar noms a les coses que no tenen res a veure amb el que són realment. Que si l’empalmada, que si la Revista... Bueno lo que us deia, abans a l’empalmada hi havia la Festa de l’escuma i la butifarrada per finalitzar la festa, però mes d’un s’hi tirava de cap amb la borrachera i les butifarres es van deixar de fer per culpa de la pluja. Bé, ara es fa pero diferent. De butifarres hi ha cada any i l’escuma mes val que no us ho expliqui. Ara em poso serio....no de veritat, em poso molt serio. Aviam si d’una vegada per totes acabem una festa sense osties. El que si que trobo a faltar de l’empalmada es que obrin la piscina del Casal. Un cop el Joan Homs es va quedar dormit així... després d’haver begut molta aigua i se li va quedar un tattoo de la seva ma blanca al pit tot l’estiu.

El que si no pot falta a la Festa Major es l’orquesta. Tothom es vesteix de gala per anar a ballar amb l’orquesta. Abans venia el Santi Arisa que es veu que era molt bó, però després de tres anys seguits la gent es va cansar.... normal. Lo chulo de les orquestes es que es com un concert però de molts artistes a la vegada. Lo mateix toquen pasdobles que tangos, que la cançó de l’estiu ( bueno, la cançó de l’estiu actual i el de l’any passat, i l’altre, i l’altre...), però mola perquè tothom es sap les cançons. Ara el que no soporto de les orquestes es la gent que fa classes de ball de saló i practica per Festa Major. Lo primer que necessiten el seu espai i si balles pel seu cantó s’enfaden i et miren malament, lo segón es que si els mires... donçs si el primer ball el fan força bé, però es que després ho ballen tot igual i lo pitjor es que ho fan molt serios per no desconcentrar-se. Una cosa així: 1, 2, 3 , 4; 1, 2, 3 ,4. Joder que jo no necessito una escola de ball per aprendre a contar! A mi em venen ganes de dir-lis: deixeu-vos d’Osties i divertiu-vos cony, agafeu-vos el cul i rieu que no passa res!!!!

L’altre cosa mítica de Festa Major es el cercavila. Aquí al poble vam fer un cavall ( el trumbot), però pesa un colló i costa molt trobar gent que el vulgui treure a passejar. Que dic jo, el proper cop que facin un pony que es més petitet i ningú es donará compte. Ara que per burros els de Vacarisses que van fer una Vaca!....

I ja per acabar no pot faltar una Festa Major sense els Focs Artificials. Que aquí es veuen que els han proibit perqué tot i que es diuen artificials no ho son i cremen boscos i aquestes coses. Així que fem un correfoc i prou.

Després ja es poden incluir més coses al programa: que si la misa, que si el repic de campanes, el paintball, la Festa Infantil o el cercabirra i fins i tot un espai on jo pugui dir 4 tonteríes per fer-vos passar una bona estona. Espero haver-lo aconseguit. Bona nit, bona Festa Major i com diu la dita, feu l’amor i reprudui-vos.... perdò vulll dir, feu l’amor i no la guerra. Bona nit!

Tránsfuges i temes pendents

Com heu pogut llegir als diaris, la setmana pasada van declarar trànsfugues oficialment als dos regidors "no adscrits" expulsats del PSC. Fa un any i escaig que es va produir el pacte ( que finalment es va trencar després de la defunció d'en Sebastià Homs) i tot estar sotmesos a diversos atacs i calumnies, hem estat callats tot aquest temps.

Hem decidit parlar ara perqué creiem es quan s'ha de fer, un cop el procés s'ha acabat, principalment per 4 motius:

1) Per honor a la veritat. El temps i el dictàmen ens ha donat la raó

2) Per defensar els ideals que ens han portat fins aquí, els ideals socialistes. Es cert que no s’ha de ser militant del PSC per declarar-se socialista, es més ni tan sols s’ha de ser militant de cap altre partit o plataforma per defensar els ideals socialistes. Ser socialista es una manera de viure,fer i pensar que va més enllà de partits i dirigents, però també es cert que a hores d’ara som l’únic partit Socialista de Viladecavalls, no només per defensar les sigles del PSC, sinó també perqué som els únics que defensem aquestes idees, aquesta filosofia, aquesta manera de viure, fer i pensar

3) Per no confondre al electorat. La vida política del poble, tot i ser tant peculiar com és, no es seguida per tothom i donat que els dos regidors no adscrits, ara trànsfugues, s’han autoproclamat en algún plé municipal com “ Regidors de l’Agrupació Socialista”, creiem que es el moment de reivindicar-nos com a l’única Agrupació Socialista de Viladecavalls.

I finalment per tancar definitivament aquesta etapa, aquest procés. Sabem que aquesta declaració no quedará sense resposta per l’altra part implicada, de fet en Garcia Cano ja ha dit alguna bajanada de les seves al diari en lloc de dimitir que es el que hauria de fer, però per nosaltres aquest dictàmen es prou clar com per entrar un altre vegada en un xoc d’acusacions. Esperem que aquest tema quedi tancat definitivament i ens dediquem tots plegats a lluitar i treballar pel bé del municipi, que al menys a nosaltres, es l’únic que ens motiva per seguir amb aquest projecte difícil i complicat, però alhora engrescador i ilusionant.

Per un altra banda, aquest mes de Juliol hem pogut gaudir de la Festa Major de Viladecavalls. La veritat es que a mi personalment, tot i ser molt austera hem va agradar. Es va donar la oportunitat a diferent gent del poble d'expressar el seu art, ja fos cantant, fent humor o ballant i la vaig trobar molt imaginativa i participativa. També haig de dir que em va semblar patètic anular a última hora el " Cercabirra", no per estar d'acord amb aquest acte ( que no m'acaba de fer el pes), sinó perqué darrera d'aquest acte hi havia una associació implicada que va invertir diners, il·lusió, esforç i temps. Encara que pitjor va ser anular el paintball per part de l'empresa que muntava l'inflable alegant que feia massa vent.....En un dels dies més calurosos i tranquils de l'any!!!

Tot i així com he escoltat opinions referents a la Festa Major totalment diferents a la meva, us deixo penjada una enquesta perqué li poseu nota.

Acabo el post desitjant-vos unes bones vacances. Jo encara treballaré el més d'Agost, així que em comprometo a penjar un parell d'articles de caire més lúdic i divertit per qui com jo no desconecteu encara del poble o per aquells que ja heu tornat de vacances!

ACTE JSC VILADECAVALLS

Tenim entre 14 i 30 anys, la societat ens ha catalogat històricament com el futur de les nacions, però en realitat som el present. Som la generació més preparada, amb millor educació i estudis i hem crescut juntament amb la revolució tecnològica, però alhora som els mes afectats per l’atur i sovint sortim a les notícies perquè hi ha una minoria que practica el mal anomenat “botellón” o per culpa de 4 incívics ( als quals se’ls ha posat l’etiqueta d’antisistema) que cremen contenidors a les manifestacions.

Es curiós que tenint totes les eines a la mà per millorar la societat on vivim, els “adults madurs” ens mirin de reüll, amb gelosia i amb por. Tota la vida hem escoltat frases com: “jo a la teva edat...”, “ quan tinguis fills...”, o “ abans si que...”. Ens ho diuen a nosaltres com a crítica i no es donen conta que la crítica se l’estan fent a ells mateixos. Els “adults madurs”, es a dir els nostres pares, els nostres jefes, els nostres dirigents, són qui ha deixat de lluitar per allò que van creure una vegada. Els mateixos que no ens donen oportunitats són aquells que ens han portat a la crisis més salvatge dels últims 70 anys.

Les polítiques de joventut han anat encarades a la disminució de riscos. Disminució de riscos vers el sexe, disminució de riscos vers les drogues i l’alcohol,etc. Aquestes polítiques, encara que són necessàries, no són el que el jovent necessita. Les necessitats juvenils d’avui en dia passen per millor formació, fòrums de debats, especialització laboral en I+D, en noves tecnologies i en recursos socials, millor ensenyament i potenciació d’idiomes, en millor qualitat en la pràctica de l’esport ( i no ens referim només a pavellons o camps de gespa), sinó també en entrenadors qualificats, revisions mèdiques constants i beques adients per professionalitzar a aquells que tenen un grau de potencial elevat, i en una millor i més econòmica mobilitat, no només regional sinó internacional

Les JSC de Viladecavalls ens hem proposat invertit aquestes tendències, volem aportar el nostre granet de sorra a Viladecavalls perquè quan es parli de joves no només sigui amb els pisos de “preu protegit” ( en realitat es un negoci per sanejar comptes de l’Ajuntament) o de la Festa Major. Es per això que estem treballant per portar propostes al programa electoral del PSC i es per això que properament farem un seguit d’actuacions al municipi per tal d’apropar als i les joves de Viladecavalls a la política. La primera el proper divendres 2 de juliol a la tarda a la Plaça de la Vila

Si com nosaltres sou joves, teniu inquietuds i sou socialistes podeu formar part d’aquest projecte nou i il·lusionant. Jove, t’hi animes?

Manel Martínez

1er Secretari de les JSC

Manifest de la JSC Vallès Occidental per la conmemoració de la II República

Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui

14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola,

per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en

moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme

sacsegen la nostra societat.

I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una

llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la

nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir

els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

I és que va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan

s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de

l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront

la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat,

advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També,

s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots

els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni

civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué

la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a

través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés

dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots

els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam

puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració,

per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols

d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar

el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que

està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre

els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent

que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.

D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el

nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat

d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va

decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no

és altre que el d’una República Federal.

Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010

Festa de la Rosa a Viladecavalls

Aquest diumenge la Federació del PSC del Vallès Oest celebra a Viladecavalls la ja tradicional Festa de la Rosa. Aquesta es una trobada on els i les socialistes pasem una bona estona mentre reivindiquem els nostres ideals. Una jornada on dirigents, militants i simpatitzants ens ajuntem plegats per fer allò que els grecs van anoemenar política i que guarda el significat que jo continuo entenent per " fer política".

Fer política no es més que parlar els uns amb els altres, escoltar quines són les preocupacions que hom té en la societat, en la seva manera de viure, en com està organitzada la "polis" i quins canvis es poden fer per millorar.

FEr política no es una demostració de poder, o un mecanisme per fer-se ric a costa dels demés, o un lloc on sentir-se realitzat o important, ni un concurs de popularitat, ni una guerra psicològica entre dirigents i ni molt menys és fer una subasta de promeses per guanyar una cadira. No, definitivament no és això encara que alguns així ho vulguin.

Fer política es senzillament tenir un projecte d'organització entre les persones, escoltar-les, arribar a punts en comú i escollir les persones ideals per dur-los a terme. D'això es del que es tracta i així ho fem els socialistes de Viladecavalls.

Si ens vols escoltar, si vols conèixer als dirigents del partit, parlar i passar una bona estona amb un ambient agradable i un bon dinar de germanor, thi esperem!!!

Per assistir a l'acte et pots posar en contacte amb qualsevol persona de l'agrupació o trucar al telèfon de la Federació que hi ha al targetò.

Salut, socialisme i República!

Comentari sobre el darrer post

A continuació us deixo un comentari que m'ha enviat el meu amic i company Pedro. Me l'ha fet arribar per meil ja que degut a la seva extensió el servidor no li deixava publicar. Per altra banda, crec que es lo suficient interessant per penjar-lo com un article mes:


Hola Manel,Me tomo la descarada confianza de escribir en tu blog por la amistad que te tengo y por la desfachatez de poder escribir sobre un texto ya escrito, espero aportar mi opnión a este hilo de la conversación.
Pienso igual que tu... la situación es critica, pero piensa que la situación hace un año ya era critica y los problemas pueden ir a mas, de echo así a sido en Viladecavalls, así fue en la Alemania nazi en la Italia de Mussolini y Berlusconi o en Chile con la traición de Pinochet a Allende que costo miles de muertos y una larga dictadura.
Salvando la distancia la comparación aunque extrema es para confirmar, que las cosas siempre pueden ir a peor, si aquellos que son agredidos se acojonan, no se movilizan o no protestan en este caso los vecinos de Viladecavalls. La situación ira a peor sin la menor vergüenza por parte de nuestra clase política local porque así lo han demostrado.
Si la deuda de un millón de euros aproximadamente es debido a otorgación de obras sin licitaciones eso tiene un nombre que la fiscalía correspondiente tendrá que ponérselo, estafa, prevaricación, corrupción etc., no me toca a mi poner el adjetivo, Si la deuda esta dentro de la legalidad tiene otro nombre pero con diferente resultado ( aquí fiscalía no entra) malos, pésimos, incultos gestores de los bienes de todo un pueblo , me da igual que lleven 15 años como si llevan 3 meses el resultado será subir los impuestos o bajar los servicios( los pocos que van quedando )¡¡¡ pero los sueldos del equipo de gobierno ya esta subido por si acaso!!! eso es trabajar sin vergüenzas y sin complejos… con un par.
La concentración de protesta del club de básquet Viladecavalls antes y durante el ultimo pleno celebrado, esta mas que justificada si es que hay que justificar algo delante de este equipo de gobierno impresentable y paupérrimo.
Se puede decir y afirmar que el club de básquet a sobrevivido por el tesón de los padres y la ilusión innata de los chavales y chavalas de Viladecavalls y a pesar de nuestros políticos que mientras ellos trabajan con una temperatura exageradamente alta, rallando la ilegalidad, nuestros chavales tienen que entrenar a básquet a temperaturas extremadamente bajas sin agua para ducharse y sin medios para poder jugar en mínimas condiciones y así durante 5 largos años. Los jóvenes de Vila practican deporte a pesar de CIU. Y SUS ACÓLITOS.
Desde otro punto de vista este destrozo (la situación económica de Vila )no lo a podido hacer una sola persona es imposible técnicamente aunque ahora es lo mas facil y desde un punto de vista legal , ficalia dirá o tendrá que decir si los imputados son dos tres , nueve o veinte personas a mi me da igual el numero y el color político.
Desde la ética todos somos culpables por callar y aceptar los desmanes los lujos ibéricos la arrogancia pijoterista,y como decía al principio todavía todo puede ir a peor , un juez nunca dirá que jugar a deporte en condiciones duras es un delito y que no poderse duchar con agua caliente después del partido tampoco es delito aunque el equipo visitante venga de poblaciones lejanas a no ser que un hijo o nieto de estos fiscales les toque visitar Viladecavalls algún día como equipo rival, me queda la duda si el pequeño pueblo de Viladecavalls pasaría a formar parte de su agenda laboral.
Los vecinos también tenemos algo que decir exigir mas, no conformarnos y no mezclar el miedo instalado en nuestras relaciones respecto a nuestros políticos. Excepto un tal Manel hijo de un buen hombre (según las crónicas anónimas) y un vecino en el pleno, una concentración de la C.B. Viladecavalls de chavales y padres que el otro día dijeron basta, basta de tanto engaño y mentira de nuestros politicos locales, salvo honrosas excepciones ICV, ERC. En el próximo pleno del excelentísimo Ajuntament de Viladecavalls tendriamos que asistir cien, doscientas, trescientas… personas, todos hasta llenar el pleno y la plaza de la Vila hasta que alguien se den cuenta que este pueblo no es solo de un puñado de vividores. Que aquí vivimos 7000 personas libres y con dignidad porque se trata de eso amigo Manel, se trata de eso ¡¡¡la libertad y la dignidad!!!
Salud

Fart de mentides i mentiders

La situació de Viladecavalls es crítica, això ja ho sap tothom. Ja no es per la falta de recursos econòmics, que també, sinó per quelcom mes preocupant: la mancança d'escrúpols de tots els regidors que han format govern en un moment o un altre. A saber: Regina Parellada, Santi Griera, Antoni Raso, Josep Faure, Esperança Peralta i Jose Valero de CIU; Francisco Garcia i Concepción Martínez regidors sense grup municipal que van formar equip de govern des del primer trieni de 2009, perdó trimestre!, fins al juliol del mateix any i Francisco Vega ( PVA) regidor durant els dos primers anys, aproximadament, de la legislatura.
Tots ells són culpables de que l'Ajuntament estigui investigat per Fiscalia, de que el deute sigui a hores d'ara una incògnita, però superior al 110% permès, de que els nens i nenes del basquet portin 5 anys d'exili, entrenant amb temperatures sota zero a l'hivern i sense que se'ls hi hagi ofert cap solució, de que no tinguem teatre, de que no hi hagin uns serveis socials en condicions, ni un pla de joventut decent, etc
Es cert que qui va encapçalar aquest desgavell durant 6 anys va ser en Sebastià Homs. No seré jo qui el defensi, però una cosa es això i un altre es que fos l'únic responsable. No es just que qui demana respecte per la família del difunt, es renti les mans dient que ella va arribar al Juliol, donant tota la responsabilitat a qui no es pot defensar. No sabrem mai que va passar, però potser eren els altres els qui van portar a la ruïna aquest Ajuntament. Es més fàcil que 6 manipulin i enganyin a 1, que 1 manipuli a 6...
Però això ja es entrar en suposicions que no em pertoquen, si de cas a Fiscalia que ja donarà el seu dictamen quan ho hagi de fer. El que es segur es que els regidors nombrats anteriorment són responsables en tant que han governat en un moment o un altre de la legislatura. No ha estat l'oposició, ni qui hem sigut crítics i que se'ns ha acusat de crispadors, ni el poble, ni els estiuejants que encara queden a Viladecavalls, ni la premsa, ni Generalitat, ni Govern, ni Zapatero, ni Consell Comarcal, ni Diputació, ni el mal temps que està fent. Per ser còmplices d'aquesta situació el PSC va decidir expulsar als seus dos regidors. No per pactar amb CIU, ni per ser rebels o per no baixar-se els pantalons com ens volen fer creure, sinó per convertir-se en còmplices de la nit al dia pel preu d'una cadira. Estic fart d'escoltar mentides del senyor Garcia fent-se el víctima quan es sinó culpable, segur responsable.
Estic fart de que ens enganyin o ens vulguin enganyar, per això quan la Regina va dir que ells portaven al Govern des de Juliol vaig rebentar. Qui mes qui menys porta 3 anys i ella en concret 15.
15 anys en els que el poble l'hi ha pagat un sou amb els seus impostos perquè fes la seva feina. Si te els pebrots i perdó per l'expressió de dir públicament en un ple que va començar a treballar al Juliol que tingui la decència de dimitir, o al menys que retorni tots els diners que ha guanyat per no treballar, ella i tot el qui hagi format govern en aquesta legislatura i ara no vulgui responsabilitzar-se de la situació actual. JA N'HI HA PROU!